La jubilació parcial del personal laboral de les administracions públiques després del Reial decret llei 19/2026

El Reial decret llei 11/2024, de 23 de desembre, va modificar el règim jurídic de la jubilació parcial anticipada mitjançant la reforma de l’article 12 del text refós de la Llei de l’Estatut dels treballadors i de l’article 215 del text refós de la Llei general de la Seguretat Social. La reforma va reforçar el contracte de relleu com a instrument de continuïtat de l’ocupació, de manera que la jubilació parcial anticipada anés vinculada simultàniament a un contracte de relleu indefinit, a jornada completa i amb una durada mínima fins als dos anys posteriors a l’extinció de la jubilació parcial.

Aquest model responia a una finalitat legítima de política d’ocupació: garantir una posició estable al rellevista i evitar que la jubilació parcial es vinculés a formes precàries de substitució. Tanmateix, l'aplicació automàtica a les administracions públiques va posar de manifest una dificultat estructural. En l’empresa privada, la contractació del rellevista pot adoptar-se amb immediatesa. En canvi, l’accés a la condició de personal laboral fix en les administracions públiques exigeix planificació, oferta d’ocupació pública o instrument equivalent, convocatòria i superació d’un procés selectiu regit pels principis d’igualtat, mèrit i capacitat. Per tant, la incorporació d’un rellevista fix no pot establir-se com una simple decisió empresarial immediata, sinó que ha de sotmetre’s als procediments propis d’accés a l’ocupació pública.

El Reial decret llei 19/2026, de 29 de juny, s’aprova per resoldre aquesta tensió. No modifica els requisits substantius de la jubilació parcial, sinó que estableix un règim especial per configurar el contracte de relleu quan la persona que accedeix a la jubilació parcial és personal laboral d’una administració pública. La seva finalitat és compatibilitzar dues exigències jurídiques que funcionen amb ritmes diferents: la simultaneïtat laboral i de Seguretat Social, d’una banda, i la planificació i la selecció pròpies de l’ocupació pública, de l’altra.

La principal aportació del Reial decret llei 19/2026 és la construcció d’un sistema seqüencial: planificació prèvia de les jubilacions parcials; vinculació preferent a personal laboral fix seleccionat d’acord amb els procediments ordinaris, i, només quan aquesta via no sigui possible de manera immediata, possibilitat de formalitzar un contracte temporal de substitució fins a la cobertura definitiva.

El règim especial introduït pel Reial decret llei 19/2026 s’adreça exclusivament al personal laboral al servei de les administracions públiques. No altera el règim jurídic del personal funcionari ni del personal estatutari, que continuen subjectes a la seva normativa específica en matèria de jubilació.

Aquesta delimitació respon a la naturalesa de la institució. Tant el contracte de relleu com el contracte temporal de substitució són figures pròpies del dret del treball i pressuposen una relació laboral sotmesa a l’Estatut dels treballadors. Per això, el nou sistema no configura un règim general de jubilació parcial per a tota l’ocupació pública, sinó una regulació especial aplicable al personal laboral.

La jubilació parcial tampoc no es converteix en un dret automàtic o incondicionat pel simple compliment dels requisits personals d’edat, cotització o antiguitat. En l’àmbit de les administracions públiques, la seva efectivitat exigeix també que sigui possible configurar el corresponent mecanisme de relleu d’acord amb les regles especials del Reial decret llei 19/2026 i amb el conveni col·lectiu o instrument aplicable.

Això obliga a distingir tres plans. En primer lloc, els requisits personals del treballador, derivats de la legislació laboral i de Seguretat Social. En segon lloc, els requisits contractuals: novació del contracte de la persona jubilada parcialment i formalització o vinculació simultània del relleu. Finalment, els requisits organitzatius propis de les administracions públiques: planificació, oferta d’ocupació pública, cobertura definitiva, taxa de reposició i coordinació dels òrgans de personal.

La jubilació parcial continua sent una institució laboral i de Seguretat Social, però la seva aplicació en el sector públic exigeix activar instruments propis de la planificació i de l’accés a l’ocupació pública.

El Reial decret llei 19/2026 no modifica els requisits personals d’accés a la jubilació parcial. El treballador ha de reunir les condicions exigides per l’article 215 del text refós de la Llei general de la Seguretat Social i per l’article 12 del text refós de la Llei de l’Estatut dels treballadors.

En síntesi, s'ha de tractar de personal laboral fix que presti serveis a jornada completa, amb relació laboral vigent i prestació efectiva de serveis. Ha d’acreditar l’edat legal que permet l’accés a la jubilació parcial anticipada, el període mínim de cotització i una antiguitat mínima de sis anys immediatament anteriors a la data de la jubilació parcial. Així mateix, hi ha d'haver una reducció de jornada dins dels percentatges legalment admesos.

En tot cas, a més dels requisits legals generals, cal verificar les previsions del conveni col·lectiu o instrument aplicable en cada administració o entitat, especialment pel que fa al reconeixement, al procediment i a les condicions d’exercici de la jubilació parcial. Aquesta cautela és especialment important en el sector públic institucional i en entitats amb convenis propis.

La reducció de jornada no extingeix la relació laboral, sinó que dona lloc a una novació modificativa del contracte inicial, que passa de jornada completa a temps parcial. La novació ha de formalitzar-se per escrit i ha d’identificar la jornada anterior, la jornada resultant, el percentatge de reducció, la data d’efectes i, si escau, la modalitat d’acumulació de jornada.

Quan la jubilació parcial és anticipada, cal configurar simultàniament el mecanisme de relleu. Després del Reial decret llei 19/2026, aquest relleu es pot satisfer mitjançant personal laboral fix a temps complet o, quan això no sigui possible immediatament, mitjançant el contracte temporal de substitució establert pel nou règim especial.

En canvi, quan el treballador ja ha assolit l’edat ordinària de jubilació, pot accedir a la jubilació parcial sense necessitat de formalitzar simultàniament un contracte de relleu. Per tant, el règim especial del Reial decret llei 19/2026 es projecta principalment sobre la jubilació parcial anticipada, que és on la simultaneïtat del relleu planteja les dificultats específiques de les administracions públiques.

El Reial decret llei 19/2026 construeix un sistema gradual de cobertura del relleu. No es limita a autoritzar la contractació temporal, sinó que ordena diferents vies de vinculació entre la persona jubilada parcialment i el rellevista segons una lògica de preferència, transició i subsidiarietat.

La primera via, i regla ordinària del sistema, és la vinculació de la jubilació parcial a un contracte de personal laboral fix a temps complet formalitzat com a resultat d’una convocatòria derivada d’un instrument de planificació de recursos humans. Preferentment, aquest instrument serà l’oferta d’ocupació pública ordinària o instrument similar que inclogui expressament la cobertura de les jubilacions parcials previstes. Aquesta és la solució més coherent amb el règim constitucional d’accés a l’ocupació pública.

La segona via té caràcter transitori i opera fins a l’1 d’abril de 2027. Durant aquest període, la jubilació parcial es pot vincular a contractes de personal laboral fix a temps complet formalitzats des de l’1 d’abril de 2024, sempre que procedeixin d’ofertes d’ocupació pública ordinàries o d’instruments similars. Aquesta regla evita un període d’inoperativitat mentre les administracions adapten els seus instruments de planificació al nou model. En altres paraules, la norma permet utilitzar, durant un període limitat, personal laboral fix ja incorporat recentment com a possible rellevista, encara que aquestes places no s’haguessin convocat inicialment amb aquesta finalitat específica.

La tercera via és subsidiària. Quan no sigui possible vincular immediatament la jubilació parcial a personal laboral fix, l’administració pot formalitzar un contracte temporal de substitució a jornada completa, de manera simultània a la jubilació parcial. Aquesta persona assumeix, a aquests efectes, la condició funcional de rellevista mentre es resol la convocatòria per a la cobertura definitiva.

Aquest contracte temporal no és una alternativa estable al rellevista fix. És un instrument provisional destinat a garantir la simultaneïtat exigida per la legislació de Seguretat Social mentre es tramita la cobertura definitiva. Per això, l'ús sempre ha d’anar vinculat a la incorporació posterior del rellevista fix.

La reforma no crea una via lliure de contractació temporal. Crea un model seqüencial: primer, planificació i cobertura fixa; transitòriament, aprofitament de determinades contractacions fixes ja formalitzades, i, subsidiàriament, contracte temporal de substitució fins a la cobertura definitiva.

La novetat més operativa del Reial decret llei 19/2026 és la possibilitat de formalitzar un contracte temporal de substitució a temps complet quan encara no s’ha incorporat el rellevista fix. Aquesta figura permet superar el principal obstacle del règim anterior: la impossibilitat de fer coincidir sempre, en el mateix moment, la jubilació parcial i la incorporació d’un rellevista fix seleccionat mitjançant procés públic.

La seva naturalesa és instrumental. No és una alternativa al contracte de relleu fix ni una via ordinària de cobertura de necessitats estructurals. És un mecanisme pont que permet mantenir la continuïtat del servei mentre es resol la convocatòria per a la cobertura definitiva de la plaça.

La causa del contracte és cobrir temporalment la necessitat vinculada a la jubilació parcial fins que es formalitzi el contracte del rellevista fix. La temporalitat és admissible perquè existeix una cobertura definitiva pendent o en tràmit. Si aquesta connexió desapareix, el contracte temporal perd la justificació.

Aquest contracte s’ha de formalitzar simultàniament a la jubilació parcial a la qual queda vinculat i ha de ser a jornada completa. A més, en aquest règim especial no s’exigeix que el rellevista estigui en situació d’atur ni que tingui prèviament concertat un contracte de durada determinada. Aquesta exclusió és coherent amb els principis d’accés a l’ocupació pública, ja que la condició de rellevista no pot dependre d’una situació laboral prèvia, sinó de les regles de selecció i contractació aplicables.

Pel que fa a l'extinció, cal distingir la causa ordinària i el límit màxim. La causa ordinària és la formalització del contracte del rellevista fix vinculat a la jubilació parcial. Quan s’incorpora el rellevista fix, desapareix la causa que justificava la cobertura temporal i el contracte de substitució s’ha d’extingir.

El límit màxim és el segon any posterior a l’extinció de la jubilació parcial. Aquest termini no és la durada ordinària del contracte temporal, sinó el límit màxim de permanència de la situació provisional. La regla continua sent que la cobertura definitiva s'ha d'efectuar tan aviat com sigui possible.

Si abans de finalitzar el període legal de manteniment del relleu s’extingeix el contracte del rellevista fix o del personal temporal substitut, l’administració pot formalitzar una nova contractació temporal per garantir la continuïtat del relleu fins a la incorporació del nou personal laboral fix o fins al límit màxim legal. En aquests supòsits, cal tenir present el termini legal de substitució i el risc de responsabilitat en matèria de Seguretat Social, incloent-hi la possible obligació de reintegrament de les prestacions percebudes per la persona jubilada parcialment, en els termes establerts per la normativa aplicable.

Quan la jubilació parcial es cobreix inicialment mitjançant contracte temporal de substitució, cal determinar quina plaça s’ha d’incorporar a l’oferta d’ocupació pública. No es tracta d’incorporar la "plaça temporal”, expressió tècnicament incorrecta, sinó la plaça estructural vinculada a la jubilació parcial que ha de ser coberta definitivament per personal laboral fix rellevista.

Quan s’utilitza personal laboral temporal de substitució, l’oferta d’ocupació pública o instrument similar de l’exercici en què es produeix la jubilació parcial, ha d’incloure places de la mateixa categoria en un nombre igual o superior al de les autoritzades temporalment. Si no és possible incorporar-les en el mateix exercici, s’han d’incloure en l’exercici següent.

Aquesta regla impedeix que el contracte temporal esdevingui una forma estable de cobertura d’una necessitat permanent. La temporalitat només és admissible com a mecanisme pont cap a la cobertura definitiva. Per això, contractació temporal i incorporació de la plaça a l’oferta d’ocupació pública o instrument equivalent són dues peces d’un mateix sistema.

Si l’administració ja disposa d’un rellevista fia procedent d’una oferta d’ocupació pública o instrument de planificació anterior, no cal tornar a incorporar la mateixa plaça en una nova oferta. En aquest cas, l’exigència de planificació ja s’ha complert i la jubilació parcial pot vincular-se directament al contracte fix prèviament formalitzat o resultant de la convocatòria corresponent.

També cal distingir la contractació temporal de la cobertura definitiva a efectes de taxa de reposició. El contracte temporal de substitució no és, pròpiament, el que consumeix taxa ordinària. La cobertura definitiva mitjançant personal laboral fix sí que requereix l'encaix en l’oferta d’ocupació pública i, si escau, en la taxa de reposició disponible.

En aquest punt és important la taxa específica vinculada a la cobertura de jubilacions parcials, especialment quan la incorporació del rellevista fix no ha estat prevista en la taxa ordinària. El Criteri de gestió 14/2025 ja advertia que les ofertes en curs no havien previst el relleu de jubilacions parcials i assenyalava la necessitat d’una taxa específica quan fos essencial per complir les finalitats públiques. La regla pràctica és clara: el contracte temporal permet guanyar temps, però no substitueix l’oferta, ni la taxa, ni la cobertura definitiva. La reforma flexibilitza el calendari del relleu, però no altera la naturalesa estructural de la plaça que ha de ser coberta.

L’accés a la jubilació parcial no extingeix la relació laboral. El treballador continua vinculat a l’administració, però el seu contracte experimenta una novació modificativa: passa de jornada completa a temps parcial, amb la corresponent reducció de jornada i de retribucions.

Aquesta precisió és important perquè la jubilació parcial no genera una vacant ordinària plena ni permet disposar lliurement del lloc de treball com si s’hagués produït una baixa definitiva. El que es produeix és una transformació temporal de la relació laboral fins a la jubilació total o fins a l’extinció del contracte per una altra causa legal.

La novació s'ha de formalitzar per escrit i ha d’identificar els elements essencials de la nova situació contractual: percentatge de reducció de jornada, jornada anterior, jornada resultant, data d’efectes, distribució del temps de treball i, si escau, modalitat d’acumulació. També hauria d’incorporar la referència al mecanisme de relleu utilitzat: personal laboral fix rellevista o contracte temporal de substitució vinculat a la jubilació parcial.

En els supòsits de jubilació parcial anticipada, la novació no es pot analitzar d'una manera aïllada. La seva eficàcia queda vinculada a la configuració simultània del relleu i al reconeixement de la pensió per l’INSS. Per això, la tramitació s'ha de concebre com una operació jurídica unitària: modificació del contracte de la persona que redueix la jornada, formalització o vinculació del mecanisme de relleu corresponent, emissió del certificat de l’òrgan de personal i tramitació davant l’INSS.

Des d’una perspectiva pràctica, la data d’efectes de la novació contractual ha d’estar coordinada amb la data d’inici del mecanisme de relleu i amb el reconeixement de la jubilació parcial per l’INSS. No és recomanable formalitzar novacions desvinculades de la viabilitat efectiva del relleu ni avançar efectes contractuals sense haver assegurat la cobertura documental exigible.

Pel que fa a la posició de la persona jubilada parcialment, el model de l’Administració general de l’Estat parteix d’una regla de continuïtat: la persona es manté en el mateix lloc i categoria professional fins a la jubilació total, llevat dels supòsits de reestructuració o tancament de centres. També es limiten els procediments de mobilitat voluntària, concursos de provisió o processos de canvi de règim jurídic mentre es manté la situació de jubilació parcial.

Aquestes previsions responen al model establert en l’àmbit de l’Administració general de l’Estat i s’han de traslladar a altres administracions només en la mesura que el seu règim convencional, organitzatiu o les instruccions aplicables ho disposin expressament.

La determinació del lloc, de les funcions i de la categoria del rellevista ha de combinar flexibilitat organitzativa i garantia de correspondència real amb la jubilació parcial. No és exigible una identitat absoluta entre el lloc ocupat per la persona jubilada parcialment i el lloc assignat al rellevista. El rellevista pot ocupar un lloc diferent i desenvolupar funcions no coincidents materialment, sempre que es respecti la correspondència professional i de bases de cotització exigida per la normativa aplicable.

Aquesta flexibilitat és especialment important en organitzacions complexes, en què la cobertura del relleu no sempre es pot projectar sobre el mateix lloc concret que ocupa la persona que redueix la jornada. Tanmateix, flexibilitat no equival a llibertat absoluta de destinació. El contracte de relleu —i també el contracte temporal de substitució que assumeix funcionalment aquesta condició—, ha de respondre a una necessitat real vinculada a la jubilació parcial.

El límit més objectivable és la correspondència de bases de cotització. La base de cotització del rellevista no pot ser inferior al 65 % de la mitjana de les bases de cotització de la persona jubilada parcialment en el període de referència establert per la normativa de Seguretat Social. Aquesta exigència actua com a garantia mínima d’equivalència econòmica i professional.

En l’àmbit de les administracions públiques, aquesta correspondència ha de ser compatible amb les regles d’accés a l’ocupació pública. El rellevista fix ha d’haver accedit a la condició de personal laboral fix mitjançant el procediment corresponent, i la plaça ha d’estar incorporada a l’oferta d’ocupació pública o instrument de planificació aplicable. En el cas del contracte temporal de substitució, també cal que la contractació respongui a una causa real i quedi vinculada a la posterior cobertura definitiva.

La regla doctrinal és aquesta: no hi ha identitat absoluta de funcions, però tampoc llibertat absoluta de destinació. Cal una correspondència professional, funcional i de cotització suficient que permeti justificar que el contracte respon efectivament a la finalitat de relleu vinculada a la jubilació parcial.

Per això, quan el rellevista no ocupi el mateix lloc o no desenvolupi funcions coincidents amb les de la persona rellevada, l’expedient hauria de justificar expressament la correspondència existent, amb referència al lloc o plaça, categoria professional, funcions essencials, àmbit organitzatiu i comprovació del requisit del 65% de les bases de cotització.

El Reial decret llei 19/2026 concreta quin òrgan ha d’assumir, en l’àmbit públic, les actuacions que la normativa laboral i de Seguretat Social atribueix ordinàriament a l’empresari. Correspon a l’òrgan competent en matèria de personal de l’administració en què presta serveis la persona jubilada parcialment d'emetre el certificat acreditatiu corresponent.

Aquest certificat ha d’identificar la persona que accedeix a la jubilació parcial i la persona que té la condició de rellevista, sigui fixa o temporal. La seva funció és acreditar davant la Seguretat Social que la jubilació parcial anticipada compleix l’exigència de relleu i que existeix una vinculació concreta entre la reducció de jornada i la cobertura corresponent.

El certificat no substitueix la novació contractual ni el contracte del rellevista, però enllaça documentalment ambdues situacions. Per això, hauria d’incloure la identificació de la persona jubilada parcialment, la data d’efectes de la reducció de jornada, el percentatge de jornada reduïda, la identificació del rellevista fix o temporal, la modalitat de vinculació utilitzada, el caràcter a temps complet del relleu i, quan sigui exigible, la referència a l’oferta d’ocupació pública o a l'instrument de planificació corresponent.

Als efectes de la normativa de Seguretat Social, l’òrgan competent en matèria de personal actua com a subjecte responsable de certificar la vinculació entre la persona jubilada parcialment i el rellevista i d’assumir el seguiment de les obligacions que la normativa atribueix a l’empresari. Aquesta responsabilitat inclou el compliment de les obligacions vinculades al manteniment del relleu i l’activació dels mecanismes de substitució quan s’extingeixi anticipadament el contracte del rellevista fix o del personal temporal substitut.

Així, el certificat identifica i acredita, i la responsabilitat obliga a fer el seguiment posterior. L’òrgan de personal no només ha de certificar en el moment inicial, sinó també assegurar que la vinculació entre jubilació parcial, relleu i cobertura definitiva es manté durant tot el període legalment exigible.

La jubilació parcial no és un acte aïllat, sinó una seqüència jurídica que vincula tres elements: la relació laboral de la persona jubilada parcialment, la persona que assumeix la condició de rellevista i la plaça o necessitat estructural que ha de ser objecte de cobertura definitiva. La persona jubilada parcialment no extingeix el contracte quan accedeix a aquesta situació, sinó que el renova, continua vinculada a l’administració fins a la jubilació total o fins a l’extinció per una altra causa legal. Per això, el seu lloc no esdevé immediatament una vacant ordinària disponible. Neix una necessitat de cobertura vinculada a la reducció de jornada, que s’ha d’ordenar mitjançant relleu fix o, si escau, contracte temporal de substitució.

La plaça que s’incorpora a l’oferta d’ocupació pública és la que ha de permetre la cobertura definitiva del relleu, d’acord amb la categoria, les necessitats de l’organització i la correspondència exigida per la normativa de Seguretat Social. Aquesta plaça pot coincidir amb el lloc de la persona jubilada parcialment, però no necessàriament.

La seqüència ordinària és la següent: planificació de la plaça o necessitat estructural; sol·licitud i reconeixement de la jubilació parcial; novació del contracte del treballador; vinculació amb el rellevista fix o, si no és possible, contracte temporal de substitució; inclusió de la plaça a l’oferta d'ocupació pública o l'instrument equivalent quan s’ha utilitzat la via temporal; procés selectiu; formalització del contracte del rellevista fix i extinció del contracte temporal, si n'hi havia.

Ara bé, la vinculació no s’esgota amb la jubilació total de la persona rellevada. El contracte de relleu s’ha de mantenir vigent fins, almenys, dos anys després de l’extinció de la jubilació parcial. Durant aquest període, l’administració no pot considerar esgotades les obligacions derivades del relleu. Si el contracte del rellevista fix s’extingeix abans de finalitzar aquest termini, cal activar els mecanismes de substitució establerts legalment.

En el cas del contracte temporal de substitució, el mateix període actua com a límit màxim: el contracte pot subsistir fins que es formalitzi el contracte del rellevista fix i, en tot cas, s’ha d’extingir quan finalitzi el segon any posterior a l’extinció de la jubilació parcial. Un cop transcorreguts aquests dos anys, s’esgota la vinculació específica entre aquella jubilació parcial i les obligacions de manteniment del relleu. A partir d’aquest moment, la plaça s’integra plenament en la gestió ordinària de la plantilla, sens perjudici de la continuïtat de la relació laboral fixa del rellevista.

Per evitar disfuncions, l’expedient de jubilació parcial anticipada ha de seguir, com a mínim, aquest circuit:

1. Identificar el treballador que pot accedir a la jubilació parcial. 2. Verificar els requisits personals: relació laboral vigent, jornada completa, edat, cotització, antiguitat i reducció de jornada. 3. Comprovar el conveni col·lectiu o instrument aplicable. 4. Determinar si existeix rellevista fix vinculat a un instrument de planificació. 5. Si no existeix rellevista fix disponible, valorar la formalització d’un contracte temporal de substitució a temps complet. 6. Incorporar la plaça o categoria corresponent a l’oferta d'ocupació pública o l'instrument equivalent, si s’ha utilitzat la via temporal. 7. Formalitzar la novació contractual de la persona jubilada parcialment. 8. Formalitzar o vincular el mecanisme de relleu. 9. Emetre el certificat de l’òrgan competent en matèria de personal. 10. Tramitar la sol·licitud davant l’INSS, i coordinar dates d’efectes. 11. Fer el seguiment fins als dos anys posteriors a l’extinció de la jubilació parcial.

Aquest circuit no substitueix el procediment que pugui establir cada administració, però fixa els punts mínims de control que han de constar en qualsevol expedient.

Les incidències derivades de la jubilació parcial s’han de resoldre preservant la unitat jurídica entre reducció de jornada, mecanisme de relleu i cobertura definitiva. La temporalitat és instrumental i no pot substituir la planificació ni l’accés ordinari a l’ocupació pública.

Si no s’inclou la plaça a l’oferta d’ocupació pública, es produeix una disfunció rellevant. El contracte temporal de substitució només és admissible perquè existeix una cobertura definitiva pendent. Si l’administració contracta temporalment però no incorpora la plaça a l’oferta del mateix exercici o a la següent, el contracte temporal perd la funció de mecanisme pont i s’aproxima a una cobertura temporal d’una necessitat estructural. La resposta ha de ser corregir la planificació i impulsar immediatament la cobertura definitiva.

Si el procés selectiu no finalitza dins el termini previst, la situació temporal només pot mantenir-se dins dels límits legals. El contracte temporal subsisteix mentre no es formalitza el contracte del rellevista fix, però en cap cas es pot prolongar més enllà dels dos anys posteriors a l’extinció de la jubilació parcial. Aquest termini és un límit màxim, no una habilitació per retardar ordinàriament la selecció.

Si cessa la persona contractada temporalment com a substituta, es pot formalitzar una nova contractació temporal per garantir la continuïtat del relleu fins que s’incorpori el personal laboral fix o fins al límit màxim legal. Aquesta nova contractació respon a la mateixa causa: mantenir el relleu mentre no s’ha completat la cobertura definitiva.

Si cessa el rellevista fix abans que finalitzi el període legal de manteniment, l’administració ha d’activar un nou mecanisme de cobertura. El cessament del rellevista no extingeix les obligacions de l’administració. Cal garantir la continuïtat del relleu, mitjançant nova vinculació fixa, si és possible, o mitjançant contractació temporal de substitució fins a la nova cobertura definitiva o fins al límit màxim legal.

En aquests supòsits, cal tenir present que els criteris de gestió anteriors identificaven l’obligació de formalitzar un nou contracte en el termini de quinze dies naturals quan el contracte de relleu s’extingia abans que la persona jubilada parcialment accedís a la jubilació plena. L’incompliment d’aquesta obligació pot generar responsabilitat per a l’administració, incloent-hi la possible obligació de reintegrament de la pensió percebuda per la persona jubilada parcialment, en els termes previstos per la normativa de Seguretat Social.

Si mor la persona jubilada parcialment o accedeix anticipadament a la jubilació plena, s’extingeix la situació de jubilació parcial, però no desapareixen automàticament les obligacions vinculades al relleu. El contracte de relleu s’ha de mantenir fins als dos anys posteriors a l’extinció de la jubilació parcial. Aquesta regla és especialment rellevant quan el rellevista és personal laboral fix, ja que la seva relació no queda condicionada a la permanència efectiva de la persona rellevada.

Si el treballador desisteix de la sol·licitud abans de la novació contractual i de la vinculació amb el rellevista, l’expedient es pot arxivar sense efectes. Si el desistiment es produeix quan la novació ja s’ha formalitzat o la pensió ja ha estat reconeguda, no hi ha un simple desistiment procedimental, sinó una alteració d’una situació jurídica ja constituïda. Caldrà analitzar els efectes davant l’INSS i sobre el contracte del rellevista.

Si s’acumula tota la jornada pendent en un únic període, la persona jubilada parcialment pot deixar de prestar serveis efectius durant una part extensa del període restant, però el seu contracte continua vigent i el lloc no esdevé una vacant ordinària. L’administració no pot disposar del lloc com si s’hagués produït una baixa definitiva.

Si no hi ha plaça de la mateixa categoria, cal revisar la planificació abans d’autoritzar la jubilació parcial mitjançant substitució temporal. Quan s’utilitza aquesta via, l’oferta d'ocupació pública o l'instrument equivalent ha d’incloure places de la mateixa categoria en un nombre igual o superior al de les autoritzades temporalment. No és correcte contractar temporalment en una categoria i reconduir després la cobertura definitiva cap a una altra sense prou justificació jurídica i organitzativa.

Si no es compleix la correspondència del 65% de les bases de cotització, la jubilació parcial anticipada no s’hauria de reconèixer en aquells termes. Aquest requisit és material i s'ha de comprovar abans d’emetre el certificat i formalitzar la vinculació. Si no es compleix, cal identificar un altre rellevista o ajornar l’efectivitat de la jubilació parcial fins que es pugui configurar un relleu vàlid.

La jubilació parcial no s’ha d’entendre només com una mesura individual de transició cap a la jubilació plena. En l’àmbit de les administracions públiques també pot tenir una dimensió organitzativa rellevant: permet anticipar sortides, ordenar incorporacions i establir processos de relleu generacional amb més previsibilitat.

Aquesta funció és especialment útil en plantilles envellides, llocs altament especialitzats o àmbits en què el coneixement efectiu del servei no es troba només en manuals o procediments, sinó en l’experiència acumulada de les persones que els han exercit durant anys. La jubilació parcial pot facilitar una transició menys abrupta entre la sortida de personal experimentat i la incorporació de nou personal.

Tanmateix, aquesta potencialitat no es produeix automàticament. La formalització d’una jubilació parcial i d’un contracte de relleu no garanteix per si sola la transmissió del coneixement. Cal identificar llocs crítics, funcions sensibles, coneixements acumulats i mesures concretes de transferència.

Aquesta qüestió és més important encara perquè el nou règim admet que el rellevista pugui ocupar un lloc diferent i desenvolupar funcions no necessàriament idèntiques. La cobertura jurídica del relleu pot quedar satisfeta amb la vinculació formal, però la transmissió material del coneixement exigeix actuacions organitzatives addicionals.

Per això, la jubilació parcial s'hauria d’integrar en una política més àmplia de planificació de recursos humans. No es tracta només d’autoritzar reduccions de jornada, sinó d’utilitzar aquesta fase final de la vida professional per ordenar el relleu, documentar processos, formar les persones que s’incorporen i preservar capacitats institucionals.

El Reial decret llei 19/2026 s'ha de llegir com una norma d’encaix entre la simultaneïtat exigida per la legislació laboral i de Seguretat Social i la planificació pròpia de l’ocupació pública. L'aportació principal no és crear una excepció als principis d’igualtat, mèrit i capacitat, sinó establir una tècnica de compatibilització que permeti aplicar la jubilació parcial en les administracions públiques sense desnaturalitzar l’accés al personal laboral fix.

Aquesta tècnica es construeix sobre un model seqüencial. En primer lloc, la jubilació parcial s’ha de vincular preferentment a personal laboral fix a temps complet procedent d’un instrument de planificació que hagi disposat expressament la cobertura de jubilacions parcials. En segon lloc, de manera transitòria i limitada, es permet aprofitar determinades contractacions fixes ja formalitzades. Finalment, quan la cobertura fixa no sigui possible de manera immediata, s’admet la contractació temporal de substitució com a mecanisme provisional fins a la incorporació del rellevista fix.

La contractació temporal no és una via alternativa de cobertura estructural. La seva funció és salvar el desajust entre l’exigència de simultaneïtat i els temps propis de l’accés públic. Per això, quan s’utilitza aquesta via, cal incorporar la plaça o categoria corresponent a l’oferta d’ocupació pública o instrument equivalent i impulsar la cobertura definitiva.

El nou règim exigeix una gestió activa i anticipada. No n’hi ha prou amb comprovar els requisits individuals del treballador. Cal assegurar la coherència entre la novació contractual, la cobertura temporal o fixa del relleu, la planificació de la plaça, la correspondència de bases de cotització, la certificació davant l’INSS i el manteniment posterior del relleu.

La vinculació jurídica tampoc s’esgota amb la jubilació total de la persona rellevada. El relleu s’ha de mantenir durant els dos anys posteriors a l’extinció de la jubilació parcial, de manera que l’administració continua obligada a garantir la continuïtat del contracte de relleu o, si escau, a activar els mecanismes de substitució establerts legalment.

La clau interpretativa del nou règim és aquesta: temporalitat només com a pont, cobertura fixa com a destí i planificació com a condició de viabilitat organitzativa del sistema.