Saltar al contingut principal

Capacitació per a l’abordatge de les violències masclistes

Nombre de lectures: 0

← Unitat 7.2 | Unitat 7.4 →

Unitat 7.3 Tràfic i explotació sexual de dones i nenes

El concepte de tràfic d'éssers humans

El tràfic d’éssers humans (TEH) és un delicte, una greu violació dels drets humans i una manifestació de VM. Segons Nacions Unides, és una forma contemporània d’esclavitud i cap país n’és aliè, ja sigui com a origen, trànsit i/o destí de víctimes. Cal evitar confondre'l amb el contraban de persones, que és un altre delicte.

La primera definició internacional de TEH es va acordar l’any 2000, en el Protocol de Nacions Unides per prevenir, reprimir i sancionar el tràfic de persones, especialment dones i nens, conegut popularment com Protocol de Palerm. Segons aquesta definició, el tràfic d’éssers humans o de persones és un delicte que atempta contra les persones i que consta de tres elements:

Accions: La captació, el transport, el trasllat, l’acollida o la recepció de persones.

Mitjans: L’amenaça o l’ús de la força o altres formes de coacció, el rapte, el frau, l’engany, l’abús de poder o d’una situació de vulnerabilitat.

Finalitat: Se sotmet la persona a explotació (sexual, mendicitat, laboral, tràfic d’òrgans, matrimoni forçat, activitats delictives, etc.).

La detecció d’indicis de tràfic d’éssers humans

La identificació formal de les víctimes de tràfic correspon a les forces i cossos de seguretat de l’Estat. No obstant això, és tasca de les entitats, de la societat civil en general i dels serveis públics que es trobin en contacte amb aquestes persones detectar possibles indicis de tràfic d’éssers humans. Per detectar víctimes de tràfic d’éssers humans, en totes les seves modalitats d’explotació, cal centrar l’atenció en certs indicadors físics i/o psíquics de la persona que es poden observar en el moment d’establir-hi contacte. Cal, doncs, algunes consideracions prèvies a tenir en compte:

  • Generalment, les persones víctimes de tràfic d’éssers humans no es consideren elles mateixes com a víctimes. En molts casos desconeixen aquest concepte; en d’altres, tenen un alt nivell de tolerància envers la violència o l’han normalitzada.
  • Les persones víctimes de tràfic d’éssers humans acostumen a estar sota una pressió molt gran no només per part del/s traficant/s, sinó també per part de les famílies als països d’origen, que són les que reben coaccions, amenaces, etc.
  • És molt important respectar la decisió de les persones que estan en aquesta situació i que no volen denunciar, ja que podria posar en perill la pròpia persona o la família al país d’origen.

Els indicadors varien en funció de la finalitat d’explotació a la qual està sent sotmesa la persona víctima de tràfic d’éssers humans. És possible que es doni més d’una finalitat d’explotació a la vegada. El fenomen del tràfic d’éssers humans és canviant i adopta múltiples formes. Els traficants modifiquen constantment el seu modus operandi.

Segons Nacions Unides, el tràfic amb fins d’explotació sexual, que inclou també la pornografia, continua sent la forma de TEH més detectada a escala mundial. El 59% de les víctimes són dones i nenes, de manera que aquest tipus d’explotació no és neutral quant al gènere: és una manifestació més de VM.

El marc normatiu actual

Internacional

Estatal

Autonòmic

Els processos de recuperació

El tràfic d’éssers humans deixa un greu impacte en la vida de les persones que n'han estat víctimes, i afecten diferents àrees:

  • Econòmica: el deute pel viatge agreuja encara més les condicions econòmiques en origen.
  • Sociofamiliar: les conseqüències del TEH sovint també les pateixen les famílies en forma d’amenaces.
  • Física i sexual: transmissió de malalties de transmissió sexual, embarassos no desitjats, afectació de la salut física com a conseqüència de la violència, etc.
  • Psicològica: trastorn per estrès posttraumàtic, depressió, trastorns psiquiàtrics, dissociació, etc.

Els processos de víctima a resilient, per tant, s’han de plantejar a llarg termini, i variaran segons els factors següents:

  • Durada del temps d’explotació
  • Duresa i durada de la ruta migratòria
  • Experiències de vida prèvies a la situació d’explotació
  • Tipus de vinculació amb la persona que duu a terme l’engany
  • Cultura i creences (si, per exemple, li han practicat el ritual del vudú)
  • Xarxa de suport (en origen i al país de destí)
  • Habilitats pròpies de la persona.

Tràfic d'éssers humans i protecció internacional

Les violències contra les dones se situen com un factor que alimenta el TEH i involucra nombrosos actors diferents, com ara famílies, intermediaris locals i xarxes delictives.

Això comporta que, davant d'un possible retorn al país d'origen, la dona sigui estigmatitzada, discriminada, rebutjada i exclosa de la família i de la seva comunitat. A més, en cas de tenir pendent el deute amb la persona traficant, és molt probable que pugui patir amenaces, agressions i càstigs que poden posar en risc la seva vida.

Tot plegat comporta un alt risc per a la seva integritat física i/o psíquica, que la deixa en una situació de molta vulnerabilitat, fins al punt de posar en risc la seva vida, i augmenta les possibilitats de ser "retraficada". Per això, es pot donar el cas que una persona víctima de TEH sigui susceptible de sol·licitar protecció internacional, i es considera una de les causes de persecució per motius de gènere.

La Llei 12/2009, reguladora del dret d'asil i de la protecció subsidiària, reconeix expressament la persecució per motius de gènere (art. 3 i 7.e), i es refereix a la situació d'especial vulnerabilitat de les víctimes de tràfic d'éssers humans que cal tenir en compte a l'hora de tramitar aquest tipus de sol·licituds. No obstant això, l'Estat espanyol considera que la condició de víctima no és suficient i, fins avui, les sol·licituds de protecció internacional basades en aquest motiu són denegades en un percentatge molt alt.

↑ Índex de la unitat



← Unitat 7.2 | Unitat 7.4 →

Torna a munt