Saltar al contingut principal

Capacitació per a l’abordatge de les violències masclistes

Nombre de lectures: 0

← Unitat 8.1 | Unitat 8.3 →

Unitat 8.2 Especificitats comunicatives dels diversos eixos de desigualtat i discriminació


  • Autoria: Divina Huguet Sesé, Blanca Almendáriz Granero i Anna Morero Beltrán (Col·lectiu Tara)


Eixos de desigualtat i discriminació en la representació i la comunicació de les violències masclistes

Com ja hem vist, els mitjans són avui els principals constructors de sentit, els qui ofereixen al conjunt de la població diversos models d'interpretació de la realitat, dels estereotips i de les dades que configuren, confirmen o desmenteixen les visions del món. Per tant, els mitjans participen decisivament en la construcció dels valors socials (Villatoro, 2002, p.3). Per això és molt important tenir en compte que, de la mateixa manera que el masclisme s'infiltra en els mitjans de comunicació, ho fan també prejudicis i estereotips relacionats amb l’ètnia, la classe social, la identitat, etc.

A continuació reflexionarem sobre alguns d’aquests prejudicis a través de notícies i titulars, concretament treballarem entorn de les dones migrades i la seva representació en relació amb la VM, per mostrar quin és l’impacte d’aquest tractament informatiu. Aquesta mateixa anàlisi la podríem portar a terme en altres eixos de discriminació, com ara la classe social, l’edat o la identitat de gènere.

L’origen de l’agressor i de la dona assassinada o agredida

Hi ha una tendència general a considerar la VM restringida a determinats àmbits tant socials com culturals, i en molts casos s’estigmatitza les persones migrades, quan en realitat les dades indiquen que les denúncies o l’autoria dels assassinats i agressions no estan relacionades amb l’origen de les persones implicades, ni de la víctima, ni de l’agressor ni de l’assassí (Instituto Asturiano de la Mujer, s.d.).

Pel que fa a la presència de les dones migrades en els mitjans de comunicació, es troben sobretot presents en determinats guetos informatius associats, entre els quals destaca la VM, la prostitució i el tràfic de dones amb finalitat d’explotació sexual (García Grezner, 2010). Tal com s'assenyala en l’informe "Se buscan cómplices" (2010), d’acord amb el CAC, del 2% de les notícies que tracten sobre migració en els informatius de les televisions catalanes, un 49,7% se centren en temes d’àmbit policial i judicial, i reforcen la tradicional representació de la migració com a problema i de les migrades com a víctimes.

A continuació es reprodueixen dos exemples corresponents a diferents anys i casos, en els quals l’origen de la víctima i de l’assassí es destaquen al titular o al subtítol, que mostra sempre la nacionalitat.

a) “Casi el 40% de los asesinatos machistas son cometidos por extranjeros”, diari ABC, 4 d’abril de 2019).

Es busca introduir en l’opinió pública la idea que la VM no es dona en la cultura espanyola, sinó que la introdueixen les persones migrades que viuen a l’Estat espanyol. No obstant això, d’acord amb dades del Ministeri d'Igualtat de l’any 2018, 18 dels 47 feminicidis que van tenir lloc a l’Estat espanyol van ser comesos per homes de nacionalitat estrangera. La resta, el 62%, van ser comesos per homes espanyols. Com hem anat assenyalant, els mitjans trien què explicar i què no. Aquesta elecció té una intenció, i el procediment crea el discurs (Bernal, 2019, p. 28).

b) "La ‘madame’ que traficó con sus propias hermanas", El País, 13 d’octubre de 2019)

Aquest és un exemple de VM en l’àmbit social o comunitari. Titulars i notícies com aquestes invisibilitzen el que és realment important: el context social, polític i econòmic, així com les desigualtats de gènere, que fan possible les situacions de tràfic de persones amb finalitat d’explotació sexual. D’altra banda, el tractament sensacionalista ens allunya del problema social i estigmatitza les dones. La notícia esmenta el vudú com la via utilitzada per sotmetre les víctimes, però no ofereix cap context, fet que té com a conseqüència convertir els fets en exòtics. L’article esmenta també la relació del tràfic de dones amb finalitat d’explotació sexual amb l’avortament, a partir de l'Asociación Abogados Cristianos, que no pot ser considerada una font rigorosa.

↑ Índex de la unitat



← Unitat 8.1 | Unitat 8.3 →

Torna a munt