9. La inspecció de l’espai públic
9.1 Procediment de restitució de terrasses sense llicència. Model de Barcelona
Cal diferenciar l'ús comú general de l'ús comú especial
- L'ús comú general de les vies públiques és l'ús que es fa d'acord amb la naturalesa dels espais o de les instal·lacions corresponents, essencialment la circulació o l'estada de les persones.
- L'ús comú general de les vies públiques és lliure, sens perjudici del sotmetiment a les normes de capteniment que s'estableixen en l'ordenança corresponent o en altres disposicions d'aplicació.
Article 27. Concepte d'ús comú especial (Ordenança sobre l'ús de les vies i els espais públics de Barcelona)
- L'ús comú especial és el que, sense excloure de forma permanent altres usos, sotmet la via o espai públic afectat a una especial intensitat o perillositat, el que afecta restrictivament els altres usos o el que suposa un aprofitament més enllà dels usos definits com generals.
- Hom considera com a ús comú especial l'ocupació transitòria d'un espai públic, tot impedint el pas o l'estada dels vianants, l'emissió de músiques, o sons i sorolls per sobre del nivell mitjà a la via pública i les activitats que suposen un ús dels espais i les instal·lacions públiques més enllà de la destinació natural.
Article 28. Supòsits d'ús comú especial (Ordenança sobre l'ús de les vies i els espais públics de Barcelona)
En especial, són supòsits d'ús comú especial els següents:
- La instal·lació de mostradors, tancs, màquines expenedores de productes, taquilles, expositors de mercaderies o altres elements que ocupin alguna porció d'espai públic, quan siguin replegables i l'ocupació sigui transitòria.
- L'exercici d'indústries o activitats professionals a la via pública que impliquin un ús intensiu de l'espai públic, com el rodatge de pel·lícules, els autotaxis i automòbils de lloguer.
- Les activitats que impedeixin o limitin els usos generals a què està destinada la via pública, com la celebració de proves esportives, la instal·lació de parades o casetes per a tot tipus d'activitats quan no tinguin una durada superior a un dia.
- L'obertura al subsol de cales, canalitzacions, connexions, cambres i galeries de servei, com també l'execució d'obres per a la instal·lació de xarxes o instal·lacions de serveis o similars als espais públics.
- La celebració d'actes públics.
- L'acampament als espais públics o als vehicles estacionats en aquests. L'acampament inclou la instal·lació estable a la via pública o la pernocta en aquesta.
- La publicitat dinàmica, ja sigui manual, mitjançant l'ús de vehicles o oral.
Terrasses com a ús privatiu
Una menció especial mereixen les terrasses com a ús privatiu. A part del seguit d'infraccions que es poden cometre, cal diferenciar la recuperació de l'ús de l'espai públic en funció de si és de titularitat municipal o privada, tal com es regula, per exemple, a Barcelona en l'Ordenança de terrasses de Barcelona.
Terrasses sense llicència en espais d’ús públic de titularitat municipal
Les instal·lacions de terrasses subjectes a aquesta Ordenança i els seus elements integrants, que es trobin sobre espais d’ús públic de la titularitat municipal sense la preceptiva llicència o que excedeixin la superfície autoritzada, poden ser retirats mitjançant una ordre de l’òrgan competent, en l’exercici de la potestat de recuperació d’ofici de l’Ajuntament.
Els serveis municipals poden executar l’ordre sense més avís que la notificació de l'ordre a la persona interessada. Aquesta notificació es pot dur a terme en el mateix moment de la retirada o de l’acte de l’execució material.
L’ordre de retirada empara totes les execucions materials que calgui fer mentre persisteixin les circumstàncies que la van motivar. En el cas de resistència al desallotjament, s’han d’adoptar les mesures necessàries per recuperar la possessió del domini públic.
Terrasses sense llicència en espais d’ús públic de titularitat privada
Les instal·lacions de terrasses subjectes a aquesta Ordenança sobre espais privats d’ús públic sense llicència, poden ser objecte de les mesures provisionals prèvies de suspensió. Amb aquesta finalitat, l’Ajuntament pot ordenar motivadament, prèvia audiència a la persona interessada, la suspensió de la terrassa i la retirada dels seus elements.
La mesura provisional prèvia ha de ser confirmada, modificada o revocada en l’acord d’iniciació del procediment sancionador corresponent, que s’ha d’efectuar en el termini màxim de quinze dies des de l’adopció de la mesura. La mesura provisional resta sense efecte si no s’obre l’expedient sancionador dins d'aquest termini o si l’acord d’iniciació no conté cap pronunciament exprés.
Cal tenir en compte també l'article 56 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
- Un cop iniciat el procediment, l’òrgan administratiu competent per resoldre pot adoptar, d’ofici o a instància de part i de manera motivada, les mesures provisionals que consideri oportunes per assegurar l’eficàcia de la resolució que es pugui dictar, si hi ha elements de judici suficients per a això, d’acord amb els principis de proporcionalitat, efectivitat i onerositat menor.
- Abans de la iniciació del procediment administratiu, l’òrgan competent per iniciar o instruir el procediment, d’ofici o a instància de part, en els casos d’urgència inajornable i per a la protecció provisional dels interessos implicats, pot adoptar de manera motivada les mesures provisionals que siguin necessàries i proporcionades. Les mesures provisionals han de ser confirmades, modificades o aixecades en l’acord d’iniciació del procediment, que s’ha d’efectuar dins dels quinze dies següents a la seva adopció, el qual pot ser objecte del recurs que escaigui.
- En tot cas, les mesures esmentades queden sense efecte si no s’inicia el procediment en el termini esmentat o quan l’acord d’iniciació no contingui un pronunciament exprés sobre aquestes mesures.
