• 1.1 Definició
• 1.2 Control "ex ante" enfront de control "ex post"
• 1.3 Plans d'inspecció

La definició d'inspecció, segons el DIEC, és l'"Examen atent, especialment d’allò que estem encarregats de vigilar" i, en concret en l'àmbit administratiu, com la funció de l’administració pública que té per objecte de vigilar el compliment dels serveis administratius o d'altres.

En aquest aspecte cal tenir en compte altres conseqüències de manca d'exercici d'aquestes funcions de vigilar, com ara l'inactivitat de l'administració.

Hi ha molta jurisprudència a aquest respecte, però un dels punts d'inflexió tal vegada va ser quant al soroll, quan diverses sentències van establir que no només hem de fer inspeccions, sinó que hem de solucionar el problema. Per tant, hem de restituir la legalitat, no només ordenar que es compleixi.

Cal tenir en compte també la responsabilitat de l'instructor de l'expedient, una de les novetats de la Llei de procediment administratiu de 2015, ja que, d'acord amb l'article 71.3 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques:

↑ Índex de la unitat

• 1.2.1 Introducció
• 1.2.1 Confiança legítima i intervenció administrativa mínima per a l’inici de l’activitat. Control "ex post"

Tenim un punt de partida que va marcar un abans i un després, que va ser la directiva de serveis (Directiva 2006/123 (CE) del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior).

Aquesta Directiva introdueix el concepte de raons imperioses d'interès general.

D'acord amb la jurisprudència del Tribunal de Justícia, els objectius de salut pública, protecció dels consumidors, sanitat animal i protecció de l'entorn urbà, constitueixen raons imperioses d'interès general que permeten justificar l'aplicació de règims d'autorització i altres restriccions. No obstant això, cap règim d'autorització o restricció d'aquestes característiques ha de discriminar per raó de nacionalitat. A més, han de respectar sempre els principis de necessitat i proporcionalitat.

↑1.2 Control "ex ante" enfront de control "ex post" |↑ Índex de la unitat

A Catalunya, l'article 29.3 de la Llei 18/2020, de facilitació de l’activitat econòmica, disposa que:

Actualment hi ha vigent l'article 44 de la Llei 18/2020, del 28 de desembre, de facilitació de l'activitat econòmica, que disposa el següent:

Pel que fa a les definicions legals, l'article 69 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, incorpora com a novetat la definició d'uns conceptes clau com són la declaració responsable, la comunicació i les conseqüències de la seva inexactitud, falsedat o omissió:

Els requisits a què es refereix el paràgraf anterior han d’estar recollits de manera expressa, clara i precisa en la declaració responsable corresponent. Les administracions poden requerir en qualsevol moment que s’aporti la documentació que acrediti el compliment dels requisits esmentats i l’interessat l’ha d’aportar.

Aquestes declaracions responsables i les comunicacions permeten el reconeixement o l'exercici d’un dret o bé l’inici d’una activitat, des del dia de la seva presentació, sens perjudici de les facultats de comprovació, control i inspecció que tinguin atribuïdes les administracions públiques.

No obstant el que disposa el paràgraf anterior, la comunicació es pot presentar dins d’un termini posterior a l’inici de l’activitat quan la legislació corresponent ho estableixi expressament.

Però, cal tenir en compte el següent:

La inexactitud, falsedat o omissió, de caràcter essencial, de qualsevol dada o informació que s’incorpori a una declaració responsable o a una comunicació, o la no presentació davant l’administració competent de la declaració responsable, la documentació que, si s’escau, sigui requerida per acreditar el compliment del que s’ha declarat, o la comunicació, determina la impossibilitat de continuar l’exercici del dret o activitat afectada des del moment en què es tingui constància d’aquests fets, sens perjudici de les responsabilitats penals, civils o administratives que pertoquin.

Així mateix, la resolució de l’administració pública que declari aquestes circumstàncies pot determinar l’obligació de l’interessat de restituir la situació jurídica al moment previ al reconeixement o a l’exercici del dret o a l’inici de l’activitat corresponent, així com la impossibilitat d’instar un nou procediment amb el mateix objecte durant un període de temps determinat per la llei, tot això de conformitat amb els termes establerts en les normes sectorials aplicables.

↑1.2 Control "ex ante" enfront de control "ex post" |↑ Índex de la unitat

• 1.3.1 Plans d'inspecció
• 1.3.2 Objectius dels plans d'inspecció
• 1.3.3 Inspeccions no programades

Hi ha determinats conceptes que van sorgint al llarg de la Llei 18/2020, del 28 de desembre, de facilitació de l'activitat econòmica, que cal tenir en compte en la nostra actuació, com són:

• Article 7.2.g. Deure de les administracions públiques: Garantir el compliment de la normativa aplicable a les activitats econòmiques mitjançant l’execució dels plans d’inspecció i control corresponents.
• Article 41.4. Els procediments de comprovació es poden iniciar d’ofici, per acord de l’òrgan competent o atenent els plans d’inspecció i control que estableix aquest capítol o la normativa sectorial aplicable.

L'article 44 de la Llei 18/2020 regula els plans d'inspecció i control de les activitats subjectes al règim d'intervenció posterior, i estableix el següent:

1. L'obligació d’aprovar anualment plans d’inspecció i control de les activitats subjectes al règim de control posterior per acomplir les tasques de control a què obliga aquesta llei. Els dits plans s’han de publicar en els webs respectius i en el portal únic per a les activitats econòmiques, on s’han de fer constar els recursos humans i materials que es destinen a l’execució dels plans.
2. En l’execució del pla d’inspecció i control de les activitats les administracions públiques que ho necessitin poden disposar de l’ajuda i la col·laboració d’altres administracions, i també d’entitats col·laboradores de l’administració degudament habilitades.

En desenvolupament d'aquestes previsions, el Decret 131/2022, de 5 de juliol, del Reglament de la Llei de facilitació de l'activitat econòmica (RLFAE), en l'article 55, preveu que:

1. Les administracions públiques han d'aprovar anualment els seus plans d'inspecció i control d'acord amb els principis de proporcionalitat, no-discriminació, transparència i objectivitat, i han d'estar vinculats clarament i directament a l'interès general que els justifica.
2. Cada òrgan competent aprova el corresponent pla d'inspecció i control i, una vegada aprovat, el pla es publica al web corresponent i s'informa l'OGE perquè també sigui publicat al portal únic per a les activitats econòmiques.

Però també hi ha altra normativa autonòmica i estatal que fa referència expressa als plans d'inspecció i que hem de tenir en compte en funció de la matèria, per exemple:

• Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, article 236.5: "En el cas que l’exercici d’activitats no requereixi autorització habilitant i prèvia, les entitats locals han d’establir i planificar els procediments de comunicació necessaris i els de verificació posterior del compliment dels requisits per a l’exercici de l’activitat per part dels interessats, establerts per la legislació sectorial."
• Llei 7/1985, de 2 de abril, reguladora de las bases del règim local, article 84 ter: "Cuando el ejercicio de actividades no precise autorización habilitante y previa, las Entidades locales deberán establecer y planificar los procedimientos de comunicación necesarios, así como los de verificación posterior del cumplimiento de los requisitos precisos para el ejercicio de la misma por los interesados previstos en la legislación sectorial."
• Llei 18/2017, d'1 d'agost, de comerç, serveis i fires, article 55: "La direcció general competent en matèria de comerç, per a garantir el compliment d'aquesta llei i la resta de la normativa aplicable, ha d'establir anualment el pla d'inspecció en matèria de comerç, que ha d'incloure els criteris per a dissenyar les actuacions inspectores de comprovació i investigació que s'hagin de dur a terme, les quals tenen caràcter reservat i no poden ésser objecte de publicitat."
• Decret 64/2014, de 13 de maig, pel qual s'aprova el Reglament sobre protecció de la legalitat urbanística (RPLU), article 98.1: "Correspon a les administracions competents per exercir la potestat de protecció de la legalitat urbanística inspeccionar els actes i les omissions que puguin vulnerar la legalitat urbanística. Per organitzar l’activitat inspectora, poden elaborar plans d’inspecció que fixin les prioritats d’actuació."

El Reglament de la Llei de facilitació de l'activitat econòmica incorpora com a novetat la definició del que es considera un pla d'inspecció:

• "El pla d'inspecció i control és un acte administratiu que ofereix les orientacions estratègiques en matèria de comprovació i verificació de les activitats que ha d'executar l'administració pública, amb la finalitat de garantir que es compleixin els requisits que estableix la Llei 18/2020, de 28 de desembre, aquest Decret i la normativa sectorial corresponent aplicable a l'activitat.
• El pla d'inspecció recull la informació necessària per a dur a terme les inspeccions que s'hi inclouen, la seva priorització i els recursos humans i materials que s'han de destinar a l'execució del pla.
• Aquest pla ha de preveure la inspecció de les activitats subjectes a règim de control posterior en els termes que cada òrgan competent consideri adequats a l'interès general, així com les activitats subjectes al règim de control previ que, en garantia del mateix interès, consideri necessàries."

↑ 1.3 Plans d'inspecció |↑ Índex de la unitat

A part d'aquesta definició, també és important conèixer quins podrien ser els objectius d'aquests plans d'inspecció. Així doncs, es podrien definir com objectius generals:

• Dissenyar l'organització de la inspecció.
• Dissenyar els protocols d’actuació.
• Evitar actuacions arbitràries.
• Assolir un alt grau de compliment de la normativa, esmenant les deficiències detectades.
• Promoure el coneixement de la normativa d’aplicació.
• Promoure la presentació de les comunicacions i declaracions responsables que siguin preceptives.
• Comprovar que els establiments concorden amb la documentació presentada.
• Detectar les actuacions que vulnerin les ordenances municipals.

Per tal d'aconseguir aquests objectius i reforçar els plans d'inspecció, el Reglament estableix unes eines: les entitats col·laboradores i el seu finançament.

• Article 57. Entitats col·laboradores en l'execució dels plans d'inspecció i control de l'Administració local. Les administracions locals poden agrupar la contractació de les entitats col·laboradores habilitades a través de les centrals de contractació de les entitats municipalistes, d'acord amb el que disposa la disposició addicional cinquena, punt 3, de la Llei reguladora de les bases del règim local, o bé amb les centrals dels ens supramunicipals.
• Article 58. Finançament dels plans d'inspecció. Els plans d'inspecció es poden finançar amb la taxa que aprovi cada ens local i amb el finançament que aprovi el Govern de la Generalitat, d'acord amb el que disposa el punt 6 de la disposició addicional primera de la Llei 18/2020, del 28 de desembre.

↑ 1.3 Plans d'inspecció |↑ Índex de la unitat

Dins aquest àmbit no programat, no només cal atendre les queixes, sinó que cal oferir informació i altres serveis, com la mediació. En aquest sentit l'article 8 de la Llei 11/2009, del 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives, determina que:

• Les administracions a les quals aquesta llei atribueix competències han d'informar les persones i entitats interessades i atendre llurs queixes i reclamacions sobre les molèsties ocasionades pels establiments oberts al públic i sobre eventuals actuacions o inactivitats administratives amb relació a aquests establiments.
• Les administracions a les quals aquesta llei atribueix competències, sens perjudici de les accions sancionadores que corresponguin, han d'oferir actuacions i serveis de mediació entre consumidors d'oci i titulars d'establiments oberts al públic i les persones que hi viuen a prop, a fi de resoldre per aquesta via situacions de conflicte veïnal i d'evitar riscos per a la convivència.
• Les persones interessades que denunciïn molèsties que afectin la convivència i el descans dels veïns provocades pels establiments o els espais oberts al públic tenen dret que l'administració efectuï proves, amb els mitjans tècnics pertinents, a fi d'acreditar l'existència efectiva de les molèsties denunciades, i que les autoritats competents actuïn d'acord amb els resultats obtinguts, per tal d'impedir-les.
• Si les denúncies a què fa referència són relatives a molèsties per soroll a l'interior del domicili, els denunciants han de permetre que els inspectors i els tècnics de l'administració accedeixin al domicili en cas que sigui necessari per obrir l'expedient. En el cas que no se'ls permeti l'accés, s'han d'arxivar les actuacions.

A part de les activitats, també hi ha previsions de fer plans d'inspecció en matèria urbanística. L'article 98.1 del Decret 64/2014, de 13 de maig, pel qual s'aprova el Reglament sobre protecció de la legalitat urbanística (RPLU), disposa que:

• Correspon a les administracions competents per exercir la potestat de protecció de la legalitat urbanística inspeccionar els actes i les omissions que puguin vulnerar la legalitat urbanística. Per organitzar l’activitat inspectora, poden elaborar plans d’inspecció que fixin les prioritats d’actuació.

↑ 1.3 Plans d'inspecció |↑ Índex de la unitat

← Inici | Inici del bloc II →