La confidencialitat és una de les qüestions que pot generar conflicte en l’àmbit de la contractació pública, ja que, tot i que la transparència constitueix un dels principis estructurals d’aquesta, la protecció de determinades informacions empresarials obliga a introduir límits a l'accés a l'expedient i a la divulgació de les ofertes presentades per les licitadores.
La tensió entre transparència i confidencialitat no és nova, però continua generant litigiositat davant dels tribunals administratius de recursos contractuals. La Resolució 101/2026, de 22 de gener , del Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals (TACRC), és una bona oportunitat per reflexionar sobre la relació entre els articles 52 i 133 de la Llei 9/2017, de contractes del sector públic (LCSP), en vista de la doctrina consolidada del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic (TCCSP) i de la Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 17 de novembre de 2022 (assumpte C-54/21, Antea Polska).
Una falsa contradicció: transparència enfront de confidencialitat
La pràctica administrativa acostuma a presentar la transparència i la confidencialitat com dos principis en conflicte. Tanmateix, des d'una perspectiva jurídica, la relació és més matisada.
L'article 52 de la LCSP reconeix als interessats el dret a examinar l'expedient de contractació per preparar adequadament un recurs especial. Ara bé, el mateix precepte estableix que aquest accés s'ha d'efectuar "sens perjudici dels límits de confidencialitat establerts en la llei".
Paral·lelament, l'article 133 de la LCSP imposa als òrgans de contractació el deure de no divulgar la informació que les operadores econòmiques hagin designat com confidencial, especialment quan afecti secrets tècnics o comercials o aspectes confidencials de les ofertes.
La clau interpretativa consisteix a entendre que cap dels dos preceptes reconeix drets absoluts. El dret d'accés a l'expedient no habilita el coneixement íntegre de les ofertes de les empreses competidores, però tampoc la confidencialitat permet convertir en opaca una adjudicació pública.
La funció dels òrgans de contractació és ponderar, precisament, aquests interessos en conflicte.
La doctrina europea després de la Sentència Antea Polska
L'assumpte que marca actualment la interpretació de la confidencialitat és la Sentència del TJUE de 17 de novembre de 2022, assumpte C-54/21, Antea Polska.
La sentència resol un conflicte molt habitual: fins a quin punt una licitadora no adjudicatària té dret a conèixer la informació aportada per les seves competidores per poder impugnar l'adjudicació.
El TJUE rebutja tant les posicions maximalistes de transparència absoluta com les de confidencialitat absoluta, i estableix diverses idees fonamentals:
- En primer lloc, afirma que la mera declaració de confidencialitat formulada per una operadora econòmica no és suficient per impedir l'accés a la informació. Correspon a l’òrgan de contractació verificar si aquesta informació mereix realment protecció.
- En segon lloc, recorda que la confidencialitat protegeix un àmbit més ampli que el secret empresarial en sentit estricte, però exigeix sempre una justificació concreta i proporcionada.
- Finalment, estableix que el dret a un recurs efectiu exigeix que la licitadora disposi, almenys, del contingut essencial dels elements que han determinat la decisió d'adjudicació, encara que això pugui requerir fórmules intermèdies de divulgació parcial o anonimitzada.
Aquesta doctrina ha tingut una influència directa en la doctrina dels tribunals administratius de recursos contractuals.
La posició del TCCSP: una excepció d'interpretació restrictiva
Tradicionalment, la doctrina del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic ha estat especialment rigorosa en aquesta matèria. Així, de manera reiterada, el TCCSP ha sostingut que la confidencialitat constitueix una excepció al principi general de transparència i que, per tant, ha de ser objecte d'una interpretació restrictiva. Aquesta doctrina es tradueix en tres exigències bàsiques per als òrgans de contractació:
- La informació declarada confidencial ha de ser identificada de manera precisa. No són admissibles declaracions genèriques que afectin la totalitat d'una oferta o d'un document.
- L'òrgan de contractació ha de verificar activament la procedència de la confidencialitat. La mera manifestació de la licitadora no és suficient.
- La decisió administrativa ha de ser motivada. L'expedient ha de permetre comprendre per què determinada informació queda protegida i quina ponderació s'ha fet entre els interessos en joc.
El TCCSP ha recordat reiteradament que la confidencialitat no pot servir per ocultar els elements essencials de valoració d'una oferta ni per impedir el control efectiu de l'actuació administrativa (vegeu la Resolució 232/2026, d’11 de juny, del TCCSP, entre d'altres).
La doctrina de la Resolució TACRC 101/2026, de 22 de gener
La Resolució TACRC 101/2026, de 22 de gener, representa una aplicació pràctica molt rellevant dels principis que hem assenyalat. El cas gira al voltant d'una concessió de serveis esportius en què una licitadora impugna l'adjudicació i sol·licita accedir al pla de viabilitat econòmica presentat per l'empresa adjudicatària.
L'adjudicatària havia declarat confidencial pràcticament tot el document, i argumentava que contenia informació relativa a l'estructura de costos, previsions econòmiques, estratègies comercials, polítiques de preus i metodologia de captació de clients.
El TACRC aprofita el cas per recordar que l'article 133 de la LCSP prohibeix expressament que la confidencialitat s'estengui a tota l'oferta de l'adjudicatària o a tots els informes generats durant la licitació.
Però l'element més rellevant d’aquesta resolució és la crítica a l'actuació de l'òrgan de contractació. Segons el TACRC, aquest es va limitar a acceptar de forma pràcticament automàtica la declaració de confidencialitat formulada per l'empresa, sense efectuar una anàlisi pròpia sobre aspectes essencials: si la informació era realment reservada, si tenia valor estratègic, si la seva divulgació podia generar un perjudici competitiu efectiu o si existien alternatives menys restrictives.
La resolució reforça així una idea que ja present en la doctrina del TCCSP i en la jurisprudència europea: la confidencialitat no és un dret unilateral de la licitadora, sinó una excepció legal que exigeix una justificació reforçada.
Conclusions
Des de la perspectiva dels òrgans de contractació, la doctrina examinada permet extreure'n algunes conclusions pràctiques:
- Cal tenir en compte que les declaracions de confidencialitat de les empreses licitadores han de ser concretes i han d’estar motivades. A aquests efectes, és recomanable que els plecs de clàusules administratives exigeixin identificar els apartats afectats per la dita confidencialitat i l’obligació de justificar individualment els motius de la reserva.
- L'òrgan de contractació ha de fer una verificació efectiva de la confidencialitat al llarg del procediment i deixar-ne constància a l'expedient.
- No és admissible acceptar, sense més ni més, una declaració que afecti la totalitat d'una oferta, d'un projecte tècnic o d'un pla de viabilitat.
- Davant d'una sol·licitud d'accés a l'expedient, la decisió ha de partir sempre d'un exercici de ponderació entre el dret de defensa de la recurrent i els interessos econòmics legítims de l'adjudicatària.
- Finalment, els òrgans de contractació han de recordar que la finalitat última del sistema no és protegir secrets empresarials ni afavorir l'accés indiscriminat a la informació, sinó garantir simultàniament la competència efectiva, la transparència de l'actuació administrativa i el dret a una tutela efectiva.
