← Unitat 5 | Inici del bloc IV →
6. Les activitats regulades en normativa sectorial
6.1 Comerç, serveis i fires
Llei 18/2017, de l'1 d'agost, de comerç, serveis i fires (LCSF)
L'objecte de la normativa és la regulació administrativa del comerç i dels serveis en el mercat interior amb la finalitat d'ordenar-ne els aspectes bàsics i impulsar aquests sectors econòmics.
És aplicable a les activitats comercials i a la prestació de serveis que regula, duts a terme dins l'àmbit territorial de Catalunya, i de manera supletòria a les activitats comercials i a la prestació de serveis que ja estan subjectes a controls o regulacions específics.
És important destacar quins són els principis rectors o principis de la regulació d'aquestes activitats:
- El principi general de llibertat d'empresa en el marc de l'economia de mercat, dins una lliure i lleial competència, modulada per les condicions i les restriccions excepcionals, necessàries, proporcionals i objectives, que han d'estar fonamentades en raons imperioses d'interès general.
- Els principis d'objectivitat, claredat i transparència i mínima intervenció de les administracions públiques.
- El foment de l'associacionisme com a mecanisme participatiu, la formació contínua i la tecnificació, i l'impuls de la creativitat per a la professionalització i la modernització del teixit comercial.
- Els principis de cooperació, coordinació i interoperabilitat entre administracions, amb la finalitat d'assolir el màxim nivell de simplificació en els tràmits administratius mitjançant fórmules i mitjans electrònics.
- El principi de subsidiarietat i respecte de les administracions locals públiques i llurs competències.
Per poder accedir a l'exercici de l'activitat comercial i a la prestació de serveis, les persones físiques o jurídiques, públiques o privades, han de complir les condicions establertes per la normativa mercantil, aquesta Llei i qualsevol altra disposició de caràcter general o sectorial.
El departament competent en matèria de comerç, juntament amb els ajuntaments, les entitats representatives del sector i les cambres de comerç, han de vetllar per la creació i el manteniment d'un cens que permeti de conèixer la realitat del comerç i dels serveis i també l'evolució de les principals magnituds que els afecten, aplicant-hi el principi de reusabilitat de la informació, sense que en cap cas comporti una càrrega per a les empreses.
6.1.1 Definicions
Hi ha un tot un seguit de definicions de tipus d'activitat que ens poden ser molt útils tant durant la inspecció com en la regulació d'aquestes activitats que vulguem fer als nostres municipis.
a) Activitat comercial efímera o prestació de serveis efímera: les activitats o els serveis que es duen a terme en un indret determinat, amb independència de llur modalitat, durant un període màxim d'un mes i sense cap periodicitat establerta.
b) Artesania: el conjunt d'activitats incloses en el Repertori de famílies d'oficis artesans, que es detalla en el reglament corresponent, que comporten la formació, la creació, la producció i la transformació d'objectes.
c) Botiga a l'abast: l'establiment comercial amb una superfície de venda igual o inferior als 500 metres quadrats, obert al públic almenys durant divuit hores al dia, que distribueix l'oferta de manera similar entre tots els grups d'articles següents: llibres, diaris i revistes; productes d'alimentació; productes de música, vídeo i multimèdia, i joguines, regals i articles diversos.
d) Establiment comercial: el local, la construcció, la instal·lació o l'espai, coberts o descoberts, on es desenvolupen activitats comercials o de prestació de serveis, tant si aquestes activitats es fan d'una manera continuada com d'una manera periòdica, ocasional o efímera, i independentment que es duguin a terme amb intervenció de personal o amb mitjans automàtics. Els establiments comercials poden ser individuals o col·lectius i es poden classificar tenint en compte la superfície, el règim de venda, l'assortiment i la relació amb altres establiments.
e) Establiment comercial amb zona de degustació: l'establiment dedicat essencialment a la comercialització de productes alimentaris que disposa d'una àrea dedicada a la degustació dels productes que elabora i comercialitza, d'acord amb els límits que estableix l'article 11, i que, a tots els efectes, es considera que forma part de l'activitat comercial.
f) Establiment especialitzat: l'establiment dedicat essencialment a la venda d'un producte o gamma de productes o a la prestació d'un servei o gamma de serveis que destina a una determinada activitat, com a mínim, el 80% de la superfície de venda.
g) Establiment especialitzat en la venda d'excedents (outlet): l'establiment que es dedica d'una manera exclusiva a la venda d'excedents de producció o de temporada, procedents de l'empresa mateixa o d'aliens.
h) Venda de mercaderies i prestació de serveis de manera no sedentària: l'activitat comercial o la prestació de serveis que es duen a terme amb instal·lacions de tot tipus desmuntables o transportables o en vehicles botiga en espais de titularitat pública o privada.
i) Venda de productes i prestació de serveis a distància: l’activitat comercial, feta en el marc d’un sistema organitzat de venda o prestació de serveis a distància, sense presència física simultània de la persona compradora del producte o adquirent dels serveis i la persona venedora del producte o prestadora del servei, i en la qual s’utilitzen tecnologies de comerç electrònic o altres mitjans de comunicació a distància fins al moment de la subscripció del contracte.
j) Venda en subhasta pública: l'activitat consistent a oferir, públicament i d'una manera irrevocable, la venda d'un bé a favor de qui ofereix, mitjançant un sistema de licitacions i en el termini concedit a aquest efecte, el preu més alt per sobre d'un mínim fixat inicialment o mitjançant ofertes descendents.
k) Venda i prestació de serveis mitjançant màquines automàtiques: l'activitat comercial detallista consistent a posar a disposició del públic productes o serveis perquè aquests puguin adquirir-los directament en una màquina mitjançant el pagament de l'import corresponent i l'accionament d'un mecanisme.
l) Venda o prestació de serveis fora d’establiment: l’activitat comercial que es fa amb presència física simultània de la persona venedora o prestadora de serveis i de la compradora o adquirent del producte o servei en un lloc diferent de l’establiment de la persona venedora o prestadora del servei. S’inclouen en aquest concepte la venda domiciliària i la que es du a terme en el lloc de treball del comprador o adquirent, en llocs d’esbarjo, en reunions i en excursions organitzades, i en altres situacions similars, encara que el venedor no disposi d’establiment comercial.
També tenen aquesta consideració les vendes i les prestacions de serveis fetes a distància o en l’establiment comercial de la persona venedora o prestadora, després que hi hagi hagut un contacte personal entre la persona venedora o prestadora de serveis i la persona compradora o adquirent, amb presència física simultània en un lloc que no sigui l’establiment comercial. No són vendes fora d’establiment comercial la venda no sedentària ni les vendes en fires i mercats.
m) Comerç amb valor històric o establiment emblemàtic: l'establiment comercial que ha exercit l'activitat comercial, incloent-hi la de caràcter artesanal, durant més de cent anys en un mateix local o indret, i que s'ha dedicat a la venda de productes artesanals, tradicionals o singulars.
n) Central de compres i serveis: l’operador que, disposant de recursos econòmics i personalitat jurídica pròpia, té per objectiu desenvolupar activitats i prestar serveis a les empreses independents que, amb esperit de cooperació, s’han associat a la seva organització per mitjà d’una reglamentació interna per millorar la seva posició competitiva en el mercat.
6.1.2 Establiments amb degustació
L'article 11 de la LCSF regula les especificitats que han de tenir aquests establiments comercials amb zona de degustació.
Les zones de degustació són activitat comercial a tots els efectes si no superen el 33% de la superfície de venda de l'establiment ni els 30 metres quadrats. Els ajuntaments, per mitjà d'ordenances municipals, poden incrementar o reduir aquests límits fins a un 20%. Si l'establiment disposa de terrasses, la superfície d'aquestes, a l'efecte del còmput, també es considera zona de degustació.
Els establiments que per llur activitat estan sotmesos a la regulació específica relativa a la producció artesanal, a més dels requisits establerts pels apartats 1 i 2, poden comptar amb zones de degustació si el titular té el carnet d'artesà alimentari o mestre artesà, o bé si comercialitzen productes produïts per una empresa artesanal alimentària. En ambdós casos, els titulars han de tenir l'acreditació emesa per la Generalitat.
No es consideren activitat comercial les zones de degustació que superen els paràmetres establerts per aquest article, les quals s'han d'ajustar a les condicions establertes per la normativa corresponent aplicable a bars, cafeteries i restaurants i la que pertoqui en cada cas, incloent-hi la normativa municipal.
D'acord amb la disposició transitòria segona de la LCSF, tots els establiments comercials que tinguin zona de degustació en el moment de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, poden mantenir-la si compleixen els requisits establerts per l'article 11 i, en el cas que no els compleixin, disposen d'un període transitori d'un any per adequar-s'hi, per tant ja han d'estar adaptats avui dia.
6.1.3 Horaris generals
L'article 36 de la LCSF estableix quins són els diferents horaris que han de tenir aquestes activitats comercials en funció de la temporada de l'any, així com els dies festius de tancament obligatori o altres aspectes a tenir en compte a l'hora de computar l'horari de funcionament.
Els establiments comercials i els dedicats a la prestació de serveis poden establir lliurement l'horari de llur activitat, tenint en compte la conciliació familiar, sens perjudici de la legislació laboral i de les condicions i drets dels treballadors.
- Modificacions puntuals per esdeveniment promocional o d'impacte en el sector, o per tot el municipi.
- Els ajuntaments poden sol·licitar modificacions en l'horari comercial general quatre vegades l'any com a màxim. Cada modificació pot incloure un canvi en l'horari comercial per un màxim de dos dies feiners consecutius. En el cas del municipi de Barcelona, aquest límit es pot establir per districtes.
Els establiments comercials han d'exposar l'horari adoptat de manera que la informació sigui visible al públic, fins i tot amb l'establiment tancat.
Exclusions de l'horari general
Però hi ha certes exclusions de l'horari general. Les limitacions que no afecten els casos següents:
- Els establiments dedicats essencialment a la venda de productes de pastisseria, rebosteria, xurreria, pa, plats preparats, premsa, flors i plantes, i les botigues a l'abast.
- Els establiments instal·lats en punts fronterers i els que només són accessibles des de l'interior de les estacions i mitjans de transport terrestre, marítim i aeri.
- La venda de combustibles i carburants, sense que aquesta excepció afecti els establiments comercials annexos a les gasolineres llevat que es limitin, essencialment, a la venda de recanvis i altres productes complementaris de l'automoció.
- Els establiments situats en municipis turístics, d'acord amb el que estableix l'article 38 de la LCSF.
- L'activitat comercial de venda no sedentària autoritzada en sòl de titularitat pública i la que es duu a terme a les fires mercat.
- Els establiments situats en l'entorn immediat dels mercats de marxants, que poden obrir durant el mateix horari en què es fa el mercat. Els ajuntaments, amb la delimitació prèvia de l'àrea corresponent, poden autoritzar l'obertura d'aquests establiments, i l'autorització acordada s'ha de comunicar al departament competent en matèria de comerç.
- Les farmàcies, que es regeixen per llur normativa específica.
- Els establiments integrats en recintes d'afluència turística, com ara museus, exposicions, monuments, centres recreatius turístics, parcs d'atraccions o temàtics, als quals estan directament vinculats pel producte comercialitzat.
- Els establiments comercials integrats en establiments hotelers, sempre que l'activitat que s'hi dugui a terme tingui caràcter permanent i no s'hi pugui accedir directament des del carrer.
- Els establiments comercials, de venda personalitzada o en règim d'autoservei, sempre que la superfície de venda no superi els 300 metres quadrats, que tinguin una oferta orientada essencialment a productes de compra quotidiana d'alimentació.
- Els establiments comercials, de venda personalitzada o en règim d'autoservei, els titulars dels quals siguin petites o mitjanes empreses, d'acord amb el criteri de classificació europeu, sempre que la superfície de venda no superi els 300 metres quadrats.
- Els establiments dedicats essencialment i de manera habitual a la venda de productes pirotècnics, que poden romandre oberts al públic, a més dels dies feiners, tots els diumenges i festius del mes de juny durant un màxim de quinze hores dins la franja horària compresa entre les set del matí i les deu del vespre.
- Les activitats comercials efímeres, només si estan directament i exclusivament vinculades pel producte comercialitzat a un esdeveniment cultural, esportiu o firal amb el qual coincideix en el temps, independentment de la modalitat comercial en què es dugui a terme.
- Els establiments dedicats essencialment i de manera habitual a la venda de llibres poden romandre oberts al públic els dies 22 i 23 d'abril, amb motiu de la Diada de Sant Jordi.
Especificacions respecte a l'horari
Article 37.2.3 i 37.4 de la LCSF
6.1.4 Infraccions de competència de les corporacions locals
La distribució competencial fa que només les corporacions locals tinguin una part de competències per sancionar els incompliments en matèria de comerç, serveis i fires.
D'acord amb els articles 72 i següents de la LCSF, les infraccions competència de les corporacions locals són les següents:
a) Incomplir les condicions per a l'accés a l'activitat comercial i a la prestació de serveis que estableix l'article 7.
b) Incomplir les condicions i els requisits que estableix l'article 8 per a l'exercici de qualsevol activitat comercial o de prestació de serveis en l'àmbit territorial de Catalunya, sens perjudici d'altres tipus d'infraccions que estableixi la normativa sectorial específica.
Amb relació a l'estructura i les condicions internes dels establiments comercials, és infracció lleu incomplir el que estableixen aquesta llei i la resta de la normativa catalana, estatal i local respecte dels productes que es comercialitzen o la naturalesa dels serveis que es presten.
Amb relació a la venda no sedentària, són infraccions lleus:
a) L'exercici de la venda no sedentària incomplint el que estableix aquesta llei, els reglaments que la despleguen i les ordenances municipals que la regulen. També són responsables de la infracció les persones que hi participen, les que contribueixen a cometre-la o que en faciliten la comissió, i també les persones que adquireixen els béns o els serveis oferts.
b) L'exercici de la venda no sedentària fora de les dates, dels horaris, del perímetre o de l'itinerari autoritzats, i també la que incompleixi les dimensions o les condicions d'accés establertes per l'ordenança municipal corresponent.
c) L'exercici de la venda no sedentària sense tenir visible l'autorització de l'ajuntament corresponent, que s'ha d'exhibir de manera permanent a la parada de venda o al vehicle botiga. \
d) L'exercici de la venda no sedentària en espais de titularitat privada incomplint el que estableix aquesta llei per als establiments comercials en general.
Amb relació a la venda en subhasta pública, són infraccions lleus:
a) Incomplir les condicions o els requisits per a l'exercici de la venda en subhasta pública establerts per l'article 18. b) Dur a terme la venda en subhasta pública empreses que no es dediquen exclusivament a aquesta activitat.
Amb relació a les activitats prohibides, són infraccions lleus:
a) L'exercici de l'activitat comercial o la prestació de serveis en espais de titularitat pública o privada sense les condicions legalment establertes per a exercir-les.
b) L'oferiment o la venda, per part de les entitats a què fa referència l'article 27.2, de productes o serveis al públic en general o incomplint les condicions establertes per aquest article.
c) La imposició als comerciants, per part dels proveïdors o els distribuïdors, de tractes discriminatoris respecte d'altres, i també la negativa injustificada a subministrar-los llurs productes o serveis.
d) Incomplir el que estableix l'article 28 pel que fa a la prohibició de l'oferiment o la venda a domicili de productes o serveis.
e) Incomplir el que estableix l'article 29 pel que fa a la prohibició de la venda en cadena o en piràmide.
f) Incomplir la prohibició de determinades pràctiques comercials a què fa referència l'article 30.
5. Amb relació a la venda no sedentària, dur a terme aquest tipus de venda sense tenir l'autorització de l'ajuntament corresponent.
[…]
10. Amb relació a les accions d'inspecció, informació o investigació, són infraccions greus:
a) Negar-se o resistir-se a subministrar dades o a facilitar la informació requerida per les autoritats competents o llurs agents en compliment de les funcions d'inspecció, informació o investigació en les matèries objecte d'aquesta llei.
b) Subministrar informació falsa, inexacta o parcial a les autoritats competents o a llurs agents en compliment de les funcions d'inspecció, informació o investigació en les matèries objecte d'aquesta llei.
c) Dur a terme accions com la coacció, la resistència, la represàlia o qualsevol altra forma de pressió o temptativa contra els agents facultats per a l'exercici de les activitats d'inspecció, informació o investigació en les matèries objecte d'aquesta llei.
d) Limitar o impossibilitar a les autoritats competents o a llurs agents l'accés als establiments comercials o als locals de les empreses objecte de les activitats d'inspecció, informació o investigació en les matèries objecte d'aquesta llei.
11. No disposar de les autoritzacions o llicències corresponents que estableix aquesta llei.
Article 85 de la LCSF, Competència sancionadora de les corporacions locals:
L'exercici de la competència sancionadora de les corporacions locals comporta la facultat d'inspecció i comprovació i la facultat per a incoar, instruir i resoldre els expedients sancionadors. Les corporacions locals, en l’àmbit de les competències pròpies segons la legislació de règim local, poden imposar sancions per les infraccions greus tipificades a l’article 73, apartats 5, 9 i 11, si no hi ha una ordenança municipal que estableixi un règim sancionador propi en aquestes matèries.
La competència sancionadora de les corporacions locals pot ser exercida subsidiàriament pel departament competent en matèria de comerç.
Infraccions que no són de competència corporacions locals
- Exercir l'activitat comercial minorista simultàniament amb altres activitats, incomplint el que estableix l'article 10.
- És infracció lleu no fer les comunicacions que estableix aquesta llei, i també no fer les declaracions responsables preceptives.
- Amb relació als locals destinats essencialment a la venda automàtica, és infracció lleu incomplir la normativa aplicable.
- Amb relació als horaris comercials, són infraccions lleus:
a) Obrir l'establiment comercial en horari no autoritzat.
b) Incomplir el temps màxim d'obertura establert per a l'establiment comercial.
c) Obrir l'establiment comercial en diumenge o dia festiu no autoritzat.
d) No tenir exposat l'horari d'obertura de l'establiment comercial de manera visible al públic, fins i tot amb l'establiment tancat.
- Són infraccions lleus la resta d'infraccions que no escaigui de qualificar de greus.
- Amb relació a la venda no sedentària, dur a terme aquest tipus de venda sense tenir l'autorització de l'ajuntament corresponent.
- Consignar dades falses en les declaracions responsables preceptives o en qualsevol altra documentació adreçada a l'Administració a què fa referència aquesta llei.
- Reincidir en la comissió d'infraccions qualificades de lleus en un període de dos anys.
6.2 Habitatges d'ús turístic
Les competències municipals en matèria turística s'estableixen en l'article 68 de la Llei 13/2002, del 21 de juny, de turisme de Catalunya (LT), que regula aquestes activitats:
- Establiments hotelers. Grup d'hotels i grup d'hostals o pensions.
- Apartaments turístics.
- Càmpings.
- Establiments de turisme rural.
- Habitatges d'ús turístic.
6.2.1 Nou concepte d'habitatge d'ús turístic
Article 50 bis de la Llei 13/2002, de 21 de juny, de turisme de Catalunya.
Els habitatges d'ús turístic (HUT) són habitatges que són cedits pel seu propietari, directament o indirectament, a tercers, a canvi de contraprestació econòmica, per a una estada de temporada, en condicions d'immediata disponibilitat i amb les característiques establertes per reglament.
No es permet la cessió per estances dels HUT, que s'han de cedir sencers.
Els HUT requereixen el títol habilitant corresponent exigit per la normativa vigent per iniciar l'activitat. Per oferir i comercialitzar el servei turístic d'allotjament en l'habitatge, o per fer-ne publicitat, s'ha de disposar de títol habilitant. La prestació dels serveis d'allotjament s'inicia quan es fa la publicitat o la comercialització de l'allotjament, directament o per mitjà d'un intermediari.
Els ajuntaments poden establir procediments de control periòdic de l’activitat d’HUT en els termes, els terminis i les condicions que estableixin en les ordenances respectives. En cas que resultin desfavorables, els controls periòdics poden comportar l’extinció del títol habilitant.
6.2.2 La inspecció d'habitatges d'ús turístic
Com a funcions dels serveis d'inspecció, l'article 78 de la LT disposa que corresponen als serveis d'inspecció turística les funcions següents:
- Assessorar i informar els subjectes turístics sobre els requisits relatius a la infraestructura i a la prestació dels serveis turístics, de manera que l'actuació inspectora es pugui orientar preferentment als aspectes preventius.
- Controlar i verificar el compliment de les obligacions legals pels subjectes turístics i perseguir les actuacions d'intrusisme empresarial i professional en el sector turístic.
- Vetllar perquè siguin respectats els drets dels usuaris turístics i comprovar els fets que siguin objecte de llurs queixes, reclamacions o denúncies.
- Comprovar que els béns que tenen la consideració legal de recursos turístics són utilitzats o visitats amb ple respecte a les normes dictades per a preservar-los.
- Fer el control i el seguiment de les inversions que hagin estat objecte de subvenció o finançament públic.
- Emetre els informes tècnics que els sol·licitin les administracions turístiques en matèries de la seva competència.
- Intervenir en la clausura d'establiments turístics, participant-hi o duent-la a terme directament, en els supòsits regulats per la normativa turística, d'acord amb la resolució prèvia de l'autoritat competent.
- Complir les altres funcions que els siguin atribuïdes per reglament o pels òrgans competents de l'administració turística corresponent.
Pel que fa als informes d'inspecció, l'article 82 bis de la LT fa esment expressament dels informes d’inspecció extrets d'internet pensant en webs d'anuncis. En aquests casos, el personal inspector pot emetre informes d’inspecció quan sigui adequat per la naturalesa dels fets que cal inspeccionar; en particular, quan s’investiguin activitats o serveis de la societat de la informació, o quan es pugui frustrar la finalitat de l’actuació inspectora. Els fets recollits en els informes tenen el mateix valor probatori que els fets constatats, continguts o recollits en les actes d’inspecció.
6.2.3 Registre de Turisme de Catalunya
El Registre de Turisme de Catalunya és un òrgan de naturalesa administrativa que té per objecte l'exercici de la funció registral relacionada amb l'ordenació i el control del sector turístic. També li correspon de dur a terme activitats informatives, estadístiques, de certificació i de suport als òrgans amb competències relacionades amb l'estudi i la recerca en matèria turística.
El Registre de Turisme de Catalunya és adscrit a l'Administració de la Generalitat, per mitjà de la direcció general competent en matèria de turisme.
S'inscriuen en el Registre de Turisme de Catalunya totes les empreses i els establiments turístics regulats per aquesta llei i la normativa que la desplega.
Es poden inscriure al Registre de Turisme de Catalunya el conjunt d'empreses, entitats i establiments que desenvolupen activitats d'interès turístic a Catalunya.
El número d'inscripció dels allotjaments turístics en el Registre de Turisme de Catalunya ha de constar en tota mena de publicitat, promoció o comercialització.
6.2.4 Marc normatiu bàsic dels webs d’anuncis d’habitatges d'ús turístic
En l'àmbit turístic, hi ha tot un seguit d'especialitats que no es donen en altres activitats. Així doncs, tenim l'obligació d'obtenir un número de registre turístic de Catalunya, tot un seguit d'obligacions de facilitació de dades molt més concret que en altres àmbits i tot un règim sancionador amb unes tipificacions d'infraccions innovadores.
6.2.5 Infraccions principals
Els articles 87-89 de la LT tipifiquen les infraccions en matèria de turisme de lleus, greus i molt greus:
Lleus
- Incórrer en deficiències en el manteniment i la higiene dels establiments i en els serveis de neteja i reparació dels locals, les instal·lacions, el mobiliari i els estris.
- Qualsevol altra inobservança de les disposicions contingudes en aquesta llei i en la normativa que la completa o desenvolupa, sempre que no tingui transcendència econòmica directa ni comporti perjudicis greus per als usuaris turístics.
Greus
- Oferir, prestar o exercir activitats o serveis turístics, o fer-ne publicitat, sense disposar del títol habilitant corresponent, sempre que es compleixin tots els requisits establerts per poder-lo obtenir.
- Resistir-se a facilitar l’actuació dels serveis d’inspecció turística o no atendre, dins de termini, els seus requeriments d’informació.
- No disposar de fulls de reclamació, o resistir-se o negar-se a facilitar-los en el moment de ser sol·licitats, fins i tot si la reclamació es fonamenta en la denegació d'accés al local o de prestació del servei sol·licitat.
- Obstruir l'actuació inspectora de l'Administració, oposar-s'hi per qualsevol mitjà o aportar-hi informació o documentació falsa.
- Ometre dades o aportar dades falses o inexactes en les declaracions responsables o en els documents que s'hagin de presentar davant l'Administració turística i que atorguin facultats o concedeixin drets.
- Comercialitzar, contractar, oferir o facilitar allotjaments turístics, o fer-ne publicitat, sense fer constar el número d'inscripció en el Registre de Turisme de Catalunya o fent constar números o expressions incorrectes.
- Comercialitzar activitats o serveis turístics que no disposin de l’habilitació corresponent.
- Incomplir l'ordre de retirada de la publicitat sense número d'inscripció en el Registre de Turisme de Catalunya.
Molt greus
- Comercialitzar, oferir, prestar o exercir activitats o serveis turístics, o fer-ne publicitat, sense disposar dels requisits o les condicions normativament establertes per obtenir l'habilitació corresponent.
6.2.6 Aspectes a destacar de la tramitació d'un habitatge d'ús turístic
- Responsabilitat del propietari respecte a l’activitat il·legal del llogater. Acreditació fefaent i responsabilitat pel que fa a l’ús de la seva propietat.
- Prova de la comercialització per internet.
- Subjectes turístics dels amfitrions esporàdics.
- Aplicació de la Llei de turisme respecte a la Llei de l’habitatge.
- Tipificació de la infracció molt greu per exercir l’activitat sense disposar de les condicions per obtenir l’habilitació. Suspensions de llicències i aprovacions planejament municipal.
- Protecció de dades. Dades publicades al BOE i dades dels denunciants.
- Sol·licituds del detall de l’actuació municipal i de dades per transparència.
- Informe sobre restriccions a la competència.
- Caducitat dels procediments sancionadors.
↑ 6.2 Habitatges d'ús turístic | ↑ Índex de la unitat
