• 1. Hàbits d’ergonomia, salut i medi ambient
• 2. Mecanismes i mitjans d’accés a Internet
• 3. Drets i deures dels internautes

• 1.1. Cura de la higiene postural
• 1.2. Configuració de les característiques visuals de la pantalla
• 1.3. Organització de l’espai de treball
• 1.4. Il·luminació de la pantalla
• 1.5. Establiment de rutines de descans i gimnàstica al lloc de feina
• 1.6. Ús responsable del material fungible (paper, impressió, etc)
• 1.7. Reutilització de material fungible
• 1.8. Tractament correcte dels residus tecnològics

• El treballador/a ha de poder adaptar i col·locar tots els elements del lloc de treball per adaptar-los a les seves necessitats i característiques físiques.
• El treballador/a ha de poder variar la posició al llarg de la jornada laboral a fi de reduir les postures estàtiques.
• Els braços han d’estar propers al cos, amb un angle del colze no superior a 90 ºC.
• Les cames han de formar un angle aproximat de 90 ºC amb els peus totalment recolzats al terra.
• S’han d’evitar girs i inclinacions frontals o laterals del tronc.
• El cap no estarà inclinat més de 20 ºC, i a més cal evitar els girs.
• El treballador/a ha de poder variar la posició al llarg de la jornada laboral.
• S’han de preveure pauses per evitar la fatiga postural i visual.

Heus ací un exemple de com NO s'ha de treballar mai
davant d'una pantalla de visualització de dades

Imatge de Martino Sabia.

Font:
www.flickr.com/photos/ezu/66815736/|

↑ 1. Hàbits d’ergonomia, salut i medi ambient | ↑ Índex del Bloc IV

• Distància entre els ulls i el monitor: es recomana una distància entre 60 i 80 centímetres (els ulls es fatiguen més en distàncies curtes que llargues).
• El límit superior ha de coincidir amb la línia visual dels ulls en posició d’assegut o una mica més baixa. El monitor queda, així, en la zona òptima de visió, compresa entre els 5 i els 35 graus per sota de l'horitzontal visual, des de la qual ho contemplareu tot sense cap esforç, la vostra vista no es ressentirà i evitareu postures lesives.
• S’ha de poder orientar per evitar els reflexos i reverberacions que puguin molestar l’usuari.
• Es recomana l'ús d'un faristol per als documents. S'ha de col·locar a una distància equivalent a la pantalla i a la vostra mateixa altura. Així, no caldrà anar pujant i abaixant contínuament el cap.

↑ 1. Hàbits d’ergonomia, salut i medi ambient | ↑ Índex del Bloc IV

Respecte a les finestres, s’ha de col·locar la pantalla de manera perpendicular a una font de llum diürna (finestra) per evitar enlluernaments o reflexos. El teclat ha de ser inclinable i independent de la pantalla. És recomanable col·locar-lo a un mínim de 10 cm del límit de la taula per poder recolzar els canells.

A la taula, la pantalla i tots els elements del lloc de treball s’han de col·locar de manera que s’evitin els girs i les inclinacions del coll i del cos. La taula ha de tenir unes dimensions mínimes que permetin col·locar la pantalla i el teclat a les distancies recomanades.

És recomanable disposar de cadires de cinc potes amb rodes. La base de la cadira ha de ser d’alçada regulable, amb respatller inclinable. És recomanable, a més, que disposi de reposabraços.

Si l’alçària del treballador/a ho fa necessari, s’ha de disposar d’un reposapeus.

Font: http://www.youtube.com/watch?v=kV2g3-LBp2k

↑ 1. Hàbits d’ergonomia, salut i medi ambient | ↑ Índex del Bloc IV

Avui dia, les mateixes pantalles ja faciliten condicions de difusió de la llum que vetllen per

• la transmissió homogènia arreu de la pantalla
• la reducció de reflexos
• l'estalvi energètic
• que no s'emetin radiacions lesives per a la salut

Les pantalles basades en tecnologia LED són un exemple cada cop més estès de bona qualitat en la difusió de la llum en pantalles de visualització de dades i també en aparells de televisió.

↑ 1. Hàbits d’ergonomia, salut i medi ambient | ↑ Índex del Bloc IV

Vuit hores de jornada laboral demanen pauses en el decurs de les quals es pot aprofitar per conjurar riscos provinents de

• mals hàbits posturals
• pèrdua de visió
• sedentarisme laboral
• precària disposició de l'espai en què es desenvolupa l'activitat laboral.

Per prevenir problemes de salut derivats de l'ús perllongat de l'ordinador (maldecaps, visió borrosa, tendinitis, síndrome del túnel carpià, lumbàlgia, pinçaments i contractures…), hi ha una solució: moure el cos periòdicament al llarg de la jornada laboral, cosa que també contribueix a alliberar tensions i estrès acumulat.

Les rutines gimnàstiques haurien d'incloure estiraments i girs no bruscos i en diferents direccions de diferents parts del cos:

• ulls (mantenint el cap recte, mirar a dreta i esquerra; per relaxar els músculs oculars, projectar la mirada a l'infinit)
• coll
• espatlles (és convenient que els moviments es facin amb l'esquena ben recta i recolzada al respatller de la cadira)
• mans i canells
• esquena (estiraments periòdics asseguts amb els peus paral·lels al terra, deixant caure el tronc sobre les cuixes)
• cames (estiraments cada hora).

↑ 1. Hàbits d’ergonomia, salut i medi ambient | ↑ Índex del Bloc IV

• Utilitzar els serveis de préstec de les biblioteques o hemeroteques enlloc de comprar el llibre/revista o el vídeo/DVD.
• Utilitzar Internet i correu electrònic sense imprimir la documentació.
• Utilitzar el paper per les dues cares.

↑ 1. Hàbits d’ergonomia, salut i medi ambient | ↑ Índex del Bloc IV

L'ús d'eines informàtiques comporta l'ús material fungible com ara

• toner,
• tinta…

Una gran part d'aquest material es pot recollir i recuperar. Als llocs de treball, és convenient habilitar contenidors de recollida d'aquests materials i establir circuits de reciclatge.

Tot sovint les mateixes empreses proveïdores de material informàtic fungible s'encarreguen de fer-ne la recollida selectiva.

↑ 1. Hàbits d’ergonomia, salut i medi ambient | ↑ Índex del Bloc IV

Com en qualsevol residu contaminant, cal aplicar-hi la norma coneguda amb el nom de les 3 R: Reduir, Reutilitzar, Reciclar).

• Reduir-ne el consum tot allargant-ne la vida i rumiant dues vegades la conveniència de canviar equipaments informàtics o adquirir nous complements informàtics.
• Reduint usos innecessaris, p.e., la impressió a tort i a dret.

• Reutilitzant els materials electrònics que ja no s'adeqüen a les nostres necessitats, però potser sí a les d'altres persones, p.e. fent-ne donació a d'altres membres de la família, escoles, organitzacions no governamentals…

• Reciclant-los, és a dir, portant-los a punts de recollida selectiva per tal que se n'iniciï el corresponent procés d'aprofitament.

↑ 1. Hàbits d’ergonomia, salut i medi ambient | ↑ Índex del Bloc IV

• 2.1. Requisits per accedir a Internet
• 2.2. Ús de l’ordinador per accedir a Internet
• 2.3. Ús del telèfon mòbil per accedir a Internet
• 2.4. Limitacions d’accés a Internet

Es pot accedir a Internet a través de diferents dispositius. A la taula següent es relacionen quins són i quin és el tipus de connexió emprada per cadascun:

La connexió a Internet sempre la facilita un proveïdor de serveis (ISP).

↑ 2. Mecanismes i mitjans d’accés a Internet | ↑ Índex del Bloc IV

Des d'un ordinador personal, es pot accedir a Internet usant la xarxa telefònica.

Per tal que el senyal telefònic ens porti a Internet cal una targeta ethernet instal·lada a l'ordinador, un cable i un enrutador (router).

L'enrutador s'utilitza per a les connexions a Internet a través de les línies ADSL o la fibra òptica i es connecta a la línia telefònica per cable físic i a l'ordinador a través de cable o sense fils (wifi).

Les connexions ADSL suposen l’aplicació d’un filtre a la mateixa línia de telèfon el qual permet d’estar connectats a Internet i, alhora, rebre trucades per telèfon. Aquest tipus de connexió és molt més ràpid que la línia telefònica normal.

Un altre mitjà per connectar-se a Internet és a través del cable (també anomenat fibra òptica) que ja ha estat instal·lat de forma soterrada en bona part del territori de Catalunya. Aquest sistema permet també d’usar el telèfon mentre estem connectats (videotrucades).

↑ 2. Mecanismes i mitjans d’accés a Internet | ↑ Índex del Bloc IV

També des d'un telèfon mòbil podem accedir a Internet a través de la tecnologia de comunicacions per satèl·lit:

• GSM (Global System for Mobile communications). És el sistema de radiotelefonia adoptat a Europa que permet la comunicació de dades entre telèfons mòbils. Es basa en l'anomenada tecnologia 2G o de segona generació.
• UMTS (Universal Mobile Telecommunications System), se la sol anomenar simplement tecnologia 3G i ha estat adoptada a Europa . UMTS avantatja als sistemes mòbils de segona generació (2G) pel seu potencial per a suportar velocitats de transmissió de dades de fins a 2Mbit/s des del principi. Aquesta capacitat sumada al suport inherent del Protocol d'Internet (IP), es combinen poderosament per a prestar serveis multimèdia interactius i noves aplicacions de banda ampla, tals com serveis de vídeo telefonia i videoconferència.
• 4G i 5G.

Els telèfons mòbils també permeten a un ordinador accedir a Internet a través del protocol Bluetooth .

↑ 2. Mecanismes i mitjans d’accés a Internet | ↑ Índex del Bloc IV

En aquest apartat, cal dir que l'accés a Internet es configura com un dret universal ja que comporta igualtat d'oportunitats a l'hora d'accedir a la informació i la comunicació.

En aquesta línia, s'ha parlat de la fractura digital per referir-se a la diferència que s'estableix segons si es pot o no accedir a la Xarxa.

La fractura digital pot tenir causes:

• generacionals
• geogràfiques
• econòmiques

que poden actuar soles o combinades.

A l'Estat espanyol, la connexió a Internet ja forma part de l’anomenat servei universal, és a dir, que qualsevol persona té el dret a l’accés funcional a Internet, mitjançant la línia telefònica. Per tant, està considerat com un servei bàsic.

La connexió a Internet és un servei que comporta despeses bàsiques de diferents tipus:

• Despeses d’electricitat, perquè l’ordinador està connectat a la xarxa elèctrica.
• Despeses de telèfon, perquè la transmissió de dades es fa mitjançant la línia telefònica.
• Despesa del proveïdor d’Internet, que és l’empresa de comunicacions que facilita l’accés a Internet.

La majoria de companyies de telecomunicacions ofereixen serveis de tarifa plana per la qual, cada mes, es paga una quantitat fixa sense tenir en compte el temps de connexió a la xarxa.

A banda, organismes públics afavoreixen l'accés a Internet gratuït des de instal·lacions, com ara les biblioteques públiques o els Punts TIC.

Per garantir la connectivitat 5G a tot el territori català, el març de 2021 es va posar en òrbita un nanosatèl·lit, l'Enxaneta.

↑ 2. Mecanismes i mitjans d’accés a Internet | ↑ Índex del Bloc IV

• 3.1. Drets i deures fonamentals dels usuaris d’Internet: protecció de dades, imatge i intimitat
• 3.2. Drets i deures referents al comerç electrònic
• 3.3. Respecte de la propietat intel·lectual
• 3.4. Drets d’autoria i tipus de llicències

L'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació va generant un canvi econòmic, social, polític i cultural d'un abast tan gran com el que al segle XV va fer sorgir la invenció de la impremta. El dret occidental és, en bona mesura, hereu d'aquell canvi i del pensament democràtic que va alimentar. Un dret que s'ha anat desenvolupant al llarg de segles i que té com a punt àlgid, la proclamació i garantia dels drets humans com a valors suprems dels ordenaments jurídics.

Les constitucions europees i la mateixa Unió Europea a través de directives se singularitzen per l'especial protecció que atorguen a la intimitat, un dret fonamental que s'ha tornat més vulnerable enfront de l'escomesa de les xarxes de comunicacions, entre les quals Internet. Mireu-vos amb atenció el vídeo següent i entendreu per què, ara i aquí, parlem tant de protecció de dades personals.

La protecció jurídica de la intimitat té diferents vessants que es podrien encabir en una de molt important davant de la potencialitat que presenten les TIC per emmagatzemar, tractar i difondre informació relativa a les persones: l'autodeterminació informativa.

El dret a l'autodeterminació informativa significa que qualsevol persona

• decideix quins aspectes de la seva vida o personalitat vol que siguin públics;
• té control sobre les dades que sobre la seva persona ha cedit a terceres persones: sap què se'n fa, per a què, durant quant de temps, on seran emmagatzemades, qui vetlla perquè estiguin segures, quan seran cancel·lades i en quines condicions.

La Constitució espanyola (1978) va ser el segon estat europeu, després de Portugal, a reconèixer explícitament aquest dret amb rang de fonamental i, per tant, desenvolupat per una llei orgànica i emparat per les màximes garanties constitucionals.

A més, qualsevol ciutadà/àna pot presentar mitjançant la seu electrònica de l'Agencia Española de Protección de Datos les queixes derivades d'actuacions que creguin que el vulneren. Si es tracta de danys produïts per l'Administració autonòmica catalana, es pot adreçar directament a l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades.

• Constitució espanyola art. 18 i sentències del Tribunal Constitucional
• Llei Orgànica 1/1982, de 5 de maig, de Protecció Civil del Dret a l’Honor, a la Intimitat Personal i Familiar i a la Pròpia Imatge
• Reglament (UE) 2016/679 del Parlament i del Consell, de 27 d'abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'aquestes dades

↑ 3. Drets i deures dels internautes | ↑ Índex del Bloc IV

En principi, el comerç electrònic està regulat per la mateixa normativa que el comerç tradicional, però, a mesura que se'n va estenent l'àmbit d'actuació, es van promulgant normatives específiques.

Tanmateix i ateses les peculiars característiques dels serveis comercials basats en les tecnologies de la informació i la comunicació o d'aquestes mateixes tecnologies, la Unió Europea va emetre la Directiva 2000/31/CE (per tant, una norma d'obligada transposició als diferents ordenaments jurídics dels estats membres).

A l'Estat espanyol, aquesta transposició es va concretar amb la Llei 34/2002 de Serveis de la Societat de la Informació i del Comerç Electrònic (LSSI) que estableix el marc legal de relacions entre els proveïdors de serveis a Internet i les persones que els contracten. Des d'aquest espai del Ministerio de Industria, Energía i Turismo espanyol, podreu accedir a àmplia informació sobre aquesta llei i la seva aplicació.

Actualment (2018), la Unió Europea està treballant en una estratègia de Mercat Únic Digital que inclou una proposta de directiva per harmonitzar el subministrament de continguts digitals i la compravenda en línia de bens arreu de la UE per protegir els consumidors i les empreses dels estats membres.

Cal fer un esment especial a la contractació dels serveis vinculats a les TIC, com ara línies ADSL o la fibra òptica. Com a consumidors i consumidores hem de vetllar per exigir el compliment del nivell de serveis contractats. Un exemple? La velocitat de la connexió. La podeu comprovar ben fàcilment a través de diversos aplicatius web com aquest de l'espai de l'Asociación de Internautas:

↑ 3. Drets i deures dels internautes | ↑ Índex del Bloc IV

Malgrat la percepció que molt sovint tenen les persones usuàries de les tecnologies de la informació i la comunicació, la facilitat que aquestes ofereixen per copiar, reproduir, distribuir i publicar no comporta que no calgui respectar la propietat intel·lectual.

Tanmateix, els mitjans coercitius tradicionals s'estan mostrant impotents a l'hora d'aturar les infraccions del dret de la propietat intel·lectual, un dret que, recordem-ho, no pot estar emparat per les mateixes garanties que un de fonamental ja no està reconegut com a tal ni a l'ordenament jurídic espanyol, no a l'europeu ni tampoc al dels EUA. És per aquesta raó que cal entendre com lògic que un vídeo publicat p.e. a You Tube sigui retirat immediatament si vulnera el dret a la intimitat i que, en canvi, sigui com a mínim discutible que ho hagi de fer, en casos de reclamació per vulneració de la propietat intel·lectual si no està abastament provat que se n'està fent ús il·legítim.

Sens dubte, si la impremta va fer néixer aquest dret, les TIC n'han canviat la configuració de dalt a baix i, de ben segur, que d'aquí un temps s'entendrà sota unes altres premisses.

Ara bé, sigui quin sigui el panorama que se'n derivi, cal afirmar uns quants principis:

• Qualsevol creació és obra d'algú. El fet que estigui publicada a Internet no li atorga la consideració d'obra de domini públic.
• L'acte de creació s'ha de reconèixer així com els drets que se'n derivin.
• L'autor/a pot llicenciar com vulgui la seva obra, és a dir, pot posar condicions perquè aquesta sigui reproduïda, comunicada públicament, distribuïda.
• La llei es reserva uns determinats usos per tal que de la creació individual en pugui sorgir un aprofitament col·lectiu, p.e.
  • els drets patrimonials derivats de l'autoria vencen al cap de 70 anys de la mort de l'autor/a i les seves obres passen a ser de domini públic;
  • l'anomenat dret de cita, reconegut per l'art. 32 de la LPI i que se circumscriu als usos educatius.

Trobareu més informació sobre idees bàsiques de la propietat intel·lectual en aquesta pàgina web del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

• Directiva 2001/29/CE del Parlament Europeu i del Consell de 22 de maig de 2001 relativa a l’harmonització de determinats aspectes dels drets d’autor i drets afins als drets d’autors a la societat de la informació.
• Directiva 2006/115/CE del Parlament Europeu i Consell, de 12 de desembre de 2006 , sobre drets de lloguer i préstec i altres drets afins als drets d'autor en l'àmbit de la propietat intel·lectual (Versió codificada) [aquesta directiva substitueix la Directiva 92/100/CE del Consell, de 19 de novembre de 1992, sobre drets de lloguer i préstec i altres drets afins als drets d’autor en l’àmbit de la propietat intel·lectual.
• Directiva 2006/116/CE del Parlament Europeu i Consell, de 12 de desembre de 2006 , relativa al termini de protecció de dret d'autor drets afins (versió codifica) [aquesta directiva substitueix la Directiva 93/98/CEE del Consell, de 29 d'octubre de 1993, relativa a l'harmonització del termini de protecció del dret d'autor i determinats drets afins.
• DIRECTIVA (UE) 2019/790 DEL PARLAMENTO EUROPEO Y DEL CONSEJO de 17 de abril de 2019 sobre los derechos de autor y derechos afines en el mercado único digital y por la que se modifican las Directivas 96/9/CE y 2001/29/CE

• Reial Decret Legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de propietat intel·lectual i es regularitzen, s’aclareixen i s’harmonitzen les disposicions legals vigents sobre la matèria.

↑ 3. Drets i deures dels internautes | ↑ Índex del Bloc IV

El dret internacional, comunitari europeu i espanyol protegeix la propietat i també l’anomenada propietat intel·lectual. En aquest cas, els béns a protegir són immaterials. Quins? Les creacions originals.

Tipus:

• industrials (marques, patents, dissenys)
• obres de creació

A una casa, per protegir-la, hi pots posar una tanca.

Els objectes de valor els pots tancar en una caixa forta.

Els diners els pots dipositar en una llibreta d’estalvis a nom teu de manera que només tu en puguis disposar.

Però… com es protegeix la propietat intel·lectual?

Ara bé, és bo protegir a tota ultrança la propietat intel·lectual? O bé, ¿la paranoia de la protecció no ens deixa veure els avantatges del compartir?

1. La meva obra pot ser un punt de partida
2. La meva obra es pot enriquir amb les aportacions d'altres persones
3. La meva obra pot contribuir a fer accedir a informació d'interès a tothom qui se'n vulgui servir.
4. Les altres persones poden ajudar-me a fer millor la meva obra

Però, ¿com protegiu una obra que heu creat?

De fet, no cal que feu res d'especial: només cal que hi poseu el vostre nom i cognoms. Així de senzill! També podeu escriure-hi davant el signe ©.

Si teniu molt clar l'esperit cooperatiu de la Xarxa, podeu optar qualsevol llicència lliure (les més destacables són la Llicència Pública General i les Creative Commons).

Si voleu, a més a més, podeu inscriure la vostra obra en un registre oficial:

• Registre de la Propietat Intel·lectual de Catalunya (l'enllaç conté indicacions sobre el procediment a seguir per registrar obres de creació, interpretacions, bases de dades)
• Oficina Espanyola de Patents i Marques (s'hi pot tramitar la sol·licitud en línia).

Als autors/es de les obres se’ls poden reconèixer drets morals o personals i/o drets patrimonials o econòmics.

Hi ha dos sistemes de protecció de la propietat intel·lectual. Ambdós sorgeixen de l'empremta tecnològica de la impremta i s'estructuren jurídicament a partir de la fi del segle XVIII:

1. l’anomenat dret d’autor, propi del dret europeu continental
2. l’anomenat copyright, característic del dret anglosaxó

Els programes d'ordinador, les fotografies (amb o sense qualificació d'art), les fonts de lletres i les bases de dades estan protegides per la Llei de la propietat intel·lectual.

↑ 3. Drets i deures dels internautes | ↑ Índex del Bloc IV

← Bloc III | Inici →