Bloc 4. Compartició i creació de coneixement
- veurem com compartir i treballar conjuntament la informació és un factor d'eficiència i d'estímul per als equips,
- aprendrem a escriure en un wiki i
- coneixerem recursos de realitat augmentada i visualització de dades.
4.1. Compartir informació creada: eficiència i enriquiment
Com en tots els camps de la vida actual, el treball en equip i en xarxa és una de les competències clau en la funció pública. La història d'Internet n'és el paradigma, ja que hem vist que diversos àmbits del coneixement van confluir perquè a finals del segle XX poguéssim parlar d'una societat global connectada, una gran xarxa que uneix i distribueix la feina d'equips diferents: matemàtics, físics, dissenyadors, filòsofs…
Pel que fa a les feines administratives del personal de les administracions públiques, com hem vist, disposar d'instruments de treball en línia és un guany cabdal. Tenir la documentació, no en un ordinador local, sinó en repositoris al núvol amb accessos restringits segons funcions, obre les portes a diverses formes de treball en equip, en les quals els sabers diversos es retroalimenten i potencien. Cal organitzar calendaris i planificar-hi intervencions, però els instruments ens hi ajuden.
Tant si partim de reunions presencials com de reunions en línia, el Teams, instrument de videoconferència, aporta les connexions en directe des de qualsevol lloc, salvant les barreres de la territorialitat. Conté eines d'organització, com ara un calendari i un xat.
La gestió de la documentació és un pilar fonamental de l'Administració pública. Ja hem vist com n'és d'important en l'administració electrònica, però també ho és en altres àmbits d'actuació on les accions compartides afegeixen valor als productes.
Pel que fa a la producció de textos administratius, el tràfic de versions en documents diferents és una pràctica obsoleta, confusa i que comporta moltes pèrdues de temps a l'hora de localitzar quina és la versió definitiva. L'actuació recomanable és treballar sempre en un document viu, quan es tracti de processos oberts, com ara la confecció d'informes en què intervinguin diversos autors o bé la redacció de materials formatius.
Què s'entén per un document viu? Doncs aquell que permet anar-hi afegint capes i conservar, alhora, els antics registres. Un cop ja no el necessitem viu, se'n poden extreure, en pdf o html, retrats fixos momentanis que, al seu torn, es pot anar guardant en arxius. Però aquí ja entrem en la fase post mortem d'un document. Si hi hem de treballar sempre haurem de recuperar els vius i continuar-los i millorar-los.
On habiten els documents vius? Principalment, en wikis, que en són l'encarnació per excel·lència. Per això, han estat les eines bàsiques dels codificadors de programes informàtics. Tot seguit en veurem les característiques.
Ara bé, tots els processadors de textos han anat incorporant les funcions de compartició i control de canvis que els permeten acostar-se a la manera de fer dels wikis per bé que el tipus de visualització que ofereixen no acostumi a ser la mateixa que als wikis.
Des del Microsoft de SharePoint, es poden compartir documents de qualsevol aplicació, modulant-ne els permisos. També es pot optar per facilitar-ne la descàrrega des de l'OneDrive, opció només recomanable al cas de visualitzacions, però no d'edició.
Quins permisos? Normalment, són permisos d'edició als documents o de visualització. El propietari del document, és a dir, qui l'ha creat és qui, en prendre la decisió de compartir, els determina. Tots dos poden ser atorgats a usuaris en concret a través de l'adreça o bé en general a través d'un enllaç que ens facilita el sistema.
4.2. L'escriptura compartida i el seu paradigma: el wiki
L'escriptura col·laborativa està esdevenint una forma diferent d'aportar punts de vista diferents sobre un mateix tema. Si bé és cert que el món acadèmic ens il·lustra amb coneixements científics sobre àmbits els quals han estat objecte de recerca, els wikis ens regalen una oportunitat única: construir entre tots coneixement i obrir-lo a tothom. Actualment, enciclopèdies com Britannica o Larousse ja ofereixen serveis restringits a usuaris voluntaris per aportar coneixements sobre àmbits on encara no s'ha redactat cap article, o bé per contrastar el mateix món acadèmic. Tinguem en compte que, si parlem d'enciclopèdies, la seva finalitat és divulgativa i no pas científica.
Els wikis són els espais per excel·lència dels projectes col·laboratius, per exemple, els de softcatalà.
4.2.1. Què és un wiki?
Un wiki és un lloc web que pot ser editat des del navegador pels usuaris. El sistema d'edició no és anàrquic, sinó que està organitzat d'acord amb uns permisos i, normalment, un pla d'actuació.
Wiki wiki és una paraula d'origen hawaià que significa "ràpid" i fa referència a la facilitat de creació de documents per mitjà d'aquest sistema.
Hi ha diversos codis wiki (MediaWiki, DokuWiki…), però tots es basen en un llenguatge de marques.
Un llenguatge de marques és un sistema de codificació textual que especifica l'estructura i la forma d'un document. Es basa en un conjunt de senyals (marques) que s'apliquen al text, de la mateixa manera que els copistes medievals feien als manuscrits (els marcaven en diferents colors, hi afegien glosses al costat, hi posaven lletres capitals per diferenciar capítols…)
Al seu torn, el llenguatge de marques es desplega en diferents tipus. El més conegut és l'HTML, base del sistema de navegació per Internet, però n'hi ha d'altres que presenten algunes similituds (XML, per a intercanvi de dades; Markdown, per a escriptura de textos a partir d'una llibreta de notes; o els diferents codi wiki com ara el de la Viquipèdia (MediaWiki), però també diferències.
Si voleu fer una mica de pràctica de codi HTML, visteu el web W3Schools! Depèn directament del W3Consortium que és l'entitat encarregada de vetllar per l'aplicació dels estàndards i protocols WWW (World Wide Web) que ajuden a construir un web basat en els principis d'accessibilitat, internacionalització, privacitat i seguretat.
| Codi d'hiperenllaç | |
|---|---|
| HTML | <a href='https://eapc.gencat.cat/ca/inici'>EAPC</a> |
| MediaWiki o Markdown | [https://eapc.gencat.cat/ca/inici EAPC] |
Quin us sembla més senzill?
4.2.2. Per què un wiki i no el processador de textos?
Heu de tenir en compte que el wiki és una eina pensada per editar en línia, és a dir, heu de desterrar del tot la pràctica d'escriure al processador de textos del vostre ordinador. El wiki us evita els maldecaps d'haver de:
- transportar arxius (de l'ordinador al llapis de memòria, del llapis de memòria a l'ordinador, per correu electrònic) perquè tots els materials d'edició seran sempre al mateix lloc;
- reanomenar edicions successives, ja que el wiki emmagatzema totes les edicions i totes les persones autoritzades poden consultar-les simplement fent clic a 'Revisions anteriors'. Per tant, no cal patir
- ni per pèrdues d'informació (totes les edicions queden emmagatzemades al servidor),
- ni per confondre edicions amb el consegüent risc de treballar amb una d'incorrecta o equivocada, ja que sempre treballareu amb l'última edició, la més actualitzada,
- ni per haver d'enviar per correu electrònic les últimes versions als col·legues d'edició: tothom estarà al dia de què hi ha fet i no us podeu interferir perquè automàticament el sistema bloqueja edicions paral·leles sobre la mateixa pàgina, és a dir, no permetrà que escrigui qui arribi, en últim lloc, mentre una sessió està oberta.
Aquestes funcions també les fan els processadors de textos en línia, com ara els que trobem a Microsoft SharePoint o Google, però no sempre els registres són tan clars ni la visualització tan nítida. Vegem, per exemple, el control de canvis d'un GoogleDocs:
4.2.3. Com funciona un wiki?
Els usuaris d'un wiki poden crear, modificar, enllaçar i esborrar el contingut d'una pàgina web, de forma interactiva, fàcil i ràpida.
Un wiki s'estructura en pàgines i les pàgines en seccions que es creen a partir de les capçaleres. Es pot presentar com un llibre amb un índex, si abelleix, que està constituït per hiperenllaços a cadascun dels capítols.
Normalment, hi ha un editor de text estàndard a través del qual podem realitzar les principals funcions d'escriptura en línia.
Accés a altres pàgines
Per navegar pel wiki, el millor és activar el desplegable de la part esquerra i escollir Mapa.
Accés a l'historial de canvis
Les entrades queden enregistrades i els canvis que s'hi han fet així com qui n'ha estat l'usuari responsable (control de canvis).
Es poden comparar diferents versions dels documents i restaurar-ne d'antigues i/o eliminades.
Accés a l'exportació
Tots els wikis permeten l'exportació a altres formats. Al cas del wiki de l'Aula Virtual, l'exportació de les pàgines a .pdf és possible fent clic a la pastilla Imprimeix, que es troba a la part superior dreta de la pantalla.
4.2.4. La Viquipèdia
Però, sens dubte, la Viquipèdia és l'exemple més clar d'aportació popular al coneixement.
La Viquipèdia és un projecte que mira de publicar articles enciclopèdics, de divulgació, en totes les llengües del món. Qualsevol persona pot redactar-hi un article seguint unes senzilles pautes o, si més no, pot contribuir a millorar els que ja hi ha. Es basa en una eina wiki, és a dir, formalment és un espai web on tothom pot editar.
Un altre avantatge important és que, quan es consulta un article en una llengua, sempre es pot comparar o enriquir amb el corresponent en una altra llengua (interwikis): magnífic antídot contra l'absolutisme ideològic. 
4.3. Realitat augmentada i visualització de dades
Es podria afirmar que el primer recurs de realitat augmentada va ser l'hiperenllaç, ja que a partir d'una marca en un text i fent-hi clic al damunt des d'un navegador, som transportats a informació ampliada dins del web.
Per fer un hiperenllaç, ens cal un editor de text en línia (si sabem qualsevol codi de llenguatge de marques també ens val) i una adreça d'Internet (URL).
Normalment, des de l'editor de text haurem de seleccionar el mot o conjunt de mots que han de marcar l'enllaç i, després fer clic a la icona, normalment, d'una baula. Se'ns obrirà una finestreta on podrem:
- enganxar l'URL que haurem copiat des del navegador amb la pàgina web oberta,
- triar si volem que s'obri en finestra / pestanya diferent, cosa aconsellable per evitar que s'obri al nostre lloc web,
- desar els canvis i ja tindrem un hiperenllaç.
Bona part de les eines de què disposem per editar en línia ens generen un codi HTML que, al seu torn, podem inserir en una eina d'edició.
Aquesta inserció té avantatges:
- no carrega de pes la nostra publicació final
- si volem fer un canvi a l'activitat inserida no caldrà que anem al producte final en línia, sinó que la podem fer des de l'aplicació on l'hem generada.
En l'exemple de procediment que us exposem tot seguit, la publicació final és el wiki de l'Aula Virtual (Moodle) i l'aplicació que genera el codi HTML és Sway.
- Com accedir al codi HTML d'inserció?
- Copiar el codi d'inserció
- Inserir-lo en mode edició HTML (</>) a la publicació final
- Deseu i comproveu que ha funcionat i teniu la vostra creació inserida.
Ara bé, el que avui dia entenem per realitat augmentada és una altra cosa.
4.3.1. Realitat augmentada
Un mòbil a la mà, entre altres ginys, és una oportunitat per ampliar el coneixement de la realitat que ens envolta. De manera que ja no només percebem amb els nostres sentits el que tenim al davant, sinó que podem anar més enllà amb els ginys tecnològics i les seves prestacions. Aquesta capacitat de dotar de més informació la realitat a través d’un dispositiu rep el nom de realitat augmentada.
Un cas elemental de funcionament de la realitat augmentada són els anomenats codis QR (de l'anglès, quick response). Un QR és un sistema per a emmagatzemar informació que consta d'una matriu de punts quadrada destinada a ser llegida per un dispositiu intel·ligent, sovint un telèfon mòbil. Avui dia, els sistemes QR són a bastament utilitzats per accedir a les cartes dels restaurants, per ampliar informació sobre objectes en una exposició o per accedir al programa d'una representació teatral.
El sistema QR funciona basant-se en tres elements: una informació accessible a Internet, la càmera del mòbil i la imatge amb la matriu de punts que condueixi a l'element primer.
Aquí teniu un exemple de codi QR que us remet a l'Aula Virtual de l'EAPC:
La pàgina Qr Code Generator us permet generar codis QR a partir d'adreces web.
La realitat augmentada té moltíssimes més aplicacions, QR a banda. Podeu mirar-vos aquest vídeo explicatiu de TV3 si en voleu descobrir unes quantes més.
4.3.2. Visualització de dades
L'eclosió del web va posar de manifest la necessitat de presentar de forma visual la informació. Amb l'arribada de les dades obertes i massives, encara va fer-se més imperiosa.
La visualització de dades és una representació gràfica de dades, però també de conceptes que ajuda a prendre decisions.
Els fulls de càlcul ja oferien la possibilitat de presentar dades numèriques en formats visuals: els gràfics en formes diverses.
El 2018 la Generalitat de Catalunya va publicar la Guia de visualització de dades.
Per començar, s'hi explica visualment el concepte a través d'una infografia:
Continua amb les diferents funcions que pot tenir una visualització de dades i els diferents tipus de gràfics:
I acaba amb recomanacions de disseny, recorrent a l'autoritat d'Edward Tufte, autor de The visual display of quantitative information, qui afirma que:
"Per damunt de tot, cal representar dades (…). L’excel·lència gràfica és aquella que dona a l’usuari el major nombre d’idees, en el període més curt de temps, utilitzant la mínima quantitat de tinta, en l’espai més petit possible".
Addicionalment, sempre és bo recórrer a la màxima minimalista que afirma que menys és més, o tal com diu , "les dades llueixen millor despullades". Vegeu la presentació a https://www.darkhorseanalytics.com/blog/data-looks-better-naked
La mateixa Generalitat també aporta criteris de com ha de ser la tipologia i el disseny d'aquestes visualitzacions des dels criteris d'identitat corporativa.
Una visualització molt freqüent de dades és la que es mostra en mapes que, al seu torn, poden ser la base de projectes col·laboratius, com ara el que es va posar en marxa arran de les inundacions de l'Horta Sud del País Valencià l'octubre de 2024 amb el nom d'Ayuda Terreta:
4.4. Treball en xarxa i a la Xarxa: mesures de qualitat en els processos administratius
Com el mateix terme indica, una eina col·laborativa és aquella que permet organitzar una tasca a partir de la construcció conjunta del coneixement.
En utilitzar qualsevol eina col·laborativa en contextos laborals, cal tenir clar:
- què s'hi vol fer
- amb quines persones
- quins són els rols d'aquestes persones
- quines són les seves capacitats i coneixement de l'eina
- com s'estructura el desenvolupament de la tasca (bastida formal, temporalització, calendari a complir per cadascuna de les parts…)
Per al treball col·laboratiu i com a instrument corporatiu dins de la Generalitat de Catalunya, disposem de l'eina Teams dins del paquet Microsoft Office, que permet fer videoconferències amb múltiples usuaris i treballar en sincronia, és a dir, alhora, sobre un mateix document.
Com ja hem vist, altres eines del SharePoint d'MS Office també permeten desenvolupar treball col·laboratiu en diacronia, és a dir, en moments diferents. Així, podem compartir i coeditar tota mena de documents en formats diversos, com ara un processador de text, un full de càlcul, una presentació, un formulari, una infografia… Només caldrà que
- establim què s'hi podrà fer (visualitzar o editar)
- determinar a qui hi donem accés a través d'una adreça electrònica
- facilitar l'URL privada o pública del document (on és el document)
Les eines col·laboratives ben dirigides esdevenen molt valuoses a l'hora de:
- atorgar transparència a l'organització,
- donar visibilitat a la feina dels diferents membres d'un equip (secció administrativa, per exemple),
- millorar la motivació dels treballadors i treballadores,
- millorar el resultat final de la tasca mitjançant la integració gradual dels diferents sabers, per exemple, en la redacció d'un contracte fent ús d'un wiki o en la preparació d'una reunió o un acte mitjançant un fòrum).
