← Inici del bloc IV | Unitat 8 →
7. Disposicions particulars dels procediments de restauració de la realitat física alterada en la legislació urbanística
7.1 Marc normatiu
- Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'urbanisme.
- Normativa sectorial i ordenances municipals.
En relació amb el Reglament sobre protecció de la legalitat urbanística, la seva aprovació ve motivada pel següent:
- Desplegament del títol sisè i setè del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'urbanisme, relatius a la intervenció en l’edificació i l’ús del sòl i subsol i la protecció de la legalitat urbanística.
- S’aprova en compliment de la disposició final primera de la Llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d'agost, per tal d’adaptar el reglament de la llei d’urbanisme al nou marc legal, atesos els successius canvis legislatius dels darrers anys.
7.2 Caràcter preceptiu de la protecció de la legalitat
Cal tenir en compte el caràcter preceptiu de la protecció de la legalitat urbanística, que comporta tot un seguit de conseqüències:
- Mesures preventives per tal d'evitar la consolidació de les obres il·legals i evitar les execucions subsidiàries.
- Hi ha dos tipus de mesures, tant de restauració com sancionadores.
- L'administració està obligada a reaccionar paralitzant l'alteració de la realitat física que comporta l'actuació i reconduir-la a la legalitat, segons el cas (Sentència del Tribunal Suprem de 4 de febrer de 1992).
- La sanció penal no obsta que l'administració dugui a terme les mesures de protecció de la legalitat urbanística.
- El procediment de protecció de la legalitat no té naturalesa sancionadora, sinó que té com a finalitat la restauració urbanística vulnerada.
- La transmissió de la finca no afecta la situació urbanística, no s'aplica el principi del tercer de bona fe per salvaguardar els interessos generals i l'ordre públic. La mesura de restauració és de naturalesa real i no personal, com ho són les sancions (Sentència del Tribunal Suprem de 29 de gener de 1996).
7.3 Competències municipals. Coordinació entre administracions
Correspon a l’administració municipal l’exercici de la potestat de protecció de la legalitat urbanística vulnerada per:
- Restaurar la realitat física alterada i l’ordre jurídic vulnerat.
- Sancionar les infraccions urbanístiques.
- Determinar els danys i perjudicis causats.
7.3.1 Competència per dictar ordres d’execució
Els ajuntaments han d'ordenar, d'ofici o a instància de qualsevol persona interessada, l'execució de les obres necessàries per conservar el deure legal de conservació i rehabilitació del sòl i les obres, i per enderrocar o reparar els immobles que estiguin en estat ruïnós.
També correspon al departament competent en matèria d’urbanisme respecte a infraccions greus o molt greus i també per infraccions lleus si són concurrents amb una greu o molt greu.
↑ 7.3 Competències municipals. Coordinació entre administracions | ↑ Índex de la unitat
7.3.2 Coordinació entre administracions competents
Article 105 i 106 del RPLU. Coordinació entre administracions competents d’acord amb:
- El principi de lleialtat institucional.
- El criteri general segons el qual l’exercici de la potestat és preceptiu i preferent per part de l’administració municipal.
- El criteri especial segons el qual, en sòl no urbanitzable i en terrenys que el planejament urbanístic reserva a sistemes urbanístics generals, el departament competent en matèria d’urbanisme pot exercir la potestat directament.
↑ 7.3 Competències municipals. Coordinació entre administracions | ↑ Índex de la unitat
7.3.3 Òrgans competents en procediments de protecció de la legalitat en l’àmbit de l’Administració local
- Incoació: el que es determini de conformitat amb la legislació sobre règim local.
- Resolució: l’alcalde o alcaldessa.
↑ 7.3 Competències municipals. Coordinació entre administracions | ↑ Índex de la unitat
7.3.4 Òrgans competents en procediments sancionadors en l’àmbit de l’Administració local
- Infraccions lleus i greus: l'alcalde o alcaldessa
- Infraccions molt greus: el ple de l’ajuntament
En cas que els fets que puguin vulnerar la legalitat urbanística i el departament competent en matèria d’urbanisme tingui coneixement d’una presumpta vulneració de la legalitat urbanística, ha de comunicar a l’administració municipal corresponent els fets que poden vulnerar-la, amb còpia dels documents de què disposi relatius a aquests fets.
En cas que, d’acord amb l’article 106 de la RPLU, el departament competent en matèria d’urbanisme incoï un procediment de protecció de la legalitat urbanística vulnerada, ha de comunicar la resolució d’iniciació a l’administració municipal que pertoqui i, posteriorment, la resolució que posi fi al procediment.
No obstant el que estableix anteriorment, el departament competent en matèria d’urbanisme pot requerir a l’administració municipal en qualsevol moment que, en un termini no inferior a deu dies ni superior a un mes, incoï el procediment de protecció de la legalitat urbanística vulnerada escaient en relació amb una vulneració que pugui ser constitutiva d’una infracció urbanística greu o molt greu. Un cop transcorregut el termini establert sense que l’administració municipal atengui el requeriment, l’òrgan competent del departament pot incoar el procediment corresponent.
Quan la vulneració pugui ser constitutiva d’una infracció greu o molt greu i es produeixi en sòl no urbanitzable o en terrenys que el planejament urbanístic reserva per a sistemes urbanístics generals, respecte de la qual no consti que l’administració municipal estigui tramitant un procediment de protecció de la legalitat urbanística, el departament competent en matèria d’urbanisme pot incoar el procediment corresponent sense necessitat d’efectuar el requeriment previ.
↑ 7.3 Competències municipals. Coordinació entre administracions | ↑ Índex de la unitat
7.4 Deures legals d'ús, conservació i rehabilitació i ordres d'execució
Estan incloses en aquests deures la conservació i la rehabilitació de les condicions objectives d'habitabilitat dels habitatges.
Les persones propietàries o l'administració han de sufragar el cost derivat dels deures a què es refereix el paràgraf anterior, d'acord amb la legislació aplicable en cada cas i tenint en compte l'escreix sobre el límit dels deures de les persones propietàries quan es tracti d'obtenir millores d'interès general.
Els ajuntaments han d'ordenar, d'ofici o a instància de qualsevol persona interessada, l'execució de les obres necessàries per conservar les condicions a què es refereix l'apartat 1 de l'article 197. Les ordres d'execució s'han d'ajustar a la normativa de règim local, amb observança sempre del principi de proporcionalitat administrativa i amb l'audiència prèvia de les persones interessades.
L'incompliment injustificat de les ordres d'execució a què fa referència l'apartat 3 de l'article habilita l'administració per adoptar qualsevol de les mesures d'execució forçosa següents:
a) L'execució subsidiària a càrrec de la persona obligada.
b) La imposició de multes coercitives, d'acord amb el que estableix l'article 225.2, que es pot reiterar fins que es compleixi l'obligació de conservació.
L'incompliment de l'ordre d'execució a què fa referència l'apartat 3 de l'article 197 habilita l'administració, així mateix, a incloure la finca en el registre municipal de solars sense edificar.
Però hi ha supòsits que comporten un risc imminent per a la salut i la seguretat. En aquests casos hem d'aplicar l'article 95 del RPLU: quan, per raons d’urgència fonamentades en situacions de risc imminent per a la salut de les persones o la seguretat de les persones o les coses, sigui necessari executar actes de conservació, rehabilitació i protecció que no admetin demora, l’òrgan municipal competent pot ordenar-ne l'execució immediata en qualsevol moment, sense l’audiència prèvia de les persones interessades i sota la direcció dels serveis tècnics municipals.
En aquests casos, l’ordre d’execució es pot donar de paraula. Si l’actuació afecta un immoble integrant del patrimoni cultural com a bé cultural d’interès nacional, l’òrgan municipal competent ha de requerir els serveis tècnics del departament competent en matèria de patrimoni cultural perquè intervinguin urgentment en coordinació amb els serveis tècnics municipals.
7.5 Responsabilitat
A l'hora de fer una inspecció i de tramitar l'expedient corresponent, hem de tenir clar qui n'és el responsable.
Hem de diferenciar entre la responsabilitat dels procediments de restitució de la legalitat urbanística i de la dels procediments sancionadors.
7.5.1 Procediment restitució
Recollit a l'article 122 de la RPLU.
Són persones obligades a complir les ordres de restauració les persones físiques o jurídiques propietàries del sòl i les obres afectats, llevat que, d’acord amb la naturalesa pròpia de les mesures adoptades, el seu compliment correspongui a les persones usuàries no propietàries, les companyies subministradores de serveis o altres subjectes.
En cas de canvi de propietat, la nova persona propietària resta subrogada en l’obligació de la persona propietària anterior. En el cas que l’ordre de restauració s’hagi adreçat a la persona propietària anterior, correspon complir-la a la persona que sigui propietària en el moment d’executar-la, que ha de disposar del període d’execució voluntària corresponent.
L'article 94 de la RPLU regula la responsabilitat per incomplir el deure legal de conservació i rehabilitació.
Les ordres d’execució dictades no eximeixen la persona propietària de l’immoble afectat de les responsabilitats penals, civils o administratives que es puguin deduir per l’incompliment eventual del deure legal de conservació i rehabilitació del sòl i les obres.
7.5.2 Persones responsables d'infraccions urbanístiques
L'article 135 de la RPLU regula quines són les persones responsables de les infraccions urbanístiques.
Han de ser sancionades per fets constitutius d’infracció urbanística les persones físiques o jurídiques que en siguin responsables, encara que només sigui per simple inobservança.
Són responsables dels fets tipificats com a infracció urbanística les persones que els promoguin, projectin, dirigeixin o executin materialment, siguin propietàries o no del sòl o les obres afectats.
La responsabilitat de les persones infractores és individual. Les multes que s’imposin a les persones responsables d’una mateixa infracció urbanística són independents entre si, llevat que el compliment de les obligacions legals correspongui a diverses persones conjuntament, supòsit en el qual aquestes persones responen solidàriament de la infracció que cometin i de la multa que els pertoqui.
En el mateix sentit, l'article 221 del TRLU disposa quines són les persones responsables als efectes del règim sancionador.
Són persones responsables, als efectes del règim sancionador regulat per aquesta Llei, totes les persones físiques o jurídiques que incorrin en infracció urbanística amb les conductes, les obres i les actuacions respectives o bé per l'incompliment de llurs obligacions o de les ordres de les quals siguin destinatàries.
A l'efecte de la responsabilitat per infracció urbanística, es consideren persones promotores els agents, les persones encarregades de la gestió o l'impuls de l'actuació, si no són les persones propietàries.
En les obres que s'executin sense llicència o amb inobservança de les clàusules d'aquesta, han de ser sancionades, amb les multes que determina aquesta Llei, les persones propietàries, promotores, constructores, o empresàries de les obres i les persones tècniques directores de l'execució d'aquestes.
Els agents responsables es determinen d'acord amb les definicions emprades per la legislació sobre ordenació de l'edificació.
Les multes que s'imposin a subjectes diferents a conseqüència d'una mateixa infracció tenen entre si caràcter independent, llevat del supòsit en què l'obligació prevista legalment correspongui a diverses persones conjuntament, les quals han de respondre solidàriament de les infraccions que cometin i de les sancions que se'ls imposin.
↑ 7.5 Responsabilitat | ↑ Índex de la unitat
7.6 Prescripció urbanística
Un altre aspecte a tenir en compte és la prescripció urbanística. Cal diferenciar entre la prescripció de les ordres de restauració i la de les infraccions i sancions urbanístiques.
7.6.1 Prescripció de l'acció de restauració i de l'ordre de restauració
Article 207 de la Llei d'urbanisme.
L’acció de restauració de la realitat física alterada i de l’ordre jurídic vulnerat prescriu al cap de sis anys d’haver-se produït la vulneració de la legalitat urbanística o, si s’escau, del finiment de les actuacions il·lícites o el cessament de l’activitat il·lícita. Si aquestes actuacions tenen l’empara d’un títol administratiu il·lícit, l’acció de restauració prescriu al cap de sis anys d’haver-se produït la declaració de nul·litat o anul·labilitat pertinent, sia en via administrativa o sia per sentència judicial ferma.
L’acció de restauració i l’ordre dictada de restauració no prescriuen mai amb relació a les vulneracions de la legalitat urbanística que es produeixen en terrenys que el planejament urbanístic destina al sistema urbanístic d’espais lliures públics o al sistema viari, o classifica o ha de classificar com a sòl no urbanitzable en virtut del que disposa l’article 32.a.
7.6.2 Prescripció d'infraccions i de sancions urbanístiques
Les infraccions urbanístiques:
- molt greus prescriuen al cap de sis anys,
- les greus prescriuen al cap de quatre anys i
- les lleus prescriuen al cap de dos anys.
- El termini comença a comptar des de la finalització total de les obres.
- La càrrega de la prova no la suporta l’administració, sinó l’administrat que voluntàriament s’ha col·locat en una situació de clandestinitat i que, per tant, ha creat la dificultat pel coneixement del dies a quo.
- En cas d’obres ocultes, el termini de prescripció no comença a comptar fins al moment en què l’administració té coneixement de l’acte (Sentència del Tribunal Suprem de 18 de desembre de 1991: […] estamos en presencia de obras interiores de los que la administración no pudo tener conocimiento hasta la fecha en la que realizó la inspección en el domicilio del recurrente, y es a partir de ese momento cuando ha de computarse el plazo de cuatro años.").
- Infracció continuada: la prescripció és des de la data de finalització de l'activitat antijurídica, no la de l'inici.
Mitjans de prova per acreditar la prescripció:
- Imatge aèria de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
- Prova pericial. Valoració per part de l’administració.
- Imatge o dades incorporades en un altre expedient administratiu.
- Manca de valor probatori de factures o testimonis veïns.
Infracció molt greu: la vulneració, en més d’un 30%, en sòl urbà o urbanitzable delimitat, dels paràmetres imperatius establerts pel planejament urbanístic relatius a densitat d’habitatges, nombre d’establiments, sostre, alçària, volum, situació de les edificacions i ocupació permesa de la superfície de les finques o les parcel·les.
Infracció greu: la vulneració, en més d’un 10% i fins a un 30%, en sòl urbà o urbanitzable delimitat, dels paràmetres imperatius a què fa referència o l’incompliment del deure de conservació de terrenys, urbanitzacions, edificacions, rètols i instal·lacions en general, en condicions de seguretat.
Infracció lleu: la vulneració, fins a un 10%, en sòl urbà o urbanitzable delimitat, dels paràmetres imperatius a què fa referència, l’incompliment del deure de conservació dels terrenys, les urbanitzacions, les edificacions, els rètols i les instal·lacions en general en condicions de salubritat i decòrum públic o els actes greus o molt greus que siguin legalitzables i s’ajustin al que estableix l'article 216 per legalització efectiva.
Les infraccions urbanístiques lleus per legalització efectiva estan regulades en l'article 216 del TRLU, i els actes tipificats com a infraccions greus o molt greus pels articles 213 i 214 que siguin legalitzables constitueixen infracció urbanística lleu si, abans que recaigui la resolució sancionadora en el procediment corresponent, els presumptes infractors n'han instat en la forma deguda, davant l'administració competent, la legalització, i aquesta s'ha aprovat o autoritzat.
Infraccions connexes
Un altre concepte a tenir en compte en el règim sancionador urbanístic són les infraccions connexes, previstes en l'article 224. En el cas que sobre un mateix subjecte s'instrueixi un expedient sancionador per més d'una infracció entre les quals hi hagi connexió de causa i efecte, se li ha d'imposar la sanció que correspongui a la infracció comesa més greu, per a la graduació de la qual s'ha de tenir en compte el resultat final perseguit i el dany causat.
En aquest cas s'han d'imposar a les persones responsables, en els supòsits de concurrència de dues o més infraccions urbanístiques altres que les esmentades, les multes corresponents a cadascuna de les infraccions comeses, si bé mitjançant un únic expedient de protecció de la legalitat urbanística. En aquest cas, l'òrgan competent per imposar les multes és el que té atribuïda la competència per imposar la sanció de més quantia.
7.7 Quantia de les sancions
D'acord amb l'article 219 del TRLU, les infraccions urbanístiques tipificades per aquesta Llei se sancionen amb les multes següents:
- Les infraccions urbanístiques lleus, amb una multa de fins a 3.000 euros.
- Les infraccions urbanístiques greus, amb una multa de fins a 150.000 euros.
- Les infraccions urbanístiques molt greus, amb una multa de fins a 1.500.000 euros.
En qualsevol cas, les quanties de les multes fixades s’han d’incrementar fins a la quantia del benefici obtingut pels infractors, si aquest és superior.
El Reglament de Protecció de la Legalitat Urbanística modula alguns d'aquests imports de les multes atenent les circumstàncies següents:
- En cas que l’import obtingut sigui superior a les quanties màximes que estableix l'article 219 de la Llei d’urbanisme, s’ha de reduir l’import fins que coincideixi amb la quantia màxima que correspongui a la classe d’infracció de què es tracti.
- En cas que l’import obtingut sigui inferior a 300 euros, s’ha d’incrementar l’import fins que coincideixi amb aquesta quantia mínima.
- En cas que l’import obtingut se situï entre les quanties màxima i mínima a què fan referència les lletres a i b, s’ha d’arrodonir l’import al múltiple de 100 més proper per excés o per defecte, tenint en compte les quanties màxima i mínima esmentades.
7.8 Conseqüències de les infraccions
Una vegada efectuada una inspecció, cal determinar quin procediment incoem com administració competent. Al llarg dels apartats següents examinarem els procediments de restitució de la legalitat urbanística i els procediments sancionadors que la llei habilita en funció del resultat de la inspecció.
7.8.1 Procediment per dictar ordres d’execució (incompliment del deure de conservació)
Quan a la inspecció detectem un incompliment de les persones propietàries de tota classe de terrenys, construccions i instal·lacions dels deures d'ús, conservació i rehabilitació establerts, hem d'obrir un procediment d'ordre d'execució d'acord amb l'esquema següent:
↑ 7.8 Conseqüències de les infraccions | ↑ Índex de la unitat
7.8.2 Contingut de les ordres d'execució
Article 90 del RPLU.
- Les ordres d’execució han de detallar amb claredat i precisió els actes que les persones obligades han d’executar i han d'establir el termini per executar-los voluntàriament en proporció a l'entitat i la complexitat que tinguin.
- Les resolucions que dictin les ordres esmentades han d’advertir que el seu incompliment habilita l’administració per:
- Executar forçosament l’ordre incomplerta pels mitjans establerts legalment.
- Si escau, incloure l’immoble en el registre municipal de solars sense edificar.
- Quan els actes ordenats requereixin un projecte tècnic d’obres per executar-los, la resolució que els ordeni pot adjuntar-lo a la mateixa resolució. Si no ho fa, la persona obligada ha de sol·licitar i obtenir la llicència urbanística corresponent prèviament a l’execució dels actes ordenats. En tot cas, l’elaboració del projecte tècnic d’obres és a càrrec de la persona obligada.
↑ 7.8 Conseqüències de les infraccions | ↑ Índex de la unitat
7.8.3 Risc imminent per a la salut i la seguretat
Quan, per raons d’urgència fonamentades en situacions de risc imminent per a la salut de les persones o la seguretat de les persones o les coses, sigui necessari executar actes de conservació, rehabilitació i protecció que no admetin demora, l’òrgan municipal competent pot ordenar-ne l'execució immediata en qualsevol moment, sense l’audiència prèvia de les persones interessades i sota la direcció dels serveis tècnics municipals. En aquests casos, l’ordre d’execució es pot donar de paraula. Si l’actuació afecta un immoble integrant del patrimoni cultural com a bé cultural d’interès nacional, l’òrgan municipal competent ha de requerir els serveis tècnics del departament competent en matèria de patrimoni cultural perquè intervinguin urgentment en coordinació amb els serveis tècnics municipals.
↑ 7.8 Conseqüències de les infraccions | ↑ Índex de la unitat
7.9 Procediment de suspensió d’obres en curs
Quan a la inspecció detectem unes obres en curs sense llicència o comunicat o no ajustades a aquests, hem d'obrir un procediment d'ordre d'execució d'acord amb el següent esquema de l'article 205 de la Llei d'urbanisme.
7.10 Mesures provisionals
A la resolució d’iniciació del procediment o durant la tramitació del procediment iniciat, l’òrgan competent pot adoptar motivadament les mesures provisionals necessàries per garantir l’efectivitat de la resolució que posi fi al procediment. Entre altres mesures que siguin escaients, es poden adoptar les següents (art. 117 del RPLU):
- La suspensió de les obres en curs d’execució.
- El precintament o la retirada de la maquinària i els materials a emprar en l’execució de les obres.
- La suspensió dels subministraments dels serveis o de la seva contractació.
- La prohibició de la primera utilització i ocupació dels edificis i les construccions i la suspensió de l’atorgament de llicències urbanístiques de primera utilització i ocupació parcials.
Les mesures provisionals adoptades són executives a partir de la notificació a les persones destinatàries (art. 117.2). La resolució que les adopti ha d’advertir que el seu incompliment habilita l’òrgan competent per ordenar l’execució forçosa de les mesures adoptades.
7.11 Suspensió provisional d'obres en curs d'execució
Quan la resolució d’iniciació del procediment faci referència a obres en curs d’execució, l’òrgan competent ha d’ordenar la suspensió immediata de les obres com a mesura provisional mentre no finalitzi el procediment o, si s’escau, no es legalitzi l’acte de què es tracti (art. 118 del RPLU).
L’òrgan competent ha de ratificar, modificar o revocar la suspensió de les obres en curs d’execució que hagi ordenat en el termini de quinze dies següents a la finalització del tràmit d’audiència de la resolució d’iniciació. Si no la ratifica o modifica en aquest termini, l’ordre de suspensió d’obres esdevé ineficaç, però això no impedeix que pugui ordenar-la de nou, supòsit en el qual no cal reiterar l’audiència ja practicada ni ratificar l’ordre dictada de nou.
Conjuntament amb la ratificació o modificació de la suspensió provisional d’obres, s’ha d’efectuar, quan sigui pertinent, el requeriment per a la legalització en els termes que estableix l'article 116.1.c.
↑ Índex de la unitat
7.12 Procediment de legalització d'obres finalitzades
D'acord amb l'article 116 del RPLU, en el cas que el procediment de protecció de la legalitat urbanística vulnerada s’incoï amb vista a restaurar la realitat física alterada i l’ordre jurídic vulnerat per actes executats sense disposar del títol administratiu habilitant o sense efectuar la comunicació prèvia que s’exigeixen, o sense ajustar-se a les condicions del títol administratiu atorgat o la comunicació prèvia efectuada, la resolució d’iniciació, segons correspongui:
- Ha de fer saber motivadament si, d’acord amb la legalitat urbanística vigent en el moment d’iniciar el procediment, l’acte de què es tracti és manifestament il·legalitzable o advertir si ha estat objecte de la denegació prèvia del títol administratiu habilitant corresponent.
- Ha de suspendre provisionalment les obres que estiguin en curs d’execució.
- Quan l’acte no sigui manifestament il·legalitzable ni comporti obres en curs d’execució, ha de requerir a la persona interessada que, en el termini de dos mesos a comptar de la notificació, sol·liciti el títol administratiu habilitant o efectuï la comunicació exigida sens perjudici que, si s’escau, pugui ajustar l’acte esmentat al contingut del títol administratiu atorgat o a la comunicació prèvia efectuada.
En tot cas, s’ha d’advertir de les mesures de restauració de la realitat física alterada i l’ordre jurídic vulnerat que es podrien adoptar en el cas que l’acte no sigui legalitzable o no es legalitzi de conformitat amb el requeriment efectuat o que calgui efectuar.
Quan el requeriment de legalització sigui practicat pel departament competent en matèria d’urbanisme, l’òrgan requeridor ho ha de donar a conèixer a l’administració municipal perquè li comuniqui, immediatament que es produeixi, la presentació dins de termini de la sol·licitud requerida i, posteriorment, l’atorgament o la denegació del títol administratiu corresponent o, si s’escau, la presentació dins de termini de la comunicació requerida amb els efectes que li pertoquen.
↑ Índex de la unitat
7.13 Inscripcions en el Registre de la Propietat
D'acord amb l'article 204 de la Llei d'urbanisme, els acords administratius en matèria de protecció de la legalitat urbanística regulats per la legislació aplicable en matèria de sòl, es constaten en el Registre de la Propietat, d'acord amb la legislació hipotecària.
Els òrgans competents en matèria urbanística, segons el que disposa aquesta Llei, poden, a banda del que estableix l'apartat 1, instar el Registre de la Propietat a practicar l'assentament que correspongui respecte als actes administratius següents:
- La suspensió d'actes d'edificació o d'ús del sòl o del subsol efectuats sense llicència o sense ordre d'execució, o bé sense ajustar-se a les condicions que s'hi estableixin.
- La suspensió dels efectes d'una llicència o d'una ordre d'execució i la paralització de les obres iniciades a l'empara d'aquesta.
- La declaració de lesivitat d'una llicència o d'una ordre d'execució.
- L'anul·lació administrativa d'una llicència o d'una ordre d'execució o la resolució administrativa dictada en execució d'una sentència que hagi declarat l'anul·lació.
- L'acord d'enderrocament i de restauració del sòl a l'estat anterior a l'execució de les obres constitutives de la infracció.
- La resolució que, per a finques hipotecàries determinades, constati que queden fora d'ordenació els edificis o les instal·lacions.
- La resolució administrativa que acordi l'execució forçosa dels actes adoptats en virtut d'aquesta Llei.
- Les resolucions que posin fi a un procediment de protecció de la legalitat urbanística.
7.14 Sancions urbanístiques
7.14.1 Graduació de les sancions
Graduació de les sancions d'acord amb la fórmula següent, excepte en determinats casos:
- M és l’import de la multa en euros
- R és el mòdul regulador de la multa.
- VS és el volum edificat en metres cúbics o la superfície de sòl en metres quadrats afectats per la infracció urbanística.
- G és el factor relatiu a la gravetat de la infracció, segons si és lleu, greu o molt greu.
- C és el factor relatiu a les circumstàncies que modulen la responsabilitat (si hi ha atenuants o agreujants).
7.14.2 La fórmula per calcular la sanció. Mòdul regulador i volum
- R = 50: Aquest mòdul s’aplica al volum de les obres afectades per una infracció urbanística, determinat de conformitat amb l’apartat 2. Tanmateix, quan les obres siguin desmuntables amb facilitat i traslladables a un altre indret per reutilitzar-les, s’ha d’aplicar el 75% del mòdul esmentat al seu volum edificat (p. ex., ampliacions de volum, construcció d'habitatges, porxos, canvis d’ús, etc.).
- R = 10: Aquest mòdul s’aplica a la superfície de sòl afectada per una infracció urbanística, sense computar la superfície de sòl ocupada pels volums edificats que puguin resultar afectats per la mateixa infracció (p. ex., pavimentació, urbanitzacions, construccions horitzontals, etc.).
Però, a més, cal tenir en compte el que disposa l'article 138.2 del RPLU, ja que, a l’efecte d’aplicar el mòdul regulador corresponent, el volum de les obres afectades per una infracció urbanística s’ha de determinar d’acord amb els criteris següents:
- S’ha de computar el volum edificat sota coberta, tant el situat per sobre de la superfície del sòl com en el subsol, tenint en compte que només computa el 50% del volum edificat semitancat exteriorment i el 25% del volum edificat sense cap paret de tancament exterior. S’entén per coberta de l’obra l’element que serveix per protegir de la intempèrie les persones i les coses que estiguin a sota.
- Quan les obres no disposin de coberta, s’ha de computar el volum que resulti de multiplicar l’alçària, l’amplada i la fondària màximes corresponents situades per sobre de la superfície del sòl, llevat que es tracti de piscines, basses, dipòsits o similars, supòsit en el qual també s’ha de computar el volum situat per sota de la superfície del sòl.
- Quan la infracció no afecti íntegrament l’obra de què es tracti, només s’ha de computar la part del volum edificat que vulneri la legalitat urbanística.
- En el cas d’obres en curs d’execució, només s’ha de computar el volum efectivament edificat, d’acord amb els criteris establerts a les lletres a i b segons que l’immoble projectat disposi de coberta o n'hagi de disposar o no.
- Quan la infracció urbanística faci referència a l’omissió del deure legal de conservació i rehabilitació de les obres que estiguin en estat ruïnós, s’ha de computar el volum edificat íntegre de l’immoble afectat, llevat que només en resulti afectada una part estructuralment i funcionalment autònoma i separable de la part no afectada, supòsit en el qual només s’ha de computar aquella part.
- En el cas d’ús il·legal de les obres, s’ha de computar el volum edificat íntegre de l’immoble afectat o, si s’escau, de la part destinada a l’ús il·legal.
7.14.3 La fórmula per calcular la sanció. Gravetat i circumstàncies
Circumstàncies que agreugen la responsabilitat de les persones infractores
Article 136.1 de la RPLU:
- Prevaler-se de tenir la titularitat d’un ofici o càrrec públic per cometre una infracció en benefici propi.
- Utilitzar la violència o altres formes de coacció contra funcionaris encarregats de la protecció de la legalitat urbanística.
- Falsificar documents o alterar els supòsits de fet quan els uns i els altres legitimin l’actuació urbanística.
- Aprofitar en benefici propi un estat de necessitat greu pública o dels particulars que en resultin perjudicats.
- Perjudicar una pluralitat de persones afectades.
- Incomplir les ordres de suspensió d’obres, execució o restauració dictades prèviament per l’administració en relació amb els fets constitutius de la infracció.
- Obstaculitzar o dificultar la feina del personal amb funcions d’inspecció urbanística.
- Posar en perill la salut de les persones o la seguretat de les persones i les coses.
- Haver estat sancionat per la comissió d’una infracció i cometre una altra infracció de la mateixa o distinta naturalesa en el termini d’un any a partir que la resolució sancionadora prèvia esdevingui ferma en via administrativa.
Circumstàncies que atenuen la responsabilitat de les persones infractores
Article 136.2 de la RPLU:
a. La manca d’intenció de:
- Cometre la infracció.
- Causar un dany tan greu com el que efectivament s’hagi causat als interessos públics o privats afectats.
- Beneficiar-se econòmicament.
b. Utilitzar mitjans econòmics d’escassa entitat en l’actuació.
c. Obtenir escàs benefici de l’actuació.
d. Ser viable la legalització de l’actuació, quan no s’hagi atès el requeriment de legalització corresponent.
De tot l'anterior, a efectes pràctics, els inspectors urbanístics han de valorar el següent durant la inspecció:
- Classificació i qualificació urbanístiques.
- Caràcter legalitzable o il·legalitzable de les obres.
- Volum de les obres afectades, tant del sòl com del subsol.
- Determinar si les obres són desmuntables amb facilitat i traslladables amb facilitat a un altre indret (p. ex., un bungalou).
- Si el volum edificat està tancat, semitancat o sense cap paret exterior.
- Obres en curs o no. Si està en curs, només s'ha de computar el volum efectivament edificat.
- Si és un canvi d’ús il·legal de local a habitatge, s'ha de computar el volum íntegre de l’immoble afectat o de la part destinada a l’ús il·legal.
- Utilització de mitjans econòmics d’escassa entitat (p. ex, barraca de l’hort destinada a habitatge, magatzem de totxos i bigues).
- Valorar si hi ha atenuants o agreujants.
A més, en el supòsit específic per incompliment del deure de conservació, cal tenir en compte el següent:
- General (art. 139.1.c): En relació amb l’omissió del deure legal de conservació i rehabilitació de les obres altres que les que estiguin en estat ruïnós, el 10% del valor de les actuacions necessàries per complir aquest deure.
- Supòsit de ruïna (art. 138.2.e): Quan la infracció urbanística faci referència a l’omissió del deure legal de conservació i rehabilitació de les obres que estiguin en estat ruïnós, s’ha de computar el volum edificat íntegre de l’immoble afectat, llevat que només en resulti afectada una part estructuralment i funcionalment autònoma i separable de la part no afectada, supòsit en el qual només s’ha de computar aquella part.
A l'hora de fer el pagament, el responsable de la infracció gaudeix de reduccions i increments de la sanció.
7.14.4 Reducció per restauració voluntària
Segons l'article 142 del RPLU, cal reduir l’import de la multa un 80% si l’interessat executa voluntàriament l’ordre de restitució i, si s’escau, paga voluntàriament la indemnització dels danys causats abans que la sanció sigui ferma. Així mateix, d’acord amb l'article 142.1 del RPLU, cal reduir l’import de la multa un 60% si l’interessat executa voluntàriament l’ordre de restitució i, si s’escau, paga voluntàriament la indemnització dels danys causats després que la sanció sigui ferma, però abans que es dicti una ordre d’execució forçosa. Si la restauració i la indemnització són parcials, cal fer una reducció de la multa en proporció a aquestes. Les reduccions s’han d’aplicar a petició de l’interessat, però també es poden donar d’ofici si es comprova que l’interessat ha executat les mesures voluntàriament.
7.14.5 Increment per benefici econòmic superior
D’acord amb l'article 143 del RPLU, quan el benefici econòmic obtingut per la persona infractora sigui superior al resultat de sumar la multa que pertoqui d’acord amb els articles precedents, el cost de les mesures de restauració de la realitat física alterada i l’ordre jurídic vulnerat i la indemnització dels danys i perjudicis causats, s’ha d’incrementar l’import de la multa que pertoqui fins a igualar la suma amb el benefici econòmic obtingut.
Si la infracció requereix enderrocar l’obra executada il·legalment, no es pot computar el seu valor com a benefici.
↑ 7.14 Sancions urbanístiques | ↑ Índex de la unitat
