Saltar al contingut principal

Cerca avançada, monitoratge i validació d'informació a Internet

Nombre de lectures: 0

← Unitat 1 | Unitat 3 →

Unitat 2. El seguiment d'informació que canvia contínuament

2.1 El canvi continu

El Meandre és un riu proper a la ciutat d’Efes a Turquia. Segons explica Pep Coll a la novel·la El mateix riu d’Heràclit és el que va inspirar aquest filòsof grec, conegut com l’obscur. S’atribueixen a Heràclit afirmacions com les següents:

Escultura d’Heràclit. Fotografia de Domini Públic
"El sol és nou cada dia"
"No hi ha res permanent llevat del canvi"
"No et pots banyar dues vegades al mateix riu"

El Meandre a Turquia. Fou el riu d’Heràclit segons Pep Coll. Dsdwn. CC BY-SA 3.0 Després d’Internet, aquestes afirmacions no semblen gens obscures. Internet és com el sol o el riu, sempre hi és, però cada dia és nou. Dintre seu no hi ha res permanent llevat del fet mateix de canviar.

L’objectiu d’aquesta segona part del curs és donar-te eines per poder vetllar el canvi, sigui detectant com canvia una pàgina web on has llegit una informació que consideres delicada, sigui descobrint quins continguts nous s’hi publiquen, sigui atenent l’aparició de nous elements en una cerca que has efectuat, dies abans, en algun cercador.


Visita Internet Live Stats i mira atentament les xifres que canvien sense parar. Compara-les amb les que figuren l'apartat "La informació" de la Unitat 1, capturades en el moment d’elaborar aquest curs. De seguida entendràs que, com en riu d’Heràclit, no t'hi pots banyar dues vegades, ja que és totalment diferent.


L’economia de l’atenció

Jean Beaufort. PublicDomainPictures.com CC0 Public Domain Els empleats públics, en l'exercici de les nostres funcions, no ens podem deixar emportar per un riu de dades i informacions com quan, relaxadament, abandonem la mirada en els fluxos informatius de Facebook, Twitter, Instagram i la seva fascinant concatenació de distraccions. Però són aquests mateixos fluxos els que, sovint, ens proveeixen la informació que necessitem. Per tant, quan abordem aquestes selves de dades, hem de fer-ho a consciència, sabent què busquem i què volem trobar exactament.

Una de les dificultats més grans a què ens enfrontem en aquest mar de pantalles és aclarir-nos enmig de tota mena d'estímuls (notificacions de xarxes socials, anuncis, informacions, correus electrònics). A diferència dels nostres ancestres, que podien estar a l'aguait enmig d'un nombre limitat d'estímuls per detectar una presa i caçar-la, nosaltres n'abordem molts més amb la mateixa capacitat d'atenció. I no són estímuls simples i fàcils d'interpretar com el renill d'un cavall o un tro en la llunyania. Són símbols i signes de gran densitat comunicativa. Exigeixen, doncs, un tipus d'atenció que absorbeix moltes energies i capacitats del nostre cervell. Per això l'Economia de l'atenció defineix l'atenció com un bé escàs i, doncs, valuós.

"quan el volum d'informació amb la qual ens relacionem augmenta tant, el problema ja no és només la impossibilitat de seleccionar-la, sinó també la impossibilitat de prestar-hi tota l'atenció. Com podem seleccionar si no podem atendre tot el que ens envolta? Com podem discriminar críticament sense poder-ho processar (digerir) tot? És obvi que el que produeix l'augment exponencial d'informació i coneixement és que una part important d'aquest saber quedi sense ser atesa i, per tant, l'atenció mateixa i no la informació sigui el que esdevé un bé escàs i valuós."

Marina Garcés. Nova il·lustració radical Anagrama, 2017.

Conscients d'aquesta escassedat, qui té com a objectiu cridar la nostra atenció (per vendre'ns alguna cosa, per sensibilitzar-nos d'una causa, per buscar la nostra complicitat) cada vegada ens reclama amb més intensitat i enmig de tants cants de sirena, de vegades acabem bellugant-nos sense fer res en concret, atabalats.

Davant d'això, moltes vegades acabem caient en la procrastinació (en parlarem de seguida) o en una dinàmica d'actuació amb poca reflexió (estímul-resposta) sense valorar ben bé el que fem: veure piulada i respondre piulant, veure notícia sobre el nostre servei i avisar el cap sense cap reflexió o filtre previ, etc.

Hem d'agafar les regnes de la nostra capacitat d'atenció i practicar el que s'ha anomenat ecologia de l'atenció o ecosofia de l'atenció, que no és aconseguir una concentració absoluta i una desconnexió total sinó una distància emocional i autoconsciència que ens permeti estar a l'aguait d'allò que ens convé sense deixar-nos arrossegar.

També hem d’evitar estar innecessàriament connectats o consultant informació que no ens cal perquè estem segrestats pel que s’ha anomenat FOMO “fear of missing out” (por de quedar fora d’allò que sap tothom). De vegades un cert aïllament ens fa més receptiu als estímuls més importants.

Entre les pantalles que et volten intenta fixar-te en tot el que intenta captar-te l’atenció, des de publicitat fins a notificacions de xarxes o aplicacions, avisos, alertes i reflexiona sobre fins a quin punt et distreu.


Atenció i procrastinació

Haver de buscar informació a Internet, incloent-hi les xarxes i haver de lliurar-la en un context d’economia de l’atenció i, doncs, d’estímuls continus per captar-la (en la publicitat, en els avisos, en els missatges que rebem) ens pot portar a procrastinar, és a dir, acabar navegant de manera perduda i fent qualsevol cosa a les xarxes menys la que ens han encarregat, que demorem inexplicablement.

"Com més temps passen els usuaris a la plataforma, més anuncis ven una companyia i més beneficis té. Augmentant aquest temps de permanència és possible captar les dades de l'usuari, analitzar-les i utilitzar-les per predir què li farà reaccionar amb més intensitat. I a continuació, donar-n’hi encara més. Això no només provoca la formació de filtres bombolla que mantenen a una persona dins d'una sitja segellada on tots pensen com ella: també afavoreix els missatges simplistes i provocatius."

Michiko Katukani. La muerte de la verdad. Rústica Assaig. 2019

Vic. CC BY 2.0 Normalment, quan rebem un encàrrec i en comptes d’executar-lo procrastinem és perquè:

  • No ens agrada allò que ens han encarregat
  • No sabem ben bé com fer-ho
  • Creiem que no ens en sortirem
  • Som incapaços, enmig de tants estímuls de dedicar tant de temps a una sola cosa

Davant d’això, els experts t'aconsellen actuar així:

  1. Identifica el problema que has de resoldre, tenint clar què vols fer i quina és la cerca que t'han encarregat (recorda l'explicació dels objectius, a la Unitat 1).
  2. Planifica i marca’t els terminis sobre horari o calendari.
  3. Fes una llista de les excuses possibles i elimina’n les causes.
  4. Valora les conseqüències de procrastinar en comptes de fer la feina.
  5. Pensa en el benefici que l’organització i tu mateix n’obtindràs.
  6. Quan notis que comences a perdre’t en coses o continguts aliens, marca’t com a regla haver tornat a la tasca en menys de cinc segons.
  7. Allunya distraccions (tanca xarxes, etc.).

En un entorn de canvi on sembla que tot ens cridi a l'acció, moltes persones queden aturades i demoren tot allò que els interessa fer. En un entorn professional això implica importants dèficits de productivitat i deficiències.

"El doble límit de l'atenció, respecte a la recepció de dades i informació i en relació amb la seva elaboració en forma d'opinió i de saber, té com a conseqüència la paràlisi enfront d'un escenari desbordant. Una subjectivitat desbordada és al que avui se sotmet amb més facilitat a una adhesió acrítica a l'opinió, la ideologia i els judicis dels altres."

Marina Garcés. Nova il·lustració radical Anagrama, 2017.


Ets una persona que tendeix a procrastinar? Reflexiona-hi. Reflexiona també sobre la teva capacitat per combatre la procrastinació.



↑ Índex de la unitat

2.2 Seguiment del canvi en pàgines web i resultats de cercadors

En aquest Internet del canvi continu, els resultats que hem obtingut en la fase de cerca, basats principalment en cercadors, poden canviar. També poden canviar els continguts interiors de les pàgines que hem localitzat. Ens cal establir un sistema senzill de seguiment del canvi tant en els resultats de les cerques que hem realitzat d'acord amb el que has après a la Unitat 1 com dins de les pàgines amb informació que has aconseguit localitzar.

Per fer el seguiment del canvi en pàgines web o en resultats de cerca, hem de tendir a un mètode tan automàtic com sigui possible, que ens estalviï tasques repetitives i inútils i la pèrdua de temps que suposa immergir-se en un entorn que es transforma contínuament.

Per aconseguir aquesta automatització i economia en el seguiment, et proposem d'actuar d'acord amb aquest ordre:

  1. La màxima automatització possible en el seguiment de pàgines web i de resultats de cerca te'l donaran aquells llocs que tinguin un canal RSS que puguis seguir mitjançant un agregador de continguts. Com que és el mètode més còmode i automàtic, és el que procurarem d'usar en primer terme.
  2. Els llocs que no disposin de canals RSS, els has d'intentar seguir mitjançant els sistemes de detecció i notificació de canvis. Són eines que permeten, també, una important automatització.
  3. Alguns llocs disposen de sistemes d'alertes per subscripció que t'envien un missatge al correu electrònic cada vegada que hi ha un canvi.
  4. Finalment, els llocs que no puguis seguir mitjançant els tres mètodes anteriors els hauràs de visitar amb regularitat. Per fer-ho et proporcionarem eines que t'avisaran del moment en què cal revisar un lloc a fi que te'n puguis oblidar.

Com que aprendràs a treballar amb agregadors de continguts, completarem aquesta unitat amb un petit regal: un mètode per construir un cercador de notícies mitjançant un agregador de continguts.

Seguiment mitjançant agregadors

Si t'hi fixes, en molts webs, blogs, diaris i tota mena de llocs d'Internet hi veuràs aquesta icona o bé un enllaç denominat RSS:

Aquest símbol indica que el lloc disposa d'un canal RSS. Quan un lloc disposa d'un canal RSS t'hi pots subscriure mitjançant un programa agregador, que t'avisarà de totes les novetats que s'hi publiquin.

Normalment, els canals RSS els trobaràs a les pàgines principals del web (a la portada en el cas dels diaris, tot i que sovint també tenen RSS per a cada secció), a les pàgines principals dels blogs o en llocs on es publiquen continguts de manera actualitzada.

Hi ha cercadors que ofereixen els resultats en RSS, fet que et permetrà estar al cas de qualsevol canvi quan hi has cercat una paraula i vols estar al dia de totes les novetats. El cercador genèric Bing n'ofereix (ho trobaràs explicat a la Unitat 1 d'aquest curs). És una prestació que fins i tot tenen alguns cercadors de diaris, per exemple El País. Si el que t'interessa és estar al cas de nous resultats en un cercador, en primer terme et caldrà comprovar si aquest cercador ofereix RSS ja que, si és així, ho tindràs molt bé per fer-ne el seguiment.

El funcionament dels agregadors per a simple seguiment de novetats és ben senzill:

  1. Copies l'adreça del canal RSS de la pàgina que has escollit
  2. Obres l'agregador
  3. Enganxes l'adreça del canal al lloc on t'indiqui l'agregador per fer un seguiment

No cal fer res més.

Els programes agregadors poden ser programes d'escriptori, llocs en línia o connectors que s'instal·len molt fàcilment en el teu navegador, sigui Firefox, Explorer o Chrome.

Un dels aspectes més interessants dels agregadors és la possibilitat d'importar i exportar fitxers OPML amb tota l'estructura de cerques que hagis preparat o acumulat.

Si vols aprofundir en el món dels agregadors i adoptar una estratègia de monitoratge de continguts, et pot resultar útil l'apartat 2 del Curs virtual sobre la Internet social des de la perspectiva de l'Administració, que l'escola d'Administració Pública ofereix en obert i també l'apunt El monitoratge d'una organització al web social del blog Gencat.
Disposes d'una extensa llista d'agregadors en aquesta pàgina de la Viquipèdia (i encara en trobaràs d'altres si vas canviant d'idioma).

A continuació te'n proposem uns quants que tenen llarga trajectòria i moltes prestacions i qualitat. No obstant això, et remetem a la llista de la Viquipèdia si algun desapareix, ja que és un tipus de producte amb molts canvis.

Feedreader. És un agregador que s'ofereix en modalitat d'escriptori i també en línia. L'agregador d'escriptori per a Windows és excel·lent, segurament el més complet del mercat i el que s'ofereix en línia també té bones prestacions.

Si vols treballar amb FeedReader, et poden resultar útils aquests tutorials de l'EAPC:

Ras i curt, FeedReader per a escriptori és un programa excel·lent.

  • RSS Feed Reader. És un bon agregador en modalitat de connector per al navegador Chrome.
  • FeedBro És un bon agregador en la modalitat de connector per al navegador Firefox de Mozilla.
  • The Old Reader. Inspirat en el millor agregador de tots els temps (el desaparegut Google Reader), ofereix moltíssimes prestacions en línia tot i que en la modalitat gratuïta només permet la subscripció a 100 canals.
  • Inoreader. Agregador molt potent en la versió de pagament. La modalitat lliure té força limitacions.

D'altra banda, et proposem a continuació alguns agregadors de nova generació, molt populars i que ja no es basen necessàriament en canals RSS, però que et poden ressolar ben útils a títol personal. Tot i això, si vols fer seguiments delicats, sempre que puguis recórrer a RSS tindràs la garantia que no se t'escapa res.

  • Flipboard. D'ús molt senzill i bona integració amb el mòbil, permet crear magazines i compartir-los entre d'altres prestacions.
  • Feedly. D'ús molt senzill i bona integració amb el mòbil, agrega continguts amb moltíssima facilitat sense necessitat de recórrer a canals RSS, però alhora permet integrar bé canals RSS i també treballar amb fitxers OPML.
  • Nuzzel. És un agregador que s'integra amb la teva xarxa social (amb Twitter és especialment útil) i et facilita, ordenadament, els continguts més compartits per les persones amb qui tens relació. A més t'ofereix la possibilitat de fer-hi "m'agrada" o compartir-los triant a partir de quin dels teus contactes vols fer-ho (és ideal per quedar bé).

Sistemes de detecció i notificació

"La raó de l'abandonament de la subscripció (RSS) fou perquè en una economia de subscripcions, els usuaris tenen el control. (…) Tenir seguidors en comptes de subscriptors ―quan els lectors han de comprovar llocs amb freqüència i són víctimes d'una allau de contingut refrescant― funciona més pel que fa al balanç de resultat. (…)Heu de saber que quan els botons RSS desapareixen de cercadors i blogs és a propòsit, per poder ensarronar els lectors amb més facilitat!"

Ryan Holiday. Confía en mi, estoy mintiendo. 2013

Quan el lloc o el resultat de cerca que vols seguir i tenir controlat no disposa de canal RSS, tens l'alternativa dels sistemes de detecció i notificació de canvis en webs (en anglès, CDN Change Detection and Notification) que, en els darrers anys, han millorat molt i avui dia són d'una gran utilitat. Et suggerim de consultar-ne l' entrada a la Viquipèdia en diverses llengües.

Aquests sistemes són un bon pal·liatiu per la desaparició progressiva dels RSS. Tot i això, si voleu fer un seguiment sistemàtic i controlat per vosaltres mateixos, que us empoderi, els RSS sempre han de ser la primera alternativa, però si no és possible, teniu aquesta altra via. La qüestió és mantenir vosaltres les regnes de la vostra atenció i no ser víctimes dels cants de sirena i distractors d'un Internet cada vegada més a la cerca del lucre.

Anys enrere, aquest tipus d'eines avisaven de qualsevol canvi a la pàgina, fet que era poc productiu atès que en la major part de pàgines hi ha complements o anuncis que canvien contínuament. La major part d'avisos eren, doncs, "falsos positius". Avui dia aquests sistemes permeten treballar amb diversos mètodes. Els millors són els que ofereixen les tres prestacions següents:

  1. Control de la pàgina sencera. El sistema ens avisa quan hi ha qualsevol canvi en qualsevol lloc de la pàgina.
  2. Control parcial de la pàgina. El sistema ens ofereix la possibilitat de seleccionar una part de la pàgina i seguir només aquesta part. És el mètode més habitual, popular i productiu.
  3. Detecció de termes mitjançant sistemes REGEX. El sistema detecta l'aparició d'una determinada paraula, l'aparició de variants sobre aquesta paraula o bé determinades combinacions de paraules en el conjunt de la pàgina o en el resultat d'una cerca. Per exemple, si introduïm pluja ens avisarà quan surti aquesta paraula a la pàgina o en el resultat d'una cerca. Si introduïm (pluja|neu) ens avisarà tant quan surti pluja com neu.

T'expliquem tres eines d'aquest tipus i te'n recomanem la primera. Tingues present que són unes eines que s'estan perfeccionant molt.

Page Monitor de Visualping en modalitat connector per a Chrome i Mozilla. És un connector que ofereix totes les prestacions de detecció i notificació amb un alt nivell de qualitat. En el cas de la selecció parcial de pàgina, permet fer-la en pantalla. La manera de notificar és ben senzilla: mostra un número en un requadre al costat de la icona del connector, a tocar de la finestra de navegació. Ofereix altres modalitats a la pàgina Visualping. Permet seguir moltíssimes pàgines en la modalitat gratuïta.

A continuació t'expliquem pas a pas com pots fer el seguiment d'una porció d'un determinat web amb aquesta eina. En aquest cas, una cerca al cercador de Vilaweb:

Pas a pas:

1. En primer lloc, fas la cerca d'una paraula al cercador (al nostre exemple "pluja"):

2. En segon lloc, obtens el resultat de la cerca:

3. A continuació, des de la icona de Page Monitor, marques que vols monitorar la pàgina:

4. Tornes a clicar sobre la icona de Page Monitor i cliques "Options":

5. Esculls el mode "selector", que és el que et permetrà seleccionar una part de la pàgina:

6. Aniràs a parar a la pàgina i quan passis sobre les zones de la pàgina sortirà un requadre. Quan tinguis requadrada la zona que vols hi fas clic perquè quedi seleccionada:

7. Per acabar, fas clic a "done" al petit menú que apareix a la part inferior de la pàgina i la zona ja quedarà seleccionada i desada:

Aquí tens diversos tutorials que t'ajudaran a instal·lar i utilitzar l'eina:

DeltaFeed. Ofereix el servei en línia i té tres modalitats de detecció: d'una banda, detecta canvis a la pàgina, de l'altra permet seguir (i ja ho porta programat per defecte) els canvis en un determinat perfil i Twitter i Facebook. Té com a desavantatge que si volem controlar només una part de la pàgina, no ens ho permet seleccionar en pantalla sinó que hem d'indicar-ho mitjançant el selector CSS3, que cal anar a buscar al codi. En contraprestació, permet fer un seguiment total de la pàgina, però dient-li que ignori els anuncis, ignori els canvis purament numèrics o ignori els canvis menors d'una determinada quantitat de caràcters (fins a 25). Avisa de dues maneres: amb un missatge de correu electrònic i oferint un canal RSS que podem incorporar a qualsevol agregador. La modalitat gratuïta té algunes limitacions quant al nombre de pàgines a seguir.

Pots trobar més programes d'aquest tipus en aquesta llista de la Viquipèdia i en aquesta pàgina.

Seguiment mitjançant sistemes d’alertes

Els sistemes d’alertes són aquells que, mitjançant una subscripció per correu electrònic, ens avisen d’un canvi en un determinat contingut. Molts webs institucionals permeten la subscripció a butlletins que avisen dels canvis, però per a l’objectiu d’aquest curs, ens interessen sobretot les alertes de canvis en resultats de cerques.

Podeu establir alertes en cerques fetes a Google des d’aquesta pàgina: https://www.google.com/alerts

Visita regular a pàgines web

Un mètode poc productiu seria, òbviament, accedir a aquestes pàgines de manera regular. Tot i això, en determinats casos ens podria interessar. En el batibull de tasques diàries, haver de cercar la pàgina i visitar-la ens podria resultar molest. Hi ha una eina que ens podria resultar útil.

Snooze tab és un connector que podem agregar fàcilment a Chrome i Mozilla i indicar-li que obri pàgines quan ens interessi (un cop a la setmana, al mes, al dia)

Pot ser que en la nostra cerca d'informació ens calgui saber si una pàgina ha canviat, però no pas en dates recents, és a dir, si és molt diferent quant als continguts que ofereix ara amb els que oferia fa cinc o deu anys. En aquest cas, tenim una eina especialment útil:

archive.org. És un cercador històric de webs que ens permet veure'n l'aparença i consultar-ne el contingut en diversos moments històrics. La cerca s'ha de fer mitjançant la URL i ens ofereix una taula cronològica perquè triem l'any i el mes en què volem veure la pàgina a partir de les captures que n'ha fet. També permet cerques mitjançant paraules, que resulten menys precises.


↑ Índex de la unitat


↑ Índex de la unitat


← Unitat 1 | Unitat 3 →

Torna a munt
× Tanqueu els crèdits
Autoria i llicència

Els continguts han estat elaborats per Anton Ferret Baig.

Coordinació tècnica i pedagògica: Servei de Formació per a la Generalitat (EAPC).

La imatge de portada és de Gerd Altmann i s'ha obtingut de Pixabay.

L'Escola d'Administració Pública de Catalunya, amb la voluntat de contribuir a la lliure difusió del coneixement i d'acord amb el que estableix la Recomanació de la Comissió Europea sobre gestió de la propietat intel·lectual, difon aquests materials sota una llicència creative commons by-nc-sa. N'autoritza doncs el seu ús amb la condició de:

  • citant-ne font i autoria;
  • amb finalitats no comercials;
  • per fer-ne obres derivades que compleixin les condicions anteriors i es difonguin amb el mateix tipus de llicència.

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons