Saltar al contingut principal

Capacitació per a l’abordatge de les violències masclistes

Nombre de lectures: 0

← Inici | Unitat 4.2 →

Unitat 4.1 Especificitats i formes d’abús

Diferents conceptes emprats per anomenar la violència masclista, significat i intervencions que comporta

En el marc legal ja hem vist les definicions de violència de gènere, violència masclista, violència vers les dones i violència domèstica, i quina és la dimensió legal d’aquestes definicions en el nostre context normatiu. És important insistir que la magnitud dels significats no és coincident sempre amb allò que el marc legal recull, cosa que hem pogut comprovar, per exemple, amb l’abast del concepte de violència de gènere segons Beijing i en la limitació de la legislació espanyola.

Una de les especificitats de la VM en les relacions de parella és que l’abús, la violència, s’exerceix a través del vincle amorós en l’àmbit de la intimitat. Les estratègies abusives tenen unes característiques específiques que tenen cabuda precisament en el marc de la relació abusiva, i els seus efectes en les dones tenen també una dimensió especial. Però, tal com hem vist, la VM és estructural, i és aquesta estructuralitat la que facilita les condicions perquè, en l’àmbit íntim, es construeixin aquestes relacions. Per tant és una problemàtica d’àmbit cultural i social que s'expressa en l’àmbit íntim.

Quan parlem de violència domèstica o de violència familiar, el subjecte de referència no són les dones sinó la família, i això pot comportar focalitzar els models d’abordatge, recursos i protocols en la cura de la continuïtat de la família i no en les necessitats de les dones, o caure en la contradicció d’assimilar les dones a les criatures i a les persones grans com a éssers dependents i necessitats de tutela. Així, la conceptualització té incidència també en les dimensions simbòlica i estructural, perquè els significats implícits de les denominacions poden alterar la significació de la violència vers les dones i distorsionar la comprensió i la identificació de la magnitud.

Cal també, a escala conceptual, diferenciar què entenem per violència, per agressivitat, per agressió, per abús i per relació abusiva.

Atenent a la definició de l'Organització Mundial de la Salut,1) violència és l’ús deliberat de la força física o el poder, ja sigui en grau d’amenaça o efectiu, contra un mateix, una altra persona, un grup o comunitat, que causi o tingui moltes probabilitats de causar lesions, mort, danys psicològics, trastorns del desenvolupament o privacions. Fixem-nos que parla d’intencionalitat, de relacions de poder, de violència psicològica, de víctimes individuals o grups, i reconeix efectes greus de diferents tipologies. Quan parlem de violència vers les dones, parlem de relacions de poder normalitzades, naturalitzades i perpetuades pel nostre context social i cultural patriarcal, que utilitza les dimensions simbòlica i estructural de la violència, de manera que faciliten l’exercici de diferents tipologies d’abús en l’àmbit de la parella, les quals provoquen diferents efectes en les dones.

L’agressivitat, en canvi, tal com diu Sanmartín Esplugues, és una conducta innata que es desplega automàticament davant de determinats estímuls i que també s’atura davant de la presència d’inhibidors específics. És biologia pura.2) Segons el mateix autor, l’ésser humà és agressiu per natura però pacífic o violent per cultura, i afirma que no hi ha violència si no hi ha cultura.3)

Quan parlem d’agressió sí que ens referim a una acció intencionada i, per tant, una agressió pot formar part de l’exercici de la violència.

Quan parlem d’abusar parlem d’una acció en un marc de superioritat de poder. En el context de la VM parlem d’abús de poder, i quan aquest abús de poder es dona en una relació afectiva, parlem d’una relació abusiva.

La vinculació amorosa heteronormativa com a factor de risc. Els mites en relació amb la violència masclista

Els instruments principals del patriarcat en la construcció de la discriminació vers les dones són: la socialització diferencial i asimètrica de gènere i l’amor romàntic com a model de relació sexoafectiva. Aquests instruments afecten les vides de dones i homes en general, però ens detindrem en els efectes que tenen en les dones, perquè poden ser facilitadors en l’establiment de relacions abusives.

L’androcentrisme i el masclisme operen estructuralment i simbòlicament naturalitzant i normalitzant l’asimetria de poder entre masculinitat i feminitat. Aquesta vivència discriminatòria en l’ordre cultural i social és el substrat imprescindible d’una relació de VM, atès que facilita en les dones la vulnerabilitat a patir aquesta violència i en els homes, el seu exercici. Tot i que aquest aprenentatge no és determinant per patir o exercir VM, n’és origen. La VM en les relacions de parella és una eina que esdevé necessària per mantenir els privilegis de la masculinitat normativa i el desequilibri de poder.

Quan parlem de vulnerabilitat ho fem en el sentit que, davant algunes situacions no favorables, s'hi pot oposar menys resistència. La indefensió (o impotència) apresa és una condició incorporada fruit de les situacions desfavorables en les quals no s’ha obtingut reconeixement, reparació ni ajut. L’aprenentatge de la indefensió és, en part, efecte d’una vivència discriminatòria quotidiana en l’ordre social i cultural que afecta les dones en l’ordre relacional.

La indefensió, sumada a les diverses estratègies de poder i submissió, rols i estereotips, aprenentatges sobre models de família, mites i creences, i l’alta tolerància social als comportaments violents, són els pilars sobre els quals s’estructura la relació abusiva.

Encara al segle XXI els aprenentatges de la feminitat normativa i tots els seus mandats es concentren en la responsabilitat en la cura i sobre les relacions, i l'amor i la maternitat segueixen sent els mites i els mandats més generalitzats de la subjectivitat femenina.4) Culpa i vergonya són els efectes de no poder mantenir una relació, de no tenir capacitat per crear una llar, de sentir que no s’és mereixedora d’amor davant la situació de maltractament, l'error està en ella i no en ell perquè ella n'és la responsable, l’administradora de l’amor.5) De manera sintètica, trets que, entre d’altres, caracteritzen la feminitat normativa són: dependència, passivitat, manca d’assertivitat, incompetència, necessitat de suport afectiu, que com a efecte pot provocar baixa autoestima i indefensió.6) Aquest aprenentatge de gènere col·loca les dones en situació de vulnerabilitat a patir VM, ja que pot facilitar la confusió entre allò que forma part i construeix una relació amorosa saludable i allò que és abusiu.

D’altra banda, la socialització en els preceptes de l’amor romàntic, juntament amb els efectes de la socialització diferencial de gènere, són l’altre pilar de la vulnerabilitat de les dones a patir VM en les relacions de parella. Aquests preceptes, sumats a la responsabilitat sobre la cura i la relació amorosa, legitimen la submissió i l’abús: el precepte de la mitja taronja facilita la dependència; l’amor com a patiment facilita l’acceptació del sofriment; l'omnipotència de l’amor facilita no posar límits; l’entrega incondicional facilita la disponibilitat absoluta; l’amor passional facilita sostenir l’expressió violenta; la idea que si hi ha amor no calen les paraules facilita la negació de la comunicació, etc. Aquests preceptes reforcen les dones en situació de VM la creença de la pràctica de l’esforç per mantenir la relació i a sostenir allò que la relació els estigui comportant, alhora que estimulen l’esperança de canvi per part del maltractador.

En darrer lloc, els mites i les creences sobre la VM, les dones que la pateixen i els homes que l’exerceixen, són un potent factor de vulnerabilitat per a les dones. Esperança Bosch i Victòria A. Ferrer, en la publicació "Nuevo mapa de los mitos sobre la violencia de género en el siglo XXI", detallen els mites que actualment operen i que condicionen la identificació de la VM per part de les dones i la percepció social i cultural de la problemàtica culpabilitzant les dones i justificant els maltractadors. Són mites sobre la marginalitat de la violència, mites negacionistes, mites minimitzadors, mites responsabilitzadors sobre les dones maltractades i mites desresponsabilitzadors sobre els homes maltractadors,7) i així ens trobem que aquests mites substitueixen els relats de les experiències reals i l’entorn pot no activar mesures per a l'abordatge efectiu i col·locar la problemàtica en la dimensió del que és singular i no del que és estructural.

A més dels factors de vulnerabilitat, que són comuns pel fet de l’estructuralitat de la violència vers les dones i dels aprenentatges des de l’àmbit simbolicocultural, hi ha els factors de risc a patir VM. Aquests factors estan vinculats a l’experiència de vida singular de cada dona: expectatives de l’amor, antecedents en les relacions de parella, aprenentatge de la jerarquia familiar, violència al llarg del cicle vital, victimització secundària patida, i altres eixos de discriminació (identitat sexual, estètica, creences religioses, racisme, etc.).

Formes d’abús i efectes. Cicle de la violència. Efectes en les dones de la violència masclista en la parella

Com dèiem a l’inici, en l’abordatge de la VM quan parlem de relacions abusives ens referim a relacions que es caracteritzen per l’abús de poder unidireccional i intencional dins de la relació. Així “[…] parlem de relació d’abús en la parella quan el vincle afectiu s’utilitza per aconseguir el domini, el poder, i que, per tant, implica la submissió de l’altra persona".8) Com més propera és la relació amb l’agressor, més difícil és identificar l’abús i el dany que causa és més gran. Cal posar l’atenció en el fet que l’exercici de la violència s’exerceix a través del vincle afectiu, quan hi ha VM en les relacions de parella aquest és un tret essencial, tant per a la comprensió com per a l’abordatge.

En el marc d’una relació abusiva, els abusos tenen les característiques següents:

  • Intencionalitat del comportament
  • Van creixent en freqüència i gravetat
  • Poden haver-n’hi diferents tipologies
  • Es van exercint en diferents àmbits.

En aquest apartat parlarem de la tipologia d’abusos, del cicle de la violència i dels efectes dels abusos en les dones.

Tipologia dels abusos

La tipologia dels abusos són les diferents formes en què es pot manifestar la VM en la relació de parella. No es pot entendre aquesta tipologia d’abusos independentment els uns dels altres, ans al contrari, representen un conjunt d’accions, estratègies i situacions que, en una relació abusiva, poden anar emergint i fent-se actius i insidiosos, que difícilment se centrarà una única forma d’abús.

Els abusos en les relacions de parella més coneguts són: els psicològics/emocionals, els físics, els sexuals, els socials, els econòmics i els ambientals. Aquests abusos tenen diverses formes d’expressió o estratègies abusives i provoquen efectes diferents en les víctimes.

Abusos psicològics/emocionals

Quan hi ha VM en les relacions de parella, sempre hi ha la presència d’abusos emocionals. És precisament el vincle amorós el canal d’exercici de la violència i són previs a qualsevol altre tipus d’abús i, al mateix temps, segueixen interactuant amb altres tipologies d’abús, si n'hi ha. Els abusos psicològics conformen l’essència de l’abús i són, per tant, l’eix central en qualsevol relació abusiva. Són els més difícils de reconèixer tant per qui els rep com pel seu entorn social.9) Com diu Hirigoyen, es fan efectius a través de la relació de poder establerta i el domini sobre l’altre.10) Les dones coincideixen que els efectes d’aquests abusos deixen moltes seqüeles i són els més difícils de recuperar.

Una altra característica d’aquests abusos és la dificultat per identificar-los i per denunciar-los legalment. Els seus efectes són psicològics i emocionals, i també poden ser físics.

Abusos físics

“Si les dones accepten patir aquests comportaments és perquè les agressions físiques no arriben de sobte, 'com un tro en un cel seré', sinó que són introduïdes per microviolències, una sèrie de paraules de desqualificació, petits atacs verbals o no verbals que es transformen en assetjament moral, minven la seva resistència i els impedeixen reaccionar. Al principi, la dominació i la gelosia s’accepten com a proves d’amor.”11)

Són els més tangibles, ja que poden deixar marques externes. La seva gravetat pot ser de diferent gradació, com ara empentes, pessics, i poden no identificar-se com a abusos físics però ho són, i parlen d’un trencament de límits per part de l’agressor en relació amb la integritat física de la seva víctima. Com dèiem, sorgeixen en un context d’abús psicològic. Són els que generen més impacte en l’opinió pública i en els mitjans de comunicació. Es fan efectius a través de la força física i el poder, i tenen efectes físics i psicològics.

Abusos sexuals

En el marc de les relacions de parella, són difícils d’identificar, perquè sovint hi ha la creença que en aquest àmbit les pràctiques sexuals no són abusives i, en canvi, és un abús molt generalitzat. Obligar a pràctiques sexuals no desitjades, en tota la dimensió que això significa, és un abús que té efectes psicològics, físics i també en l'ordre simbòlic, perquè atempten contra la pròpia identitat.

Abusos socials, abusos econòmics, abusos ambientals

Aquestes tipologies d’abús són molt esteses i poc identificades. Són abusos que s’exerceixen sobre l’entorn de les dones per aïllar-les, per deixar-les sense recursos i per ampliar la dimensió de risc i por de les dones. Com efectes de l’abús social és molt generalitzat la pèrdua d’amistats, l’allunyament de la família, el trencament de la xarxa pròpia, l’allunyament de les aficions, i fins i tot la pèrdua de la feina, que podria estar a cavall entre els abusos socials i els econòmics. Abusos econòmics molt estesos són l’apropiació dels recursos d’ella, demanar crèdits al seu nom, no fer front a compromisos econòmics familiars, provocar la pèrdua de la capacitat d’obtenir recursos amb diferents estratègies abusives, no passar-li les pensions alimentàries, etc. Els abusos ambientals són els que s’exerceixen sobre l’entorn de la dona per provocar sensació de risc, amenaça latent i por, seria per exemple, trencar mobles, portes i altres objectes amb una gran virulència, conduir a gran velocitat, i també en el sentit de mostrar el poder sobre allò que la dona valora, com per exemple, trencament d’objectes valuosos per a ella, agressions a les seves mascotes, etc. Els efectes d’aquests abusos són de tipus emocional, social, econòmic i físic, i tenen, a més, la característica que són possibles d’exercir encara que la dona hagi deixat la relació.

Violència masclista i xarxes socials

Actualment, amb la normalització de l’ús de les xarxes socials i la seva importància en l’ordre relacional i cultural de la nostra societat, cal dimensionar específicament aquest canal d’exercici de violència, a través del qual es poden dur a terme gairebé totes les tipologies d’abús alhora, de forma atemporal i amb efectes multiplicadors. Això pot ser devastador per a les víctimes de VM, atès que l’abús es converteix en el context vital.

Cicle de la violència

Leonor Walker defineix el cicle de la violència12) com la repetició cíclica dels diferents moments clau que es donen en una relació abusiva, i assenyala els efectes sobre la dona d’aquesta successió d’episodis, que la mantenen atrapada en la relació i li dificulten, precisament, la identificació que està immersa en una relació abusiva. En la nostra pràctica professional hem pogut observar que, perquè el cicle s’estableixi, no cal que hi hagi convivència, però sí que hi ha d’haver un vincle afectiu de parella.

L’autora en defineix tres fases:

Acumulació de tensions:

Es produeixen una successió de petits episodis que sovint no s’identifiquen com a abusos, amb un increment constant de l’ansietat i l’hostilitat. En general, la dona intenta apaivagar-ho, passar desapercebuda, controlar la situació, per evitar que la seva parella descarregui la ràbia en ella i, més endavant, perquè creu que així podrà aturar la violència de la parella.

Episodi agut o esclat de la violència:

La tensió que s’havia anat acumulant dona lloc a una explosió o esclat de violència i pot variar quant a gravetat. És l’episodi violent i el moment de crisi. No és necessàriament violència física.

Penediment i/o reconciliació:

En aquesta fase es produeix el penediment de l’agressor (es pot manifestar immediatament després de l’agressió) i comporta una demanda de disculpes i el compromís que no tornarà a passar. És quan hi ha la manipulació emocional: d’una banda, expressa que necessita l’altra persona per poder canviar i, de l’altra, l’agressor involucra la dona i la responsabilitza de l’agressió (“m’has posat nerviós”, “sempre m’estàs provocant”, etc.). Aquest és un element de reforç per a la dona per mantenir-se en la relació, perquè entre la responsabilització i la demanda d’ajut ella creu que està a la seva mà que no torni a succeir, i també s’activen sentiments de culpa, alhora que l’esperança de canvi. Al mateix temps, ell surt reforçat perquè ella assumeix la responsabilitat de l’agressió. L’agressor es desresponsabilitza negant, minimitzant, racionalitzant o justificant l’agressió.

Les actituds més freqüents en l’agressor al llarg del cicle són la manipulació emocional, com un intent de reconciliació, amenaces i/o indiferència.

Quan el cicle es cronifica es pot accelerar i, fins i tot, pot arribar a desaparèixer la fase de penediment o reconciliació, perquè es fa innecessària per mantenir la víctima en la relació. Un dels efectes del cicle en la dona és que la por es va consolidant, paralitza i impedeix allunyar-se de la situació. Sovint la mateixa paràlisi impedeix la reflexió, l’anàlisi i la presa de decisions. Un altre efecte que pot arribar és la desconnexió emocional per la supervivència.

Entendre el cicle ens facilita la comprensió de quan les dones no poden sortir de la relació, o de quan hi ha una denúncia i després la retiren, o de quan estan en un procés d’allunyar-se i tornen amb l’agressor. Comprendre el cicle és imprescindible per fer un abordatge acurat de la VM en les relacions de parella.

Efectes en les dones de la violència masclista en la parella

Quan preguntem a una dona en situació de VM quin va ser el primer episodi de violència que va viure, sovint no el pot identificar. Les estratègies abusives que comencen en un nivell subtil és possible que es justifiquin, es minimitzin i a poc a poc vagin provocant un estat de confusió. La interpretació pròpia de l’episodi, les dinàmiques de la violència, la freqüència i la intensitat, i altres factors en poden dificultar la identificació. Com diu Hirigoyen, “Podria dir-se que la violència no existeix mentre no és nombrada, i moltes dones violentades no saben que en són".13) Quan la VM s’instal·la en la relació, els efectes en les dones són de diferents tipologies i gravetat. Hi ha efectes a escala personal però també a familiar, social i econòmic, per tant, l’afectació és d’ordre biopsicosocial.

A escala psicològica, els efectes més generalitzats són: confusió, culpa i vergonya, por, baixa autoestima, així com esperança de canvi. També són presents la inseguretat, angoixa, dificultat de concentració, desorientació, pensaments de suïcidi, por, estat d’alerta constant, trastorn d’ansietat, trastorns crònics del son, crisis de pànic, agorafòbia, intents de suïcidi, etc. Hi ha consens amb molts autors14) que la simptomatologia més comuna entre les dones víctimes de VM són la depressió15) i el trastorn d’estrès posttraumàtic.16) Walker va identificar i definir la síndrome de la dona maltractada a partir d’una sèrie d’efectes compartits entre les dones en situació de VM.17)

La salut física de les dones també es veu afectada per la VM. En primer lloc, les diverses lesions que poden causar les agressions físiques (fractures, hematomes, sordesa, problemes dentals, ferides, etc.) i, també, malalties com dolor muscular i d’ossos (fatiga crònica, fibromiàlgia, reumatismes), hèrnies, trastorns de la ingesta (gastritis, bulímia, anorèxia nerviosa), migranyes, infart, hipertensió, somatitzacions; malalties relacionades amb l’aparell genital i reproductiu, trastorns de la menstruació, avortaments, miomes, a banda de contagis de malalties sexuals.

Com dèiem, l’experiència de VM en les relacions de parella té també efectes en les dones en el seu entorn socioeconòmic. En les relacions familiars podem identificar: dificultats en l’exercici del maternatge, violència per part de fills i filles, aïllament, tensions familiars, etc. A escala econòmica trobem situacions com: empobriment, deutes sobrevinguts, embargaments, impagaments de pensions alimentàries, pèrdua de l’habitatge, pèrdua de la feina, etc. A escala social, sovint la situació de violència ha generat aïllament de les amistats i descrèdit, entre d’altres. Tots aquests són efectes que travessen i condicionen la recuperació i la reparació dels efectes de la VM. D’altra banda, la situació de violència les posa en risc d’enfrontar violència institucional: manca de recursos especialitzats i suficients, manca de formació dels agents que intervenen en l’àmbit psicosocial, llargs i diversos processos legals, processos legals adversos, ordres de protecció denegades, custòdies compartides amb els maltractadors, entre d’altres.

↑ Índex de la unitat


← Inici | Unitat 4.2 →

2) J. Sanmartin Esplugues, "¿Qué es violencia? Una aproximación al concepto y a la clasificación de la violencia", Δαιμων Revista de Filosofía, n. 42, 2007, p. 9-21. [Traducció al català per Tamaia]
3) J. Sanmartin Esplugues, La violencia y sus claves, Barcelona, Ed. Ariel, 2000. [Traducció al català per Tamaia]
4) Emilce Dio Bleichmar (coord.), Mujeres tratando a mujeres. Con mirada de género, Barcelona, Ed. Octaedro, 2011.
5) “Ya sea pasional (amante) o familiar (esposa, madre)”, Emilce Dio Bleichmar, op. cit.
6) Emilce Dio Bleichmar, La depresión en la mujer, Madrid, Ed. Temas de hoy, 1991.
7) Esperança Bosch i Victòria A. Ferrer, "Nuevo mapa de los mitos sobre la violencia de género en el siglo XXI", Psicothema, 2012, vol. 24, n. 4, p. 548-554.
8) Tamaia, //Viure sense violència//, Barcelona, Institut Català de les Dones, 2015, p. 119.
9) Op. cit.
10) M. F. Irigoyen, L’assetjament moral, Barcelona, Paidós/Edicions 62, 2000.
11) , 14) M. F. Hirigoyen, Mujeres maltratadas, p. 71. [Traducció al català per Tamaia]
12) Leonor Walker, The Battered Women (Las mujeres agredidas), Nova York, Harper and Row Publishers, Inc., 1979. [Traducció de M. R. Cordero]
14) Op. cit., p. 44.
15) Emilce Dio Bleichmar, La depresión en la mujer.
16) Walker Leonor, The battered Woman.
17) El ciclo de la violencia, 3a ed., p. 89.
Torna a munt