És habitual que una sol·licitud d’accés a la informació pública (SAIP) afecti drets o interessos de terceres persones. En aquests casos, la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, disposa que s’ha de donar trasllat de la SAIP a aquestes terceres persones, a fi que en el termini de 10 dies hàbils puguin presentar les al·legacions que considerin oportunes si aquestes poden resultar determinants sobre el sentit de la resolució (art. 31).
La regla general, que pot considerar-se una manifestació del principi de minimització de les dades recollit en l’article 5.1.c del Reglament general de protecció de dades (RGPD), és que el trasllat s’ha d’efectuar sense identificar la persona que ha exercit el dret d’accés a la informació pública. Així ho determina expressament l’article 62.4 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública.
Com tota regla general, sempre hi trobem una excepció. Tal com indica l’article 62.4 del Decret 8/2021, la revelació de la identitat del sol·licitant a les terceres persones afectades és possible quan, excepcionalment, l'Administració pública consideri de forma motivada, i prèvia consulta al sol·licitant, que la tramesa de la sol·licitud amb la seva identitat pot ser essencial per a la defensa de drets i interessos de terceres persones afectades.
Per tant, l’entitat que ha de resoldre la SAIP no té marge per decidir revelar la identitat del sol·licitant sense escoltar-la abans. La revelació de la identitat només pot ser acordada quan s’ha donat audiència al sol·licitant sobre aquesta qüestió.
En tot cas, la decisió final sobre la revelació de la identitat del sol·licitant no està condicionada al fet que les terceres persones afectades per l’accés a la informació demanin conèixer la identitat del sol·licitant, sinó que n'hi ha prou que l’Administració pública ho consideri necessari, prèvia consulta al sol·licitant, tal com ha declarat l’APDCAT en la resolució d’arxiu de la informació prèvia núm. IP 480/2022.
Aquest tràmit de consulta o audiència és rellevant, en la mesura que el sol·licitant pot invocar motius relacionats amb la seva situació personal que puguin justificar que se'n preservi la identitat en el trasllat de la SAIP a les terceres persones afectades, motius que en moltes ocasions només coneixerà la persona afectada i que no seran apreciables d’ofici per l’Administració.
En efectuar la consulta prèvia al sol·licitant, la unitat d'informació ha d'informar-lo de la intenció de donar trasllat de la seva SAIP a les terceres persones afectades, juntament amb la seva identificació. A més, ha de concedir-li un termini no inferior a 5 dies hàbils per tal que es pugui oposar justificadament a la revelació de la seva identitat a les terceres persones afectades.
Fixem-nos que l’Administració ha d’atorgar com a mínim un termini de 5 dies, però res no impedeix facilitar un termini superior, per exemple, de 10 dies, en consonància amb l’article 73.1 de la Llei 39/2015, que disposa que els tràmits que hagin d'executar els interessats s'han de fer en el termini de 10 dies a partir de l'endemà de la notificació de l'acte corresponent, excepte en el cas en què la norma corresponent fixi un termini diferent (com succeeix aquí, en què es preveu un termini diferent). Segurament, la pràctica d’atorgar el termini mínim que fixa l’article 62.4 del Decret 8/2021, rau en el fet que aquest tràmit de consulta prèvia no suspèn el termini per resoldre i notificar la SAIP. En efecte, la suspensió només afecta el tràmit d’audiència (trasllat) a les terceres persones afectades per la SAIP (art. 31.2 de la Llei 19/2014 i art. 62.2 del Decret 8/2021).
Un cop adreçada la consulta al sol·licitant, ens podem trobar davant de tres escenaris. En el primer, no formula cap al·legació dins el termini atorgat. En el segon, manifesta que no s’oposa a la revelació de la seva identitat i, en el tercer, sí que s’hi oposa.
En el primer i el segon escenari, la decisió motivada que adoptarà l’Administració és revelar la identitat del sol·licitant a les terceres persones afectades. És així perquè partim de la premissa que l’Administració inicialment considerava que podria ser necessària la revelació de la identitat, ja que en cas contrari no hauria efectuat la consulta prèvia; així com pel fet que en el tràmit de consulta no s’han posat de manifest arguments que impedeixin la identificació del sol·licitant, sigui perquè ho accepta expressament, o bé perquè no s’hi ha pronunciat en contra, tot i l’oferiment que li ha efectuat l’Administració.
El tercer escenari, com es pot entreveure, és el que planteja més dubtes, atès que requereix una ponderació per part de l’Administració. A aquest respecte, l’Administració ha de contraposar la defensa de drets i interessos de les terceres persones afectades que justifiquen la revelació de la identitat del sol·licitant, amb els drets i interessos que hagi adduït el sol·licitant per no facilitar la seva identitat. Si a conseqüència d’aquesta ponderació l’Administració conclou que la identitat del sol·licitant s'ha de revelar a les terceres persones afectades per la SAIP, ho ha de motivar perquè preval la defensa dels drets i interessos de les terceres persones afectades.
Així doncs, la decisió de revelar la identitat ha d’estar degudament fonamentada. De fet, la manca de motivació podria comportar la concurrència d’un vici d’anul·labilitat, d’acord amb l’article 48.2 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, a banda de comportar també un incompliment de la normativa de protecció de dades, pel fet de dur a terme una comunicació de dades personals sense base jurídica suficient o bé de vulnerar el principi de minimització.
En aquest sentit, cal fer esment de la resolució de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) del procediment sancionador núm. PS 38/2024, que té origen en la denúncia formulada per una persona que va exercir el dret d’accés a la informació pública davant una determinada entitat, la qual, d’acord amb el que disposa l’article 62.4 del Decret 8/2021, va formalitzar la consulta prèvia atès que considerava que en el trasllat s’hauria de revelar la seva identitat.
El sol·licitant d’accés es va oposar que l'identifiquessin davant les terceres persones afectades (sindicats) per la SAIP. Exposava en la seva denúncia davant l’APDCAT que l’entitat que havia tramitat la seva sol·licitud d’accés li va comunicar que s’havia traslladat la sol·licitud juntament amb la revelació de la seva identitat, i això sense motivar degudament aquesta decisió. En concret, l’entitat li havia comunicat simplement que la seva oposició al trasllat de la seva identitat no estava prou justificada, “prèvia ponderació efectuada entre l’afectació dels tercers i la vostra oposició, atès que no acredita suficientment ni argumenta com pot afectar els seus drets i interessos el fet de revelar la seva identitat a les terceres persones afectades […].”
Doncs bé, l’APDCAT va concloure que “l’exercici de ponderació dels interessos en conflicte que va efectuar l’entitat abans de resoldre comunicar la identitat del sol·licitant de la SAIP és insuficient, ja que en cap moment es justifica per quins motius” l’entitat “va inferir que havia de prevaldre l’eventual afectació als drets dels sindicats per damunt del dret d’oposició a la comunicació de les seves dades personals que havia exercit el denunciant. Aquest raonament és necessari per efectuar la ponderació esmentada”.
L’APDCAT remarcava que “no es pot entendre que s’hagin ponderat els diferents interessos de les parts per la mera declaració que s’han ponderat” i que “la motivació és un dels requisits dels actes administratius”. Per això, l’APDCAT va declarar que l’entitat havia vulnerat el principi de minimització de les dades (art. 5.1.c del RGPD). En altres supòsits, l’APDCAT ha considerat que la revelació de la identitat del sol·licitant a les terceres persones afectades és un tractament que s'habilitaria en el compliment d’una obligació legal (art. 6.1.c del RGPD), en consonància amb els articles 31 de la Llei 19/2014 i 62.4 del Decret 8/2021, sempre que l’Administració efectuï la ponderació corresponent després de permetre al sol·licitant de presentar les al·legacions que corresponguin (resolució d’arxiu de la informació prèvia núm. IP 885/2024).
Finalment, m’agradaria destacar que l’Administració es pot trobar en el supòsit d’haver aplicat la regla general d’efectuar el trasllat ometent la identitat de la persona sol·licitant, però que, un cop materialitzat el trasllat, alguna de les terceres persones afectades per la SAIP sol·liciti conèixer la identitat del sol·licitant.
En aquests casos, caldria optar per la mateixa solució emprada per la GAIP en el marc de la reclamació 892/2022. Tal com assenyala la Resolució 0051/2023 dictada en aquesta reclamació, davant la petició rebuda a la GAIP per part d’una de les persones afectades per la SAIP, en el sentit de desvelar la identitat del sol·licitant i reclamant, va consultar-ho amb aquesta última. En aquell supòsit, el reclamant es va oposar a la revelació de la seva identitat “invocant perjudicis en la seva seguretat personal i familiar davant de possibles represàlies de les persones afectades”.
La GAIP, però, no va donar “versemblança al perill real per a la seguretat de la persona reclamant derivat de la intenció de les persones afectades d’atacar-lo en represàlia pel fet d’haver incoat aquest procediment, que no ha quedat ni molt menys acreditat”. No obstant això, la GAIP també remarcava que “tampoc s’ha justificat per part de les persones afectades, ni tan sols mínimament, davant d’aquesta Comissió la necessitat de conèixer la identitat de la persona reclamant per a la defensa dels seus drets i interessos, que han quedat garantits amb el trasllat de la reclamació”. Per tant, en no justificar-se la necessitat de revelar la identitat del sol·licitant i reclamant, es va mantenir la regla general, que és preservar la identitat del sol·licitant.
Més enllà de la decisió de la GAIP, d’aquesta resolució escau destacar que la GAIP remarca que l’Administració no queda obligada a satisfer la petició d’identificació del sol·licitant efectuada per les terceres persones afectades, i tampoc esdevé obligada a desestimar-la per l’oposició del reclamant, sinó que, en cas de posicions contraposades, correspon a l’Administració ponderar motivadament els drets afectats i decidir en un sentit o en l’altre segons el seu criteri, d’acord amb l’article 62.4 del Decret 8/2021.
