Saltar al contingut principal

Capacitació per a l’abordatge de les violències masclistes

Nombre de lectures: 0

← Inici | Unitat 5.2 →

Unitat 5.1 Violència i cicle vital de les dones. La violència masclista travessada per altres discriminacions: edat, classe social, origen i processos migratoris, opció sexual i altres


  • Autoria: Rosa González Graell (Tamaia. Viure sense violències)
  • Elaboració: 2019


Violència quotidiana i cicle vital arreu del món

Segons les Nacions Unides, l’exposició de les dones a patir VM abasta des de l’embaràs fins a la mort. Aquesta exposició i la seva quotidianitat forma part dels diferents condicionants relacionats en la construcció del gènere femení, del valor social, econòmic i simbòlic que s’atorga a les dones en les diferents societats patriarcals.

Cada cultura, i especialment la tradició, en tant que normativa no escrita però sí incorporada, marca uns determinats preceptes relacionats amb el sexe i el gènere, que varien en funció del context, en què les nenes neixen, creixen i es desenvolupen. Posar arracades a les nenes quan neixen no està escrit en cap normativa. Regalar una operació d’estètica als 15-18 anys tampoc no està escrit, però moltes famílies ho fan. Cossifiquem les adolescents. Mutilar genitalment les nenes tampoc no està escrit enlloc, casar-les quan els arriba la regla tampoc, restringir-los l'accés al saber, tampoc, però es fa, i matar-les per salvar l’honor de la família, o obligar-les a matrimoni amb el seu violador, etc. Marcar el cos de les nenes, cossificar-lo, utilitzar-lo, menysprear-lo, ha format part d’aquesta tradició no escrita però sí inscrita en el costum de les societats patriarcals. Aquestes violències s’expressen en formes específiques en funció del lloc d’origen i es mantenen a través del procés migratori, i d'altres s’expressen repetidament en totes les cultures que coneixem; podríem dir que són universals.

Les famílies són transmissores d’aquests mandats, en el sentit que formen part de la cultura de cada grup, per sostenir la tradició i legitimar el poder. Cada grup familiar col·loca les nenes en llocs diferenciats depenent de les seves creences respecte del gènere i les jerarquies, i situen les nenes en una posició de més vulnerabilitat i risc de violència. El risc a patir abús sexual i violació és universal: “De chica, como te dije, con 7, 8 o 9 años. Estaba yo en la cochera de mi padre y entró un señor (un señorito del pueblo) y me enseñó sus partes y quería más cosas. Y yo gritaba pero mi casa era muy larga, había un patio muy largo hasta llegar a la casa […]. Nos fuimos a casa de mi tía que ya estaba aquí, […] las habitaciones las ocupaban hombres que venían a trabajar. Ella les lavaba la ropa y les hacía la comida. Y había un señor allí […] no sé lo que pasó. Solamente sé que yo estaba abajo, mi hermana bajo las escaleras y oigo su voz 'dile que venga también' es lo único que recuerdo, el estaba abusando de mí.”1)

Prenent de referència les diferents formes de violència que s’exerceixen contra les dones arreu del mon, l'ONU va elaborar el 1995 un mapeig que encara és útil, a la vegada que va situar una descripció detallada de com aquestes formes de violència poden afectar les dones durant tota la seva vida. A aquesta descripció s’ha hagut d’afegir totes les formes de violència a través de les xarxes socials. Cal remarcar que la violència en l’àmbit de la parella i la família és present en tots els països de ideologia patriarcal. Les formes d’abús a què estan exposades les dones durant el cicle vital són:

  • Prenatal: avortament selectiu per sexe, efectes en el fetus de la violència patida per la mare, infanticidi femení.
  • Infància: abús físic, sexual, emocional, casament obligat, esclavatge sexual, explotació laboral, mutilació genital, accés diferencial a l’alimentació, a tractaments mèdics i a educació, negligències en la cura i el desenvolupament físic i emocional per part de les figures parentals i/o de referència.
  • Adolescència: cànon estètic, violació en la iniciació sexual, casament obligat, esclavatge sexual, explotació laboral, abús físic, psicològic i sexual per part de companys i parelles, agressions sexuals en l’àmbit del lleure, assetjament sexual a la feina i en l’àmbit educatiu, esportiu i de lleure, prostitució forçada, tracta amb finalitat d'explotació sexual i/o laboral.
  • Edat adulta: abús físic, sexual, psicològic i econòmic per part de la parella, homicidis relacionats amb el dot, abús psicològic i sexual en àmbits socials, assetjament sexual a la feina, violència obstètrica, cànon estètic ("prohibit envellir", "no trobaràs cap home"), abús a les TIC.
  • Vellesa: abús sexual, físic, psicològic i econòmic, mort de dones vídues, infantilització, abandonament.
  • Abús psicològic, físic i sexual a través de les TIC per part de parelles, exparelles i persones desconegudes.

Volem remarcar que hi ha moments del cicle vital de les dones d’especial vulnerabilitat: la infantesa, l'adolescència, l’embaràs i la maternitat i la vellesa, són moments en els quals es necessita un entorn més proper i comunitari per desenvolupar-se i afrontar els possibles canvis.

El fet que algunes d’aquestes formes d’abús siguin naturalitzades i fins i tot consentides, i es visquin en l’àmbit familiar, afegeix vulnerabilitat, risc i gravetat en els efectes d’aquesta violència. Vulnerabilitat perquè parteix d’una experiència traumàtica no reconeguda, perquè interfereix en el seu poder de decisió i agència i perquè dificulta l’establiment de vincles afectius segurs i gratificants. Per això la violència viscuda des de la infantesa posa en risc el desenvolupament vital i les expectatives de vida de moltes dones i nenes, i haver-ne patit alguna sense reparació ens confirma el risc de patir-ne més. Aquest risc augmenta quan, a més, interseccionen altres eixos de desigualtat. Les dades que apareixen en la darrera enquesta de VM a Catalunya2) ens mostren la prevalença de la VM durant el cicle vital, tot i que no recull totes les formes de violència a les quals poden estar sotmeses les dones a Catalunya.

Cal assenyalar que el fet que les dones estiguin exposades a VM en l’àmbit familiar, de parella i altres formes durant tota la vida, està en estreta relació amb la percepció social vers la gravetat o no d’aquest problema, a la permissivitat vers l’ús de la VM i de tots els agents que la perpetuen a través de diferents estratègies. Per entendre com s’arrela i es normalitza aquesta exposició ens pot ser útil el que anomenem el model ecològic.

L’adaptació del model ecològic d’Uric Bronfenbrenner a la problemàtica de la VM, ens ajuda a entendre la interacció dels sistemes socioculturals en els quals ens relacionem les persones i la seva influència en el nostre desenvolupament psicològic, facilita la comprensió de la violència como una qüestió multisistèmica, alhora que permet l’anàlisi dels diferents tipus i dimensions de la violència i quina és l’afectació en la vida de les dones. Tot i que Bronfrenbrenner proposava cinc sistemes, nosaltres treballem amb tres: microsistema, exosistema i macrosistema.

Així, des d’una exposició molt simplificada, les relacions properes formarien el microsistema individual, així com els factors biològics i d’història personal; els contextos comunitaris, l’entorn laboral, serveis i institucions, estarien en l’àmbit de l’exosistema; i, finalment, la ideologia, la religió, els mites i les creences, els valors i la cultura de la societat concreta, són els que conformen el macrosistema.

El model ecològic és interactiu, els anells que representen els sistemes estan integrats l’un dins de l’altre perquè un canvi en un pot transformar els altres. Per exemple, una millora en l’abordatge de la VM des del circuit d’atenció, que forma part de l’exosistema, pot influir en el microsistema d’una dona, d’un grup, o de totes les dones, la qual cosa pot provocar una transformació en el macrosistema i desarticular, per exemple, mites sobre les dones en situació de VM. Per saber-ne més vegeu la Guia pedagògica "Estimar no fa mal",3).

Aquest abordatge facilita la comprensió tant d’allò que condueix una dona a establir una relació abusiva com la comprensió de les dificultats que pot tenir per sortir-ne, entendre les vulnerabilitats, la història de vida i les interaccions amb el seu entorn i cultura més propera. En el cas de dones migrades, també ens serà útil aplicar aquest model per entendre quin era el seu ecosistema d’origen, quin sentit pot tenir per a ella mantenir-lo o no. Com ha fet front a les estratègies del doble patriarcat al qual està sotmesa, al patriarcat d’origen i al patriarcat d’acollida, que massa sovint obviem, com si la seva història comencés en arribar al país d’acollida. Les professionals de l’atenció han de disposar d’eines metodològiques i conceptuals, a més de les d’atenció, per poder entendre les diferents situacions i contextos en els quals les dones han estat en risc i han patit la violència, així com les seves estratègies d’afrontament, supervivència i adaptació, que seran diferents en funció de la singularitat de cada dona i de les experiències de violència viscudes.

El risc a patir violència en les diferents etapes del cicle vital de les dones

Conèixer per prevenir

“[…] Hi ha dones a les quals realment els ha tocat perdre, perquè és com una partida de cartes, hi ha dones a les quals no els ha tocat res, que s’han de descartar de tot. Això fa molt vertigen, t’has de desprendre de tot perquè res del que tens et serveix. Començar del no res és molt dur, no és fàcil.”4)

Conèixer les violències masclistes és un eina imprescindible, poder-les identificar ens pot ajudar en la prevenció del risc a patir-les. Si reprenem la classificació feta en el punt anterior algunes eines que ens poden ajudar són:

Prenatal

El moment de l’embaràs és de molta vulnerabilitat. Per a un abordatge correcte hem d’explorar amb les dones els trets culturals en relació amb la maternitat, l'embaràs i les expectatives parentals; com ha arribat a la maternitat, si ha estat desitjada o imposada; recursos socioeconòmics per a la cura durant l’embaràs; violència a la parella o a la família. Aquesta exploració pot donar-nos els indicadors que ens parlen del nivell de risc per a la futura criatura i per a la mare.

Infància

És l’etapa de l’aprenentatge, de la construcció de l’autoestima, en què comencem a construir la subjectivitat a partir de referències, vivències, experiències i referents que ens són donades, que cerquem i que ens ajuden en la definició d’allò que és propi de cadascú. La vulnerabilitat de les nenes és altíssima, ja que són dependents de les persones adultes quant a necessitats bàsiques, no tenen la possibilitat de decidir, ni de defensar-se, ja que les travessen les discriminacions de gènere i d’edat. En cas de sospita de risc podem explorar els trets culturals sobre la cura a les nenes; rols de protecció de les figures parentals cap a les nenes; adultització; sexualització; matrimonis forçats; esclavatge laboral; estil alimentari; accés als diferents nivell de formació, etc.

Hem de considerar també que durant la infantesa els aprenentatges es fan bàsicament a partir de la vinculació emocional amb les figures parentals de referència, i quan aquestes figures no acompleixen aquests rol de cura, protecció i afecte, el risc a patir VM s’incrementa.

Adolescència

Les adolescents s’enfronten a diferents canvis, tant físics com emocionals, en els quals es van assentant els aprenentatges i les experiències viscudes a la infantesa, a la vegada que s’inicia la projecció cap a la vida adulta. És un moment del cicle vital en què cos, sexualitat i amor agafen protagonisme com a factor d’autoestima i d’acceptació en el grup d’iguals. L’adaptació als mandats de gènere (sense qüestionar-lo, partint de les experiències prèvies imposades durant la infantesa), són un risc a noves violències, especialment les sexuals. Per a moltes, enfrontar-se als manaments rebuts en l’àmbit familiar els suposa el trencament de vincles amb les famílies i vulnerabilitat a ser rebutjades i, per tant, estar sense protecció davant d'altres tipus de violència.

En cas de sospita de risc podem explorar els trets culturals, costums, normativa i mandats de gènere; adaptació a la feminitat normativa; hipersexualització; cossificació; responsabilització excessiva de tasques domèstiques i de cura; violència passada o actual a la família d’origen; continuïtat en els estudis, o nivell de normalització d’abusos assumit.

Sovint quan a casa es viu violència, es viu també en la relació de parella i en els altres àmbits. En atendre noies adolescents ens ajudarà partir del pressupost que les seves conductes les han apreses dels adults, que cada adulta es pot constituir en referència positiva o negativa i que aquests referents poden ser un suport en les diferents situacions de VM en què es puguin trobar.

Edat adulta

Les dones adultes no haurien d’estar en situació de vulnerabilitat ni de risc, atès que l’adultesa és una etapa del cicle vital en el qual s’han assolit diferents objectius, expectatives, etc. Atesa la persistència del sistema patriarcal, ser una dona adulta no et salva de patir violència i especialment de patir violència en la parella i els feminicidis associats; de forma irònica, podríem dir que augmenta el risc a morir a mans de la parella o l'exparella.

En cas de sospita de risc podem explorar els trets culturals; relació de parella actual; menors a càrrec; situació administrativa; situació socioeconòmica; xarxa de suport; coneixement de l’idioma; coneixement dels recursos d’atenció a dones; experiències de VM viscudes, en la infantesa i l'adolescència; experiències prèvies de demanar ajuda i com s’han resolt, etc.

Des de la perspectiva de l’atenció, és important remarcar que les diferents formes de VM viscudes sumen, especialment quan les dones no han obtingut reparació. Aquest fet fa que la vulnerabilitat i el risc també vagin augmentant, i generen en les dones inseguretat, por, desconfiança en les possibilitats de sortir-se’n, manca d’expectatives de futur o acomodació a la situació. Malgrat aquestes dificultats, les dones han aconseguit sobreviure i han disposat d'eines pròpies per enfrontar-se a aquestes vivències. Prendre-les en consideració i posar-les en valor ens ajudarà en la tasca de l’atenció.

Vellesa

És també una etapa de vulnerabilitat, de dependència d’altres, especialment a partir d’una determinada edat, i per tant també estan exposades a la VM. L’anomenat maltractament a la gent gran silencia la VM que pateixen les dones grans. El seu rol de cuidadores i de ser en funció del marit, en gairebé totes les cultures, i la manca de valor donat a les cures en les societats capitalistes i patriarcals, fa que quan no poden continuar exercint aquest rol se les deixi de banda. En cas de sospita de risc, podem explorar els trets culturals i valor atorgat a les dones grans; experiències de violència en les altres etapes del cicle vital; familiars o persones de suport; disposar de recursos econòmics, etc.

Des de la perspectiva de l’atenció, hem de tenir en compte que identificar la violència viscuda i la que es viu pot ser molt difícil, per la por que els genera, per l’efecte que podrà tenir en elles, de com les miraran els fills i per la incertesa i el risc que els pot ocasionar. Un eina que ens pot ajudar en la identificació del risc és la possibilitat d'anomenar allò que els ha passat i els continua passant, atès que, com em va dir una dona de 75 anys en consulta, “no teníem les paraules per dir-ho”. Anomenar el que una dona no pot dir, des del respecte i la cura, pot significar obrir un espai en el qual les dones es poden atrevir a compartir la situació en què estan, el que els amoïna i les pors que tenen, i així identificar els riscos a patir violència.

Per saber-ne més, vegeu "La dificultat de dir-se en veu alta".5)

Hi ha un fet que no podem deixar de banda, sigui quin sigui el rol en el qual estem com a professionals del circuit d’atenció a dones en situació de VM, i és l’efecte acumulatiu de la violència al llarg del cicle vital i l’impacte que té en les experiències de vida de les dones quan no s’ha obtingut reparació, que incideixen negativament en la construcció de l’autoestima i de les possibilitats d’agència. Aquestes experiències de vida dificulten la construcció de l’autoestima i d'una subjectivitat pròpia, segura i arrelada, i provoquen inseguretat, pors, indecisió, desconfiança en si mateixa, manca d'autovaloració positiva, minses expectatives de futur i acomodació a la situació. El sotmetiment que comporta patir violència al llarg del cicle vital fa que moltes dones no hagin pogut desenvolupar els seus projectes de vida. Aquestes experiències marquen profundament, però no són irreversibles si es disposa de suports necessaris i de recursos.

Des de la perspectiva de l’atenció, haurem d’atendre quina és la prioritat de les dones en relació amb la situació per la qual demanen recursos, des d’una mirada que abasti tot el seu cicle de vida, considerant els diferents eixos de discriminació i desigualtat amb els quals cada dona singularment s’ha hagut d’enfrontar i s’enfronta.

↑ Índex de la unitat


← Inici | Unitat 5.2 →

1) 295 Fragment entrevista 1_3, p. 94. "10 anys de trajectes de dones en situació de violència masclista: itineraris, vivències i relats", ICD, Barcelona, 2019.
3) Tamaia, Viure sense violència, Guia pedagògica."Estimar no fa mal", Institut Català de les Dones, Barcelona, 2015. especialment les pàgines 139-140
4) 293 entrevista a Rosa Mela, coordinadora del SIAD del Prat de Llobregat a "10 anys de trajectes de dones en situació de violència masclista: itineraris, vivències i relats", Institut Català de les Dones, Barcelona, 2019.
5) "10 anys de trajectes de dones en situació de violència masclista: itineraris, vivències i relats", p. 31, Tamaia viure sense violència, SCCL.
Torna a munt