Saltar al contingut principal

Línies bàsiques de la protecció de dades personals al sector públic (amb qüestionaris d'autoavaluació)

Nombre de lectures: 0

← Unitat 3 | Annex →

Unitat 4. Drets de la persona interessada



El dret a la protecció de dades personals s'exerceix mitjançant els drets d'accés, rectificació, supressió, oposició, limitació del tractament, portabilitat i dret a no veure's sotmès a decisions automatitzades, regulats en el capítol III del RGPD.

Es poden exercir els drets sobre una persona difunta?

Si bé la normativa de protecció de dades no s’aplica al tractament de les dades de persones difuntes, la LOPDGDD disposa que, llevat que la persona difunta ho hagi prohibit expressament, les persones vinculades, per raons familiars o de fet, així com els seus hereus, poden sol·licitar al responsable o l'encarregat del tractament l’accés a les dades personals del seu familiar mort o, si escau, exercir en el seu nom els drets de rectificació o supressió d'aquestes dades.

També es disposa la possibilitat que es pugui fer una designació pòstuma perquè determinades persones o institucions puguin accedir a les dades personals de la persona difunta i exercir, si escau, els drets de rectificació o supressió d'aquestes dades.

En el cas dels menors, aquestes funcions les poden efectuar els seus representants legals o el Ministeri fiscal.

4.1 Quins drets té la persona titular de les dades?

Dret d’accés

Dret a saber si el responsable del tractament tracta les teves dades personals i, si és així, dret a accedir-hi i a obtenir la informació següent:

  • Les finalitats del tractament.
  • Les categories de dades personals.
  • Els destinataris o les categories de destinataris.
  • El termini de conservació de les dades personals o els criteris utilitzats per determinar-lo.
  • El dret a sol·licitar al responsable del tractament la rectificació o la supressió de les dades, la limitació del tractament o el dret a oposar-s’hi.
  • El dret a presentar una reclamació davant l’autoritat de control competent.
  • En cas de transferències internacionals de dades, les garanties adequades que s’ofereixen.

La persona interessada té dret a obtenir una còpia gratuïta de les dades objecte del tractament. Per a còpies posteriors, es pot establir un cànon segons els costos administratius. Si se sol·licita per mitjans electrònics, la persona interessada té dret a rebre la informació en aquest mateix format.

Una persona té dret a conèixer la seva història clínica?

Qualsevol persona té dret a accedir a la documentació de la seva història clínica i a obtenir una còpia de les dades que hi figuren. No obstant això, aquest dret mai no pot ser en perjudici del dret de terceres persones a la confidencialitat de les seves dades que figuren en aquesta documentació, ni del dret dels professionals que han intervingut en l'elaboració de la documentació, que poden invocar la reserva de les seves observacions, apreciacions o anotacions subjectives.

Es pot exercir el dret d'accés respecte de la història clínica d'una persona difunta?

Les persones vinculades per raons familiars o de fet amb un pacient mort han de poder demanar al responsable (centre sanitari) l'accés a les dades de la història clínica del pacient sempre que no afecti la intimitat de la persona morta ni les anotacions subjectives dels professionals, ni perjudiqui tercers, atès que així ho disposa la normativa d’autonomia del pacient i la normativa de protecció de dades.

Dret de rectificació

És el dret que es rectifiquin les dades personals inexactes i que es completin les dades personals incompletes.

Cal que la persona interessada indiqui de manera clara i detallada el que es demana, a quines dades es refereix i quina correcció s'ha de fer. La sol·licitud ha d’anar acompanyada de la documentació que en justifica la rectificació.

Dret de supressió o dret a l’oblit

Dret a obtenir la supressió de les dades (dret a l'oblit), quan:

  • Les dades ja no són necessàries per a la finalitat per a la qual es van recollir.
  • Es revoca el consentiment en el qual es basava el tractament.
  • La persona interessada s'oposa al tractament.
  • Les dades s'han tractat il·lícitament.
  • Les dades s'han de suprimir per complir una obligació legal.
  • Les dades s'han obtingut en relació amb l'oferta de serveis de la societat de la informació adreçada a menors.

Quan el responsable ha fet públiques les dades personals i s'han de suprimir, ha de comunicar la supressió a cadascun dels destinataris, tret que sigui impossible o exigeixi esforços desproporcionats.

Es disposen algunes excepcions a l'exercici d'aquest dret, com ara l'exercici del dret a la llibertat d'expressió i d'informació.

Dret a la limitació del tractament

La limitació de tractament significa que, a petició del titular de les dades, no s'utilitzaran les seves dades personals en les operacions de tractament que en cada cas correspondrien. Aquest dret es pot demanar, per exemple, quan s'han exercit els drets de rectificació o oposició i mentre el responsable determina, si escau, atendre la sol·licitud; o quan el tractament és il·lícit, cosa que determinaria l'esborrament de les dades, però la persona interessada s'hi oposa.

Dret a la portabilitat de les dades

Aquest dret atorga a la persona la possibilitat de rebre les dades personals que l’afecten en un format estructurat, d'ús comú i de lectura mecànica, quan el tractament està basat en el consentiment o en un contracte, i si el tractament es fa per mitjans automatitzats.

El dret a la portabilitat de dades inclou el dret que aquestes es transmetin directament de responsable a responsable, si és tècnicament possible.

No es pot exercir aquest dret quan el tractament es fonamenta en el compliment d’una missió d’interès públic o inherent a l’exercici del poder públic, com pot ser el cas de la majoria de tractaments que porten a terme les administracions públiques.

Dret d’oposició

Quan es pot exercir el dret a oposar-se al tractament de les dades personals?:

  • Quan el tractament es basa en l’interès públic o l'exercici de poders públics o en l’interès legítim, l’oposició s’ha de fonamentar en motius relacionats amb la seva situació personal. El responsable del tractament les ha de deixar de tractar, tret que acrediti un interès legítim imperiós que prevalgui sobre el de la persona interessada o sigui necessari per exercir o defensar reclamacions.
  • Quan el tractament té finalitats estadístiques o de recerca científica o històrica i s’invoca un motiu relacionat amb la situació personal, llevat que sigui necessari per complir una missió en interès públic.
  • Quan el tractament té per objecte el màrqueting directe. En aquest cas es pot fer en qualsevol moment, sense necessitat de fonamentar la petició.
Com es pot exercir el dret a deixar de rebre publicitat no desitjada?

La recepció de missatges i comunicacions publicitàries es pot produir en supòsits en què s'ha donat el consentiment, també en supòsits en què la publicitat estigui relacionada amb productes o serveis similars als que es tenen contractats amb una determinada empresa o com a conseqüència de l’interès legítim de l’entitat que promou l’enviament.

En funció de quina sigui la base jurídica en què es fonamenti l’enviament, es poden emprar diferents vies per deixar de rebre publicitat, per exemple:

  • Inscriure's a un sistema d’exclusió publicitària (llista Robinson)

Si no es vol rebre publicitat en casos en què no s'hagi donat el consentiment, inscriure’s a una llista Robinson pot ser una bona solució. Aquestes llistes han de ser consultades per les empreses que vulguin fer una campanya publicitària i han d’excloure de la campanya les persones inscrites. No obstant això, la inscripció en aquestes llistes no evita que es rebi publicitat si es tracta d’una empresa de la qual s'és client i afecta productes relacionats amb els que es tenen contractats o si s'ha donat el consentiment a aquest tipus de trameses. La inscripció en aquestes llistes és gratuïta. Actualment només hi ha el sistema d’exclusió publicitària, denominat llista Robinson, gestionat per l'Associació Espanyola d'Economia Digital (ADIGITAL). En inscriure's en aquesta llista es pot decidir deixar de rebre publicitat per qualsevol mitjà o bé triar el mitjà o el canal de comunicació a través del qual no es vol rebre publicitat (correu postal, trucades telefòniques, correu electrònic o un altre mitjà). Cal tenir en compte que la inscripció a la llista Robinson és eficaç a partir del tercer mes des de la data en què es notifiqui l’exclusió. Per això, és possible que durant aquest termini es continuï alguna comunicació comercial. És important que les dades facilitades en el moment d’inscriure’s a la llista siguin exactes, atès que l’exclusió només produeix efecte respecte de les adreces o número de telèfon que coincideixin, en tots els seus caràcters, amb les facilitades per la persona interessada. La inscripció a la llista Robinson es pot fer a través d'aquest enllaç.

Dret a no ser objecte de decisions individuals automatitzades

Es pot exercir el dret a no ser objecte d’una decisió basada només en el tractament automatitzat de les dades (p. ex., l’elaboració de perfils), si produeix efectes jurídics sobre la persona o l’afecta significativament, tret que aquesta decisió:

  1. Sigui necessària per formalitzar o executar un contracte entre la persona interessada i un responsable de tractament.
  2. Es basi en el consentiment explícit de la persona interessada.
  3. Estigui autoritzada pel dret de la Unió Europea o de l’estat membre corresponent.


↑ Índex de la unitat

4.2 Qui els pot exercir?

  • La persona afectada, si té més de 14 anys.
  • Un representant en nom seu (en el cas de menors de 14 anys, persones incapacitades o quan la persona afectada designi voluntàriament algú que la representi).
Els pares poden accedir a les dades clíniques dels seus fills menors de 18 anys i exercir els seus drets? Els menors d’edat més grans de 14 anys, que no es trobin incapacitats, han de poder exercir els drets inherents a l’autodeterminació informativa per si mateixos. No obstant això, els pares que gaudeixin de la potestat parental o representants legals del menor -incloent-hi el menor que sigui més gran de 14 anys-, precisament per aquesta condició de representants legals, poden accedir a la informació del menor sense que això suposi una vulneració de la confidencialitat de la informació. Sens perjudici d’això, quan una llei ho estableixi o en els casos en què hi pugui haver un conflicte d’interessos entre els pares o representants legals i el mateix menor, l’exercici dels drets per part d’aquells respecte de determinades dades de salut del menor, es pot veure limitat per l'aplicació del principi de protecció de l’interès superior del menor, en atenció a les circumstàncies del cas concret.


↑ Índex de la unitat

4.3 Com s'exerceix?

El dret a la protecció de dades s'exerceix davant del responsable del tractament mitjançant un escrit adreçat a l'entitat responsable del tractament amb el contingut següent:

  • Nom i cognoms de la persona que exerceix el dret i els del representant, si s'escau.
  • Fotocòpia del document que acrediti la identitat de la persona afectada (DNI, passaport o document equivalent), o instruments electrònics anàlegs (p. ex., certificat digital).
  • Document o instrument electrònic acreditatiu de la representació, si escau.
  • Petició concreta: cal indicar de manera clara i detallada el que es demana.
  • Adreça, data i signatura de la persona que exerceix el dret o del seu representant.
  • Cal adjuntar documents que acreditin el que es demana, si escau (p. ex., si es demana rectificar el cognom, cal aportar el DNI).
  • Es pot exercir a través dels serveis d'atenció al públic, d'informació o de reclamacions que tinguin les entitats, si aquestes així ho han disposat.
  • El procediment ha de ser senzill i gratuït (no es pot obligar a enviar cartes certificades o a trucar a un número de telèfon amb tarifació addicional). Es té dret a obtenir una còpia gratuïta de les dades objecte del tractament, però, per a còpies posteriors, es pot establir un cànon segons els costos administratius.
  • Si la informació se sol·licita per mitjans electrònics, la persona té dret a rebre la informació en aquest mateix format.

En alguns casos, si el responsable del tractament així ho determina, aquest dret es pot exercir davant l'encarregat del tractament.

Trobareu models d'exercici de cadascun dels drets d'autodeterminació informativa en l'enllaç següent.


↑ Índex de la unitat

4.4 Termini per respondre

El responsable del tractament ha de respondre en el termini d'un mes a partir de la recepció de la sol·licitud.

Aquest termini es pot prorrogar dos mesos més, si cal, tenint en compte la complexitat i el nombre de sol·licituds. El responsable ha d’informar la persona sol·licitant de qualsevol d’aquestes pròrrogues dins del termini del mes en què s'ha de resoldre, i indicar els motius del retard.

Si la persona interessada presenta la sol·licitud per mitjans electrònics, sempre que sigui possible la informació s’ha de facilitar per aquests mateixos mitjans, tret que sol·liciti que es faci d'una altra manera.


↑ Índex de la unitat

4.5 Excepcions a aquest exercici

Es poden limitar els drets de la persona interessada en els supòsits següents:

  • La seguretat de l'Estat.
  • La defensa.
  • La seguretat pública.
  • La prevenció, la investigació, la detecció o l’enjudiciament d'infraccions penals o l'execució de sancions penals, incloent-hi la protecció davant d'amenaces a la seguretat pública i la seva prevenció.
  • La protecció de la independència judicial i dels procediments judicials.
  • La prevenció, la investigació, la detecció i l'enjudiciament d'infraccions de normes deontològiques en les professions regulades.
  • Una funció de supervisió, d’inspecció o de reglamentació que estigui vinculada, fins i tot ocasionalment, a l'exercici de l'autoritat.
  • La protecció de la persona interessada o dels drets i les llibertats dels altres.
  • L'execució de demandes civils.
  • Altres objectius importants d'interès públic general de la Unió Europea o d'un estat membre, en particular un interès econòmic o financer important, fins i tot en els àmbits fiscal, pressupostari i monetari, en la sanitat pública i en la seguretat social.

Els límits han de ser regulats per una norma amb rang de llei.

Què es pot fer si es vulneren els teus drets?

Si la persona ha exercit davant del responsable del tractament qualsevol dels drets que té i que li permeten controlar les seves dades (accés, rectificació, supressió, oposició, limitació del tractament i portabilitat), i no ha rebut resposta o ha estat negativa en tot o en part, pot presentar una reclamació davant l'APDCAT. Trobareu la informació de com fer-ho en aquest enllaç Enllaç extern


↑ Índex de la unitat


Practiquem el que hem après: qüestionari de la unitat 4

← Unitat 3 | Annex →

Torna a munt
× Tanqueu els crèdits
Autoria i llicència

Autores dels continguts (2011): Joana Marí Cardona i Glòria Freixa Vilardell

Revisió dels continguts fins a l'actualitat: Joana Marí Cardona, Santi Farré Tous i Robert Rodríguez Lanceta

Coordinació tècnica i pedagògica: Servei de Formació per a la Generalitat de l'EAPC

La imatge de portada és de Geralt i s'ha obtingut a Pixabay.

L'Escola d'Administració Pública de Catalunya, amb la voluntat de contribuir a la lliure difusió del coneixement i seguint el que estableix la Recomanació de la Comissió Europea sobre gestió de la propietat intel·lectual, difon aquests materials sota una llicència creative commons by-nc-sa, que n'autoritza l'ús, doncs:

  • citant-ne font i autoria,
  • amb finalitats no comercials, i
  • per fer-ne obres derivades que compleixin les condicions anteriors i es difonguin amb el mateix tipus de llicència.

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons.