Saltar al contingut principal

Capacitació per a l’abordatge de les violències masclistes

Nombre de lectures: 0

← Unitat 4.1 | Unitat 4.3 →

Unitat 4.2 Eixos de discriminació en població jove

Especificitats i manifestacions de les violències masclistes en adolescents i persones joves

Les violències contra les dones són l’expressió més greu i demolidora de la cultura masclista. Són unes de les manifestacions més extremes de desigualtat, abús de poder i dominació dels homes vers les dones, adolescents i nenes. És un fenomen que afecta totes les dones, un problema social, col·lectiu i polític que també afecta els homes i les institucions. A més, s’hi afegeixen les violències que poden viure les persones lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals i intersexuals (LGTBI) per motiu d’orientació sexual, d’identitat de gènere o d’expressió de gènere com una forma de discriminació masclista en relació amb expressions no heteronormatives.

L’adolescència està considerada una etapa principal en la construcció de la identitat d’una persona i, per tant, de la construcció del sistema de valors d’aquesta que anirà modelant i dirigint comportaments i actituds. Una etapa de canvi, de crisi, i de definició del propi “jo” en la qual també es va definint, cohesionant i/o modificant la concepció del gènere, resultat del procés de socialització establert dins l’estructura patriarcal. Les VM tenen la base i l’origen en la desigualtat entre homes i dones i aquesta desigualtat és, a dia d’avui, encara molt vigent. No naixem amb estereotips incorporats, els anem construint amb la socialització i, malauradament, no impliquen només diferències: són desigualtats, són violències i, com dèiem, del tot vigents entre les noves generacions. Així doncs, en la població adolescent i jove les VM són molt presents. Són violències que es manifesten des de tota l’estructura del sistema patriarcal i amb un impacte devastador per a la construcció de la seva identitat i de les seves relacions actuals i futures. Adolescents i joves poden estar vivint situacions afectivosexuals abusives, siguin ocasionals o de parella, així com altres manifestacions de les VM exercides en altres àmbits. L'àmbit de la sexualitat és un dels àmbits clau com a manifestació de les VM en l’adolescència, per aquest motiu les professionals hem de tenir present que el treball en relació amb les sexualitats (poder parlar, explorar, preguntar, etc.) és clau per identificar les violències en l'àmbit sexual (violències sexuals) i a partir d’aquí poder també explorar possibles situacions de VM en altres àmbits.

Però les VM en l’adolescència i la població jove estan socialment molt invisibilitzades, i sovint emmascarades i justificades per estereotips sobre l’adolescència que normalitzen situacions d’abús i violència (p. ex.: tots els joves d’ara són gelosos, s’estan sempre escrivint pel WhatsApp, habitualment no es protegeixen en les relacions sexuals, etc.). Són manifestacions de la violència que es veuen llunyanes dels estereotips amb els quals s’exemplifica habitualment la problemàtica (dona adulta, casada, amb fills, etc.). Aquestes particularitats poden constituir mecanismes d’ocultació i dificultar-ne la detecció per part de professionals de l’àmbit educatiu, de la salut o socials. És imprescindible, doncs, que la VM entre adolescents i joves es percebi tan rellevant i seriosa com la que viu el món adult, ja que perquè dones adolescents i joves puguin ser i actuar com a persones lliures cal canviar tot el context i els imaginaris. La mirada cap a les noies i les conseqüències que viuen continua sent una mirada masclista.

Pot succeir el mateix en el cas d’adolescents i joves: la naturalització i legitimació d’algunes manifestacions de les VM per la societat dificulta la identificació d’una mateixa com a dona que està patint violència. Així doncs, engegar processos de presa de consciència de les desigualtats quotidianes per poder-hi oposar resistència és el repte a què hem de respondre per deixar de mantenir les bases de les violències contra les dones, tant les de "baixa intensitat" i socialment més normalitzades com les agressions sexuals i els feminicidis. L’empoderament de les dones és un procés d’autoempoderament que té a veure amb agència, amb poder de decisió. Qüestionar les relacions de poder desiguals entre els gèneres suposa qüestionar els privilegis masculins i la naturalització de les desigualtats de les dones.

El masclisme ha mostrat una gran capacitat per adoptar noves formes de control, que dificulten la identificació de la violència i genera en la població adolescent i jove la il·lusió de la "lliure elecció". Per posar un exemple, en aquests moments la “prova d’amor” no és "el sexe", és donar-se les contrasenyes en un acte de llibertat i confiança en l’altre. La perspectiva de gènere és necessària per poder interpretar aquests nous mandats de gènere de les dones. Si parlem més específicament de sexualitat, un altre exemple seria que encara que nois i noies joves tinguessin comportaments sexuals iguals això no significa que hi hagi igualtat en “la mirada” sobre el que fan nois i noies. És a dir, el fet que les noies joves exerceixin la seva sexualitat lliurement no significa que ja no hi hagi mandats de gènere a aquest respecte.

Alguns exemples de manifestacions de les VM en població adolescent i jove són els següents:

  • Violència en el si d’una relació sexoafectiva adolescent.
  • Cultura de la violació.1)
  • Hipersexualització dels cossos de les dones en els mitjans.
  • Assetjament escolar per discordància de gènere.
  • Ciberassetjament escolar per motius de gènere.
  • Comentaris obscens pel carrer a les noies adolescents.
  • Prohibicions de roba de vestir a les noies en centres escolars.
  • Violència sexual en el si de la família.
  • Sexpreading (difondre fotos amb contingut sexual d'altres persones sense el seu consentiment).
  • Concursos que puntuen noies a les xarxes, etc.

Aprendre a detectar i actuar en casos de violències masclistes en un context d’atenció individual

Com ja s’ha anat comentant, les VM són una realitat en la població adolescent i jove. La prevalença de la VM en noies adolescents és del 30%, percentatge superior al 26% que correspon a les dones adultes. D’altra banda, del 2016 al 2018 Catalunya ha registrat un augment del 45% en l’atenció de situacions de VM comesa per menors de 14 a 17 anys. Raons per les quals el treball en relació amb les VM en la població d’aquesta franja d’edat ha de ser un eix de treball prioritari, i és imprescindible la capacitació dels equips professionals perquè hi puguin intervenir.

Així doncs, la prevenció i la detecció precoç en població adolescent i jove és fonamental, i és essencial aprofitar els espais d’atenció als quals s’apropen. En aquest context, qualsevol recurs o servei que aconsegueixi entrar en contacte amb adolescents i joves és molt valuós en el treball contra les VM. Les actuacions amb adolescents i joves des de l’atenció individual és una excel·lent oportunitat per actuar en la prevenció i la detecció de les VM. És especialment important, sigui el servei que sigui des del qual estem fent la intervenció, no deixar-nos de banda poder explorar l’esfera de la sexualitat, ja que, com hem dit abans, l'àmbit de la sexualitat és un dels àmbits clau com a manifestació de les VM en l’adolescència. És una de les oportunitats més importants d’autocura, empoderament i prevenció, i cal aprofitar el vincle que es genera entre la professional i la jove.

Parlarem ara d’algunes especificitats a tenir en compte per a l’abordatge de les VM en l’adolescència:

  • Es tendeix a pensar que les relacions violentes succeeixen en parelles ja constituïdes i en convivència, i no en relacions més o menys ocasionals o esporàdiques.
  • La violència psicològica és difícil de detectar durant l’adolescència i la joventut, i està encara més normalitzada. En relació amb la violència psicològica, cal comentar que l’adolescència és una etapa en què la gelosia, el control i l’exclusivitat són especialment considerats mostres d’amor. Els joves aprenen aquest model dels adults, sens dubte, però en aquesta edat, pel moment evolutiu en el qual es troben i perquè les relacions són incipients, aquests aspectes són més virulents i es confon violència amb amor. Així doncs, l’amor romàntic i els mites que s’hi associen: possessió, gelosia, mitja taronja, fidelitat, exclusivitat, omnipotència, l’amor com a sofriment, etc., segueix sent el model que ha pres la joventut per tenir i desenvolupar relacions sexoafectives.
  • L’adolescència és un període de canvis i d’exploració. Nois i noies tenen poques o cap experiència, per tant els seus coneixements de les relacions estan idealitzats.
  • En la joventut, el grup d'iguals és el referent de suport, el que proporciona la primera ajuda, o l'única. Però aquest grup presenta les mateixes experiències i, al mateix temps, les mateixes mancances i dificultats.
  • L’adolescència/joventut és un període de rebel·lia i d'afirmació enfront del món adult.

Adolescents i joves temen les possibles reaccions de les persones adultes del seu entorn: que subestimin el que els succeeix, que les “controlin”, que denunciïn la seva parella, que facin pública la seva situació, o que els llevin tota possibilitat d'autonomia. Sobre això, és imprescindible en l’atenció a adolescents comprendre el concepte de “menor competent” i l’autonomia progressiva de les persones menors d’edat,2) així com conèixer què diu la llei dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència quant a l’atenció a les 3).

Es fa imprescindible, doncs, revisar les pròpies creences per poder acompanyar adolescents i joves a entendre que les VM se sustenten en estereotips de gènere molt arrelats, com ara que les noies són sensibles i tendres, responsables i prudents, mentre que els nois són dinàmics, actius i independents, possessius i gelosos.

En l’estudi "Percepción de la violencia de género en la adolescencia y la juventud" de l’any 2015,4) que és el resultat d’una enquesta a 2.457 joves d’entre 15 i 29 anys, determinava que un 95% de les dones i un 92% dels homes consideraven inacceptable la VM, però no identificaven totes les formes de violències, i especifica que un de cada tres joves considera inevitable o acceptable “en algunes circumstàncies”: “controlar els horaris de la parella”, “impedir a la parell que vegi la seva família o amistats”, “no permetre que la parella treballi o estudiï” o “dir-li les coses que pot o no pot fer”.

Altres dades recollides, en aquest cas entre les usuàries del Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats -programa jove de l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius- durant l’any 2018, determina que el 33% de les dones joves i adolescents havien viscut VM en els darrers 12 mesos. Un 26% reconeixia haver experimentat violències psicològiques i un 15% de les dones assegurava sentir-se violentada per actituds de control i gelosia. En l’àmbit general, un 9,5% de les dones havia patit violències físiques, i un 9%, violències sexuals (un de cada quatre casos d’aquests darrers s’havia donat dins la parella).

En relació amb les violències sexuals, les dades mostren els resultats següents:

Així doncs, algunes de les manifestacions de les violències sexuals en la població adolescent i jove que ens trobem sovint serien:

  • No tenir en compte el plaer, els gustos i els desitjos de la noia en les relacions sexuals.
  • Les noies accedeixen a tenir relacions sexuals sense desitjar-les perquè la parella no s’enfadi, perquè “és la meva obligació”.
  • No poder fer servir un mètode anticonceptiu i de protecció perquè hi ha un xantatge: “per l’amor i la confiança”, “perquè les pastilles són dolentes i jo només em preocupo per tu”, “perquè les pastilles et poden deixar estèril i jo vull que siguis la mare dels meus fills”, etc.
  • Comentaris sobre la seva manera de vestir i sobre “el que busca” i “el que sembla” anant així vestida.
  • Quan no respecta els seus límits, i la tracta a ella i al seu cos com quelcom de la seva propietat, accedeix al seu cos sense el seu consentiment en qualsevol moment, realitza tocaments no desitjats, etc.
  • Fer-li comentaris sobre que mai ningú no l’estimarà tant, o que no és possible que cap altra persona l’estimi.
  • Insinuacions de caràcter sexual que la poden incomodar per després menysprear-la, humiliar-la, com ara ”ets una frígida i una estreta”.
  • Relacions i pràctiques sexuals forçades o quan es troba sota els efectes d’alguna substància.

La VM en joves acostuma a expressar-se a través d’un abús psicològic, més que no pas físic, qüestió que en dificulta el reconeixement, com ja s’ha dit anteriorment. Sovint aquest abús psicològic comporta que també s’estigui exercint violència sexual. L’enfocament de la nostra intervenció ha d’estar centrat en l'experiència de les dones joves i adolescents, i no en pautes rígides o una “plantilla”. Les adolescents i dones joves han d’estar en el centre de l'atenció, per reconèixer-los així la dignitat.

Per acabar, farem un breu comentari sobre l’univers 2.0. En general, els usos que les i els adolescents i joves fan de la tecnologia responen, majoritàriament, a dues categories: construir identitat i establir relacions. Però trobem usos diferencials de les xarxes socials en nois i noies, i és imprescindible aplicar, doncs, la perspectiva de gènere per entendre l'ús diferenciador que en fan uns i altres. Parlant concretament de les VM en l’univers 2.0, també es requereix fer una interpretació des de la perspectiva de gènere per poder-ne fer un bon abordatge.

Actualment, l’exercici de les VM inclou noves manifestacions vinculades a l’ús de les xarxes socials, com és el cibercontrol, l’assetjament virtual, les amenaces, el sexpreading, etc. Les noves tecnologies són emprades per reproduir, en un nou format, lògiques clàssiques de violència, però que poden causar un efecte i un impacte psicològic molt més elevat, ja que la violència es pot exercir durant les 24 hores del dia.

↑ Índex de la unitat


← Unitat 4.1 | Unitat 4.3 →

1) El terme cultura de la violació es va començar a fer servir en els anys setanta, i fa referència que en un sistema o entorn “la violació té una posició preponderant i en la qual la violència sexual infligida contra la dona es naturalitza i troba justificació tant en els mitjans de comunicació com en la cultura popular. La cultura de la violació es perpetua mitjançant l’ús del llenguatge misogin, la despersonalització del cos de la dona i l’embelliment de la violència sexual, i dona lloc a una societat despreocupada pels drets i la seguretat de les dones”. La cultura de la violación. Guía para el caballero, Demonioblancodelateteraverde, 2014,). La Rape Culture és la “manera en què una societat es manifesta cap a la violació i altres tipus de violència sexual sota un prisma d’acceptació, validat socialment i culturalment” ((Amber Barbara Kearse, "Rape Culture Un análisis psicosocial, Universitat de Xile, 2013.
4) V. M. Lunken, "Percepción de la violencia de género en la adolescencia y la juventud", Delegación del Gobierno para la Violencia de Género, Madrid, 2015.
Torna a munt