← Inici del bloc II | Unitat 6 →
5. Activitats subjectes a la Llei de facilitació administrativa
5.1 La inspecció en activitats d'acord amb la Llei de facilitació de l'activitat econòmica
Cal tenir en compte, primer de tot, quins són els principis d’actuació relatius a la intervenció administrativa en l’exercici de l’activitat econòmica:
- L’exercici lliure de l’activitat econòmica.
- La intervenció administrativa mínima per a l’inici de l’activitat econòmica.
- L’impuls de mecanismes complementaris que permetin de reduir càrregues a les empreses i als professionals.
- La responsabilitat dels titulars d’empreses i dels professionals en el compliment dels requisits exigits en l’exercici de l’activitat econòmica.
- La no concurrència de règims d’intervenció administrativa prèvia sobre el mateix interès general que es protegeix.
- L’estandardització dels requisits exigits per les administracions per iniciar i exercir l’activitat econòmica.
La missió de la FUE és oferir serveis integrats, accessibles, digitals i proactius a les empreses i als professionals, amb relació a l’accés a l’activitat econòmica i l’exercici d’aquesta en el marc del model català d’administració digital.
La FUE duu a terme la seva missió amb la captura i el processament de les dades aportades per les empreses i els professionals, i assegura la qualitat de les dades, la unitat de la dada a partir de la recollida única en origen a través de la tramitació unificada, la interoperabilitat amb tots els organismes responsables i la transparència envers els titulars de l’activitat econòmica amb relació a les dades disponibles, i també amb altres mecanismes que s’estableixin en el marc del model de governança de les dades de l’Administració de la Generalitat.
Els serveis que presta la FUE comprenen:
- L’assessorament.
- La informació sobre els procediments administratius necessaris per acomplir qualsevol activitat econòmica que són competència de les administracions públiques.
- La gestió d’aquests procediments de manera unificada, de manera que el titular aporti les dades una única vegada, de manera que assoleixi el resultat de la seva gestió amb rapidesa i obtingui una visió integral de la seva relació amb totes les administracions públiques.
L'article 29.2 de la Llei 18/2020 preveu que els règims d’intervenció administrativa en l’exercici de l’activitat econòmica són els establerts per la normativa de procediment administratiu que comporten un control posterior, o els que comporten un control previ a l’inici de l’activitat. Amb caràcter general, el règim d’intervenció ha de comportar un control posterior per part de l’Administració.
5.2 Procediment sancionador
A l'hora d'obrir un procediment sancionador, cal saber quins aspectes cal tenir en compte, que, per tant, necessitarem de la inspecció.
La incoació, d'acord amb l'article 64 de la Llei 39/2015 (LPACAP) i l'article 64 del Decret 131/2022, de 5 de juliol, del Reglament de la Llei de facilitació de l'activitat econòmica, cal que contingui almenys:
- Identificació de la persona o persones presumptament responsables.
- Els fets que motiven la incoació del procediment, la seva possible qualificació i les sancions que puguin correspondre, sens perjudici del que resulti de la instrucció.
- Identificació de l’instructor i, si s’escau, del secretari del procediment, amb indicació del règim de recusació d’aquests.
- Òrgan competent per a la resolució del procediment i norma que li atribueix aquesta competència, amb indicació de la possibilitat que el presumpte responsable pugui reconèixer voluntàriament la seva responsabilitat, amb els efectes que preveu l’article 85.
- Mesures de caràcter provisional que hagi acordat l’òrgan competent per iniciar el procediment sancionador, sens perjudici de les que es puguin adoptar durant aquest de conformitat amb l’article 56.
- Indicació del dret a formular al·legacions i a l’audiència en el procediment i dels terminis per al seu exercici, així com indicació que, en cas que no s’efectuïn al·legacions en el termini previst sobre el contingut de l’acord d’iniciació, aquest pot ser considerat proposta de resolució quan contingui un pronunciament precís sobre la responsabilitat imputada.
Una de les novetats que va introduir la Llei de procediment administratiu comú de les administracions públiques va ser la finalització avançada dels procediments sancionadors, és a dir, amb descomptes per:
- reconeixement de la responsabilitat
- pagament avançat.
Concretament l'article 85 de la LPACAP especifica quines característiques ha de tenir aquesta finalització avançada:
- Un cop iniciat un procediment sancionador, si l’infractor reconeix la seva responsabilitat, es pot resoldre el procediment amb la imposició de la sanció que escaigui.
- Quan la sanció tingui únicament caràcter pecuniari o bé calgui imposar una sanció pecuniària i una altra de caràcter no pecuniari però s’ha justificat la improcedència de la segona, el pagament voluntari per part del presumpte responsable, en qualsevol moment anterior a la resolució, implica la terminació del procediment, excepte pel que fa a la reposició de la situació alterada o a la determinació de la indemnització pels danys i perjudicis causats per la comissió de la infracció.
- En tots dos casos, quan la sanció tingui únicament caràcter pecuniari, l’òrgan competent per resoldre el procediment ha d’aplicar reduccions, almenys, del 20% sobre l’import de la sanció proposada, i són acumulables entre si. Les reduccions esmentades han d’estar determinades en la notificació d’iniciació del procediment i la seva efectivitat està condicionada al desistiment o la renúncia de qualsevol acció o recurs en via administrativa contra la sanció.
El percentatge de reducció previst en aquest apartat es pot incrementar per reglament.
Així doncs, tenim dos procediments sancionadors. D'una banda, l'ordinari, amb la incoació, la proposta de resolució i la resolució i, de l'altra, disposem d'un procediment sancionador simplificat que redueix els tràmits; no obstant això, aquest procediment simplificat és optatiu i només serveix per a les infraccions lleus.
Tot seguim mostrem dos esquemes amb els tràmits i els descomptes dels dos procediments per diferenciar-los.
La LPACAP no disposa un termini de caducitat en el procediment sancionador i deroga el Reial decret 1398/1993, de 4 d’agost, pel qual s’aprova el Reglament del procediment per a l’exercici de la potestat sancionadora i la resta de normativa que la contradigui o s'oposi.
Per defecte, s'aplica l'article 21.3 de la Llei 39/2015; per tant, la caducitat és de tres mesos, excepte que una norma amb rang de llei n’estableixi un de superior.
Sectorialment, tenim aquests terminis de caducitat:
- Activitats Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats: no disposa de cap termini de caducitat.
- Activitats Llei 11/2009, del 6 de juliol, de regulació administrativa dels espectacles públics i les activitats recreatives.: article 57.5, termini de caducitat de nou mesos.
- Llei 18/2020, del 28 de desembre, de facilitació de l'activitat econòmica: termini de caducitat d'un any.
- Obres: no es disposa de cap termini de caducitat en la normativa urbanística, per tant aplicaríem el termini per defecte de tres mesos.
- Via pública: no és regulat per llei.
- Turisme: article 101, caducitat d'un any.
- Comerç: article 68, sis mesos per al procediment sancionador abreujat i dotze mesos per a l'ordinari.
Tramitació simplificada
També es pot optar per la tramitació simplificada del procediment sancionador, regulat en l'article 96.5 de la Llei 39/2015, però només hi ha aquesta possibilitat per a les infraccions lleus.
Es pot adoptar la tramitació simplificada del procediment quan l’òrgan competent per iniciar el procediment consideri que, d’acord amb el que preveu la seva normativa reguladora, hi ha prous elements de judici per qualificar la infracció com a lleu, sense que calgui l’oposició expressa per part de l’interessat.
Aquests procediments cal tramitar-los ràpidament, ja que tenen una caducitat de trenta dies a comptar del dia següent a aquell en què es notifiqui a l’interessat l’acord de tramitació simplificada del procediment.
5.3 Procediment de control de les activitats econòmiques
La Llei 18/2020, de facilitació de l'activitat econòmica, introdueix un nou model de relació entre les empreses i l’Administració basat en la confiança i la simplificació administrativa, i estableix dos tipus de procediments de comprovació de requisits formals i materials relatius a l'activitat comunicada.
L'article 32 de la Llei 18/2020, de facilitació de l'activitat econòmica estableix una triple classificació dels comunicats, en què cal un certificat tècnic com a mínim i si, d’acord amb l’annex, per la dimensió o la capacitat dels establiments cal una descripció tècnica més acurada del compliment normatiu d’aquesta activitat per tal de protegir l’interès general, la comunicació de dades ha d’incorporar un projecte detallat signat per un tècnic competent que descrigui les característiques de l’establiment i la seva adaptació a la normativa. Tot això sens perjudici dels informes i de les intervencions prèvies necessàries.
L'article 34 de la Llei 18/2020, de facilitació de l'activitat econòmica incorpora novetats importants respecte als canvis de titularitat, que tenen caràcter informatiu, com va establir també la Llei 12/2012, de 26 de desembre, de mesures urgents de liberalització del comerç i determinats serveis.
L'article 36 de la Llei 18/2020, de facilitació de l'activitat econòmica disposa un seguit de supòsits en què la comunicació presentada perd eficàcia, perquè no ha començat en el termini o ha estat interrompuda. També preveu altres casos que permeten gestionar la presentació de diversos comunicats al llarg del temps en el mateix emplaçament.
Com hem anat veient, hem de diferenciar dos tipus de control dels comunicats, el formal i material, que no són incompatibles entre si, sinó complementaris i amb fluxos de procediment diferents, com veurem a continuació.
L'article 42 de la Llei 18/2020, de facilitació de l'activitat econòmica disposa el procediment de comprovació de requisits formals relatius a la comunicació presentada.
L'article 43 de la Llei 18/2020, de facilitació de l'activitat econòmica disposa el procediment de comprovació de requisits materials relatius a la comunicació presentada.
L'article 47 de la Llei 18/2020, de facilitació de l'activitat econòmica tipifica i classifica les infraccions d'aquesta llei en lleus, greus i molt greus, amb aspectes a tenir en compte, com ara el risc o la responsabilitat del tècnic en signar un certificat tècnic que no s’ajusta a la realitat o a la normativa en la data d’expedició.
Una altra novetat important a tenir en compte és el tipus de sancions que es poden imposar. L'article 48 de la Llei 18/2020, de facilitació de l'activitat econòmica incorpora la possibilitat de sancionar l'establiment econòmicament i també de suspendre'l temporalment o definitivament.
5.4 Mesures provisionals en el procediment de restitució de la legalitat
Entre les novetats de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, l'article 56 incorpora amb caràcter general les mesures provisionals en qualsevol tipus de procediment, quan abans calia consultar cada normativa sectorial.
Les diferencia en funció de si es prenen abans d'iniciar el procediment o un cop iniciat:
- Abans d'iniciar el procediment administratiu, l’òrgan competent per iniciar o instruir el procediment, d’ofici o a instància de part, en els casos d’urgència inajornable i per a la protecció provisional dels interessos implicats, pot adoptar de manera motivada les mesures provisionals que siguin necessàries i proporcionades. Les mesures provisionals han de ser confirmades, modificades o aixecades en l’acord d’iniciació del procediment, que s’ha d’efectuar dins dels quinze dies següents a l'adopció, el qual pot ser objecte del recurs que escaigui.
- Un cop iniciat el procediment, l’òrgan administratiu competent per resoldre pot adoptar, d’ofici o a instància de part i de manera motivada, les mesures provisionals que consideri oportunes per assegurar l’eficàcia de la resolució que es pugui dictar, si hi ha elements de judici suficients per a això, d’acord amb els principis de proporcionalitat, efectivitat i onerositat menor.
En tot cas, les mesures esmentades queden sense efecte si no s’inicia el procediment en el termini esmentat o quan l’acord d’iniciació no contingui un pronunciament exprés sobre aquestes mesures.
D’acord amb el que estableixen els dos apartats anteriors, es poden acordar les mesures provisionals següents, en els termes de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d’enjudiciament civil:
- Suspensió temporal d’activitats.
- Prestació de fiances.
- Retirada o intervenció de béns productius o suspensió temporal de serveis per raons de sanitat, higiene o seguretat, el tancament temporal de l’establiment per aquestes o altres causes previstes a la normativa reguladora aplicable.
- Embargament preventiu de béns, rendes i coses fungibles computables en metàl·lic per aplicació de preus certs.
- El dipòsit, la retenció o la immobilització de béns mobles.
- La intervenció i el dipòsit d’ingressos obtinguts mitjançant una activitat que es consideri il·lícita i la prohibició o cessació de la qual es pretengui.
- Consignació o constitució de dipòsit de les quantitats que es reclamin.
- La retenció d’ingressos a compte que hagin d’abonar les administracions públiques.
- Altres mesures que, per protegir els drets dels interessats, prevegin expressament les lleis, o que es considerin necessàries per assegurar l’efectivitat de la resolució.
5.5 Altres aspectes
En aquest punt tractarem altres aspectes a tenir en compte perquè el procediment d'inspecció arribi a bon fi.
L’òrgan que dicti les resolucions i els actes administratius els ha de notificar als interessats els drets i interessos dels quals siguin afectats per aquells.
L'article 40 de la Llei de procediment administratiu determina el contingut de la notificació i el termini per cursar-la.
L’ús de mitjans electrònics és obligatori per a les persones jurídiques i per als col·lectius professionals, entre d'altres, en les seves relacions amb l’Administració; en canvi les persones físiques poden escollir entre mitjans electrònics o presencials (article 14 de la Llei de procediment administratiu).
L’objectiu de l'administració electrònica és garantir una administració més eficient, transparent i accessible, amb procediments simplificats i interoperables.
En funció de l'obligació o no de relacionar-se electrònicament, cal efectuar les notificacions d'una manera o d'una altra.
L'article 41 de la Llei de procediment administratiu estableix quines condicions han de tenir les notificacions perquè es practiquin correctament.
A l'hora de practicar la notificació, hem de diferenciar si la fem en paper o de manera electrònica, segons els articles 42 i 43 de la Llei de procediment administratiu.
Una notificació és infructuosa quan els interessats en un procediment siguin desconeguts, s'ignori el lloc de la notificació o bé, un cop aquesta s'hagi intentat, no s'hagi pogut practicar. En aquests casos, la notificació s'ha de fer per mitjà d'un anunci publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (article 44 de la Llei de procediment administratiu).
