Bloc 2. Explotació crítica dels recursos a Internet
- examinareu aplicacions i pàgines web, en especial, les corporatives de gencat,
- valorareu què us aporten en la millora de la gestió laboral i
- coneixereu eines per validar l'autenticitat i la seguretat dels recursos web que fem servir.
2.1. Recursos informatius i participatius de les TIC i Internet
La consulta a Internet a la recerca d'informació és un fet nostre de cada dia.
Internet i les TIC ofereixen nombroses oportunitats per fer-nos la vida més senzilla. Podem comprar-hi tot el que ens cal, comparar-hi preus, llegir-hi notícies, consultar-hi les nostres dades administratives i de salut, inscriure-hi els nostres fills a l'escola…
El problema a hores d'ara és com saber que a Internet algú és qui diu ser (ja hem vist que ens volen pescar!), que la informació que s'hi transmet és certa (notícies falses, altrament anomenades fake news), com cercar i com certificar els resultats obtinguts.
A l'hora de fer consultes a Internet, podeu tenir en compte dues recomanacions senzilles per validar l'autenticitat i seguretat de les pàgines que consulteu:
- Comprovar la fiabilitat del web.
- Donar un cop d'ull als indicadors de seguretat.
1. Assegurar-se que el web que consultem és aigua clara: està identificat correctament.
Per comprovar-ho es pot anar al web de l'ICANN, que és l'organisme que s'encarrega d'atorgar una identificació unívoca als noms de domini d'Internet, en concret a la seva pàgina de cerca (https://lookup.icann.org/es), i mirar les dades de qui ha registrat el nom de domini. Vegeu les dades que aporta aquesta cerca si volem veure qui és el propietari del domini gencat.cat:
Oi que no obriríeu les portes de casa a una persona desconeguda? Doncs tampoc no l'hi heu d'obrir les del vostre ordinador, de la vostra intimitat o del vostre compte corrent.
2. Assegurar-se que el web que consultem és un espai segur: està encriptat
IMPORTANTÍSSIM! Abans d'introduir cap dada personal o econòmica (com ara la de la targeta de crèdit) assegureu-vos que a la barra d'adreces us hi apareix el protocol httpS.
També us apareixerà un petit cadenat a la mateixa barra d'adreces dels navegadors.
2.2. Xarxes socials i xarxes corporatives
A la feina, la cerca d'informació i la interacció amb eines TIC són tasques habituals. Es pot produir tant en xarxes internes i tancades com en xarxes obertes a Internet i tant en xarxes socials com en espais web (portal + pàgines) tradicionals.
Com hem vist a la situació dramatitzada al vídeo sobre la pesca electrònica, la dificultat per destriar l'àmbit personal del professional és un problema en l'ús de les eines en línia i molt especialment en l'ús de les xarxes socials. Són plànols diferents.
En l'àmbit professional, l'ús de les xarxes, tant internes com externes, és determinat per les funcions que tinguem assignades al nostre lloc de treball.
2.2.1 Xarxes socials
Avui dia el tractament de dades massives s'ha convertit en el gran protagonista d'Internet. Però, d'on s'agafen moltes de les dades? Doncs de les anomenades xarxes socials.
D'acord amb el termcat, una xarxa social és una plataforma que permet a una comunitat d'internautes interaccionar i també compartir i intercanviar informació en qualsevol format.
Hi ha tota mena de xarxes socials que ofereixen serveis aparentment gratuïts, tot i que cada vegada es van decantant més cap a l'oferta de models Premium de serveis que impliquen un pagament.
Totes les xarxes que comparteixen dades es basen en
- l'etiquetatge, una estratègia que permet relacionar interessos d'usuaris i generar fàcilment grups d'afinitats
- la publicació senzilla en format multimèdia
- l'emmagatzematge al núvol.
Per ordre d'aparició, les xarxes socials més populars són les següents:
Facebook pertany al grup empresarial nord-americà Meta Platform, ofereix espais que comprenen elements de comunicació per al conjunt del grup (correu electrònic, escriptura pública en espais compartits pels membres del grup, informació sobre cadascun dels integrants (perfil, àlbums de fotos, possibilitat de publicar vídeos) i, sobretot, un cercador que permet localitzar membres inscrits al gran club que ha esdevingut Facebook, cosa que facilita retrobar vells companys d'escola o establir contactes professionals.
Parlant de Facebook, l'any 2011, Richard Stallman ja n'havia dit: "Facebook no és amic teu. El negoci de Facebook consisteix a aplegar dades personals". L'any 2018 es va destapar el cas conegut com a Cambridge Analytica i aquest fet va convertir les seves paraules i preocupacions en profètiques, ja que es van tenir proves del tràfic de dades personals amb finalitats no transparents des de Facebook. El seu fundador, Mark Zuckerberg, va haver de respondre davant del Congrés dels EUA i del Parlament Europeu.
LinkedIn és una xarxa social nord-americana, vinculada des del 2016 a l'òrbita de Microsoft, que se centra a crear connexions en el món de les empreses i l'ocupació. Així doncs, els seus objectius primordials són fomentar les xarxes entre professionals i permetre els qui cerquen feina posar-se en contacte amb les empreses que n'ofereixen a través de la visualització de currículums des del seu espai web. Aquestes tasques es fan mitjançant la creació d'un perfil al qual s'afegeix el CV de la persona que ofereix o vol fer conèixer els servis que presta. També s'hi poden afegir vídeos i/o publicacions.
Com altres xarxes socials, està en el punt de mira de les agències de protecció de la informació, com ara la Information Commissioner's Office (ICO) del Regne Unit, que qüestiona l'ús de dades dels usuaris per entrenar la IA (2024).
X, twitter fins al juliol de 2023, és un servei de microblogging que permet emetre breus missatges que seran rebuts pels membres que s'hi hagin subscrit mitjançant un simple 'Segueix'. No cal dir que, des del punt de vista de l'administració pública, pot ser una gran eina per conèixer quines són les necessitats de la ciutadania i poder ajustar les seves actuacions a les necessitats reals i també per tenir-la informada a temps gairebé real.
A més, X pot actuar com a compilador d'adreces d'interès, si etiquetem correctament i fem servir l'opció "Preferits" que apareix al nostre perfil d'X als dispositius mòbils. També podem compartir informacions i adreces comentades acordant una #etiqueta ben particular per compartir amb un grup d'amics, de treball.
A finals de 2024, els creadors del twitter original van llançar una nova xarxa, Bluesky, per recuperar-ne l'esperit original i allunyar-se dels perills que la centralització de la informació comporta. La icona de la nova xarxa no és per casualitat: una papallona que ha sorgit de la crisàlide de l'antic *twitter*. L'objectiu és desenvolupar un protocol de xarxa social descentralitzat, per això, cada membre es pot acollir a un servidor diferent.
Bluesky ofereix les principals funcions l'antic twitter:
- aspecte similar
- seguiment d'altres usuaris i mencions a través del símbol @
- aplicació d'etiquetes # per categoritzar contingut
- redifusió senzilla de continguts d'altres usuaris
Tot i que no s'hi inclou la funció enquestes ni es poden guardar esborranys de missatge, Bluesky incorpora noves prestacions com ara els paquets inicials (starters packs), que serveixen per compilar comptes afins i recomanar llistes, i les llistes de blocatges que faciliten el filtratge de contingut segons preferències. Tot plegat afavoreix que els usuaris puguin tenir control sobre la informació que reben, però també que visquin en una bombolla.
Actualment, xarxes com Instagram o Tik Tok han substituït en termes de popularitat les anteriors. Ambdues compateixen la preeminència dels missatges audiovisuals de curta durada per damunt dels textuals. Han penetrat molt en la cultura dels joves fins al punt d'haver-hi impulsat noves formes de llenguatge i d'estil de vida.
Instagram és una xarxa social nordamericana, del grup Meta Platforms com Facebook o WhatsApp, que basa els seus serveis, sobretot, en la compartició de vídeos de curta durada (//reels//). Facilita l'aplicació de filtres d'edició, permet organitzar els materials en etiquetes i geolocalitzar els productes visuals que l'usuari hi aporta. Així mateix, ofereix un servei de publicació de vídeo que es manté en difusió només 24 hores (//stories//).
TikTok és una xarxa social, de l'empresa xinesa ByteDance; que ofereix serveis d'allotjament i difusió de vídeos. És la més nova de les xarxes socials exitoses. Tan gran ha estat el seu èxit que va obligar Instagram a canviar la naturalesa dels seus serveis incorporant-hi els reels. La novetat consistia a facilitar que els usuaris publiquessin vídeos d'una durada entre 3 i 60 segons des d'un telèfon mòbil intel·ligent. A més, disposa d'uns algoritmes molt eficaços que connecten els creadors de nous continguts amb nous públics. Des del 2021 s'ha mantingut al capdamunt de la classificació de serveis populars a Internet, especialment en matèria de gastronomia i música.
Tanmateix, i justament per l'encert en l'aplicació dels algoritmes i la poca fiabilitat en matèria de protecció de dades personals dels servidors xinesos, ha generat grans dubtes i controvèrsies per les violacions de la privacitat i la contribució a la desinformació.
És la xarxa social preferida dels joves: el 41% dels seus usuaris se situen entre el 16 i els 24 anys.
Cal considerar les xarxes ecosistemes vius dins del món accelerat que l'avanç de tecnologia ha configurat. A més, d'acord amb el filòsof coreà Byung-Chul Han, són poderosos mitjans del règim de la informació caracteritzat per la desfactització i la consegüent pèrdua de referents, agents d'una falsa impressió d'identitat i llibertat que posa en escac i mat la democràcia:
No es tracta només de notícies falses que es poden fer córrer en nom d'obscurs interessos, sinó d'informació que ens aclapara per sobre(ex)posició i arriba a fer que els fets perdin la seva condició essencial.
2.2.2. La Generalitat de Catalunya (gencat) a les xarxes socials
Tota la Generalitat de Catalunya és a Internet amb la informació pública a disposició de tothom.
Una part important de la presència de gencat a Internet es dedica a la realització de tràmits administratius en compliment del que disposa l'article 12.1 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques:
Així mateix, gencat i els diferents departaments de què es compon fan ús de les xarxes socials més esteses (Instagram, X, LinkedIn…) com a canals de comunicació directa amb la ciutadania. Pel seu gran abast i immediatesa, destaquen serveis com meteocat o Emergències.
gencat també té presència a LinkedIn, la xarxa social centrada en les connexions professionals, xarxa professional, tant a escala corporativa com a través dels seus professionals. S'hi informa d'activitats rellevants i també s'hi fan públiques convocatòries de processos selectius oberts a tota la ciutadania.
Trobareu quines són i els enllaços al peu de pàgina de cada web dels diferents departaments. Per exemple, aquestes són les del Departament d'interior:
2.2.3. Xarxes corporatives
Xarxes internes corporatives
S'entén per xarxes internes corporatives aquelles xarxes de comunicacions, normalment situades al núvol, que pertanyen a gencat i que només són accessibles als seus treballadors mitjançant acreditació.
Pel que fa a les xarxes internes corporatives de gencat, la més estesa és el Portal ATRI, al qual s'hi accedeix amb les credencials que es faciliten als treballadors de gencat:
Un cop dins d'ATRI, hi trobarem informacions d'interès per als empleats públics i, fins i tot, ofertes econòmiques adreçades a aquest col·lectiu. També s'hi realitzen funcions administratives relacionades amb l'activitat laboral, com ara el control horari a través del fixatge o la petició de permisos o el seguiment dels dies de vacances i assumptes personals. A més, és l'espai on es publiciten llocs de treball per cobrir.
Tota la informació que hi circula ha estat verificada i la fiabilitat, garantida.
Addicionalment, els diversos departaments disposen de webs públics per mostrar la feina que fan a la ciutadania, en compliment del seu compromís de transparència, i xarxes pròpies internes i tancades, en funció de les seves necessitats i especificitats (aplicatius de gestió, per exemple, per tractar dades acadèmiques, mèdiques o d'un altre tipus).
Programari corporatiu
Cada ordinador de la xarxa és un dispositiu d'emmagatzematge i tractament de la informació. Aquest fet suposa un avantatge (compartir coneixement), però també un gran risc (possessió i divulgació de dades personals o de materials de propietat aliena). Ambdós es tradueixen en la necessària responsabilitat, regulada legalment.
Avantatge + Risc ⇒ Responsabilitat
Si bé en un principi ordinadors d'escriptori de particulars i servidors d'empreses eren repositoris importants de contingut, l'evolució d'Internet ha fet que aquestes dades s'hagin anat desplaçant al núvol, és a dir, a ordinadors/servidors d'aplicacions i serveis externs que, a canvi, ens hi ofereixen accés des d'arreu i a través d'interfícies molt còmodes.
S'entén per programari informàtic corporatiu aquell que la Generalitat de Catalunya ha decidit que sigui instal·lat en els equipaments amb què treballen els empleats públics.
En general, als llocs de treball i als ordinadors portàtils que es faciliten hi trobareu, per defecte, el sistema operatiu Windows en la versió més actual, el correu electrònic Outlook, el navegador Edge, la plataforma SharePoint per compartir i el conjunt MS Office.
Els membres de la comunitat del departament d'Educació, docents i alumnat, disposen d'accés corporatiu al Google Workplace, un conjunt d'aplicacions que s'ajusta millor a la seva activitat específica.
Pel que fa a l'MS Office, és el paquet de serveis ofimàtics de l'empresa nord-americana Microsoft. Facilita el treball en equip en un entorn segur i propi de l'organització amb eines com l'OneDrive, que és un espai personal en línia al qual podem accedir des d'arreu, tenir-hi els nostres documents i compartir-los amb qui hàgim decidit.
Conté nombroses aplicacions d'ofimàtica, com ara:
- processador de textos, Word
- full de càlcul, Excel
- aplicació de presentacions, PowerPoint
- aplicació de videoconferència i xat, Teams
- calendari
- correu electrònic, Outlook
- notes, OneNote
- programador de tasques, ToDo
- formularis, Forms
- repositori de continguts, OneDrive
- creador d'informes i presentacions interactives, Sway
- creació de dissenys amb IA, Designer
- …
Podem compartir en mode edició o en mode visualització qualsevol carpeta o document que tinguem emmagatzemat a l'OneDrive. Per fer-ho hem de seguir els passos següents, com us mostra el carrusel a continuació (feu servir les fletxes que apareixen en els laterals per desplaçar les imatges i veure la seqüència de passos a fer):
- Pas 1. Situeu-vos damunt del document o carpeta en qüestió. No l'obriu: només seleccioneu-lo.
- Pas 2. Feu clic amb el botó dret del ratolí i escolliu Comparteix.
- Pas 3. A la finestra que s'haurà obert, feu clic a la rodeta de configuració.
- Pas 4. A la nova pantalla, Configuració d'enllaços, escolliu el tipus de compartició que us convingui per a l'estadi de la tasca en concret. Després desplegueu l'apartat Més paràmetres i trieu també l'opció que més s'adeqüi a les necessitats que tingueu. Finalment, feu clic a la pastilla Aplica.
Espais corporatius d'aprenentatge en línia
A la Generalitat de Catalunya, s'empren dues aplicacions bàsiques d'aprenentatge en línia: Moodle, en general, o Google Workplace, en alguns casos, al cas del Departament d'Educació.
L'Aula Virtual de l'EAPC és un moodle, com el que fan servir amb les mateixes funcionalitats altres departaments de la Generalitat.
Moodle és una aplicació de programari lliure, desenvolupada per docents. Conté totes les funcionalitats que calen en un entorn d'aprenentatge: elaboració de recursos i activitats, qualificador, seguiment i registre de l'activitat acadèmica…
2.3. Navegadors i cercadors: filtres i instal·lació de complements
2.3.1. Navegadors
Un navegador és un programa informàtic que serveix per a navegar.
Per defecte als ordinadors de gencat, hi trobareu el Microsoft Edge instal·lat. Probablement, també hi teniu el Firefox, que és de programari lliure, és a dir, el codi és públic i pot ser desenvolupat lliurement per part de qualsevol que s'hi vulgui dedicar, o el Google Chrome. N'hi ha d'altres com Opera o Vivaldi, que són gratuïts i amb bones prestacions addicionals.
A l'hora de triar un navegador o l'altre, podem considerar tant la velocitat amb què presenta les pàgines com la interfície o les prestacions amb relació a la seguretat i a la privadesa.
Pel que hem exposat, Firefox és el navegador més allunyat del món comercial i, per tant, d'entrada, ens ofereix més garanties quant a seguretat i privadesa.
A diferència del programari corporatiu, en l'àmbit dels complements, vosaltres mateixos us podeu instal·lar al navegador els que més s'adiguin a les vostres tasques i/o manera de treballar.
Pot ser que ja el tingueu, instal·lat. Si no, feu per manera d'instal·lar-vos-el al vostre navegador.
Per accedir-hi, cal anar a la icona dels tres punts que trobareu a l'angle superior dret del navegador. Per exemple, al Firefox apareix d'aquesta manera:
i al Google Chrome, d'aquesta altra:
- Escolliu Complements o Extensions.
- Filtreu l'extensió desitjada al repositori propi de cada navegador.
- Feu clic a l'opció 'Instal·la al meu navegador' o similar.
Hi ha nombrosos complements i extensions. Us recomanem que us instal·leu, preferentment al Firefox, els complements següents:
- Language Tool. Es tracta d'un magnífic corrector lingüístic en línia que podeu fer serveix en moltes llengües amb uns resultats espectaculars, no només per al català.
- TWP - Translate Web Pages. Us permetrà traduir les pàgines web d'una llengua a una altra amb molt bons resultats. De fet, les eines de traducció en línia han estat una de les llavors de la IA generativa, perquè han ensenyat a entendre els llenguatge humà a les màquines.
- Enhancer for YouTube. Amb aquest complement podeu millorar les visualitzacions dels vídeos de YouTube.
- uBlock Origin. És un blocador eficient d'anuncis que utilitza pocs recursos de memòria i processador.
- Disconnect. Visualitza i bloca els llocs webs que ens segueixen.
Per defecte, els ordinadors que us han confiat per desenvolupar les tasques lligades a la vostra feina ja estan correctament configurats d'acord amb els criteris establerts per l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya.
Tanmateix, podeu accedir als detalls d'aquesta configuració i modular-ne la temperatura, si voleu.
Com?
- Accediu a la configuració del navegador (normalment des del menú del mateix navegador).
- Escolliu l'apartat Privadesa i seguretat al menú lateral de la dreta
- Comproveu quina configuració de seguretat teniu i alterneu aquesta amb les altres. No cal dir que la més estricta correspon a la temperatura de màxima seguretat, però, alhora, és la més restrictiva en termes de navegació.
2.3.2. Cercadors
El tractament de les dades que circulen per internet amb algoritmes va revolucionar les cerques i el paradigma en va ser el cercador Google.
Google, en la seva forma original, és un cercador, és a dir, una aplicació informàtica que busca i selecciona informació a Internet a partir d'uns criteris introduïts per la persona usuària. Hi ha més cercadors a la Xarxa, però Google n'ha estat el rei.
Què el fa singular i exitós? Per què? Doncs perquè, en comptes de fer cerques per Internet a través d'arbres de coneixement i directoris com s'havia fet fins al 1996, les va plantejar a partir una simple casella i oferia els resultats en un temps mínim ordenats per criteris de rellevància en funció de les cerques del conjunt d'usuaris. Tot plegat no hauria estat possible sense el web (html), un prodigiós augment de la velocitat amb què els ordinadors processen la informació i un càlcul algorítmic.
Tanmateix, per bé que és el cercador més conegut i emprat, tot sovint no li traiem tot el suc possible perquè desconeixem les possibilitats de cerca avançada o d'ús d'operadors lògics que ens permeten, a través d'un senzill formulari, refinar les nostres cerques, cosa molt útil, per exemple, quan busquem informació en un determinat idioma o d'unes determinades dates o d'un domini en concret d'Internet.
Per fer bones cerques, sigui quin sigui el cercador que emprem, caldrà acabar recorrent als cercadors convencionals i per afinar-les emprar operadors lògics.
Els operadors lògics o booleans són paraules o símbols que permeten connectar de forma lògica conceptes o grups de termes per així ampliar (AND, OR), limitar (NOT) o definir (" ")les cerques ràpidament.
| Principals operadors lògics admesos als cercadors | ||
|---|---|---|
| Forma | Exemple | Utilitat |
| " " | "noms de domini" | Les cometes es fan servir per indicar que cal cercar just les paraules que hi queden encabides i en l'ordre en què es presenten. |
| AND, &, + (qualsevol dels tres) | "noms de domini" AND ".cat" | Serveix per afegir elements de cerca i delimitar-la. |
| NOT, - | "noms de domini" - cat | Serveix per excloure elements de la cerca. A la proposta s'exclou el terme cat perquè en anglès és una paraula que dona molts resultats atesa l'afició felina, especialment dels nord-americans. |
| OR | "noms de domini" OR DNS | Aquest operador amplia el marc de la recerca. |
També podem filtrar la cerca amb nous operadors adequats a Internet, com ara site:. Exemple d'ordre de cerca: DNS site:icann.org. Aquesta ordre ens buscarà el terme anglès DNS només al lloc web de la ICANN.
Vegem un exemple de cerca avançada a Google sobre "noms de domini". Fixeu-vos en els diferents resultats que obtenim segons quins siguin els operadors o filtres de cerca avançada que hi apliquem. Cliqueu sobre la imatge per veure millor el detall de la cerca.
Observem que l'últim filtre permet escatir els tipus de llicències amb què han estat publicats a Internet.
Per procedir a la cerca d'imatges, només caldrà seguir els mateixos passos que per a la informació general i escollir "Imatges" al menú horitzontal superior. És el punt 1, en la imatge que teniu com a exemple tot seguit.
Per filtrar-les segons llicències, per exemple, a Google, cal fer clic a "Eines". És el punt 2, en la imatge que teniu com a exemple tot seguit.
A la fila que apareix damunt de les imatges, fer clic a "Drets d'utilització" i filtreu la llicència que busqueu per poder reutilitzar la imatge escollida, normalment una Creative Commons. És el punt 3, en la imatge que teniu com a exemple tot seguit.
Com heu vist, la imatge que hem cercat l'hem introduït als continguts del curs i l'hem citada explícitament. També es pot fer a través de les metadades del document. Aleshores, no apareix en pantalla, però sí que queden registrades autoria i llicència en les característiques bàsiques del document que llegeixen les màquines.
Com trobeu aquestes dades des de la cerca d'imatges?
- Feu clic sobre la imatge que heu filtrat pel tipus de llicència i us apareixerà un requadre lateral que us permetrà accedir al lloc on es troba la imatge i al tipus de llicència.
- Seguint els enllaços marcats per les fletxes podreu accedir a tots els detalls d'autoria i llicència de la imatge així com a les diverses opcions de descàrrega.
Si la situació és la inversa de l'anterior, és a dir, si disposeu d'una imatge i no en sabeu ni l'autor ni el tipus de llicència, podeu intentar fer el que es diu una cerca inversa d'imatges.
Només caldrà que la pugeu, des de la icona del cercador (aquí ho continuem fent amb Google, però l'opció també és possible en qualsevol altre cercador amb procediments anàlegs).
- Feu clic a la icona de la màquina de retratar.
- Arrossegueu la imatge o poseu-hi l'enllaç, si és que el teniu.
- En un requadre lateral se us mostraran les diverses imatges que ha trobat la màquina. Trieu la que correspongui i veureu on és i sota quin tipus de llicència ha estat publicada.
La modalitat de cercador de Google ha estat adoptada per la resta (Bing, DuckDuckGo, entre els més recomanables).
Bing té l'avantatge que us permet generar un RSS d'una manera relativament fàcil.
Un RSS (Really Simply Syndication) és un arxiu en format .xml utilitzat per publicar continguts actualitzats sovint, com ara llocs de notícies, i per mitjà del qual es pot compartir la informació i usar-la en altres llocs web o programes.
Tot seguit, us mostrem un exemple des d'on captar un fil RSS en una pàgina web fent clic a la icona corresponent.
L'adreça que se us facilita us la podeu instal·lar al vostre Outlook o bé en un lector d'RSS, com ara el que podeu trobar de franc al navegador Vivaldi.
Com obtenir un fil RSS a partir de Bing?
- Copieu l'URL de la cerca, per exemple: https://www.bing.com/search?q=meteocat+porrera+pluja
- Si voleu convertir aquesta adreça en un fil de continguts (RSS feed) que us enviï alertes de novetats, només heu d'afegir &format=rss al final: https://www.bing.com/search?q=meteocat+porrera+pluja&format=rss
També ho podeu fer amb el filtre de les notícies (news) de Bing.
DuckDuckGo, malgrat el seu nom, és el cercador més respectuós amb la privacitat i que té més a ratlla la publicitat. Totes les cerques poden tenir un caràcter privat, com es pot veure en la imatge següent: Always private.
Finalment i com apareix en l'últim resultat de la cerca amb DuckDuckGo, cal tenir present que hi ha portals que certifiquen la qualitat dels materials que mostren, com ara ResearchGate o Google Acadèmic. Cert que molts són en llengua anglesa, però l'opció de traducció que els navegadors incorporen val la pena de ser emprada.
Avui dia, la intel·ligència artificial generativa ha fet un pas més enllà. No només podem buscar informació a Internet, sinó que podem fer que ens respongui exactament el que busquem des d'un xat en un llenguatge humà. Aquests diàlegs amb la intel·ligència artificial (xats) es van incorporant directament a tots els navegadors de manera que ja no ens hem de preocupar per posar filtres i aplicar operadors lògics. L'art de preguntar, com als temps socràtics, torna a la primera plana de l'eficiència en l'adquisició de coneixement. Als xats d'IA, la qualitat dels resultats depèn de la qualitat dels prompts (peticions) que se li presenten.
Per acabar d'entendre com funcionen les peticions al xat GPT, mireu aquest fragment de vídeo on el professor Miquel Àngel Prats ho explica:
Alguns navegadors, com ara Edge i Opera, ja porten incorporats els seus dispositius d'intel·ligència artificial:
- Copilot a Edge
- Aria a Opera
Es poden fer servir sense necessitat de registrar-se, per tant, representen una bona oportunitat per fer preguntes a la IA. Tanmateix, quan els demanem les fonts sobre les quals basen les seves respostes, normalment, remeten a pàgines web i ens conviden a realitzar cerques convencionals a través dels cercadors. Vegem-ne un exemple obtingut d'un xat amb Copilot:
2.4. Avaluació de la informació obtinguda a través d'Internet
Com a criteris generals en l'avaluació de la informació a través d'Internet cal considerar:
- Contrastar diferents webs i/o respostes.
- Qui hi ha darrere del lloc web. En cas de dubte, es pot consultar qui ha registrat el nom de domini al cercador de l'ICANN, que és l'organisme que controla l'organització tècnica d'Internet.
- L'actualització de la informació.
- Argumentació dels continguts avalada per altres fonts d'informació, és a dir, és objectiva i no guiada per interessos ideològics i/o econòmics particulars.
- El tipus de disseny del lloc també pot ser un factor a avaluar, sigui per la seva coherència amb el disseny institucional, sigui pel respecte amb els criteris estandarditzats del World Wide Web Consortium (W3C), que és l'entitat internacional que vetlla pel desenvolupament dels estàndards web i de la qual el director el mateix Tim Berners-Lee.
Avui dia, totes les institucions públiques solen tenir espais web que podem reconèixer amb facilitat gràcies al fet que segueixen una imatge corporativa. És el cas de gencat, l'espai web de la Generalitat de Catalunya que agrupa tots els espais web dels diferents departaments del Govern.
Un altre aspecte a considerar és que hi ha força empreses i individus que volen fer l'ull viu i es fan amb noms de domini similars als quals van a parar força gent sigui per errors en pitjar el teclat, sigui per semblança en el nom.
La mateixa Xarxa ha generat codis deontològics i segells de qualitat que autoregulen la informació que hi circula.
Pel que fa a l'accessibilitat i bons usos formals, destaquem el W3Consortium.
Quant a noms de domini, cal esmentar la Política Uniforme de Resolució de Disputes sobre Noms de Domini de l'OMPI, que ajuda a resoldre casos en què algú s'ha adjudicat un nom de domini de segon nivell amb el nom d'algú altre amb mala fe.
Tan bon punt tinguem els resultats d'una cerca, hem de passar-hi un test de fiabilitat, és a dir, hem d'examinar aspectes com ara:
- qui n'és l'autor (persona física o jurídica)?
- on s'hostatja la pàgina (anàlisi de l'URL i els noms de domini que conté)?
- és merament informativa o bé hi ha biaixos?
- qui signa, té autoritat reconeguda sobre el tema que exposa?
- la pàgina web està actualitzada?
- té un disseny i una estructura professional i acurada?
- les fonts que ens ha aportat el programa d'IA són verificables?
- …
Per aprofundir-hi del tot, us recomanem el curs de l'EAPC 'Cerca avançada, monitoratge i validació d'informació a Internet', en concret l'apartat, Com et pots protegir de les notícies falses.
