Saltar al contingut principal

Capacitació per a l’abordatge de les violències masclistes

Nombre de lectures: 0

← Unitat 8.2 | Bibliografia →

Unitat 8.3. Descodificar el rol de les xarxes socials com a canal de producció, reproducció i naturalització de les violències masclistes

Una aproximació a la violència masclista a les xarxes

Hem integrat en tots els àmbits de la nostra vida l’ús d’Internet i especialment de les xarxes socials, així que les diferents formes de VM han trobat nous canals d’expressió i d'amplificació en el món virtual. Són nous escenaris per a formes estructurals de violència, però indubtablement les noves tecnologies han generat noves formes de control i d’assetjament.

Els masclismes persisteixen i s'actualitzen utilitzant les noves tecnologies i les xarxes socials com a plataformes d'actuació, que faciliten i multipliquen exponencialment els efectes de les violències. A més de facilitar l'anonimat i la suma d'agressors, les xarxes socials permeten la repetició, la viralitat, la difusió i, fins i tot, la normalització d'aquestes violències (Donestech, 2017).

És difícil determinar l’abast de les VM que es donen en línia perquè es disposen de poques dades oficials, i perquè una bona part de les violències es donen en plataformes comercials que no tenen una política de transparència a l’hora de monitoritzar i fer públiques aquestes dades. Les plataformes habiliten mecanismes de bloqueig de perfils, però hi ha opacitat en els mecanismes de control de conductes abusives. A tot això se suma que estan subjectes a marcs legals que no són les del país.

El 2018, Amnistia Internacional va publicar un estudi sobre violència contra les dones a Internet a partir d’enquestes a dones d’entre 18 i 55 anys usuàries de xarxes socials de vuit països, entre aquests, Espanya. Recollim algunes dades significatives de l’estudi:

  • Gairebé una quarta part de les dones (23%) havien patit maltractament o assetjament en línia almenys una vegada.
  • A tots els països, el 46% van dir que aquest assetjament era de naturalesa misògina o masclista.
  • Entre una cinquena part i la quarta part de les enquestades van dir que s'hi havien inclòs amenaces d’agressió física o sexual.
  • El 26% de les dones van dir que detalls personals o identificatius s'havien compartit en línia (pràctica coneguda com doxing -veurem algunes de les tipologies d’assetjament més endavant).

L’estudi assenyala l’impacte psicològic de l’abús en línia: més de la meitat de les dones diuen que han patit atacs d’estrès, ansietat o pànic i falta greu de concentració durant llargs períodes, així com baixa autoestima o pèrdua de confiança.

L’assetjament ha afectat l’activitat d’aquestes dones a Internet. Més de les tres quartes parts (76%) van fer canvis en la manera d’utilitzar les plataformes, sobretot restringint continguts que expressessin la seva opinió sobre determinades qüestions. Aquest fet atempta contra la llibertat d’expressió de les dones. Azmina Dhrodia (2018), investigadora d'Amnistia Internacional, assenyala el següent a les conclusions de l’estudi: “Les xarxes socials han ajudat a millorar la llibertat d’expressió i l’accés a la informació de moltes maneres. Però, la discriminació fora de línia i la violència contra les dones han migrat al món digital. Moltes dones es retiren de les converses públiques o s’autocensuren per por que atemptin contra la seva privacitat o seguretat."

Sobre la prevalença de l’abús en línia en la infància i l'adolescència, un estudi d’UNICEF (2018) -amb una mostra de prop de 4.000 adolescents a Espanya- conclou que l'assetjament sexual a Internet afecta en una proporció més gran nenes i dones joves. El treball de Montiel, Carbonell i Pereda (2016) assenyala que el 42,6% de les noies afirmava que havia estat víctima d’algun tipus de violència o assetjament sexual en línia, davant d'un 35,9% dels nois, i un 24,2% de les noies van afirmar que havien estat contactades per un adult que buscava algun contacte de tipus sexual, enfront d'un 9,2% dels nois. Aquesta pràctica delictiva es coneix com ciberassetjament pedòfil (grooming).

Una recerca de la Delegació del Govern per a la violència de gènere (Díaz-Aguado et al. 2014), va donar els resultats següents:

  • Al 32,5% de les adolescents i les joves espanyoles entre 12 i 24 anys les havien intentat controlar a través del telèfon mòbil.
  • El 20% havia comprovat com utilitzaven les seves contrasenyes donades en confiança a les seves parelles, per supervisar les seves activitats en línia.
  • Al 6%, els havien suplantat la identitat utilitzant aquestes contrasenyes donades.
  • Al 4,3%, li havien difós missatges i fotos sense el seu consentiment per Internet o a través del mòbil.
  • Gairebé un 12% havia patit intimidació i les havien acusades de provocar la violència que havien patit (Donestech, 2017).

Característiques del ciberassetjament

Podem identificar algunes de les característiques del mitjà Internet, i en concret de les xarxes socials, per entendre el fenomen de la VM exercida en aquests canals.

L’anonimat

L’anonimat i la privacitat són essencials per garantir l'accés a Internet de totes les persones, però malauradament té una cara fosca, la impunitat que ofereix la identitat secreta per perpetrar abusos i accions de ciberassetjament de diversa índole i gravetat. Molts maltractadors s'amaguen i s’aprofiten del relatiu anonimat que les xarxes socials proporcionen. Això fa que siguin difícils d'identificar o que la seva identificació depengui de la voluntat de les plataformes comercials.

Intensitat

L’espai d’agressió s’expandeix en el temps i en l’espai. Tot el que es penja té de manera immediata un públic local, nacional i internacional, i el públic potencial augmenta amb la viralitat.

Hi poden haver casos en què l’assetjament sigui constant, en qualsevol moment i hora, i les persones agredides no se'n poden desconnectar.

Diu Raquel Escurriol, psicòloga de Tamaia, que “A través dels mòbils i de les xarxes socials s’amplifiquen els efectes psicològics de la violència masclista com la por, l’ansietat, l’aïllament i la depressió. A més, hi ha una disminució dels espais de seguretat. L’agressor pot actuar les 24  hores, no solament al carrer, sinó a través de WhatsApp, de correus electrònics, de xarxes socials, etc.” (Crític, 2018).

Viralitat

"El perill particular de l'abús en línia és la rapidesa en què pot proliferar: una piulada abusiva pot convertir-se en una allau d’odi dirigit en qüestió de minuts. Les empreses de mitjans socials han de començar realment a prendre’s seriosament aquest problema” (Amnistia Internacional, 2018).

Un contingut pot ser ràpidament replicat i allotjat a diferents llocs, i es pot acompanyar amb estratègies per millorar l’impacte i augmentar el nombre de visualitzacions del que es publica per tornar-ho viral. Una agressió filmada i pujada a Internet, en poder ser vista per altres persones, perpetua el cicle de violència i revictimitza la persona subjecte de l'atac, i l'exposa a noves formes de violència. De la mateixa manera, aquesta extensió global permet als agressors ajuntar-se en xarxes coordinades, sumar les seves accions violentes i amplificar les seves conseqüències negatives (Donestech, 2017).

Revictimització també en línia

També massa sovint es llancen campanyes públiques que revictimitzen les persones subjectes a aquestes violències fent recaure en elles la responsabilitat del que ha passat; per exemple, s’insta les dones a no enregistrar imatges íntimes quan s’hauria de denunciar els agressors que comparteixen aquestes imatges sense el consentiment de les persones.

Els agressors

Les violències de gènere en línia les exerceixen majoritàriament homes. Sovint són parelles o exparelles de les dones agredides, però també altres homes hi contribueixen i les exerceixen, moltes vegades en forma de trols masclistes. Així, parlem de trols masclistes per referir-nos als usuaris que assetgen i amenacen des de la xarxa, sobretot, dones feministes i col·lectius activistes. Ho fan de manera recurrent i sistemàtica, ja sigui amb les seves opinions sexistes o penjant materials ofensius o amenaçants. Poden actuar de manera individual o col·lectiva. En grup s’articulen de manera coordinada per atacar duent a terme accions com el doxing, el robatori d'identitat, falses acusacions i campanyes de desprestigi, discurs d’odi i amenaces de mort (Donestech, 2017).

Algunes expressions de la violència masclista en línia

Agressions sexuals i pornografia no consensuada

El “porno de venjança” consisteix a publicar en línia imatges o vídeos de caràcter íntim, i sovint qui ho fa és l’exparella que busca la vergonya i la humiliació pública de la dona. Des del feminisme es recomana més l’ús del terme pornografia no consensuada, perquè així la responsabilitat recau en qui ha violat la privacitat i no en la víctima. Una altra pràctica creixent de pornografia no consensuada consisteix en el registre i la difusió -fins i tot en directe- d’agressions sexuals a dones. Parlem de sextorsió quan es fa xantatge basat en l’amenaça de fer públic o enviar a familiars o companys de feina material gràfic íntim o sexual. També s’usen per extorsionar els anomenats "packs", paquets de fotografies o vídeos sexuals o eròtics d'una dona. "Passa el pack" és la manera com es promocionen en fòrums, pàgines de Facebook i grups de xat, on fins i tot donen consells sobre els tipus d'enganys sota els quals es poden obtenir els continguts íntims de les dones.

Assetjament de gènere en línia

Aquest tipus de violència d’ampli espectre fomenta la producció d’insults, falses acusacions, prejudicis i, sovint, continguts gràfics i audiovisuals ofensius. Si l'expressió és particularment agressiva, difamatòria o insistent, pot considerar-se discurs d’odi. Es produeixen amb la finalitat d'intimidar, silenciar i paralitzar generant la por d'expressar-se lliurement en línia, així com la limitació de la llibertat de la dona de moure’s tant a l’espai públic com el virtual.

En aquesta línia, el doxing és un dels atacs més comuns que viola el dret a la intimitat. Es fa pública informació de caràcter personal i privat que pot generar en una espiral d’intimidació a xarxes, telefònica i fins i tot, a agressions sexuals. Al robatori d’identitat algú aconsegueix fer-se passar per la persona violentada. Accedint als perfils socials, o creant-ne de nous. Il·legalment s’obté gran quantitat d’informació personal com el DNI, targetes de crèdit, telèfon, arxius, contactes, adreça física, etc.

Atacs amb un fort component tecnològic

L’ús de programes espia i programari maliciós (malware en anglès) sol consistir en la instal·lació d’eines d'administració remotes amb les quals s’obté accés a la pantalla, al webcam o a arxius del dispositiu infectat per obtenir imatges, i també al micròfon (Campbell, 2016; Bansal i Ahmad, 2016). També són usats per la parella o l'exparella per tenir control del que fa la dona en tot moment.

Mesures legals de protecció

Tot i que des del 2014 la UE regula per llei el dret a l’oblit a Internet i des del 2018 ho fa la Llei orgànica de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals (art. 93 i 94), esborrar informació que atempta contra el dret a la intimitat o la llibertat no és fàcil. Els motors de cerca -com Google- estan obligats a eliminar de les seves llistes de resultats els enllaços que violin certs drets de la persona que ho demani. No obstant això, molts continguts de VM no s'inclouen oficialment dins d’aquest marc legislatiu.

La reforma del Codi penal espanyol del 2015 va augmentar la protecció de la dona davant de casos de ciberassetjament en l’àmbit de la parella, amb la introducció de nous delictes d’assetjament, com ara l’stalking ('assetjament'), que es defineix com accions intrusives de diversa índole, continuades en el temps, que porten a la víctima a alterar greument la seva vida quotidiana (art. 172 ter del Codi penal), i el sèxting, que és la de difusió d’imatges realitzades amb el consentiment de la víctima però sense autorització per difondre-les (art. 197.7 del Codi penal). La llei recull el concepte sèxting, però des del feminisme es defineix com una pràctica sexual lliure i consentida i es considera més adequat parlar de sexpreading (Candela, Edpac, 2018) per anomenar la difusió d’imatges sense consentiment.

Pràctiques de seguretat i cura en línia

Tot i que, com hem vist, Internet i les xarxes són un escenari en auge de la VM, des del ciberfeminisme s’ha articulat històricament una potentíssima comunitat de denúncia, recursos i autodefensa fent ús d'aquests mateixos espais digitals. No només això, Internet i les xarxes són un espai de generació de discurs i organització de l’activisme feminista i ha permès articular tot un moviment plural i global connectat que amplifica la lluita feminista de les dones arreu. L’estudi de Donestech (2017), al qual ens hem referit al llarg del curs, recull moltes iniciatives del ciberfeminisme i les associacions de dones per oferir respostes i contrarestar els assetjaments masclistes en línia.

↑ Índex de la unitat


← Unitat 8.2 | Bibliografia →

Torna a munt