• Coll-Planas, G.; Vidal, M. Dibuixant el gènere. Barcelona: Edicions 96, 2013.
• Missé, M. A la conquista del cuerpo equivocado. Barcelona: Egales, 2018.

• Candela i Coeducacció. “Desaprenent. Una mirada feminista a l’etapa secundària”, 2018.
• Esteban, M. Luz. Crítica del pensamiento amoroso. Barcelona: Bellaterra, 2011.

• Aleman Calatayud, Miriam. “El soroll del silenci. Guia per abaixar el volum de les violències sexuals”. Candela Acció comunitària i feminista SCCL, 2021.
• Barjola, N. Microfísica sexista del poder. El caso Alcàsser y la construcción del terror sexual. Barcelona: Virus Editorial, 2018.
• Candela i EdPAC. “Per què li diuen sèxting quan parlen de sexpreading?”. Barcelona, autoedició, 2018.
• Despentes, V. Teoría King Kong. Madrid: Literatura Random House, 2018.
• ICD, DGJ i Candela. Tabú. Tu tries què t’hi jugues.
• Martínez Hernández, C. “Sabotejar el patriarcat, construir justícia eròtica”, 2019.
• Pineda, M.; Toledo, P. “Marc conceptual sobre les violències sexuals : un marc conceptual, teòric i ètic”.
• Segato, R. L. La guerra contra las mujeres. Madrid: Traficantes de sueños, 2016.

• Checa, C.; Elvira, N.; Morero, A. Tot el que necessites saber sobre sexualitat. Barcelona: Rosa dels Vents, 2019.
• Martínez Hernández, C.; Pardo, T. “D’infondre la por a difondre plaers”, 2019.
• Martínez Hernández, C. “Cossos il·limitats, plaers infinits”, 2020.
• Mchlus, S. J. La palabra más sexy es sí. Una guía para el consentimiento sexual. Madrid: Vergara (Ediciones B), 2019.
• Olid, B. Follem? Barcelona: Bridge, 2019.
• Pardo, T.; Cundines Antelo, S. “Plaers que obren mons”, 2019.

• Fisher, O.; Fisher, F. Guía de supervivencia para adolescentes trans. Barcelona: Bellaterra, 2019.
• Martínez Hernández, C.; Pardo, T. “El plaer de trencar la norma”, 2019.
• Platero, L.; Gómez, E. Herramientas para combatir el bullying homofóbico. Madrid: Editorial Talasa. 2007.
• Missé, M.; Ampgyl. “Intolerancia por género. Guía para la infancia”, 2016.

• Davis, A. Mujeres, raza y classe. Madrid: Akal, 2005.
• Diversos autors. Feminismos: Miradas desde la diversidad. Píkara Magazine, 2019.
• Diversos autors. Cojos y precarias haciendo vidas que importan. Madrid: Traficantes de Sueños, 2011.
• Tovar, V. Tienes derecho a permanecer gorda. Barcelona: Melusina, 2018.

• Alberdi, Inés; Matas, Natalia (2002). “La violencia doméstica. Informe sobre los malos tratos a mujeres en España”. Barcelona: Fundació La Caixa.
• Altés, Elvira (1998). “Violència privada, espectacle públic”. Capçalera, núm. 87, p. 5-11.
• Amnesty International (2018). Toxic Twitter. A toxic place for women. Regne Unit: Amnesty International. Disponible en línia a: www.amnesty.org/en/latest/research/2018/03/online-violence-against-women-chapter-1
• Asociación de la Prensa de Oviedo [s. d.]. La violencia de género en los medios de comunicación asturianos. El tratamiento informativo de los asesinatos 2003-2018. Oviedo: Instituto Asturiano de la Mujer.
• Associació de Dones Periodistes i Ajuntament de Barcelona (2018). “El tractament de la prostitució i el tràfic d’éssers humans amb finalitat d’explotació sexual als mitjans de comunicació”. Recomanacions. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Disponible en línia a: https://ajuntament.barcelona.cat/dretssocials/sites/default/files/arxius-documents/Recomanacions_prostitucio.pdf
• Barjola, Nerea (2018). Microfísica sexista del poder. El caso Alcasser y la construcción del terror sexual. Barcelona: Virus editorial.
• Berganza Conde, Mª Rosa (2003). “La construcción mediática de la violencia contra las mujeres desde la teoría del enfoque”. Comunicación y sociedad, vol. XVI, núm. 2, p. 9-32.
• Bernal Triviño, Ana Isabel (2019). Hacia una comunicación feminista. Cómo informar e informarse sobre violencia machista. Barcelona: UOC.
• Campbell, Tony (2016). Practical Information Security Management. A complete guide to planning and implementation. Nova York: Apress.
• Carrasco, Mavi; Corcoy, Marta; Guiu, Cristina, Puig, Montserrat (2019). “Impacte de les recomanacions sobre el Tractament de la Violència Masclista als Mitjans de Comunicació”. Barcelona: Associació de Dones Periodistes de Catalunya.
• Casado, Miguel Angel; Garitaonandia, Carmelo; Jiménez, Estefanía; Garmendia, Maialen; Karrera, Iñaki, Moreno, Gorka (2018). “Los niños y las niñas de la brecha digital en España”. Madrid: UNICEF Comité español. Disponible en línia a: www.unicef.es/sites/unicef.es/files/comunicacion/ESTUDIO_Infancia_y_TICs_web.pdf
• Castelló Belda, Remei, Gimeno Berbegal, Ana (2018). Manual d’estil per al tractament de la violència masclista i el llenguatge inclusiu en els mitjans de comunicació. València: Unió de Periodistes Valencians.
• Consell de l’Audiovisual de Catalunya (2002). “Recomanacions per al tractament de la informació sobre persones migrades”. Generalitat de Catalunya. Disponible en línia a: www.cac.cat/sites/default/files/migrate/actuacions/CAC_Recomanacions_immigracio.pdf
• Donestech (2017). “Redes Sociales en perspectiva de género: Guía para conocer y contrarrestar las violencias de género on-line”. Junta de Andalucía. Disponible en línia a: https://donestech.net/files/redessociales.pdf
• Díaz-Aguado, Maria José; Martínez Arias, Rosario, Martín Babarro, Javier (2014). La evolución de la adolescencia española sobre la igualdad y la prevención de la violencia de género. Colección 19. Delegación del Gobierno para la Violencia de Género. Ministerio de Sanidad, política social e igualdad. Centro de publicaciones. Disponible en línia a: www.violenciagenero.msssi.gob.es/violen-ciaEnCifras/estudios/colecciones/estudio/evo- lucion2014.html
• Fagoaga, Concepción (1994). Comunicando violencia contra las mujeres. Estudio sobre el mensaje periodístico. Madrid: Editorial Complutense.
• García Grezner, Joana (2010). "Migradas en los medios de comunicación doblemente “nouvingudes". Para una información con perspectiva de género", clase y etnia" dins Se buscan cómplices. Para un tratamiento informativo equilibrado de las mujeres inmigradas en los medios de comunicación. Barcelona: Acsur-Catalunya. Disponible en línia: https://ajuntament.barcelona.cat/dones/sites/default/files/documentacio/acsur-se_buscan_complices_cast-baja.pdf#page=8
• Luchadoras (2017). “La violencia en línea contra las mujeres en México”. Disponible en línia a: https://luchadoras.mx/wp-content/uploads/2017/12/Informe_ViolenciaEnLineaMexico_InternetEsNuestra.pdf
• Montiel, Irene; Carbonell, Enrique; Pereda, Noemi (2016). “Multiple online victimization of Spanish adolescents: Results from a community sample”. Child abuse & neglect, núm. 52, p. 123-134.
• Pérez Soler, Susana (2018). La cobertura mediàtica del cas de La Manada. Com es construeix el relat d’una agressió sexual. Barcelona: Grup de periodistes Ramon Barnils.
• Retamozo Quintana, Tatiana; Monteros Obelar, Silvina (2018). “Mujeres migrantes víctimas de violencia de género en España”. Madrid: Asociación de Investigación y Especialización Sobre Temas Iberoamericanos. Disponible en línia a: https://aieti.es/wp-content/uploads/2019/02/Violencia_genero_mujeres_migrantes.pdf
• Serra Perelló, Laia (2018). “Las violencias de género en línia”. Píkara Magazine (desembre 2018).
• Síndic de Greuges de Catalunya (2019). “El tractament informatiu dels infants en els mitjans de comunicació”. Disponible en línia a: http://www.sindic.cat/site/unitFiles/6219/Informe%20tractament%20informatiu%20menors%20als%20mitjans%20comunicacio_def.pdf
• Somya, Bansal, P.; Ahmad, T. (2016). “Methods and Techniques of Intrusion Detection: A Review”. A: Unal, A.; Nayak, M.; Mishra, D.; Singh, D.; Joshi, A. (ed.). Smart Trends in Information Technology and Computer Communications. SmartCom 2016. Communications in Computer and Information Science, vol. 628. Springer, Singapore.
• Varela, Núria (2017). “La violencia de género en contextos de pareja, en el Estado español, a través del discurso de las víctimas”. [Tesi doctoral] Disponible en línia a: https://eciencia.urjc.es/handle/10115/14710
• Villatoro, Vicenç (2002). “Els mitjans de comunicació davant la immigració. La responsabilitat d'informar, la responsabilitat de conviure”. Quaderns del CAC, núm. 12. Barcelona: Consell de l’Audiovisual de Catalunya.

• Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya. Disponible en línia a: https://statics.ccma.cat/multimedia/pdf/3/9/1497867077593.pdf
• Llei 17/2020, del 22 de desembre, de modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista. Disponible en línia a: https://portaljuridic.gencat.cat/ca/document-del-pjur/?documentId=889760
• Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència. Disponible en línia a: www.parlament.cat/document/nom/TL115.pdf
• Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere. Capítol II àmbit de la publicitat i dels mitjans de comunicació. Disponible en línia a: www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2004-21760#cii
• Llei orgànica 1/2015, de 30 de març, per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi penal. Disponible en línia a: www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2015-3439
• Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia de drets digitals. Disponible en línia a: www.boe.es/boe_catalan/dias/2018/12/06/pdfs/BOE-A-2018-16673-C.pdf

• Armengol, Abigail. “Ciberassetjament a dones: El masclisme s’escampa a les xarxes 05/03/2018”. El Crític. Disponible en línia a: www.elcritic.cat/reportatges/ciberassetjament-a-dones-el-masclisme-sescampa-a-les-xarxes-10593
• Borrella, Sara. “Per aquí no passem”. La Directa (24 novembre 2020). Disponible en línia a: https://directa.cat/peraquinopassem

← Unitat 2.3 | Índex Mòdul 2 ↑