Eines bàsiques per actuar com a vocal en els tribunals dels ens locals

Nombre de lectures: 0

← Unitat 4 | Unitat 6 →

5. Desenvolupament i qualificació de les proves selectives

5.1. Desenvolupament de les proves

  • L’òrgan selectiu ha de fixar en la sessió de constitució una planificació de les actuacions que durà a terme.

  • L’òrgan selectiu ha d’aplicar les exempcions de proves i temaris d’oposició que hagin estat previstes a les bases de la convocatòria en l’ingrés pel torn de promoció interna.

  • L’òrgan de selecció ha de vetllar pel compliment del principi d’agilitat en el procediment selectiu. La legislació vigent no estableix un termini màxim per a la resolució del procés selectiu a les administracions locals. Només s'estableixen uns terminis per als diferents tràmits (presentació de sol·licituds, aprovació de la llista provisional d'admesos i exclosos, etc.). A tall d'exemple, per a la Generalitat de Catalunya s'estableix un màxim de 8 mesos amb inclusió de la valoració de mèrits.

  • L’òrgan selectiu ha d'elaborar els exercicis de l’oposició instants abans de la seva realització sempre que sigui possible. Les proves poden consistir en qüestionaris de respostes alternatives, desenvolupament de temes, supòsits pràctics, exercici d’idiomes, entrevista, tests psicotècnics i altres.

  • L’òrgan selectiu ha de comprovar l’estat de les sales on s'han de fer les proves abans de l'inici per decidir com ubicar-hi el personal. Seguidament s'ha de fer la crida dels aspirants i es resoldran les incidències que es puguin plantejar. Per norma general, els aspirants són convocats en crida única, i es poden preveure excepcions en casos de força major (aquest és un dels aspectes que ha de tractar l’òrgan selectiu en l'acte de constitució, ja que en cas contrari ha d’adoptar un acord en el moment concret en què es produeixi aquesta situació).

  • És possible que durant la crida es produeixin incidències; per exemple, aspirants que no apareixen a la relació d’admesos o que figuren com a exclosos, absència de document acreditatiu de la identitat o confusió de dades entre aquell document i els que són en mans de l’òrgan selectiu, aspirants que arriben tard o, en general, qualsevol altra circumstància no prevista. En aquests casos, l’actuació de la persona que realitza la crida podria ser la següent:
    - Deixar per al final de la crida els aspirants afectats per alguna incidència.
    - Avisar el president de l’òrgan selectiu o la persona que el tribunal hagi designat per resoldre les incidències.

Les incidències s’han de resoldre d’acord amb un criteri de flexibilitat i sempre que sigui possible s'ha de permetre la realització de l’exercici.
  • És important que quedi constància que l’aspirant accepta que el seu exercici resta condicionat a la posterior esmena de la incidència. Les incidències s’han de fer constar en l’acta de la sessió.

    Una possible solució de caràcter immediat seria, per exemple, condicionar una sala d’incidències on ubicar els aspirants i informar-los expressament del caràcter condicional del seu examen. D’aquesta manera, no se’ls privaria del seu dret d’accés a l’ocupació pública. No obstant això, l’examen realitzat només tindria validesa si posteriorment es corregís la incidència, mitjançant la correcció dels possibles errors en les llistes d’admissió, l’acreditació documental de la seva identitat per part de l’aspirant, etc.

    Si és necessari, aquestes sales d’incidències també poden ser utilitzades per ubicar-hi els aspirants discapacitats que hagin sol·licitat l’adequació de temps i mitjans per a la realització de les proves.

    En el supòsit que un candidat arribi tard a la crida, si les bases no ho impedeixen, el tribunal podrà admetre la incorporació del candidat a la prova, sense ampliar el termini fixat per a l’acabament de la prova.

  • L’òrgan selectiu ha de donar les instruccions necessàries per desenvolupar la prova. Les instruccions que s’imparteixin han de ser idèntiques per a tots els aspirants, independentment de la sala en què es trobin si n’hi hagués més d’una. Una instrucció fonamental és informar els aspirants sobre com han d’identificar els seus exercicis, de manera que no es perdin proves ni es generin dubtes per a l’òrgan selectiu. La identificació de l’aspirant es pot fer a l’encapçalament de l’exercici o en cadascuna de les pàgines de la prova i d’acord amb el sistema que millor en garanteixi l’anonimat (mitjançant signatura, DNI, un codi impersonal decidit per l’òrgan selectiu, registre d’entrada de la sol·licitud, etc.).

  • L’òrgan selectiu ha de garantir l’anonimat en la realització de les proves sempre que sigui possible i també ha de prendre les mesures necessàries per evitar molèsties als opositors. També ha d'acordar si els aspirants poden quedar-se una còpia de les preguntes de l’examen, si poden abandonar l’aula quan acabin l’exercici o han d’esperar fins al final, etc. Les proves es realitzen en el temps fixat a les bases de la convocatòria i, en defecte d’això, en el que determini l’òrgan selectiu. El secretari del tribunal expedeix, finalment, els certificats d’assistència als aspirants que ho sol·licitin.


↑ Índex de la unitat

5.2. Especial referència al procés d'elaboració de les proves

L’elaboració de les proves és una tasca essencial i de gran transcendència per garantir la qualitat i la transparència del procés selectiu.

A continuació es descriuen algunes de les proves més generalitzades i s’estableixen pautes per a la seva elaboració i reproducció.

Qüestionaris de respostes alternatives

Són un dels exercicis més estesos i acostuma a ser una de les primeres proves en tots els processos. Consisteix en un qüestionari format per un nombre determinat de preguntes amb tres, quatre o cinc respostes alternatives, de les quals només una és correcta.

Redacció de temes per desenvolupar

Aquesta prova consisteix en l’exposició per escrit d’un o més temes del programa de l’oposició. L’elecció dels temes s’ha de fer d’acord amb allò que prevegin les bases de la convocatòria.

Resolució de casos pràctics

Legalment, és obligatori realitzar una prova de caràcter pràctic en tot procés de selecció de funcionaris locals. En el torn de promoció interna o en el cas de procediments de funcionarització, si s’eximeix d’alguna de les proves –com ara l’exercici pràctic–, s'hauria de justificar d'acord amb la valoració de l’experiència que s’efectua en la fase de concurs.

Aquesta prova consisteix en la resolució d’un o diversos casos que versaran sobre les parts dels programes determinades a les bases de la convocatòria.

En determinats casos, la convocatòria pot establir la possibilitat de realitzar proves pràctiques situacionals, quan les funcions per desenvolupar ho aconsellin.

Exercici d’idiomes

Si les bases de la convocatòria preveuen la realització d’una prova d’idiomes, obligatòria o voluntària, l’òrgan selectiu pot nomenar assessors especialistes d’acord amb el que prevegin les bases de la convocatòria.

Si se serveix d’assessors externs per a l’elaboració i correcció de la prova, el tribunal ha d’aprovar-ne i validar-ne posteriorment el resultat i incorporar-lo a l’acta de la sessió que correspongui.

Entrevistes

Les entrevistes es poden configurar a les bases de la convocatòria com un mitjà per comprovar els mèrits al·legats pels aspirants (entrevista curricular) o com una prova de la fase d’oposició.

Quan l’entrevista es configura com una prova de l’oposició, té per objecte determinar si els aspirants estan en possessió de determinades competències que es consideren necessàries per al desenvolupament de les funcions de les places convocades. Les bases de la convocatòria han de determinar quines són aquestes competències, quins factors es valoraran en l’entrevista i amb quina puntuació (la qual no pot ser desproporcionada en relació amb les proves de coneixements). Com en la resta d’aspectes del procés selectiu, el tribunal ha de completar aquells punts que no s’hagin previst a les bases.

Per aplicació del principi d’igualtat en l’accés a l’ocupació pública, cal que l’entrevista es plantegi de manera uniforme a tots els aspirants i que s’apliquin els mateixos criteris d’avaluació. Han de constar en l’expedient de selecció l’informe de valoració de cada aspirant i el formulari que s’ha seguit per a l’avaluació de la prova.

La manera de valorar l’entrevista ha d’estar establerta a les bases de la convocatòria i el tribunal també gaudeix de discrecionalitat tècnica en la seva valoració, amb els límits esmentats a l'apartat 3.4.

Tests psicotècnics

Les bases de la convocatòria poden haver previst la realització de tests psicotècnics com una prova més de l’oposició en aquells casos en què les funcions de les places convocades exigeixen estar en possessió de determinades aptituds, habilitats o qualitats personals. Quan la possessió d’aquestes competències és absolutament fonamental i indispensable, l’avaluació pot ser eliminatòria (per exemple, en la selecció de places de la policia local).

Les bases de la convocatòria han de determinar quines són les competències o habilitats que s'han de valorar i amb quina puntuació (la qual no pot ser desproporcionada en relació amb les proves de coneixements, excepte quan tingui caràcter eliminatori, en què serà d’apte o no apte). Com en la resta d’aspectes del procés selectiu, el tribunal ha de completar aquells punts que no s’hagin previst a les bases.

Especialitats de la prova oral

La prova oral és la prova que ha estat prevista amb aquest caràcter a les bases de la convocatòria. No pot ser substituïda per una prova escrita en cap cas i sota cap concepte.

És imprescindible que durant la realització de la prova oral el tribunal mantingui el quòrum assistencial, ja que en aquest cas coincideixen el moment de realització i el de valoració de la prova.

L’ordre d’actuació dels opositors ha de ser el que hagi determinat l’òrgan selectiu en la fase de planificació de les seves actuacions (per ordre alfabètic, per ordre de puntuació de l’exercici escrit, per sorteig, etc.).

Expedició dels certificats d’assistència

Els opositors poden sol·licitar a l’òrgan selectiu l’expedició de certificats d’assistència a les proves. Aquests certificats són expedits pel secretari del tribunal o pels responsables dels centres on es realitzin les proves.

En els certificats d’assistència hi ha de constar el dia, hora i lloc de realització de les proves, la concreció del procés selectiu de què es tracti i la identificació de l’aspirant que l’hagi sol·licitat.

Per agilitar els procediments, es podran recollir les dades dels aspirants que necessitaran un certificat abans de l’inici dels exercicis d’oposició, durant la fase d’instruccions prèvies.


↑ Índex de la unitat

5.3. Com s'han de valorar les proves de l'oposició?

A l’òrgan selectiu li correspon valorar les proves amb subjecció estricta a les bases de la convocatòria i publicar els resultats dels exercicis successius.

La fase de qualificació de les proves d’oposició s’acostuma a fer a porta tancada. No obstant això i si les bases no han previst el contrari, l'òrgan selectiu pot decidir que es realitzi en sessió pública. En canvi, la realització d'algunes proves pot tenir caràcter públic.

La correcció s'ha de fer d'acord amb el sistema i criteris preestablerts a les bases i la valoració de cada aspirant s'ha d'efectuar per mitjà d'una puntuació referida a cada prova o exercici realitzat. S'ha d'intentar, sempre que sigui possible, garantir l'anonimat dels aspirants (difícil d'aplicar en proves orals i lectures públiques).

L'acta de la sessió ha d'incorporar els criteris tècnics utilitzats per valorar les proves i ha de ser al més detallada possible per poder justificar l'actuació del tribunal davant una possible impugnació.

Els acords sobre qualificació final poden adoptar-se per majoria, unanimitat, consens o per mitjana aritmètica de les puntuacions atorgades per cada membre en funció del que preveuen les bases de la convocatòria.

Quan es realitzin proves orals o lectura pública d’exercicis escrits és recomanable emetre una primera valoració provisional de l’exercici realitzat per cada aspirant i, quan tots hagin realitzat la prova, assignar la puntuació definitiva.

Els òrgans de selecció han de fer pública per mitjans electrònics i en el lloc de realització de cada prova la llista d'aprovats per ordre de puntuació.

Si s’ha encomanat la realització de les proves a professionals externs o a altres administracions públiques, cal que el resultat d’aquestes proves sigui validat per l’òrgan selectiu i incorporat a la corresponent acta de sessió.

Cal tenir present que quan l’òrgan selectiu és assessorat per especialistes en una matèria determinada que emeten un dictamen o informe, el tribunal només es pot apartar del criteri seguit per aquests assessors motivant-ho suficientment en l’expedient mitjançant criteris igualment tècnics.

Els dictàmens o informes dels assessors de l’òrgan selectiu no es poden impugnar separadament, sinó que cal esperar que el tribunal dicti un acte definitiu o de tràmit qualificat basant-se en aquells informes.


↑ Índex de la unitat

5.4. Com s'ha de valorar la competència lingüística?

  • Els òrgans selectius han de comprovar que tots els aspirants, nacionals i estrangers, tinguin el grau de coneixements de la llengua catalana que s’indiqui a les bases de la convocatòria.
  • Els òrgans selectius han de comprovar que els aspirants no nacionals de l’Estat espanyol també tinguin coneixements de la llengua espanyola, mitjançant la realització d’una prova o l’aportació d’un certificat.
Els òrgans selectius han de determinar el grau de coneixements de la llengua catalana d’aquells aspirants que no el puguin acreditar amb un certificat oficial.
  • La normativa estableix quin nivell de coneixements correspon a cada grup de titulació i quines proves cal realitzar. Una persona especialista designada pel Consorci de Normalització Lingüística actuarà com a assessora de l’òrgan de selecció i realitzarà les proves de català proporcionades per l’Escola d’Administració Pública.
  • L'Escola posa al servei dels ens locals una aplicació informàtica que permet la sol·licitud, tramesa i recepció xifrada de les proves de català per a la seva utilització en els processos de selecció de personal. Posteriorment, l’òrgan selectiu ha d'incorporar el resultat de les proves a l’acta de sessió corresponent, que ha d’especificar quin especialista ha dut a terme la prova perquè l’Administració convocant pugui abonar-li les assistències, dietes i indemnitzacions per raó del servei que corresponguin.
  • En procediments de promoció interna, els òrgans selectius han d’eximir de realitzar la prova de llengua catalana a aquells aspirants que aportin un certificat que acrediti que van superar una prova del mateix nivell en un procediment selectiu, en el qual van obtenir plaça i convocat anteriorment per la mateixa Administració o bé que van superar una prova del mateix nivell en un procediment selectiu inclòs en la mateixa oferta pública d’ocupació encara que no superessin el procés.

Normes de referència: Decret 161/2002 i Ordre VCP/491/2009


↑ Índex de la unitat

5.5. Com s'avaluen els mèrits de la fase de concurs?

  • Els òrgans de selecció només poden valorar els mèrits consolidats que tinguin relació amb les funcions de les places convocades.
  • La fase de concurs no pot tenir caràcter eliminatori.
La valoració dels mèrits o nivells d’experiència no pot significar, en relació amb les proves selectives, més de la tercera part de la puntuació màxima assumible en el conjunt del concurs oposició (art. 7 del Decret 28/1986, per aplicació supletòria).
  • Els candidats han de superar, en la fase d’oposició, la puntuació mínima que s’ha establert per a cada una de les proves o exercicis; és a dir, s’ha d’aprovar de forma independent, sense que el tribunal admeti agafar punts de la fase de concurs per arribar a aquest mínim, encara que estigui previst a les bases.
  • Els òrgans selectius només poden valorar els mèrits acreditats en la forma i termini que indiquin les bases de la convocatòria i generalment han de resoldre els dubtes d’interpretació de les bases aplicant un criteri de flexibilitat.

  • La tipologia i el lliurament de la documentació acreditativa dels mèrits s’ha de preveure a les bases; en tot cas, el tribunal l’ha de tenir abans de procedir a la valoració dels mèrits. Normalment, els mèrits es justifiquen de la manera següent:

✔ Experiència: s’acredita amb l’informe de vida laboral emès dins el mes anterior a l’acabament del termini de presentació d’instàncies, més certificat de serveis prestats quan es vulgui acreditar experiència prèvia a l'Administració, i/o certificat de l'empresa o còpia del contracte de treball quan es vulgui acreditar experiència prèvia en el sector privat.

✔ Cursos de formació: s’acrediten amb una certificació del curs que especifiqui l’entitat organitzadora, la denominació del curs i la seva durada en hores o en crèdits.

✔ Coneixements d'idiomes estrangers: mitjançant titulació oficial.

  • En el supòsit que no se n’especifiqui la durada, queda a criteri del tribunal la valoració o no del mèrit; i, en cas que es valori, s'ha de fer aplicant-hi la puntuació mínima establerta a les bases de la convocatòria.
  • Si l’òrgan selectiu té dubtes sobre la validesa, autenticitat o qualitat d’alguns mèrits, cal atenir-se al que hagin previst les bases de la convocatòria. Si no n’han regulat res, l’òrgan selectiu podria no valorar els mèrits dubtosos o bé podria aplicar-los la puntuació mínima prevista.


↑ Índex de la unitat

5.6. Aspectes que cal destacar sobre les qualificacions finals

  • La qualificació final del procés selectiu s’obté sumant les puntuacions obtingudes en les proves d’oposició i en el concurs de mèrits, excepte si les bases haguessin previst algun altre sistema (com, per exemple, la ponderació de puntuacions).

Encara que no és habitual ni obligatori, si s’ha previst a les bases de la convocatòria, s'ha de publicar una llista provisional d’aprovats amb l’advertiment que el tribunal l’elevarà a definitiva un cop s’hagin esmenat d’ofici o a instància de part els possibles errors materials que pugui contenir. A aquest efecte, s'ha de concedir un termini de deu dies als interessats per presentar possibles reclamacions. Aquesta llista té naturalesa d’acte de tràmit no declaratiu de drets, és a dir, no pot ser objecte d’impugnació mitjançant recurs.

Els òrgans de selecció no poden proposar per a l’accés a la condició de funcionari o contractat laboral un nombre superior d’aprovats al de places convocades, excepte quan així ho prevegi la convocatòria.
  • No obstant l’anterior, sempre que els òrgans de selecció hagin proposat el nomenament d’igual nombre d’aspirants que el de places convocades i amb l’objectiu d’assegurar-ne la cobertura, quan es produeixin renúncies dels aspirants seleccionats abans del seu nomenament o presa de possessió, l’òrgan convocant pot requerir de l’òrgan de selecció una relació complementària dels aspirants que segueixin als proposats per al seu possible nomenament com a funcionaris de carrera o contractats laborals.
  • Tot i que s’ha de fer una valoració individualitzada de cada prova parcial i de cada mèrit per tal que puguin ser coneguts i impugnats, a la llista final d’aprovats només cal publicar-hi els resultats de la fase de concurs i d’oposició mitjançant una relació de tots els aspirants ordenada segons la puntuació total obtinguda.
  • L’òrgan selectiu ha de procedir a desfer els empats en la qualificació final aplicant-hi el sistema previst a les bases de la convocatòria. Si no n’hi ha, ha de decidir com resoldre’ls.
  • Els òrgans selectius han de comprovar si les bases de la convocatòria han previst l’acumulació de places entre el torn lliure i els torns restringits de reserva a persones discapacitades o promoció interna.
  • L’òrgan selectiu ha d'elaborar una proposta final d’aprovats per a cadascun dels torns o bé una llista única d’aprovats en funció del que prevegin les bases de la convocatòria.
  • La proposta d’aprovats emesa per l’òrgan selectiu vincula l’òrgan que ha convocat el procés. Això no obstant, la pot revisar d’ofici o a instància de part quan detecti que s’ha incorregut en algun vici de nul·litat o anul·labilitat.
  • El secretari de l’òrgan selectiu ha d'incloure en l’acta final del procés la proposta de nomenament o contractació dels aspirants aprovats i ha d'especificar la documentació que aquests aspirants han de presentar a l’òrgan convocant a fi que puguin ser nomenats o contractats. La documentació que ja estigui en poder de l’Administració convocant no s’ha d’aportar de nou, sens perjudici que, si escau, s’hagi de compulsar.


↑ Índex de la unitat


← Unitat 4 | Unitat 6 →

Torna a munt