1. L’aprenentatge permanent en l’Administració i els entorns personals d'aprenentatge com a estratègia personal
1.1 Per què aprendre a aprendre
En una societat en transformació constant, en què el coneixement s'actualitza a gran velocitat i els contextos professionals són cada cop més complexos, saber aprendre és tan important com allò que s'aprèn. Aquesta capacitat d'autogestionar el propi aprenentatge —identificant què cal saber, on trobar-ho i com aplicar-ho—, és essencial per al desenvolupament personal i professional, també en l'àmbit del sector públic.
Les administracions públiques necessiten professionals capaços d'adaptar-se als canvis, d'innovar i de contribuir activament a la millora dels serveis. En aquest context, la competència d'aprendre a aprendre no és només una habilitat útil sinó una condició imprescindible per garantir una administració àgil, compromesa amb la ciutadania i orientada al valor públic.
1.1.1 Competència clau en el context de reforma de l'Administració i la millora dels serveis públics
Les administracions públiques es troben immerses en processos de transformació per fer front a nous desafiaments socials, tecnològics i organitzatius. El pla de reforma de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, aprovat per l'Acord GOV/217/2024, promou una administració més àgil, innovadora i centrada en les persones i identifica l'aprenentatge permanent com a eix clau per a la millora contínua i el desenvolupament del talent públic.
En un context de canvis constants i una gran disponibilitat d'informació, la capacitat d'aprendre a aprendre és una competència clau per al desenvolupament professional continu. Aquesta capacitat implica saber organitzar el propi procés d'aprenentatge de manera autònoma, mantenir-se al dia, adaptar-se a nous entorns i actuar amb criteri i esperit crític.
1.1.2 El professional públic com a aprenent autònom i permanent
El treballador públic ha d'estar preparat per adaptar-se a canvis continus (noves realitats socials i tecnològiques), incorporar coneixements nous, col·laborar en xarxa, adaptar-se i contribuir a la millora dels serveis que ofereix. En aquest entorn canviant, aprendre a aprendre connecta directament amb el valor públic, la innovació i la capacitat d'anticipació.
Els professionals han de fer front a reptes diversos i canviants i, alhora, han de garantir la qualitat dels serveis públics. Per això, cal saber identificar:
- Què cal aprendre
- On trobar el coneixement
- Com validar-lo
- Com aplicar-lo de manera eficaç.
1.1.3 Aprenentatge formal, informal i no formal
El Consell de la Unió Europea i la UNESCO reconeixen que aprendre a aprendre és una competència clau per a la ciutadania del segle XXI. Aquesta competència implica la capacitat d'organitzar el propi aprenentatge (que inclou l'autogestió del temps, de la informació i de les estratègies d'aprenentatge) amb actitud crítica i reflexiva.
L'aprenentatge permanent (lifelong learning) inclou molt més que la formació formal. També engloba formes d'aprenentatge informal i no formal, les quals tenen lloc a través de la pràctica professional, la participació en comunitats, la interacció amb altres persones, l'ús d’eines digitals o la consulta de recursos formatius disponibles.
Per saber-ne més:
- Consell de la UE (2018): Key competences for lifelong learning.
- UNESCO (2025): What you need to know on lifelong learning.
Taula resum amb els tres tipus d'aprenentatge:
| Tipus d'aprenentatge | Característiques | Exemples |
|---|---|---|
| Formal | Està regulat i estructurat, i condueix a una titulació reconeguda oficialment. És el que es produeix en entorns educatius estructurats i reconeguts. | Universitat, batxillerat, formació professional, màsters oficials. |
| No formal | Planificat i organitzat, però fora del sistema educatiu reglat. Pot tenir reconeixement intern però no oficial. Activitats formatives no reglades (cursos interns, seminaris, tallers, etc.) sovint vinculades a contextos professionals. | Cursos d'associacions, formació interna a les organitzacions, tallers, escoles d'adults o de barri. |
| Informal | No planificat. S'adquireix a través de l'experiència, la curiositat (autoformació, consulta de recursos digitals, etc.) i les relacions (interacció amb col·legues o d'altres a través del treball en xarxa). No hi ha estructura, però pot ser molt significatiu. | Autoaprenentatge amb vídeos, pòdcasts, MOOC, xarxes socials, fòrums, lectura per compte propi, interacció amb companys. |
Per tant, l'aprenentatge al llarg de la vida va més enllà de la formació reglada i incorpora una gran varietat de canals que pots integrar al teu EPA. A continuació, es mostren alguns exemples:
- MOOC (Massive Open Online Courses): plataformes com Coursera, edX, FutureLearn, etc., ofereixen cursos gratuïts (amb opció de certificació) sobre temes molt diversos i de qualitat universitària.
- Seminaris web i trobades virtuals amb experts: sessions en directe organitzades per institucions, mitjans especialitzats o professionals que permeten mantenir-se al dia i (en la majoria dels casos) fer preguntes en temps real.
- Fòrums i comunitats professionals en línia: espais com GovLoop, StackExchange o fòrums específics de LinkedIn, permeten intercanviar experiències i solucions amb altres professionals.
- Canals temàtics a Telegram o butlletins d'informació: molts professionals i institucions comparteixen coneixement de forma regular a través de canals o butlletins temàtics (per exemple, innovació pública, dades obertes, lideratge digital, etc.).
- YouTube i pòdcasts educatius: canals especialitzats amb tutorials, entrevistes o continguts de divulgació, especialment útils per adquirir habilitats digitals, idiomes o coneixement tècnic específic.
Pots incorporar aquests recursos al teu EPA subscrivint-t'hi, desant-los com a favorits o integrant-los en aplicacions com Feedly, Pocket o el teu gestor de marcadors.
Aquestes formes d'aprendre conviuen i es complementen, especialment en l'activitat professional quotidiana. El desenvolupament professional no depèn exclusivament de l'oferta formativa institucionalitzada, sinó també de la iniciativa individual i de les oportunitats que ofereix el context social, digital i laboral.
Una de les formes més potents d'aprendre en contextos professionals és mitjançant l'aprenentatge per l'acció (action learning), que combina la resolució de reptes reals amb la reflexió individual i col·lectiva.
A l'àmbit públic, s'han dut a terme iniciatives en què equips de treball han abordat reptes concrets dels seus serveis i, en abordar-los, han generat nou coneixement, han aplicat millores i han desenvolupat competències noves. Per exemple, en el Projecte pilot “EAPC motor de recerca” (2018–2019), diversos equips van aplicar metodologies de recerca per millorar processos i serveis concrets en contextos reals de treball. Un altre exemple destacat és el Mercat de reptes de recerca de l'EAPC. Aquest tipus d'experiències demostren que l'acció, quan s'acompanya de reflexió i voluntat d'aprendre, afavoreix l'aprenentatge significatiu.
Quan et cal aprendre alguna cosa nova per fer front a una situació professional…:
- Per on comences?
- Quines fonts utilitzes?
- Com saps que el que aprens té qualitat?
- Ho comparteixes amb algú?
☛ Aquestes preguntes poden ajudar-te a prendre consciència del teu estil d’aprenentatge i de les possibilitats de millora que tens a l'abast.
1.2 Transformacions de la societat del coneixement
En un entorn digital en evolució contínua, marcat per la sobrecàrrega informativa i la irrupció de la intel·ligència artificial generativa (IAG), és fonamental fomentar un aprenentatge actiu, crític i col·laboratiu. La IAG obre oportunitats per a l'aprenentatge personalitzat i l'automatització, però també comporta riscos com l'aïllament, la dependència tecnològica o l'acceptació acrítica de la informació generada. Davant d'això, cal desenvolupar una actitud reflexiva i responsable, capaç d'integrar aquestes tecnologies amb criteri i sentit ètic.
1.2.1 De la sobrecàrrega a la descàrrega cognitiva
Vivim en un món digital que es caracteritza per l'excés de la informació, sovint fragmentada i de qualitat desigual. Aquest fenomen, conegut com infoxicació, pot provocar fatiga informativa (estat de cansament mental o estrès derivat de l'exposició sostinguda a un volum excesiu d'informació) i dificultar la presa de decisions. A més, l'exigència contínua d'atenció, connexió i resposta immediata genera el que es coneix com sobrecàrrega cognitiva (overload).
La sobrecàrrega informativa, terme utilitzat per Alvin Toffler el 1970, parla de la sobrecàrrega d'informació difícil de processar que pot provocar un estat de bloqueig o de baixa eficàcia en l'àmbit professional o formatiu.
La intel·ligència artificial generativa (IAG) obre noves possibilitats per a l'aprenentatge personalitzat i l'automatització de tasques cognitives. D'altra banda, pot comportar riscos com l'aïllament, la dependència tecnològica o l'acceptació acrítica de continguts generats mitjançant un algorisme que poden contenir biaixos i al·lucinacions.
En aquest context, parlem de descàrrega cognitiva quan les tecnologies ens ajuden a reduir l'esforç mental associat a certes tasques repetitives o de processament, i ens permeten centrar l'atenció en activitats més rellevants. És el cas, per exemple, d'utilitzar eines digitals per ordenar informació, resumir textos, generar estructures visuals o automatitzar alertes.
Així, si bé les TIC inicialment van contribuir a una sobrecàrrega informativa, avui poden ajudar també a descarregar-nos cognitivament si les utilitzem amb sentit.
La IAG pot ser una eina potent per alleugerir la càrrega cognitiva ajudant-nos a resumir textos extensos, traduir informació, generar idees o automatitzar tasques repetitives. Ara bé, per tal que realment sigui una eina de suport i no de substitució del pensament crític, cal utilitzar-la amb criteri i finalitats clares. La IA no ha de servir perquè deixem de pensar o ens conformem amb respostes ràpides i superficials. Al contrari, ens ha d'ajudar a centrar-nos en les parts més rellevants del procés cognitiu: interpretar, decidir i crear amb sentit. Aprendre a conviure amb la IA vol dir entendre què ens pot descarregar realment —com ara tasques mecàniques—, però també quines habilitats no hem de delegar, com la reflexió, l'ètica o la presa de decisions en contextos complexos.
Per afrontar l'excés d'informació i els riscos associats a l'ús intensiu de les TIC, cal desenvolupar una actitud crítica, activa i ètica. Les competències digitals i d'aprenentatge autònom són essencials per saber filtrar, contrastar i aplicar la informació amb criteri i responsabilitat.
Algunes actituds clau per aprendre amb les TIC:
| Actitud | Exemple |
|---|---|
| Filtrar i avaluar la informació abans d'utilitzar-la | Comprovar si una font és fiable abans de citar-la en un informe |
| Mantenir una actitud oberta i crítica | No donar per vàlida una eina nova només perquè està de moda |
| Actualitzar-se amb constància | Seguir canals de referència o inscriure’s a microcursos digitals |
| Col·laborar i compartir coneixement en entorns digitals | Participar en fòrums interns o grups professionals en xarxes socials |
| Aprofitar les eines digitals per treballar millor | Utilitzar aplicacions per organitzar tasques, fer reunions virtuals o crear documents col·laboratius |
1.2.2 Canvi de paradigma en el coneixement i l'accés a la informació
El concepte de societat del coneixement va adquirir protagonisme a finals del segle XX, en un moment de transformacions profundes vinculades a la digitalització i a l'accés massiu a la informació. A diferència de la societat de la informació, que se centra en la disponibilitat i la transmissió de dades, la societat del coneixement posa l'accent en la capacitat de transformar aquesta informació en coneixement útil, crític i aplicable.
Aquesta idea de Castells, un dels noms de referència en aquest àmbit, reforça la importància del coneixement com a motor econòmic, eina de creixement personal i professional, i factor estratègic per a la innovació a les organitzacions.
En l'actualitat, aquest model s'ha vist transformat per nous factors com la sobrecàrrega informativa, l’automatització del coneixement mitjançant la intel·ligència artificial i el paper creixent dels algoritmes en l'accés i la difusió de la informació. L'aprenentatge ja no depèn només de l'adquisició individual de coneixements sinó també de la capacitat de gestionar-los en xarxa, de forma crítica i col·laborativa. Això exigeix nous enfocaments per part dels professionals públics, els quals han de saber moure's en entorns d'informació complexos, seleccionar fonts fiables, interpretar dades amb criteri i participar en la construcció compartida del coneixement.
Desenvolupar aquestes competències és clau per adaptar-se als reptes d'un entorn canviant i per contribuir de manera activa al valor públic, i, en definitiva, per ser un millor professional. Així mateix, les administracions públiques han d'afavorir entorns que facilitin la circulació del coneixement, la col·laboració horitzontal i l’ús intel·ligent de les dades per donar resposta a problemes complexos.
1.2.3 Impacte en les organitzacions públiques
Els canvis en el model de producció i de circulació del coneixement han transformat profundament el funcionament de les organitzacions, incloent-hi les administracions públiques. La disponibilitat massiva d'informació, les eines digitals i la intel·ligència artificial generativa (IAG), obren noves oportunitats, però també introdueixen tensions que afecten la manera com les organitzacions aprenen, es comuniquen i prenen decisions.
En aquest context, el coneixement organitzatiu ja no és només allò que resideix en manuals o protocols, sinó que inclou també la informació distribuïda en sistemes digitals, les experiències dels professionals i les dinàmiques de col·laboració internes i externes. La capacitat d'una administració de conservar, compartir i fer créixer aquest coneixement, esdevé un recurs estratègic per a la seva eficàcia i per a la generació de valor públic.
Traslladat al sector públic, aquest plantejament reforça la necessitat d'aprofitar el coneixement col·lectiu per generar valor públic i millorar els serveis a la ciutadania. Aquest canvi de paradigma obliga les organitzacions públiques a adoptar models de gestió del coneixement més oberts, horitzontals i adaptatius, que implica:
- Promoure la col·laboració interdepartamental per evitar compartiments estancs d'informació.
- Fomentar la documentació i la transferència del coneixement tàcit, sovint vinculat a l'experiència acumulada dels professionals.
- Aprofitar les dades i evidències disponibles per orientar polítiques i millorar serveis.
Per això, les administracions han d'evolucionar cap a models més flexibles i col·laboratius que afavoreixin l'aprenentatge continu i l'intercanvi d'experiències. Aquest canvi no depèn només de la tecnologia sinó sobretot de com les organitzacions entenen i gestionen el seu actiu més valuós: les persones i el seu coneixement.
- Com gestiones el teu propi coneixement en un entorn saturat d'informació?
- Quines estratègies fas servir per seleccionar fonts fiables i útils?
- Saps reconèixer quan et sents infoxicat o saturat digitalment?
- De quina manera et pot ajudar la intel·ligència artificial (com ara ChatGPT) a aprendre millor? I quins límits cal tenir en compte?
- Com pots afavorir un ús crític i col·laboratiu de la informació en el teu entorn professional?
☛ Reflexionar sobre aquestes qüestions t'ajudarà a prendre consciència sobre com aprens en l'actual societat del coneixement —una realitat en evolució que també s'ha anomenat societat de la informació o societat digital— i de com pots millorar la teva capacitat per moure't amb criteri, responsabilitat i eficàcia en entorns informatius complexos.
1.3 El concepte d'EPA i per què és clau
En un entorn digital i canviant, l'aprenentatge informal, col·laboratiu i personalitzat guanya protagonisme. L'EPA —Personal Learning Environment, PLE en anglès— té un paper clau com a eina per gestionar aquest aprenentatge de manera autònoma, integrant informació, relacions i eines digitals. A més, aquesta perspectiva pot estendre's a les organitzacions públiques, que també han de generar entorns que afavoreixin l'aprenentatge compartit i l'actualització professional.
1.3.1 Els EPA
Els EPA són configuracions pròpies que cada persona construeix per gestionar el seu aprenentatge de manera autònoma. Aquest entorn pot incloure fonts d'informació, eines digitals, xarxes socials, comunitats de pràctica i recursos diversos que ajuden a filtrar, compartir i construir coneixement.
Els EPA van sorgir inicialment en l’àmbit educatiu, especialment entre docents (com a estratègia d'autoaprenentatge) i s'han anat estenent progressivament a altres àmbits com el professional i el de l'Administració pública. Són essencials per afrontar la infoxicació i per sistematitzar la gestió de l'aprenentatge informal. Les accions de buscar, seleccionar, organitzar i compartir informació, són part fonamental del procés.
El vídeo de ConoCity protagonitzat per Jordi Adell (referent reconegut en l'àmbit de l'educació i les TIC), explica de manera molt clara què és un EPA i com pot afavorir l'aprenentatge permanent.
Tot i que el vídeo és de l'any 2010, les idees que hi exposa continuen plenament vigents. Ja fa més d'una dècada que es parla dels EPA com una estratègia clau per a l'aprenentatge permanent, especialment en entorns digitals. Aquest vídeo és especialment valuós perquè ajuda a entendre els EPA des d'una mirada pràctica i humanista, ja que destaca com cada persona pot construir el seu propi entorn a partir de les seves eines, xarxes i interessos.
Així, l'EPA és un entorn dinàmic, construït a mida segons les necessitats i els interessos de cada persona, que evoluciona al llarg del temps. No és un sistema tancat sinó un ecosistema obert que es nodreix de noves eines, fonts i connexions al llarg del recorregut personal i professional.
1.3.2 De l'EPA a l'EAO (entorn d'aprenentatge organitzatiu)
El pas següent és traslladar aquesta lògica d’aprenentatge personal a l'àmbit col·lectiu i organitzatiu, d'on neix el concepte d'entorn d’aprenentatge organitzatiu (EAO) —Organizational Learning Environment (OLE), en anglès—, que es refereix a la capacitat de les organitzacions per crear espais, processos i dinàmiques que afavoreixin l’aprenentatge col·lectiu.
L'EAO no és només una suma d'EPA individuals, sinó un sistema de suport actiu a l'aprenentatge, que promou la col·laboració horitzontal, la compartició de coneixement i la innovació contínua.
1.3.3 L'EPA com a entorn per filtrar, relacionar-se i crear coneixement
En un entorn digital i complex, l'EPA pot actuar com a eina de filtratge i orientació. No es tracta només d'emmagatzemar informació sinó de construir una xarxa d'aprenentatge que permeti:
- Trobar continguts de qualitat
- Relacionar-se amb persones i comunitats afins
- Compartir i construir coneixement de manera activa
Aquesta capacitat de filtrar i connectar és estratègica per evitar la infoxicació, fomentar l'aprenentatge col·laboratiu i desenvolupar un criteri propi davant la sobrecàrrega informativa. L'EPA es converteix així en una peça clau de l'actualització professional i del desenvolupament del talent públic.
Aquest enfocament connecta amb la unitat següent, on es presentaran eines digitals per gestionar informació, comunicar-te i crear coneixement, amb l'objectiu d'enriquir el teu EPA. Posteriorment, a la unitat 3, reflexionaràs sobre el teu EPA actual i aprendràs com construir-lo i mantenir-lo perquè sigui útil per al teu desenvolupament professional.
- Com gestiones actualment el teu aprenentatge?
- Tens identificades les teves fonts d'informació fiables?
- Utilitzes alguna eina per organitzar i recuperar el que aprens?
- Amb qui comparteixes coneixement i com et relaciones amb altres professionals per seguir aprenent?
- Com podries millorar el teu entorn personal d’aprenentatge per fer-lo més útil i sostenible?
☛ Reflexionar sobre aquestes preguntes t'ajudarà a prendre consciència de com aprens en l'actual context digital i a detectar possibles accions per millorar la teva capacitat d'aprendre de manera autònoma, crítica i connectada.
