Saltar al contingut principal

Capacitació per a l’abordatge de les violències masclistes

Nombre de lectures: 0

← Unitat 7.3 | Unitat 7.5 →

Unitat 7.4 Mutilació genital femenina


  • Autoria: Laia Virgili Lópezo, Sandra Camacho Padillao i Anna Hernández Hernica (SICAR Cat)


El concepte de mutilació genital femenina

L’any 2010, l'ONU va recomanar als seus estats membres que definissin la mutilació genital femenina (MGF), en les seves legislacions internes, com tot procediment realitzat dins o fora d’una institució mèdica que comporta l’ablació total o parcial dels genitals externs femenins, o qualsevol altra intervenció en els òrgans genitals femenins que no respongui a motius mèdics.

La MGF és una de les màximes expressions de la desigualtat de gènere i és una pràctica que es fa a dones i nenes per alterar o lesionar els seus òrgans genitals per raons no mèdiques. La majoria de vegades implica l’extirpació parcial o total dels genitals externs.

Considerada internacionalment com una greu violació dels drets humans (dret a la no discriminació, dret a no patir tortures i tractes degradants, etc.), la pràctica de la MGF es duu a terme a 30 països de tres continents, i la majoria de casos es concentren a Egipte, Indonèsia i Etiòpia. En alguns països on es practica, la mutilació genital femenina es considera un ritual d’iniciació a la maduresa i en d'altres, una manera de controlar la sexualitat de les dones.

Tot i que en algunes comunitats la MGF s’associa a creences religioses, no hi ha textos religiosos que obliguin a practicar-la.

A més, vulnera, entre d’altres, el dret a decidir sobre la reproducció, i el seu impacte en la salut de les dones és molt greu. Físicament, poden haver-hi conseqüències a mitjà i llarg termini, com hemorràgies, problemes urinaris i menstruals, infertilitat, relacions sexuals doloroses, infeccions i fins i tot la mort. D'altra banda, psicològicament, les seqüeles poden aparèixer a mitjà i llarg termini en forma de por a mantenir relacions sexuals, trastorn per estrès posttraumàtic (TEP), ansietat i/o depressió.

Segons l'OMS, tal com recull el Protocol d'actuacions per prevenir la mutilació genital femenina, de la Generalitat Catalunya, hi ha diferents tipus de MGF:

Tipus I Supressió del prepuci amb o sense supressió de tot o part del clítoris.
Tipus II Supressió del clítoris amb extirpació total o parcial dels llavis menors.
Tipus III Supressió de part dels òrgans genitals o tots i sutura de l'obertura vaginal.
Tipus IV Punció, perforació o incisió del clítoris i/o dels llavis. Estirament del clítoris i/o dels llavis. Cauterització del clítoris i del teixit circumdant. Raspat del teixit que envolta l’orifici vaginal (talls de l’angurya) o tall de la vagina (talls del gishiri). Introducció de substàncies o d’herbes corrosives a la vagina per causar sagnat o amb la finalitat d’estrènyer el canal vaginal. Qualsevol altre procediment concordant amb la definició.

Vinculació amb la protecció internacional i el tràfic de persones

La MGF és una de les causes per les quals les dones es veuen obligades a fugir del seu entorn, i es troben posteriorment en contextos de màxima desprotecció, que les fa vulnerables durant el trajecte migratori a ser captades per les xarxes de tràfic d'éssers humans. També és considerada una de les causes de persecució per motius de gènere, i justifica la sol·licitud de protecció internacional.

Les sol·licituds de protecció internacional per MGF no es limiten a dones que es troben en risc de patir-la sinó que també inclou les dones i nenes que ja l'han patida.

Marc normatiu actual

Torna a munt