Històricament, la pensió de jubilació ha estat considerada una renda de substitució de les remuneracions obtingudes pels treballs per compte d'altri i per compte propi desenvolupats pels treballadors. Així configurada, la conseqüència més lògica és considerar que el dret a la pensió ha d'anar lligada necessàriament a la cessació en el treball i l’abstinència en el desenvolupament de qualsevol tipus d’activitat lucrativa. Aquesta incompatibilitat ha superat el control de constitucional del TC, que ha confirmat, des de la Sentència 114/1987, de 6 de juliol, que no vulnera drets reconeguts a la Constitució. No obstant això, des de l’inici del nostre sistema de protecció social fins avui, aquest plantejament ha presentat una evolució notable que ha posat de manifest la necessitat de matisar aquest plantejament maximalista i d'introduir mecanismes de compatibilitat entre les pensions de jubilació i el treball.
L'article 213.1 del TRLGSS estableix, en el primer paràgraf, la denominada regla general d'incompatibilitat entre la pensió de jubilació i el treball: el gaudi de la pensió de jubilació és incompatible amb el treball del pensionista, amb les excepcions i en els termes que legalment o reglamentàriament es determinin. Desenvolupant aquest precepte, l'article 16 de l'Ordre de 18 de gener de 1967 remarca aquesta regla general en establir que el gaudi de la pensió de vellesa és incompatible amb tot treball del pensionista, per compte d'altri o pròpia, que doni lloc a la seva inclusió en el camp d'aplicació del règim general o d'algun dels règims especials de la Seguretat Social. El determinant, doncs, per a l'aplicació d'aquesta regla d'incompatibilitat és que el treball desenvolupat estigui inclòs en el camp d'aplicació del nivell contributiu del sistema de la Seguretat Social, sigui quin en sigui el règim d'enquadrament.
Per tant, i amb caràcter previ a l'anàlisi de les fórmules de compatibilitat de pensió de jubilació i treball, cal concloure que quan el pensionista desenvolupi una activitat exclosa del camp d'aplicació del sistema de Seguretat Social no incorre en incompatibilitat. Això pot succeir, per exemple, quan aquesta activitat sigui desenvolupada per un professional –com ara, un advocat, un metge, un enginyer, un gestor administratiu o un arquitecte– en els termes establerts en la disposició addicional divuitena del TRLGSS, quan hagi optat per incorporar-se a la mutualitat de previsió social que pugui tenir establerta el col·legi professional corresponent. Un altre exemple seria el desenvolupament d'activitats que s'executin ocasionalment mitjançant els anomenats serveis amistosos, benèvols o de bon veïnatge, expressament excloses en l'article 137 del TRLGSS. En casos com aquests, no es pot invocar incompatibilitat entre el cobrament de la pensió i aquestes activitats, puix que no estan incloses en cap dels règims del sistema de Seguretat Social.
Així doncs, amb caràcter general, és incompatible la percepció de la pensió de jubilació i el treball del pensionista –quan aquest estigui inclòs, com hem vist, en qualsevol dels règims del sistema–, però aquesta regla té nombroses excepcions, les més importants de les quals exposem a continuació.
1. En primer lloc, l'article 213.1 del TRLET assenyala que, malgrat la regla general d'incompatibilitat que el precepte conté, les persones que accedeixin a la jubilació poden compatibilitzar la percepció de la pensió amb un treball a temps parcial en els termes que reglamentàriament s'estableixin. La més coneguda d'aquestes fórmules és l'anomenada jubilació parcial, a la qual hem tingut ocasió de referir-nos en un apunt anterior, que representa accedir parcialment a la pensió de jubilació a una edat inferior de la prevista legalment en cada cas per compatibilitzar-la, després d'una reducció de la jornada de treball, amb una prestació de serveis a temps parcial. Com vam tenir ocasió d'assenyalar en aquest apunt, que vam dedicar a aquesta modalitat de jubilació, l'accés a aquesta per part dels empleats públics en aquests moments és objecte de diferents propostes i acords que hauran de culminar en el reconeixement de mecanismes de jubilació parcial en l'ocupació pública.
2. Al costat d'aquesta jubilació parcial, que comporta una anticipació en l'accés a la pensió de jubilació parcial i la compatibilitat d'aquesta prestació amb el treball a temps parcial, trobem una modalitat molt similar però amb una configuració diferent. Es tracta de l’anomenada jubilació flexible, regulada en el Reial decret 1132/2002, de 31 d'octubre, de desenvolupament de determinats preceptes de la Llei 35/2002, de 12 de juliol, de mesures per a l'establiment d'un sistema de jubilació gradual i flexible. Aquesta normativa, que ha de ser objecte d'avaluació i revisió tal com disposa la disposició addicional segona del Reial decret llei 11/2024, de 23 de desembre, estableix la possibilitat de compatibilitzar la pensió de jubilació, una vegada causada, amb un treball a temps parcial, dins dels límits de jornada a què es refereix l'article 12.6 del TRLET, amb la minoració conseqüent de la pensió en proporció al percentatge de jornada de treball del pensionista, en relació amb la d'un treballador a temps complet comparable. Així doncs, es tracta d'una fórmula molt similar a la de la jubilació parcial, en tant que permet compatibilitzar el treball a temps parcial amb el cobrament de part de la pensió de jubilació, però en aquest cas dirigida a persones que ja són pensionistes i que decideixen tornar a l'activitat laboral mitjançant la subscripció d'un contracte a temps parcial. En aquest cas, les cotitzacions efectuades en les activitats efectuades durant la suspensió parcial de la plena percepció de la pensió de jubilació, tenen efecte per millorar la pensió, una vegada efectuat el cessament en el treball.
3. Una tercera possibilitat de compatibilitat és la que disposa l'article 213.4 del TRGSS, que estableix que l'apercebiment de la pensió de jubilació és compatible amb el fet d'efectuar treballs per compte propi els ingressos anuals totals dels quals no superin el salari mínim interprofessional, en còmput anual. Els qui facin aquestes activitats econòmiques no estan obligats a cotitzar per les prestacions de la Seguretat Social, i aquestes activitats per compte propi no generaran nous drets sobre les prestacions de la Seguretat Social. Així doncs, la clau està en dos elements bàsics: la naturalesa del treball desenvolupat –ha de ser per compte propi, i no per compte d'altri, com en els dos casos anteriors–, i el resultat econòmic d'aquesta activitat. Aquest any 2026, el límit és constituït per l'SMI, fixat pel Reial decret 126/2026, de 18 de febrer, en 17.094 euros anuals.
4. Una possibilitat de compatibilitat més àmplia que les anteriors, però més estricta quant als requisits exigits, és l’anomenada jubilació activa, regulada en l'article 214 del TRLGSS, amb la redacció donada pel Reial decret llei 11/2024. En aquest cas, un cop transcorregut un any des de la data de compliment de l'edat que en cada cas sigui aplicable –recordem que aquesta edat depèn de la carrera contributiva de cada treballador– i sempre que s'acrediti el període de carència –genèrica i específica– exigit en l'article 205.1.b del TRLGSS, es pot compatibilitzar l'apercebiment de la pensió de jubilació amb qualsevol treball per compte d'altri, tant a temps complet com a temps parcial, o per compte propi. L'import de la pensió de jubilació es veurà reduït en un percentatge que depèn del temps de demora en l'accés a la pensió de jubilació –la pensió estarà entre un 45% i un 100% de la que correspondria ordinàriament– i s'incrementa un 5% per cada 12 mesos ininterromputs que es romangui en aquesta situació de jubilació activa.
5. L’article 249 quater del TRLGSS estableix la compatibilitat de la pensió de jubilació amb una activitat artística. Així, d'una banda, l'apercebiment del 100% de l'import de la pensió de jubilació contributiva és compatible amb el treball per compte d'altri i per compte propi de les persones que desenvolupin una activitat artística de les recollides en l'article. També és compatible la pensió amb el treball per compte d'altri i l'activitat per compte propi exercit per autors d'obres literàries, artístiques o científiques, tal com es defineixen en el capítol I del títol II del llibre primer de la Llei de propietat intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril.
Pel que fa als límits en l’ocupació pública, cal tenir en compte el següent:
- Amb caràcter general, l'acompliment d'un lloc de treball en el sector públic delimitat en el paràgraf segon de l'article 1.1 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d'incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques, és incompatible amb la percepció de pensió de jubilació, en la modalitat contributiva.
- També és incompatible l'apercebiment de la pensió de jubilació, en la modalitat contributiva, amb l'acompliment dels alts càrrecs als quals es refereix l'article 1 de la Llei 3/2015, de 30 de maig, reguladora de l'exercici de l'alt càrrec de l'Administració general de l'Estat.
