1. Les competències intrapersonals
Les emocions
Què són?
Les emocions són reaccions, negatives o positives, de caràcter brusc i de durada breu, que apareixen com a resposta davant d'objectes o esdeveniments (externs o interns), que tots experimentem.
Es caracteritzen pel fet de ser superficials: intenses al principi i després baixen de nivell. La reacció és directament proporcional a la nostra valoració cognitiva de la situació. Són temporals, és a dir, finalitzen quan desapareix l’estímul que les ha desencadenat.
En general, les emocions tenen una influència directa sobre la conducta i s’associen a manifestacions somàtiques de tipus neurovegetatiu.
El 1972, Paul Ekman va definir sis emocions bàsiques: ira, fàstic, por, alegria, tristesa i sorpresa. Atesa la universalitat i la presència en diferents cultures, va arribar a la conclusió que havien de ser importants per construir el nostre psiquisme.
Components
- Component afectiu: vivència subjectiva.
- Component somatoperceptiu: percepcions de les alteracions fisiològiques i motricitat expressiva; les més intenses són les que es produeixen en situacions d’alarma (ja siguin físiques o amenaces socials, reals o imaginàries).
- Component cognitiu: pensament/interpretació.
Intel·ligència emocional: concepte
Entre els diferents tipus d’intel·ligència descrits, la intel·ligència emocional és la que facilita en gran mesura l’aprenentatge, la que construeix la confiança en si mateix i la que permet entendre tant les emocions com els interessos dels altres.
Goleman deia que està vinculada amb la intel·ligència racional, fins al punt que és imprescindible desenvolupar ambdues conjuntament.
El paper de la intel·ligència emocional en l’entorn laboral és indiscutible: gestionar-la adequadament ens fa més proclius a resoldre conflictes, a ser creatius i constructius i a assolir acords; també ajuda a enfocar millor les relacions de treball dins les empreses i a establir prioritats. Es pot entrenar per millorar-la.
Intel·ligència intrapersonal
Entre les diverses intel·ligències descrites, la intel·ligència intrapersonal està relacionada amb la capacitat d’autoavaluació dels sentiments i les metes vitals que cada persona es planteja; abunda en les persones més reflexives i permet conèixer-se profundament.
La intel·ligència intrapersonal té tres components:
1. Autoconsciència
Consciència i coneixement de si mateix.
- Conscienciació emocional: capacitat per prendre consciència de les pròpies emocions i de les emocions dels altres, posar-los nom i emprar adequadament un vocabulari emocional; captar el clima emocional d’un context determinat, i interpretar adequadament la interacció entre emoció, cognició i comportament.
- Autoconeixement: prendre consciència de les pròpies fortaleses i debilitats; conèixer els propis valors i jerarquitzar-los adequadament (creences fonamentals que ajuden a preferir o apreciar una cosa en lloc d’una altra, principis vertaderament importants que permeten orientar la vida cap a un propòsit).
- Autoconfiança: convicció que es poden fer i assolir els objectius que un es proposi, comptant amb l’ajuda de les capacitats, els talents, les experiències i els coneixements propis. La seguretat de poder assolir els propis objectius enforteix l'autoestima.
2. Autoregulació
Processos externs i interns responsables d’autoobservar, avaluar i modificar les nostres reaccions emocionals per assolir els nostres objectius.
- Regulació emocional: gestió adequada dels estats, els impulsos i els recursos interns propis; capacitat per gestionar les emocions i els impulsos conflictius de manera apropiada; capacitat per autogenerar emocions adaptatives que portin als resultats esperats.
- Flexibilitat: capacitat per adaptar-se adequadament als canvis de l’entorn.
- Innovació: capacitat per sentir-se còmode i obert davant de noves informacions i idees, i nous enfocaments i percepcions de la realitat.
3. Motivació
- Automotivació: donar-se raons a un mateix, impulsos, entusiasme i interès per provocar una acció específica o un determinat comportament.
- Motivació d’assoliment: capacitat d’esforçar-se per millorar i satisfer un determinat criteri d’excel·lència (propi o imposat).
- Compromís i responsabilitat: fer el que un ha decidit per assolir tot allò que s’ha proposat; acceptar que en gran mesura els resultats depenen d’un mateix; ser protagonista i tenir control sobre la pròpia vida.
- Determinació: persistència en la consecució dels objectius malgrat els obstacles i els contratemps.
- Optimisme: tendència a veure i jutjar les coses en l'aspecte més positiu o favorable.
- Resiliència i tolerància a la frustració: sobreposar-se a períodes de dolor emocional i a situacions adverses.
- Postergació de la recompensa o la gratificació: control dels impulsos i de la voluntat; capacitat d’esperar amb l’objectiu d’aconseguir el que un espera.
Pensaments i distorsions cognitives
Les distorsions cognitives són un error en el processament de la informació associat a unes creences desadaptatives o que no s'ajusten a l'entorn. Aquest error en el processament pot influenciar la conducta i l'estat emocional. Representen una fallada en el pensament crític.
Aquestes percepcions i pensaments distorsionats són sobre un mateix, el món i el futur. Les distorsions cognitives no són un trastorn ni una malaltia, i tots fem distorsions, però sí que és cert que són part del quadre central de molts trastorns, que es poden gestar i/o mantenir per aquests pensaments erronis. Les distorsions cognitives moltes vegades s'esmenten com a pensaments negatius automàtics, creences disfuncionals o irracionals.
Solen ocórrer per aprenentatge d'experiències passades. Acabem generalitzant aquesta forma de pensar a la resta de la nostra vida. Potser en l'origen i en aquell moment aquests pensaments van ser útils, però en interioritzar-los i aplicar-los sistemàticament a tots els esdeveniments de la nostra vida diària, perden la utilitat i es converteixen en un problema, alhora que generen patiment.
