• 1. Introducció a la transparència

• 2. Aspectes generals de la transparència (publicitat activa i dret d’accés)

2.1 Marc normatiu
2.2 Subjectes obligats
2.3 Subjectes responsables

• 3. La publicitat activa

3.1 Disposicions generals
3.2 Informació a publicar als portals de transparència
3.3 El límit de la protecció de dades en la publicitat activa

• 4. Els grups d’interès

4.1 Concepte
4.2 El Registre de grups d’interès de Catalunya

• 5. La reutilització de la informació pública

5.1 Concepte i aspectes generals
5.2 Marc normatiu
5.3 Límits a la reutilització
5.4 Modalitats de reutilització
5.5 Condicions de reutilització
5.6 Tarifes
5.7 Procediment
5.8 Règim sancionador
5.9 La reutilització a la LTC
5.10 La reutilització al RLTC

El concepte de publicitat activa es refereix a la informació pública que han de publicar als portals de transparència els subjectes obligats de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (en endavant, LTC).

Fa temps que es diu que les administracions públiques haurien de ser com una casa de vidre, és a dir, transparents. Això permetria a qualsevol persona saber què es fa a les administracions, en quins criteris es basen per prendre decisions, quines decisions es prenen o en què es gasten els recursos públics. És a dir, la ciutadania té dret a saber què es fa a les administracions públiques i com ho fan. Tota l’activitat de l’Administració ha d’estar sotmesa a l’escrutini de la ciutadania.

De fet, amb el Govern obert s’està anant més enllà. En efecte, ja no es tracta només de permetre que la ciutadania visualitzi el que es fa a l’Administració i com es fa. La finalitat del Govern obert és permetre a les persones de participar en la presa de decisions, de tal manera que es tinguin en compte les preferències manifestades per la ciutadania a través d’enquestes, fòrums i altres canals de participació. Així ho apuntava l’exconseller Romeva, quan explicava que, amb el Govern obert, “hem passat de treballar per la ciutadania, a treballar amb la ciutadania”.

En tot cas, ja d’entrada caldria deixar clara una idea: la transparència té per objectiu permetre que les persones puguin fiscalitzar l’actuació pública, no els veïns. Això no vol dir que, a vegades, per poder fiscalitzar o controlar una actuació pública, pugui ser necessari accedir a determinades dades que afecten altres persones. Per exemple, per determinar si hi ha hagut un tracte de favor o actuacions il·lícites. Però cal insistir que la finalitat de la transparència no és el control de la ciutadania, sinó de l’Administració.

Abans de continuar l’estudi de la transparència, cal fer referència a unes idees prèvies:

En definitiva, els empleats públics han de ser molt transparents, però es pot avançar ja que la ciutadania no podrà accedir a tota la informació que obra en poder de les administracions públiques, com veurem en estudiar els límits a aquest dret a saber.

La transparència és inherent als sistemes democràtics. Així se simbolitza en la frase següent, d’autor desconegut: “Les dictadures fan transparents els ciutadans i opacs els governants; mentre que a la democràcia és -o ha de ser- a l’inrevés.”

En efecte, la transparència permet tenir una ciutadania informada, la qual cosa en fomenta la participació en la presa de decisions. Al seu torn, permet el control i el retiment de comptes, de manera que es reforça la legitimitat democràtica, i això genera confiança en la ciutadania.

En aquest punt també cal fer referència a la importància de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en la transparència i el Govern obert. És evident que les eines d’internet faciliten a les administracions públiques de ser transparents i obertes, per arribar a la ciutadania i permetre'n la participació.

Encara que la transparència és inherent als sistemes democràtics, a l’Estat espanyol la transparència no va venir de la mà de la democràcia. En efecte, no va ser fins ben entrat el segle XXI que els partits polítics van començar a parlar de transparència i a incorporar-la als seus programes electorals, amb compromisos d’aprovar una llei de transparència i accés a la informació.

L’any 2011 Espanya era un dels pocs estats democràtics sense llei de transparència i accés, un cas insòlit en el context europeu. En aquella època estàvem immersos en una situació de crisi política i institucional, en què els escàndols de corrupció eren continus, la qual cosa generava desconfiança en la ciutadania envers els governants. Així, en les enquestes en què es preguntava a la ciutadania pels problemes, la corrupció estava entre els que consideraven més importants.

Davant aquella situació de crisi i corrupció generalitzada, la societat va començar a reaccionar, i van néixer moviments socials que reivindicaven més transparència i accés a la informació de les administracions públiques.

En definitiva, tots aquests elements van fer que ens trobéssim davant del que s'anomena una tempesta perfecta, un cúmul de circumstàncies que van propiciar la promulgació de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació i bon govern (LTE), estatal.

Vam passar de la tempesta perfecta a una allau de lleis de transparència, ja que, a banda de la llei estatal, es van anar aprovant un munt de lleis de transparència autonòmiques, com ara la llei catalana, al final del 2014.

☝ Índex de la unitat 1

La transparència és un principi vinculat al dret a una bona administració, i està regulada en diverses normes:

• Article 15 del Tractat de Funcionament de la UE: "1. A fin de fomentar una buena gobernanza y de garantizar la participación de la sociedad civil, las instituciones, órganos y organismos de la Unión actuarán con el mayor respeto posible al principio de apertura."

• Article 71.4 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya: d'acord amb el principi transparència, l'Administració de la Generalitat de Catalunya ha de publicar informació perquè els ciutadans en puguin avaluar la gestió.

• Llei estatal 39/2015, de procediment administratiu comú de les administracions públiques: fa diverses mencions al principi de transparència en la tramitació de procediments.

• Llei estatal 40/2015, de règim jurídic del sector públic: estableix el principi de transparència en l'actuació i les relacions del sector públic (art. 3.1.c).

• Llei 26/2010, de règim jurídic i procediment de les administracions públiques catalanes: en diversos articles es refereix també al principi de transparència (art. 2.d i 31.2.7).

• Llei 37/2007, de reutilització de la informació pública, així com el Reial decret 1495/2011, que aprova el reglament que la desenvolupa.

• Llei 29/2010, d’ús dels mitjans electrònics al sector públic català.

• Llei estatal 19/2013, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTE).

• Llei 19/2014, de transparència, accés a la informació i bon govern (LTC).

• Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública (RLTC).

• Decret 400/2021, de 14 de desembre, de la Comissió Interdepartamental de Govern Obert (CIGO).

• Llei 10/2001, d'arxius i gestió de documents: imposa la publicitat activa respecte de la informació sobre els arxius, com ara la descripció documental per tal que la ciutadania pugui localitzar informació, o també la divulgació del registre d’eliminació de documents.

• Acord GOV/82/2016, pel qual s’aprova el Codi de conducta dels alts càrrecs i el personal directiu de l’Administració de la Generalitat, i s’adopten altres mesures de transparència, grups d'interès i ètica pública.

• Decret llei 1/2017, pel qual es crea el Registre de grups d’interès de Catalunya.

• Decret 111/2017, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (GAIP).

La transparència i el dret d’accés són dos conceptes que van lligats. Fins i tot s’acostumen a utilitzar de forma indistinta, però en realitat cal saber diferenciar la transparència i el dret d’accés.

Sobre la connexió entre la publicitat activa i el dret d’accés, el Síndic de Greuges ja indicava, abans de l'aprovació de la LTC, que com més informació es divulgués de manera proactiva (publicitat activa), menys sol·licituds d’accés hi hauria. En efecte, això és així: com més informació proporcioni l’Administració als seus portals, menys informació serà requerida per la ciutadania per avaluar la gestió pública.

En aquest punt cal acudir a les definicions que fa la legislació d’aquests dos conceptes de transparència i dret d’accés.

La LTE, en el concepte de “transparència” (títol I) inclou tant la publicitat activa (capítol II) com el dret d’accés a la informació pública (capítol III).

Per contra, la LTC ha optat per vincular el concepte de transparència només a la publicitat activa. Val a dir, però, que està generalment admès el fet d’utilitzar el mot "transparència", per referir-se als dos conceptes, és a dir tant a la publicitat activa com al dret d’accés: perquè una administració sigui transparent ho ha de ser en les dues vessants, tant en la publicitat activa com en l’atenció de les sol·licituds d’accés a informació pública.

Veiem com defineix ambdós conceptes la LTC en l'article 2:

Tenim, per tant, dues lleis de transparència vigents (LTE i LTC), de manera que cal saber quina s’ha d’aplicar, sobretot en els punts en què hi pot haver divergències entre si.

Pel que fa la publicitat activa, és molt important tenir en compte l’article 5.2 de la LTE: “Les obligacions de transparència que conté aquest capítol s’entenen sens perjudici de l’aplicació de la normativa autonòmica corresponent o altres disposicions específiques que disposin un règim més ampli en matèria de publicitat.”

Les administracions catalanes han d’acudir primer a la LTC, òbviament, però no es pot prescindir de la LTE. Així, la LTC pot obligar a publicar més informació de la que ha establert amb caràcter de mínims la LTE. Però la LTC no pot obligar a publicar menys informació que la LTE. I si això passa en relació amb alguna informació concreta, caldrà aplicar la LTE, pel seu caràcter bàsic o de mínims en relació amb la informació a publicar als portals de transparència.

Val a dir que, en general, el legislador català ha optat per ampliar la informació susceptible de publicitat activa i també l’ha detallada amb més precisió. Prova d’això és que la LTE dedica tres articles (6, 7 i 8) a enumerar la informació que ha de ser objecte de publicitat activa; mentre que la LTC hi dedica vuit preceptes (del 8 al 15), amb un contingut molt més detallat i exhaustiu.

Però en algun aspecte concret, la LTC s’ha quedat més curta que la LTE, com succeeix en la publicació de les resolucions d’autorització o reconeixement de compatibilitat dels empleats públics, que no caldria publicar segons la LTC, però cal fer-ho pel caràcter de mínims de la LTE (art. 8.1.g).

En definitiva, pel que fa a la publicitat activa, les administracions públiques catalanes han d’aplicar les determinacions de la LTC, excepte en els aspectes en què no hagi ampliat sinó restringit les determinacions de la LTE, casos en què caldrà aplicar el que disposa aquesta Llei.

☝ Índex de la unitat 1

L’article 3 de la LTC es refereix a l’àmbit d’aplicació subjectiu de la llei, és a dir, els subjectes als quals s’imposen obligacions de transparència. És un precepte complex, ja que les obligacions imposades en relació amb la publicitat activa i el dret d’accés, difereixen en funció de la tipologia dels subjectes obligats, que van més enllà de les administracions públiques, tal com s’anuncia en el preàmbul de la LTC:

En relació amb el Parlament, val a dir que aquestes adaptacions s’han fet a través de la modificació del seu Reglament, en les quals s’ha establert l’existència d’un portal de transparència propi, així com la possibilitat d’atorgament a la GAIP de les facultats de resoldre reclamacions d’accés a informació pública, opció que requereix, però, la formalització d’un conveni entre ambdues institucions (art. 219 del Reglament del Parlament).

Tornant a l’àmbit d’aplicació subjectiu de l’article 3 de la LTC, i per facilitar la comprensió sobre els subjectes obligats, podem fer una classificació de tres tipus o categories de subjectes, en funció del grau d’intensitat d’aplicació de la LTC.

a) Administracions públiques: intensitat màxima / aplicació íntegra (publicitat activa i dret d’accés)

En aquesta primera categoria s’inclouen les entitats que segons la definició de l’article 2.f de la LTC tenen la consideració d’administracions públiques als efectes d’aquesta Llei, que no és del tot coincident amb les definicions que fan les lleis de règim jurídic i procediment administratiu del concepte "Administració pública":

- Article 3.1.a: Administració de la Generalitat de Catalunya i ens que integren l’Administració local.

- Article 3.1.b: organismes i ens públics vinculats/dependents, societats, fundacions, entitats independents, institucions estatutàries (Síndic de Greuges, Sindicatura de Comptes, etc.), corporacions de dret públic, consorcis, etc.

- Article 3.1.c: universitats públiques i ens instrumentals vinculats a aquestes.

b) Entitats privades: intensitat mitjana / aplicació parcial (només publicitat activa)

En aquesta categoria s’inclouen les entitats privades de l’article 3.4 de la LTC, les quals no formen part del sector públic, però també estan obligades a disposar de portal de transparència:

- Partits polítics (i associacions i fundacions vinculades), sindicats i organitzacions empresarials.

- Entitats privades perceptores de subvencions i ajuts si:

c) Entitats vinculades: intensitat mínima / aplicació indirecta (ni publicitat activa ni dret d’accés, només estan obligades indirectament)

S’inclouen persones i/o entitats vinculades a les administracions públiques per l'activitat que presten:

- Article 3.1.d: exerceixen funcions públiques o potestats administratives o que presten serveis públics; o bé que perceben fons públics per al funcionament o les activitats.

- Article 3.1.e: presten serveis d'interès general o universal.

En aquests casos, les obligacions de publicitat activa i/o dret d’accés recauen sobre l'administració pública responsable i, a tal efecte, les persones i les entitats d’aquest tercer bloc han d'informar del següent:

• Activitats relacionades amb l’exercici de funcions públiques, la gestió de serveis públics i la percepció de fons públics. S'entén per "fons públics" qualsevol forma d'aportació de fons públics sense contraprestació directa, provinents de qualsevol administració pública, sempre que tinguin caràcter corrent, siguin destinats a finançar despeses de funcionament de la persona receptora i es consignin en el capítol 4 del pressupost de despesa (excepte la percepció de fons públics per una persona física amb motiu de les seves circumstàncies personals d'especial vulnerabilitat social).

• En els serveis d'interès general o universal, les activitats subjectes a supervisió i control de les administracions públiques. S'inclouen en el concepte de "serveis d'interès general o universal", entre d'altres, les activitats que tenen per objecte el subministrament energètic, d'aigua, els serveis postals, de telecomunicacions o de transport.

• Si les activitats de la persona/entitat que es fan per compte de les administracions públiques són superiors al 25% del volum de negoci, han d’informar de les retribucions dels càrrecs directius. En relació amb aquest concepte de “càrrec directiu”, i a l'efecte d’informar de les retribucions a l’administració pública responsable, l'article 11 del RLTC ha fixat el criteri de considerar càrrecs directius i òrgans de direcció o administració de persones jurídiques les persones que compleixin alguna de les condicions següents:

Al marge d'això, les entitats a les quals es refereixen les lletres d i e de l'article 3.1 de la LTC han de subministrar a les administracions públiques la informació que els sol·liciti (per exemple, per donar resposta a una sol·licitud d’accés) en el termini de 10 dies hàbils des de la recepció del requeriment, llevat que s’indiqui un termini diferent en el títol jurídic que estableixi l'exercici de funcions públiques o potestats administratives, la prestació de serveis públics, la percepció de fons públics o la prestació de serveis d'interès general o universal.

A aquests tres blocs de subjectes obligats amb intensitat diferent, cal afegir-hi els grups d’interès, també coneguts com lobbys o grups de pressió. A banda del que indicarem més endavant, podem avançar ja que aquests grups estan obligats a inscriure’s en el Registre públic de grups d’interès, i han de fer pública la informació que es determina en els preceptes que el regulen (títol IV de la LTC, art. 46-53).

L’article 3.6 de la LTC disposa que cada subjecte obligat és responsable de la seva informació, tant de la que inclou en el seu portal de transparència, com de la que incorpora al Portal de la Transparència de Catalunya. Per tant, encara que el Portal de la Transparència de Catalunya -que aglutina tots els portals de transparència-, el gestioni l’Administració de la Generalitat (art. 5.5 de la LTC), dels eventuals incompliments, ja siguin per defecte o per excés, en respon el subjecte titular de la informació.

☝ Índex de la unitat 1

Un cop precisats els subjectes obligats, l’article 4 de la LTC determina, ja dins de cada subjecte, que els òrgans i/o les persones responsables de l’aplicació de les obligacions de la LTC són els alts càrrecs i el personal al servei de les administracions públiques. A aquest efecte, inclou en el concepte “alt càrrec” els següents:

• Al servei de la Generalitat, els que estableix la legislació d’incompatibilitats dels alts càrrecs: president o presidenta, consellers, secretaris generals, directors generals i equivalents.

• Al servei de l’Administració local: en tot cas, els càrrecs electes i els titulars dels òrgans que exerceixen funcions de gestió o d'execució de caràcter superior, que han d'ajustar la seva actuació a les directrius marcades per l'òrgan de govern de la corporació, d'acord amb el que disposa la normativa de règim local (art. 7.1 del RLTC).

• Al servei dels altres organismes de l’article 3 de la LTC (universitats, corporacions, consorcis, etc.): els titulars o membres dels òrgans de govern i càrrecs directius.

Entre els sistemes de garanties de la LTC consta un règim sancionador que estudiarem més endavant, que estableix imposar multes i altres sancions als qui tenen la consideració d’alt càrrec, i aplicar el règim disciplinari al personal al servei de les administracions públiques.

La normativa de transparència també ha establert l’existència d’altres òrgans amb funcions en matèria de transparència, encara que la responsabilitat recaigui sobre els alts càrrecs i/o el personal al servei de les administracions públiques. En aquest sentit, cal referir-se a les unitats d’informació, establertes en el RLTC, que són les unitats o els òrgans de les administracions públiques que desenvolupen tasques relacionades amb la coordinació, la comunicació, el suport i l'assessorament a les unitats dependents i a la ciutadania en l'àmbit de la publicitat activa i l'accés a la informació pública. Cada administració pública ha de designar una unitat o òrgan per dur a terme aquestes funcions.

En l’àmbit de la Generalitat de Catalunya, correspon a les secretaries generals de cada departament assumir la funció d’unitat d’informació. Les disposicions d'estructura i organització de cada departament han d'indicar els òrgans departamentals que, amb rang orgànic mínim de sub-direcció general i amb funcions comunes de caràcter horitzontal o amb funcions específicament relacionades amb la informació, han d'exercir aquesta funció. Mentre no s'aprovin les disposicions d'estructura i organització, les persones titulars de les secretaries generals de cada departament han de designar, mitjançant resolució, els òrgans departamentals que, amb rang orgànic mínim de sub-direcció general, assumeixin la funció d'unitat d'informació.

Pel que fa a les entitats del sector públic de l'Administració de la Generalitat, poden designar la unitat que assumirà les funcions d’unitat d’informació, o bé acordar que siguin exercides per la unitat d’informació del departament del qual depenguin o al qual estiguin vinculades.

☝ Índex de la unitat 1

En l’apartat anterior hem abordat diversos aspectes generals recollits al títol I de la LTC, referits tant a la publicitat activa com al dret d’accés, com ara els subjectes obligats o els subjectes responsables d’eventuals incompliments. Pertoca ara analitzar el títol II de la LTC, que s’inicia amb un primer capítol dedicat a uns aspectes transversals, però centrats en la transparència en sentit estricte, és a dir, en la publicitat activa.

L’article 5 de la LTC conté diverses “disposicions generals” que han de tenir en compte els subjectes obligats a la publicitat activa:

A continuació, l’article 6 de la LTC enumera un seguit d’obligacions de transparència que els subjectes han de tenir en compte en publicar la informació:

Finalment, l’article 7 de la LTC es refereix als “Límits a les obligacions de transparència”, i disposa que, amb caràcter general, els límits aplicables a les obligacions de transparència són els mateixos que per al dret d’accés a la informació pública, i especialment els relatius a la protecció de dades de caràcter personal. L’article 5.3 de la LTE conté una determinació similar sobre l’aplicació a la publicitat activa dels mateixos límits establerts per al dret d’accés, i afegeix que “quan la informació contingui dades especialment protegides, la publicitat només s’ha de portar a terme amb la dissociació prèvia d’aquestes”, de manera que inclou una prohibició general d’incloure en els portals dades especialment protegides, ara denominades "categories especials de dades" (art. 9 del RGPD).

En aquest punt caldrà tenir en compte, doncs, tot el que s’explica més endavant, en l’apartat relatiu als límits al dret d’accés a la informació pública. Sobretot, caldrà tenir en compte els límits derivats del dret a la protecció de dades personals, el qual no impedeix publicar als portals de transparència dades personals, però sí que exigeix disposar d’una base jurídica que legitimi aquest tractament.

I quina és la base jurídica que legitima la publicació de dades personals als portals de transparència? Hi podrien concórrer dues bases jurídiques: d’una banda, que la publicació de dades personals sigui necessària per donar compliment a una obligació legal (art. 6.1.c del RGPD), aplicable a la informació en què la LTC imposa la seva publicació, com seria el cas de les dades identificatives de les persones físiques adjudicatàries de contractes o perceptores de subvencions; de l'altra, també podria concórrer la base jurídica relativa a la necessitat del tractament per complir una missió en interès públic o exercir poders públics (art. 6.1.e del RGPD).

En tot cas, el fet de disposar d’una base jurídica que legitima la publicació de dades personals als portals de transparència no eximiria de l’aplicació del principi de minimització de les dades (art. 5.1.c del RGPD), en virtut del qual s’han de tractar -en aquest cas, publicar- només les dades que siguin pertinents i necessàries per a la finalitat de transparència perseguida. Una manifestació d’aquest principi de minimització de les dades, la trobem en la disposició addicional setena de la Llei orgànica 3/2018, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals (LOPDGDD), en la qual es determina que, si s’han de publicar actes administratius amb dades personals, la identificació de les persones afectades s’ha de fer amb el nom i cognoms i el número de DNI parcial (de la quarta a la setena xifra, segons el criteri adoptat per les autoritats de protecció de dades), i en cap cas s’ha de publicar de manera conjunta el nom i cognoms i el número complet del DNI.

A més de les limitacions legals aplicables a la publicitat de dades de persones físiques derivades de la protecció de dades de caràcter personal, aquesta publicació ha de ser omesa motivadament en els casos en què aquestes persones es trobin en una situació de protecció especial de violència de gènere o amenaça terrorista, entre d'altres, que es pugui veure agreujada amb motiu de la publicació d'aquestes dades, prèvia ponderació de l'omissió (art. 14.2 del RLTC).

L’article 14.3 del RLTC també estableix que en casos en els quals l'aplicació d'un límit estigui motivada explícitament en un informe, aquest s'ha de publicar en el lloc que ocuparia la informació que es deixa de publicar en virtut de l'aplicació del límit, prèvia anonimització. Ara bé, si l'informe pot revelar informació afectada pel límit, és suficient publicar un extracte o resum del contingut, de tal manera que no permeti revelar la informació afectada pel límit.

També s’ha de publicar un resum, extracte o llista, sempre que la protecció de l'interès o del bé jurídic tutelat pel límit ho permeti, quan l'aplicació d’aquest límit afecti només una part de la informació que s'ha de publicar.

I per acabar amb l’article 7 de la LTC, relatiu als límits a la publicitat activa, l’apartat 2 assenyala que el principi de transparència s’ha d’interpretar i aplicar en tots els casos de manera preferent. D’acord amb aquesta premissa, qualsevol limitació en l’aplicació del principi de transparència s’ha de fonamentar en un límit o una excepció expressament establerts per una norma amb rang de llei. Aquesta determinació cal relacionar-la amb la disposició final 1.2 de la LTC, en la qual es disposa que “Les lleis sectorials s’han d’interpretar d’acord amb el que estableix aquesta llei. En cas que estableixin excepcions respecte al règim general, aquestes han de ser explícites i respondre a una causa que les justifiqui.”

☝ Índex de la unitat 1

Entrem ja en l’estudi de la informació que cal publicar als portals de transparència. A aquest respecte, val a dir que abans de les lleis de transparència ja hi havia normes que obligaven les administracions públiques a divulgar informació a internet. La novetat de les lleis de transparència és que la publicació de la informació es concentra en els portals de transparència, als quals s’ha de poder accedir des del Portal de la Transparència de la Generalitat.

Val a dir, però, que la Generalitat gestiona dos portals de transparència: a) Transparència Gencat, que és el propi de l’Administració de la Generalitat i conté les dades dels seus departaments i dels organismes que en depenen; b) Transparència de Catalunya, que mitjançant enllaços als portals respectius aplega la informació de tots els subjectes obligats de Catalunya, és a dir l’Administració local, les universitats públiques, els partits polítics, l’administració corporativa (col·legis professionals, cambres de comerç i acadèmies), les organitzacions empresarials i sindicals, les associacions, fundacions i altres entitats privades i els grups d’interès professionals.

La informació que s’ha de fer pública proactivament als portals de transparència, en compliment de les obligacions de publicitat activa, està enumerada en la llista de l’article 8 de la LTC, l'abast de la qual es detalla en els articles 9-15.

En el cas de la LTE, la informació a publicar es detalla en els articles 6-8, respecte de la qual s’ha de tenir en compte l’esmentat més amunt sobre l'article 5.2, que imposa el caràcter de mínims de la informació que exigeix de publicar, sens perjudici de la possibilitat d’ampliació per part de la legislació autonòmica.

Com s’ha avançat, en general la LTC supera aquests mínims de la LTE, però no en algun cas. Per exemple, l’article 6 bis de la LTE, afegit amb la LOPDGDD, obliga a publicar als portals de transparència el Registre d’activitats de tractament imposat per la normativa de protecció de dades, de manera que la publicitat activa d’aquesta informació és obligatòria també per a les administracions públiques catalanes, encara que la LTC no l'hagi establerta.

Així mateix, l’article 6.2 de la LTC assenyala que “Les obligacions de transparència establertes per aquesta llei són mínimes i generals, i s’entenen sens perjudici de les que pugui establir d’una manera més detallada i específica la legislació aplicable”. Per tant, en els portals ha de constar més informació que la detallada en els articles 9-15 de la LTC. Aquest seria el cas d’alguna informació en matèria de contractació pública en què la legislació sectorial exigeix més publicació o d'altres matèries sotmeses a publicitat activa de conformitat amb el RLTC.

També l’article 35 de la Llei 10/2001, en la redacció donada per la Llei 20/2015, obliga a publicar en els portals de transparència un seguit d’informació arxivística, amb la finalitat que els usuaris puguin localitzar i identificar els documents i hi puguin accedir.

Un cop efectuades aquestes consideracions preliminars, pertoca entrar ja en l’anàlisi de la informació a publicar als portals de transparència, seguint l’ordre de la LTC i començant amb l’article 8, que conté la llista ja esmentada, amb el contingut següent: a) L’organització institucional i l’estructura administrativa. b) La gestió econòmica, comptable, pressupostària i patrimonial. c) Les decisions i les actuacions amb una rellevància jurídica especial. d) La plantilla, la relació de llocs de treball i el règim retributiu. e) Els procediments administratius relacionats amb l’exercici de les seves competències. f) Els contractes i els convenis. g) Les convocatòries i l’atorgament de les subvencions i els ajuts públics. h) Els informes i els estudis. i) Els plans, els programes i les memòries generals. j) La informació estadística. k) La informació geogràfica. l) Les matèries i les actuacions la publicitat de les quals s’estableixi per norma. m) Qualsevol matèria d’interès públic, i les informacions que siguin demanades amb més freqüència per via de l’exercici del dret d’accés a la informació pública.

En relació amb aquesta llista, cal fer unes consideracions. La primera, sobre l’última lletra de la llista (m), que obliga a publicar les informacions sobre qualsevol matèria d’interès públic, i les sol·licitades més sovint per la via del dret d’accés. Aquest últim incís s’ha d’interpretar de conformitat amb l'article 51 del RLTC, en el qual es considera que una informació és sol·licitada de manera freqüent quan la mateixa informació, a la qual s'hagi reconegut tenir dret a accedir, hagi estat sol·licitada tres o més vegades en un període d'un any natural per persones diferents. En compliment d’aquesta determinació, l’Administració de la Generalitat publica el cost dels viatges dels alts càrrecs, atès que aquesta era una de les informacions sol·licitades més sovint.

En la segona consideració faig notar que, en relació amb alguna de les matèries de la llista, després en els articles 9-15 no es detalla l’abast de la informació a publicar. Aquest és el cas de la informació estadística i geogràfica, respecte de la qual seria aplicable l’article 8.1.i de la LTE, que obliga a publicar "La informació estadística necessària per valorar el grau de compliment i la qualitat dels serveis públics". Aquest podria ser el cas de la informació sobre el temps d’espera per a determinades intervencions quirúrgiques a la sanitat pública, o indicadors sobre el grau de puntualitat dels transports públics.

En la tercera consideració, faig referència a altres informacions que cal publicar als portals de transparència, a banda de les enumerades en l’article 8 de la LTC i després desenvolupades en els articles 9-15:

Un cop efectuades aquestes consideracions prèvies, entrem ja en l’anàlisi dels articles 9-15 de la LTC. D’aquest conjunt d’articles, la LTC en distingeix dos blocs: d’una banda, el bloc dels articles 9-12, que només obligarien les entitats que tenen la consideració d’administracions públiques; de l’altra, el bloc dels articles 13-15 (contractes, convenis i subvencions), relatius a tots els subjectes obligats, de manera que inclou també les entitats de l’article 3.4 de la LTC (partits polítics, sindicats, entitats subvencionades, etc.), els quals han de publicar a aquest respecte la informació concreta que estableix l'article 10 del RLTC.

En el mateix sentit, l’article 8.2 de la LTE obliga les entitats enumerades en l'article 3 -coincident amb l’article 3.4 de la LTC- a publicar els contractes i convenis subscrits amb les administracions públiques, així com les subvencions rebudes de les administracions públiques, i aquestes entitats privades també estan obligades a publicar informació sobre la seva estructura organitzativa, per imposició de l’article 6.1 de la LTE.

Comencem amb el repàs de l’article 9 de la LTC, que obre el primer bloc adreçat a les entitats que formen part del concepte “Administració pública”, sens perjudici del que s'ha mencionat més amunt sobre la informació organitzativa de les entitats privades de l’article 3.4 de la LTC. Aquest primer precepte està dedicat a l’organització institucional i l'estructura administrativa, i obliga a publicar la informació següent:

a) Organigrama actualitzat de l’organització de l’Administració i dels organismes vinculats o dependents.

b) L’estructura organitzativa interna, amb la identificació dels responsables dels diversos òrgans i llur perfil i trajectòria professionals.

En l’àmbit de la Generalitat de Catalunya (art. 16.2 del RLTC), s’ha de publicar l'estructura interna departamental vigent regulada en els decrets d'estructura i ordres de desplegament, la descripció de les funcions i la normativa de regulació. Pel que fa a la identificació dels responsables, cal publicar el nom i cognoms de les persones titulars de tots els òrgans i les àrees que s'estableixen en les normes esmentades, així com el telèfon i el canal electrònic de contacte professional (adreça electrònica), i cal indicar les disposicions mitjançant les quals hom les nomena o designa (a banda del perfil i la trajectòria professional).

En el cas de les administracions locals, la informació relativa a l'estructura organitzativa s’ha de referir als òrgans administratius de les estructures administratives corresponents i als seus òrgans de govern (art. 16.4 del RLTC).

Respecte dels alts càrrecs, cal tenir en compte l’article 57 de la LTC, en què des de l’òptica del bon govern s’obliga l’Administració i les institucions i organismes de l’article 3.1 de la LTC a donar a conèixer els criteris d’acord amb els quals es designa una persona perquè ocupi un alt càrrec. A aquest efecte, han de fer públic el currículum amb els mèrits professionals i tècnics de la persona nomenada.

c) Les funcions atribuïdes, amb indicació de l’òrgan que les exerceix.

D’acord amb l’article 19 del RLTC, la informació esmentada s’ha de publicar amb una periodicitat semestral (excepte els municipis de menys de 20.000 habitants, en què la periodicitat és anual).

d) La relació de llocs de treball (RLT) del personal funcionari, laboral i eventual, i la plantilla i la relació de contractes temporals i d’interinatges no vinculats a cap lloc de la RLT. En aquesta informació no ha de figurar la identificació de les persones que ocupen els diferents llocs de treball, sens perjudici que els responsables es puguin identificar amb la informació de la lletra b.

Addicionalment, l’Administració de la Generalitat i les entitats del seu sector públic (art. 20.2 del RLTC), han de publicar, amb una periodicitat semestral, la informació relativa a:

• La identificació amb noms i cognoms de les persones funcionàries que ocupen llocs de comandament o llocs singulars de lliure designació, del personal eventual i del personal laboral amb funcions de direcció o comandament, amb independència de si ocupen llocs de treball inclosos en la RLT o no. No obstant, es disposa que les dades identificatives poden ser anonimitzades o pseudonimitzades en cas de ser aplicable algun dels límits establerts legalment, prèvia ponderació.
• La identificació del lloc o la plaça ocupada, la forma de provisió i la data de presa de possessió.
• La relació de les places dotades pressupostàriament, amb indicació de les que estan vacants.

En relació amb les administracions locals, en l'article 20.3 del RLTC es disposa la informació addicional a publicar.

e) Les convocatòries i els resultats dels processos selectius de provisió i promoció del personal. A tal efecte, l'article 21 del RLT concreta la informació a publicar:

• Procediments d'accés als cossos i escales de personal funcionari, estatutari i personal laboral.
• Procediments de promoció interna.
• Procediments de provisió provisional i definitiva.
• Procediments de selecció de personal interí o laboral temporal, incloent-hi les borses d'interins.
• Beques i ajuts per prestar serveis.
• Ofertes de contractacions en pràctiques.

f) La relació d’alts càrrecs. L'article 28 del RLTC també exigeix la publicació de la relació del personal directiu de les entitats del sector públic.

La relació d’alts càrrecs i del personal directiu ha de comprendre la informació següent: noms, cognoms, el càrrec i l'àrea o els òrgans en què participen, el perfil laboral o professional i el telèfon i el canal electrònic de contacte professional. En el cas dels càrrecs electes de les administracions locals, també s’ha d’indicar el grup municipal o polític al qual estan adscrits (art. 28.2 del RLTC).

També en relació amb els alts càrrecs de totes les administracions públiques, cal publicar en el portal les informacions indicades en l'article 33 del RLTC: agenda oficial sobre els grups d'interès, obsequis rebuts, invitacions a esdeveniments, viatges, desplaçaments i allotjaments, i qualsevol altra informació de publicació exigida pel codi de conducta aplicable als alts càrrecs i al personal directiu de cadascuna de les administracions públiques.

En el cas de l'Administració de la Generalitat i les entitats del seu sector públic, s'amplia l'obligació de publicar la informació esmentada (agenda, obsequis i invitacions) també al personal que ocupa llocs amb rang de sub-direcció general o assimilat.

g) Les llistes que eventualment es creïn per accedir als processos de formació i promoció. L'article 22 del RLTC disposa que s’entén per llistes que eventualment es creïn per accedir als processos de formació i promoció les llistes que continguin personal al servei de les administracions públiques admesos a activitats formatives de recepció no obligatòria i directament relacionades amb la promoció interna, econòmica o professional, que organitzin cadascuna de les administracions públiques. Afegeix que les llistes han de publicar les dades relatives a la identificació dels noms i cognoms de les persones admeses, el lloc de treball que ocupen i la unitat orgànica en què s’integra, la unitat que gestiona l’activitat i una descripció de l’activitat formativa, que n’ha d’incloure el codi, l’any i les dates d’inici i finalització.

Sobre el termini de publicació d’aquesta informació, el RLTC disposa que ha d’estar publicada en la data d’inici de l’activitat formativa, i ha de romandre-hi durant el termini de dos mesos des de la data de finalització de l’activitat formativa.

D’altra banda, el RLTC també disposa la publicació de les designacions per a l'accés dels alts càrrecs de l'Administració de la Generalitat i del personal directiu de les entitats del seu sector públic a qualsevol activitat formativa que comporti una despesa per a l'Administració de la Generalitat o les entitats del seu sector públic. En aquest supòsit, la informació a publicar és la que determina l’article 29.2 del RLTC.

h) La relació dels llocs ocupats per personal dels contractistes i que presten serveis amb caràcter permanent en dependències administratives, i també la dedicació, les retribucions i les tasques d’aquest personal.

A aquest respecte, l’article 43.9 del RTLC determina que les persones adjudicatàries de contractes de serveis que s'han de prestar en les dependències de l'entitat contractant, han de facilitar a l'òrgan de contractació una llista anonimitzada dels llocs de treball ocupats i de la classificació professional del personal que la persona adjudicatària adscriu a l'execució del contracte.

i) La relació dels convenis col·lectius, els acords i els pactes de naturalesa funcionarial, laboral i sindical, ordenats cronològicament. Aquesta relació ha de contenir una referència identificadora de cadascun dels instruments amb el seu codi, la data de subscripció i la data de publicació, i ha d'anar acompanyada de la publicació del text íntegre de l'instrument (art. 23 del RLTC).

j) El catàleg dels serveis prestats, les cartes de serveis existents i la informació sobre els resultats de les avaluacions de qualitat i de la incidència social de les polítiques públiques.

k) Els acords de creació, participació i funcionament dels ens públics, de les societats i fundacions públiques, dels consorcis i d'altres entitats vinculades.

l) La informació dels canals de participació i dels procediments participatius en tràmit.

m) Les resolucions dictades per l’òrgan competent, en aplicació de la normativa sobre el règim d’incompatibilitats dels alts càrrecs. En aquest punt, la LTC es refereix només als alts càrrecs, però el RLTC també estableix l'obligació respecte de les resolucions d'autorització de compatibilitat de tot el personal al servei de les administracions públiques, en consonància amb el que estableix expressament l’article 8.g de la LTE, que té caràcter de mínims (art. 5.2 de la LTE). Per donar-hi compliment, no s’ha de publicar la resolució íntegra, sinó només un extracte de les resolucions vigents d'autorització o reconeixement de compatibilitat amb activitats públiques o privades, dins del termini màxim de dos mesos des de la data de la resolució, que inclogui les dades següents: nom i cognoms, lloc de treball ocupat (cal concretar el departament o l'entitat de dret públic vinculada o dependent en què s'integra), un breu detall de l’activitat compatibilitzada (nom de l’empresa o entitat, nombre total d’hores de dedicació, tipus d’activitat o professió i àmbit d’actuació professional), el tipus de vinculació en l'activitat secundària, la localització de l'entitat o l'empresa (si pot ser rellevant per gestionar un eventual conflicte d'interès) i la data de la resolució.

En el cas concret dels alts càrrecs i personal directiu, s’han de publicar les dades que disposa l’article 30.2 del RLTC.

n) Les infraccions comeses i les sancions aplicades als alts càrrecs de l'Administració de la Generalitat i al personal directiu del seu sector públic, en els termes de l'article 90 bis de la LTC, que determina que s'ha de publicar al Portal de la Transparència la part dispositiva de les resolucions fermes que posen fi als expedients sancionadors incoats contra les persones esmentades amb motiu de les infraccions comeses regulades per la LTC.

A l’últim, l’article 9.2 de la LTC obliga a publicar el nombre d’alliberats sindicals, amb indicació de la causa de la dispensa d'assistència al lloc de treball, l'organització sindical a què correspon, els costos que els alliberaments generen a l'Administració i el nombre d’hores sindicals utilitzades, durant el darrer any de forma desagregada en els termes que disposa l'article 24.3 del RLTC.

Segons estableix el RTLC, tenen la consideració d'alliberats sindicals el personal al servei de les administracions públiques que han disposat, com a mínim, d'una hora de crèdit horari sindical durant el darrer any, a temps parcial, d'alliberament a temps total per acumulació d'hores sindicals, o d'alliberament a temps total per concessió de llicència sindical institucional.

Passem ara a l’article 10, relatiu a les decisions i actuacions de rellevància jurídica, i que obliga a publicar la informació següent:

a) Les normes aprovades, en versions consolidades que incloguin les modificacions, i dades d’avaluació de la seva aplicació. Aquesta exigència de publicar les normes consolidades es compleix mitjançant el Portal Jurídic de la Generalitat, a banda de la informació que es pugui publicar a cada portal.

b) Les directives, les instruccions, les circulars i les respostes anonimitzades a consultes plantejades que tinguin una incidència especial sobre la interpretació i l’aplicació de les normes. Aquesta menció a les consultes que tinguin una “incidència especial” no podria restringir el que disposa l’article 7.a de la LTE, que obliga a publicar la informació sobre respostes a consultes que comportin una interpretació del dret o tinguin efectes jurídics. Doncs bé, en l'article 34 del RLTC s’ha recollit que tenen una incidència especial sobre la interpretació i l'aplicació de les normes les directives, les instruccions, les circulars i les respostes a consultes plantejades que estableixin criteris generals d'interpretació, vigència i aplicació de les normes, canviïn criteris respecte d'actuacions precedents o adoptin criteris de prioritat d'aplicació en cas de concurrència de normes.

c) Els procediments normatius en curs d’elaboració, amb la indicació de l’estat de tramitació en què es troben.

d) Les memòries i els documents justificatius de la tramitació dels projectes o avantprojectes normatius, els diversos textos de les disposicions i la relació i la valoració dels documents originats pels procediments d’informació pública i participació ciutadana i per la intervenció dels grups d’interès, si escau. Aquest epígraf s’ha de complementar amb el que disposa l'article 42, apartats 2 i 4, del RLTC, que detalla amb més precisió la documentació a publicar.

Aquesta documentació s’ha de publicar en un únic espai web, al qual es pugui accedir des del Portal de la Transparència de Catalunya. Un cop s’aprovi la norma, la publicació de la documentació i la informació feta pública durant la tramitació, s’ha de mantenir mentre sigui vigent.

e) El catàleg actualitzat de tots els procediments administratius, amb la indicació dels electrònics, que ha d'indicar quins tràmits integren un procediment, la documentació que s'ha d'aportar en cada tràmit, quin és el sentit del silenci, la informació sobre quins són els recursos que es poden interposar, el termini per interposar-los i l'òrgan competent per resoldre'ls, de conformitat amb l’article 35 del RLTC.

Per la seva banda, les entitats del sector públic només han de donar compliment a aquesta obligació si tramiten procediments administratius iniciats d'ofici o a instància de les persones interessades.

f) Els actes administratius, les declaracions responsables i les comunicacions -abans comunicacions prèvies- que puguin tenir incidència sobre el domini públic o la gestió dels serveis públics, i d'altres per raons d’interès públic especial, en els termes que estableixen els articles 36, 37 i 38 del RLTC.

g) Els actes que hagin estat objecte d’un procediment de revisió en via administrativa. En aquest ítem cal publicar tots els actes revisats mitjançant procediment de revisió d'actes nuls, de declaració de lesivitat o de revocació, o a través d’un recurs administratiu estimat totalment o parcialment (art. 39 del RLTC). A més, el RTLC disposa que també s’ha de publicar la informació següent: les dates d'inici i finalització del procediment de revisió o recurs, el text de l'acte administratiu que posa fi al procediment de revisió, amb indicació de si l'acte és ferm o no, i la informació estadística relativa al nombre d'actes revisats i els procediments de revisió.

h) Les resolucions administratives i judicials que puguin tenir rellevància pública (d'acord amb el que disposa l'article 40.1 del RLTC) i les resolucions judicials definitives que afectin subjectes obligats per la LTC. A aquest efecte, s'ha de publicar un resum o extracte del contingut d'aquestes resolucions administratives i judicials, així com un enllaç al text íntegre.

i) Els dictàmens de la Comissió Jurídica Assessora i dels altres òrgans consultius (en els termes establerts en l'article 41 del RLTC). Entre aquests “altres òrgans consultius” estaria el Consell de Garanties Estatutàries o el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya.

L’article 10.3 de la LTC disposa que la informació de les lletres f, g, h i i no ha d’incloure dades o referències personals. Per tant, tota la informació esmentada (actes revisats o amb incidència sobre domini públic, resolucions rellevants i dictàmens d’òrgans consultius), s’ha de publicar de manera dissociada, i cal evitar també que el manteniment d’algunes dades no identificatives puguin propiciar la identificació indirecta de la persona afectada.

Seguim amb l’article 11, relatiu a la gestió econòmica, comptable, pressupostària i patrimonial. Pel que fa a la informació econòmica, comptable i pressupostària, l’article 11.1 de la LTC obliga a publicar el següent:

a) El pressupost, amb descripció de partides pressupostàries i dades d'execució trimestrals i el compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.

b) Les retribucions, indemnitzacions i dietes, les activitats i els béns dels membres del Govern, dels alts càrrecs i del personal directiu dels ens públics, de les societats, de les fundacions i dels consorcis, i les indemnitzacions que han de percebre en deixar d’exercir el càrrec.

Per la seva banda, l’article 31 del RTLC concreta que amb una periodicitat mensual s'han de fer públiques tant les retribucions anuals dels alts càrrecs de les administracions públiques i del personal directiu de les entitats dels sectors públics d'aquestes, d'acord amb les taules retributives de l'any en curs, com les indemnitzacions i les dietes que efectivament hagin percebut. En el cas concret de les retribucions variables, primer s’ha de publicar el màxim establert en relació amb l'exercici en curs, i posteriorment, un cop tancat l'exercici, els imports efectivament percebuts per aquest concepte. Tota aquesta informació s’ha de publicar identificant els alts càrrecs o personal directiu amb nom, cognoms i càrrec.

Encara que l’article 11 de la LTC no ho digui, per garantir la privacitat i la seguretat de les persones afectades s'ha d'evitar publicar dades de localització dels immobles, tal com assenyala l'article 56.2 de la LTC quan menciona el registre de declaracions d'activitats dels alts càrrecs, i així ho disposa també l’article 32.9 del RLTC. En relació amb el concepte de personal directiu, cal tenir en compte el que disposen els articles 5 i 7 (personal directiu del sector públic de la Generalitat i local, respectivament).

c) Els comptes anuals complets preceptius i els informes d’auditoria de comptes i de fiscalització dels òrgans de control extern que els hagin emès.

d) Resolucions d'expedients de declaracions d’activitats, patrimonials i d’interessos dels alts càrrecs. Aquests expedients s’instrueixen en aplicació de la Llei 13/2005, d'incompatibilitat dels alts càrrecs.

En aquest sentit, l’article 32 del RLTC detalla que s’ha de fer pública, amb identificació del nom, cognoms i càrrec, la informació relativa a les declaracions d'activitats, patrimonials i d'interessos, que s'obté de les declaracions presentades. Aquesta informació s’ha de publicar mentre l'alt càrrec i el personal directiu mantingui aquesta condició, i s’ha de mantenir publicada durant un termini mínim de 6 mesos des de la data del cessament en el càrrec.

Al seu torn, el RTLC també especifica les dades a publicar relatives a les declaracions d'activitats, patrimonial i d'interessos.

e) La informació general sobre les retribucions, indemnitzacions i dietes percebudes pels empleats públics, agrupada en funció dels nivells i els cossos.

En l’àmbit de la Generalitat i les entitats del seu sector públic, amb caràcter mensual s’han de fer públiques (de forma agregada, total i anual) les retribucions, indemnitzacions i dietes efectivament percebudes pels funcionaris que ocupen llocs de comandament o llocs singulars de lliure designació, del personal eventual i del personal laboral amb funcions de direcció o comandament, identificats mitjançant nom i cognoms (art. 25.2 del RLTC).

En l’àmbit de les administracions locals i les entitats del seu sector públic, s’han de publicar les quanties que aprovi la corporació anualment en concepte d’indemnitzacions i dietes, les quals han d'estar especificades en les bases d'execució del pressupost (art. 25.3 del RLTC).

f) El cost de les campanyes i les accions de publicitat institucional, amb la informació següent: l'òrgan promotor, el cost de la campanya o l'acció desglossada per conceptes, els mitjans de comunicació emprats (desglossant per tipologia de mitjà i per identificació nominativa de l'empresa de comunicació o grup empresarial), l'import destinat a cadascun i el període d'execució (art. 47 del RLTC).

Quant a la informació patrimonial, l’article 11.2 de la LTC obliga a publicar el següent:

a) Les dades més rellevants de l’inventari general del patrimoni pel que fa als béns immobles de domini públic i patrimonials i als béns mobles amb un valor especial. La menció a les dades “més rellevants” no podria restringir la determinació de l’article 8.3 de la LTE, que obliga a publicar les dades dels béns immobles de propietat o sobre els quals es té algun dret real.

En l'aprovació del RLTC s'ha tingut en compte aquesta circumstància, i per això en l'article 48.1 s’ha concretat que la informació a publicar s’ha de referir als béns que siguin propietat de les administracions públiques o sobre els quals disposin de drets d'una altra naturalesa. Respecte d'aquests béns, la publicació s’ha de fer amb indicació de la titularitat sobre el bé, el títol i la data d'adquisició, l'import total d'adquisició, una breu descripció de l'ús o destinació i de la situació física i jurídica del bé, que en el cas de béns immobles inclou el valor cadastral, la població i l'adreça d'ubicació, la superfície total i la superfície construïda del bé, entre d'altres.

D’altra banda, també en l'article 48.1 del RLTC s'assenyala que s'entén per béns mobles amb un valor especial els que tenen un valor econòmic igual o superior a l'import equivalent a un contracte públic de subministraments subjecte a regulació harmonitzada. A més, la informació a publicar ha d'incloure la denominació del bé i una descripció del seu ús.

b) La informació econòmica relativa a la gestió del patrimoni, amb el grau de detall que fixa l’article 48.2 del RLTC.

L’article 12 tanca el primer bloc del catàleg d'informació subjecta a publicitat activa, i es refereix a la transparència en la matèria de planificació i programació, i a aquest respecte disposa que s’han de publicar els plans i els programes anuals i pluriennals, de caràcter general o sectorial, que estableixen les directrius estratègiques de les polítiques públiques. Així mateix, s’han de publicar les auditories internes i externes d’avaluació de la qualitat dels serveis públics.

Aquesta informació ha d’incloure les actuacions dutes a terme, els mitjans utilitzats, els terminis de compliment, la memòria econòmica, els estudis i els informes justificatius, els criteris i la metodologia per avaluar el compliment dels plans i els programes, i el resultat de l’avaluació, un cop executats. També cal publicar qualsevol modificació dels plans i els programes, i la informació econòmica, geogràfica i urbanística utilitzada.

A més d’aquesta documentació, l’article 49.1 del RLTC especifica que cal publicar la documentació relativa a l'elaboració, l'aprovació i l'execució dels plans i programes anuals i pluriennals, de caràcter general o sectorial, que estableixen directrius estratègiques de les polítiques públiques, que ha d’incloure les avaluacions prèvies, els informes de seguiment i les avaluacions ex post.

L’article 12.4 de la LTC obliga a publicar específicament diversos instruments de planificació urbanística: el pla territorial general, els plans territorials parcials, els plans directors territorials, els plans territorials sectorials, els plans directors urbanístics, els plans d’ordenació urbanística municipal, el pla d’espais d’interès natural i els altres plans i programes que s’hagin d’elaborar en compliment d’una norma amb rang de llei i els plans que s’han de publicar amb caràcter obligatori. A aquest respecte, cal incloure una relació dels plans i els programes ordenats cronològicament, amb indicació de l'objectiu, un enllaç al text complet, la normativa que els sigui aplicable, l'estat de tramitació, les revisions i les modificacions aprovades (art. 49.2 del RLTC).

L’article 13 de la LTC obre el segon bloc d’informació a publicar, que comprèn els articles 13-15. Com s’ha avançat, aquest segon bloc no s'adreça només a les administracions públiques, sinó a tots els subjectes obligats, la qual cosa inclou també les entitats privades de l’article 3.4 de la LTC, tal com disposa també l'article 10 del RLTC.

Les determinacions de l’article 13 de la LTC sobre la publicitat d’informació de contractació pública, s’ha de complementar amb el que estableix la legislació de contractes, i en particular l’article 63 de la Llei 9/2017, relatiu al perfil de contractant.

L’article 13.1 de la LTC assenyala que els deures de transparència s’apliquen a tots els contractes, incloent-hi els patrimonials i els menors. En relació amb els contractes menors, l’article 63.4 de la Llei 9/2017 disposa que la informació s’ha de publicar almenys trimestralment, i que no cal publicar-la si la quantia és inferior a 5.000 euros i s’ha pagat per sistema d’avançament de caixa fixa o similar.

A partir d’aquesta premissa, la LTC enumera la informació que cal publicar, que ha de constar en un espai diferenciat del Portal de la Transparència (art. 13.2 de la LTC). Aquest espai és la Plataforma de serveis de contractació pública, gestionada per la Junta Consultiva de Contractació de Catalunya, en la qual les entitats locals també han d’incloure la informació relativa als seus contractes (DA 8 de la LTC). Al seu torn, aquesta informació també es publica mitjançant el Registre públic de contractes de Catalunya (art. 43.1 del RLTC).

La informació enumerada en la llista de l’article 13.1 de la LTC és la següent:

a) La informació sobre les entitats i els òrgans de contractació, amb la indicació de la denominació exacta, el telèfon i les adreces postals i electròniques.

b) La informació sobre les licitacions en tràmit, que ha de comprendre com a mínim el tipus de contracte, el seu objecte, el contingut econòmic, els plecs de clàusules administratives i les condicions d’execució.

c) La informació sobre els contractes programats. A tal efecte, els òrgans de contractació de les administracions públiques han de publicar anualment, preferentment dins el darrer trimestre, la relació de contractes que preveuen licitar durant el proper any a través del seu perfil del contractant allotjat a la Plataforma de serveis de contractació pública de Catalunya (art. 43.2 del RLTC).

d) Els contractes subscrits, amb la indicació de l’objecte, l’import de la licitació i d’adjudicació, el procediment utilitzat per contractar i la identitat de l’adjudicatari, la durada, el nombre de licitadors, els criteris d’adjudicació, el quadre comparatiu d’ofertes i les puntuacions respectives, i també els acords i informes tècnics del procés de contractació (informes justificatius de l'adjudicació). Aquesta informació, que s'ha de facilitar a través d'un enllaç a la Plataforma de serveis de contractació pública i al Registre públic de contractes (segons correspongui), ha d’estar actualitzada i fer referència, com a mínim, als darrers cinc anys. En consonància amb aquesta darrera determinació temporal de la LTC, l’article 63.4 de la Llei 9/2017 també disposa que tota la informació dels perfils de contractant s'ha de tenir accessible durant almenys cinc anys, “sens perjudici que es permeti l’accés a expedients anteriors davant de sol·licituds d’informació”.

Pel que fa a la publicació de la identitat de l’adjudicatari, si és una persona física cal identificar-la amb nom i cognoms, sense afegir-hi cap altra dada personal identificativa (per exemple, DNI), ja que seria excessiva, i per tant contrària al principi de minimització de les dades (art. 5.1.c del RGPD).

e) Les modificacions contractuals, les pròrrogues dels contractes, les licitacions anul·lades, les resolucions anticipades (a través d'un enllaç al Registre públic de contractes de Catalunya) i les licitacions anul·lades (a través de la Plataforma de serveis de contractació pública de Catalunya).

f) Les dades del registre públic de contractes i del registre oficial de licitadors i empreses classificades.

g) Els acords i criteris interpretatius dels òrgans consultius de contractació.

h) Una relació anonimitzada de les preguntes i respostes més freqüents en les consultes en matèria de contractació. L’obligació de publicar aquesta informació i l’establerta en l’epígraf anterior recau en l'òrgan competent en matèria de supervisió i avaluació de la contractació pública de l'Administració de la Generalitat (amb una periodicitat semestral), d’acord amb l’article 43.5 del RLTC.

i) Les resolucions dels recursos especials, de les qüestions de nul·litat i de les resolucions judicials definitives en matèria de contractació, i també els actes de desistiment, renúncia i resolució de contractes. L’article 43.6 del RLTC concreta qui i com s’ha d’efectuar la publicació d’aquesta informació.

L’article 13.3 de la LTC afegeix que s’ha de donar publicitat d’una manera constant i actualitzada a les dades estadístiques sobre els percentatges i el volum pressupostari dels contractes adjudicats d’acord amb cadascun dels procediments establerts per la legislació de contractes del sector públic. També s’ha de donar publicitat al volum pressupostari contractat pels diversos adjudicataris els darrers cinc anys. Aquesta informació estadística l’ha de publicar amb una periodicitat mínima anual l'òrgan competent en matèria de supervisió i avaluació de la contractació pública de l'Administració de la Generalitat (art. 43.7 del RLTC).

Per als contractes de concessió de serveis -abans de gestió de serveis públics- i de concessió d’obres, l’article 13.4 de la LTC enumera les dades que s’han de publicar (a través de la Plataforma de serveis de contractació pública de Catalunya) per al coneixement dels usuaris:

A tota aquesta informació enumerada per la LTC, cal afegir-hi també altra informació establerta per la legislació de contractes. En tot cas, cal destacar, d’una banda, l’obligació imposada per l’article 63.3.a de la Llei 9/2017 de publicar la memòria justificativa del contracte, l’informe d’insuficiència de mitjans en el cas de contractes de serveis, i la justificació del procediment utilitzat per adjudicar-lo quan s’utilitzi un procediment diferent de l’obert o del restringit. Així mateix, l’article 63.3.e de la Llei 9/2017 obliga a publicar el nombre i la identitat dels licitadors participants en el procediment, així com totes les actes de la mesa de contractació i els informes de valoració de les ofertes.

D’altra banda, cal tenir en compte també la Llei catalana 5/2017, de mesures fiscals, administratives i financeres, que en l’article 159 inclou un seguit de mesures de promoció de la lliure concurrència i la publicitat en l’àmbit de la contractació pública. En aquest precepte es disposa que els procediments que limitin la lliure concurrència, com ara els d’urgència, pròrrogues i modificacions contractuals, exigeixen un informe justificatiu que s’ha de publicar. Així mateix, també es requereix informe justificatiu de publicació obligatòria, per al cas de contractes menors consecutius d’idèntic objecte i adjudicatari, si es donen determinades condicions temporals i de quantia.

Al marge de les obligacions de publicitat activa en aquesta matèria de contractació pública, s’ha de tenir en compte també l’article 3.5 de la LTC, que obliga a incloure en els contractes les obligacions dels adjudicataris de facilitar informació a l'Administració pública de contractes de Catalunya titular del servei, perquè pugui facilitar l’accés a les persones que sol·licitin aquesta informació.

Seguim amb l’article 14 de la LTC, dedicat als convenis de col·laboració i als encàrrecs de gestió. En relació amb els convenis, aquest precepte exigeix publicar la informació següent:

a) La relació dels convenis vigents, amb la indicació de data, signataris, objecte, drets i obligacions i vigència.

b) Les eventuals modificacions de qualsevol dels paràmetres anteriors. A fi de donar compliment a l’obligació de publicar aquesta informació i la que determina l’epígraf anterior, s’ha d'incloure un enllaç al text del conveni subscrit o de la seva modificació, prèvia anonimització de les dades personals diferents de la identificació amb nom i cognoms de les persones signants, a través del Registre de convenis. A més, s’ha de publicar un enllaç a la publicació oficial en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, si escau (art. 44.1 del RLTC).

c) La informació relativa al compliment i l’execució dels convenis que detalla l'article 44.2 del RLTC.

Aquesta publicitat dels convenis s’ha de fer per mitjà del Registre de convenis de la Generalitat, que s’ha d’integrar en el Portal de la Transparència, i ha d'incloure també els convenis dels ens locals (DA 9 de la LTC).

Pel que fa als encàrrecs o a les comandes de gestió, l’article 14.1 de la LTC obliga a publicar tots els subscrits amb persones públiques i privades, sense afegir-hi més detalls. Davant d’aquest buit normatiu, cal acudir a l’article 44.3 del RLTC, en el qual es determina que s’han de publicar els encàrrecs de gestió que se subscriguin per dur a terme activitats de caràcter material o tècnic entre òrgans, organismes o entitats de dret públic de la mateixa administració pública o d'una altra. I, seguidament, el mateix precepte concreta la informació que s’ha de publicar amb una periodicitat trimestral: la identificació de les parts que els subscriuen, l'objecte (naturalesa i abast de la gestió encarregada), les raons que justifiquen l'encàrrec, el pressupost, la fórmula de finançament, la durada, les obligacions econòmiques i un enllaç a la publicació oficial corresponent de l'instrument de formalització.

A banda, també s'ha de tenir en compte l’article 8.1.b de la LTE, que concreta la informació a publicar sobre aquests encàrrecs o comandes de gestió: objecte, pressupost, durada, obligacions i les subcontractacions que es facin amb menció dels adjudicataris, el procediment seguit per a l’adjudicació i l’import d’aquesta.

Acabem el repàs de la informació a publicar als portals amb l’estudi de l’article 15 de la LTC, relatiu a l’activitat subvencional. En aquest àmbit, també cal tenir en compte el que disposa la legislació específica de subvencions, en la qual s’ha establert una base de dades nacional de subvencions (BDNS), que opera com a sistema nacional comú de publicitat de subvencions, i obliga a totes les administracions a alimentar-la amb la informació de les subvencions atorgades.

La informació que la LTC obliga a publicar als portals sobre subvencions i ajuts és la següent:

a) Una relació de les subvencions i dels ajuts de convocatòria prevista durant l’exercici pressupostari, amb la indicació de l’objecte o la finalitat i la descripció de les condicions per ser-ne beneficiari.

b) Els objectius, als efectes d’utilitat pública o social, que pretén assolir la subvenció o l’ajut i els efectes que la mesura de foment pot produir en el mercat, si escau.

c) Les subvencions i els ajuts públics atorgats, amb la indicació de l’import, l’objecte i els beneficiaris; si aquests són persones físiques, cal identificar-les amb nom i cognoms, amb caràcter general. No seria correcte identificar les persones beneficiàries amb el DNI o altres codis, ja que precisament la finalitat perseguida per la legislació de transparència és que la ciutadania pugui conèixer la identitat de les persones perceptores dels ajuts públics. Així, estaríem davant d’un tractament de dades personals que disposa de base jurídica suficient. Ara bé, el que caldria sempre és informar les persones afectades de la publicació de les seves dades al portal, si li atorguen l’ajut, en compliment del que disposa l’article 13.1.e del RGPD.

Aquesta informació ha d’incloure les subvencions i els ajuts, ha d’estar actualitzada i ha de fer referència als darrers cinc anys. També ha d’incloure les subvencions i els ajuts atorgats sense publicitat i concurrència si aquests requisits s’han exceptuat, en els casos establerts legalment. En el cas de subvencions i ajuts públics atorgats per motius de vulnerabilitat social o per qualsevol altre cas que suposi la revelació de dades personals mereixedores d'especial protecció, s’ha de preservar la identitat dels beneficiaris.

A aquesta darrera cautela de la LTC cal afegir que també s’ha d’evitar publicar la identitat de les persones que reben ajuts per motius vinculats a dades de categories especials (salut, vida sexual, etc.), ja que en general està prohibida la publicació d’aquesta tipologia de dades personals.

En definitiva, si la publicació de la identitat de la persona física beneficiària implica revelar qüestions de vulnerabilitat social o dades de categories especials, cal evitar-la.

El compliment del deure de publicar la informació que disposa aquest epígraf, es fa efectiu mitjançant la tramesa d'aquesta informació al Registre de subvencions i ajuts de Catalunya, al qual s'ha de poder accedir des del Portal de la Transparència de Catalunya. Aquest Portal també ha de contenir un enllaç al Registre, que permeti accedir a la normativa reguladora de la subvenció o ajut, a les bases reguladores, a la resolució que aprova la convocatòria, a les eventuals modificacions i a la informació sobre l'import, l'objecte i les persones beneficiàries de les subvencions i dels ajuts públics atorgats amb publicitat i concurrència competitiva o sense (art. 44.2 del RLTC).

d) La informació relativa al control financer de les subvencions i els ajuts públics atorgats. Aquesta informació fa referència a les actuacions incloses en el Pla anual d'actuacions de control de la Intervenció General per a l'exercici, i l'obligació de publicar-la s'entén satisfeta mitjançant la publicitat d'un extracte de les actuacions de control financer incloses en aquest Pla (art. 44.3 del RLTC).

e) La justificació o el retiment de comptes per part dels beneficiaris de la subvenció o l'ajut atorgats.

A més, en el cas de les subvencions i els ajuts públics concedits per les administracions locals als grups polítics que hi són representats, l’article 45.4 del RLTC també concreta les dades que s’han de publicar.

A l’últim, l’article 15.2 de la LTC disposa que les bases reguladores de la concessió de subvencions i ajuts públics que es puguin atorgar per un import superior a 10.000 euros han d’incloure l’obligació dels beneficiaris, si són persones jurídiques, de comunicar als subjectes obligats la informació relativa a les retribucions de llurs òrgans de direcció o administració, a l’efecte de fer-les públiques. En els supòsits legals en què no s’apliqui un procés de concurrència per atorgar les subvencions o els ajuts, aquesta obligació l’ha d’incloure l’acte o el conveni corresponent.

A aquest respecte, tal com s'ha avançat, l'article 11 del RLTC determina el concepte “òrgans de direcció o administració”.

Pel que fa al concepte “retribucions”, l’article 12 del RTLC disposa que té aquesta consideració la compensació econòmica percebuda per la feina desenvolupada, en què s’inclouen tota mena de conceptes remuneratius i de complements (dineraris o en espècie, fixos i variables), llevat del reemborsament de despeses i la indemnització pels danys produïts per raó de l'exercici.

☝ Índex de la unitat 1

Com s'indicava en l’apartat de disposicions generals sobre la publicitat activa, l’article 7 de la LTC es refereix als límits que cal tenir en compte, i en particular destaca el relatiu al dret a la protecció de dades. Com s’ha vist, hi ha diversos articles de la LTC que regulen la publicitat activa en què s’inclouen cauteles per respectar el dret a la protecció de dades.

A banda d’aquestes determinacions incloses en la LTC, cal tenir en compte també altres restriccions derivades de la legislació de protecció de dades personals. A totes aquestes qüestions es referia l'informe de l’Auditoria 1/2018 de l’APDCAT, sobre els portals de transparència, en el qual s’incloïen un seguit de pautes o recomanacions que cal tenir en compte en la publicació als portals de transparència d’informació que conté dades personals.

Totes aquestes pautes s’enumeren a continuació, a mode de manaments o regles d’or que cal tenir ben presents en la gestió de dades personals als portals de transparència:

1. No s'han de publicar dades personals si no es disposa de base jurídica: per tant, només es poden publicar dades personals si així ho disposa la LTC (per exemple, identificació de beneficiaris d’ajuts públics) o a una altra norma amb rang de llei.

2. No s'han de publicar més dades personals de les necessàries per als fins de transparència:

En termes similars als que assenyalava l’APDCAT en l’informe d’auditoria esmentat, l’article 70 del RLTC estableix que si la publicació d’un document administratiu requereix la identificació de l'autor, s'han d'eliminar les dades de localització, el número del DNI o document equivalent i la signatura manuscrita. En el supòsit de la signatura electrònica, el RLTC ha optat per la publicació del document signat electrònicament de manera que no es pugui accedir a les propietats del certificat electrònic emprat per a la signatura. Quant a les dades de localització, estableix que s'han de suprimir en cas que no es tracti de les dades merament identificatives de l'autor en la condició de càrrec o personal al servei de les administracions públiques.

Així mateix, es disposa que la identificació dels membres de les forces i cossos de seguretat o d'altres col·lectius que, per motius de seguretat, requereixin una protecció especial, s’ha d’efectuar mitjançant un codi o número identificatiu professional, que ha de substituir el nom i cognoms.

3. No s'han de publicar dades errònies, inexactes o que no estiguin actualitzades: s’ha de vetllar perquè la informació sigui correcta i actualitzada, tal com estableix l’article 6 de la LTC.

4. No s'han de tenir publicades dades més enllà del termini establert a aquest efecte, o el que sigui necessari per a les finalitats de transparència: per exemple, l’article 15 de la LTC obliga a publicar la identitat de les persones beneficiàries d’una subvenció o ajut públic durant 5 anys. Així, durant aquest termini hi hauria base jurídica per dur a terme aquest tractament de dades personals. Ara bé, un cop transcorreguts els 5 anys la base jurídica desapareix i cal retirar la informació.

5. S'ha d'informar les persones afectades de la publicació de les seves dades: el fet que hi hagi una base jurídica que legitima la publicació de dades personals als portals, no eximeix del deure d’informar les persones afectades sobre aquesta publicació, cosa que pertocaria efectuar amb la clàusula informativa corresponent en els formularis amb els quals eventualment s’obtenen les dades personals (art. 13 del RGPD i art. 11 de la LOPDGDD).

Així, facilitar aquesta informació permet que la persona afectada pugui al·legar una situació personal de vulnerabilitat especial (víctima de violència de gènere, testimoni protegit, amenaça terrorista, etc.), i justifica evitar-ne la publicació, per evitar un agreujament de la situació d’aquestes persones. L'article 14.2 del RLTCA es refereix expressament a aquesta qüestió.

En el cas del personal, els alts càrrecs i el personal directiu, l’article 70.4 del RLTC disposa que les administracions públiques han d'informar al seu personal que les seves dades personals merament identificatives poden ser difoses o cedides, tractament que es fonamenta en el compliment de l'obligació legal de permetre l'exercici del dret d'accés a la informació pública. En aquesta comunicació cal advertir del dret a oposar-se a la cessió de les dades i a posar de manifest, de forma motivada, la prevalença del perjudici singular que la cessió pugui causar a les seves dades personals o altres drets protegits constitucionalment (art. 70.4 del RLTC).

6. S'ha de limitar l’ús abusiu dels cercadors d’internet: cal implantar mesures perquè els cercadors d’internet (Google, Bing, Yahoo i altres), en les cerques que es fan per noms i cognoms, no indexin la informació publicada als portals de transparència.

Amb aquesta pauta es tracta d’evitar l’obtenció de perfils o informació indiscriminada d’una persona. Es considera que la finalitat de transparència no justifica la indexació.

I amb això acabem l’anàlisi de la publicitat activa, que imposa als subjectes obligats el deure de publicar molta informació als portals de transparència. L’exposició pública del conjunt de la informació enumerada pels articles 9-15 de la LTC hauria de contribuir a reduir la corrupció i altres pràctiques il·lícites. Així ho considerava el magistrat del Tribunal Suprem dels Estats Units, Louis Brandeis, qui ja fa més d’un segle afirmava que “La llum del sol és el millor desinfectant”.

☝ Índex de la unitat 1

Els grups d’interès o grups de pressió són el que, en l’àmbit europeu, es coneixen amb les denominacions de lobbys o stakeholders. L’article 2.g de la LTC defineix els grups d’interès com les persones físiques o jurídiques de caràcter privat que fan actuacions de participació activa en polítiques públiques o en processos de presa de decisions a Catalunya, amb la finalitat d’influir en l’orientació d’aquestes polítiques en defensa d’un interès propi o de tercers, o d’un interès general. En altres paraules, són grups que existeixen per exercir pressió davant els governants, a fi de condicionar o influir en polítiques o decisions.

Els grups d’interès és un dels tipus de subjectes obligats per la LTC, en els termes establerts en el títol IV, que regula exclusivament el Registre de grups d’interès.

☝ Índex de la unitat 1

La redacció inicial del títol IV de la LTC s’obria amb l’article 45, que havia establert la creació d’un registre per a cada administració. Però aquest precepte es va derogar pel Decret llei 1/2017, pel qual es crea i regula el Registre de grups d'interès de Catalunya. Amb aquest Decret llei es va transformar el Registre inicial de grups d'interès de l'Administració de la Generalitat en un de nou, vàlid per a totes les institucions, ajuntaments i altres organismes públics obligats a tenir-ne per la LTC.

Per acabar les mencions normatives, cal tenir en compte també el Decret 171/2015, que desenvolupa la regulació que fa la LTC d’aquest Registre, i dona compliment al que estableix l’article 53 de la LTC, en el qual es disposa que s’ha de regular per reglament:

El Registre esdevé un element essencial dins del sistema d'integritat pública adoptat per aprofundir i regenerar el sistema democràtic i per recuperar la confiança de la ciutadania en les institucions públiques.

L'existència d'un registre general o únic:

El Registre s'ha d'organitzar de forma que es pugui tenir coneixement públic dels grups d'interès que actuen davant cadascuna de les administracions o institucions que l'integren, així com de les activitats d'influència o intermediació que desenvolupen davant d'aquestes.

El Registre de grups d'interès de Catalunya és organitzat i gestionat per l'Administració de la Generalitat, que és la responsable dels actes d'inscripció i de les altres actuacions establertes legalment, sens perjudici de les potestats de seguiment, fiscalització, control i sanció que puguin correspondre a cadascuna de les administracions obligades. La gestió d’aquest Registre s’ha assignat a la Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques del Departament de Justícia, la qual té la condició d’òrgan responsable del Registre de grups d’interès.

El Parlament de Catalunya té el seu propi Registre de grups d’interès, i en el Decret llei 1/2017 es disposa que s’ha de garantir l'intercanvi d'informació, el reconeixement recíproc d'actuacions i la interoperabilitat registral entre ambdós registres.

L’article 46 de la LTC estableix els principis generals del Registre:

L’article 47 de la LTC regula les persones i les activitats incloses en el Registre:

L’àmbit d’aplicació del Registre inclou totes les activitats dutes a terme amb la finalitat d’influir directament o indirectament en els processos d’elaboració o aplicació de les polítiques i la presa de decisions, amb independència del canal o mitjà utilitzat, incloent-hi els contactes amb autoritats i càrrecs públics, diputats, funcionaris i personal al servei de les institucions, i també les contribucions i la participació voluntàries en consultes oficials sobre propostes legislatives, normatives, actes jurídics o altres consultes.

Després d’aquest precepte, en què s’enumeren les persones i les activitats incloses, cal acudir a l’article 48 de la LTC, “Persones i activitats excloses del Registre”. En concret, disposa que resten excloses del Registre:

A aquestes excepcions de la LTC, l’article 7.3 del Decret 171/2015 hi ha afegit altres activitats també excloses:

L’article 49 de la LTC detalla el contingut del Registre, i obliga a incloure el següent:

L’article 50 de la LTC enumera les “obligacions dels declarants”, és a dir, dels grups d’interès que s’inscriuen en el Registre:

L’article 51 de la LTC estableix el contingut mínim del codi de conducta dels grups d’interès indicat en l’article 49.1.c, amb una enumeració que s’ha de complementar amb l’article 18 del Decret 171/2015, el qual disposa que el codi de conducta comú constitueix un mínim estàndard ètic, al qual els declarants poden afegir-hi “compromisos més rigorosos de conducta”.

L’article 52 de la LTC se centra en les mesures aplicables en cas d’incompliment del que disposa la LTC o el codi conducta, que pot donar lloc a:

Tant la suspensió com la cancel·lació de la inscripció en el Registre comporten la denegació d’accés a les oficines i als serveis de les institucions i els organismes públics de les persones afectades i, si escau, de les organitzacions a les quals pertanyen i la publicació de la sanció en el Registre.

Per tal de promoure que es tingui coneixement dels eventuals incompliments, la LTC reconeix expressament a qualsevol persona la legitimació per presentar una denúncia fonamentada en fets materials, si sospita que un grup d’interès incompleix les seves obligacions.

El Decret 171/2015 estableix diversos mecanismes de control i fiscalització dels grups d’interès inscrits en el Registre:

A més, estableix l’obligació de donar publicitat del resultat final d’aquestes actuacions i procediments i, si escau, de les resolucions de suspensió temporal i de cancel·lació definitiva de les inscripcions.

☝ Índex de la unitat 1

La reutilització de la informació del sector públic està regulada per la Llei 37/2007, amb la qual es va transposar la Directiva 2003/98/CE, que va ser modificada per la Directiva 2013/37/UE, fet que va provocar que la Llei 37/2007 també fos modificada per la Llei 18/2015, a banda d’alguna modificació posterior efectuada amb la Llei 9/2017, de contractes del sector públic. Val a dir que, més endavant, es va aprovar la Directiva 2019/1024, relativa a les dades obertes i la reutilització de la informació del sector públic, que al moment d'elaborar aquests materials no s'ha transposat encara a l'ordenament intern (la data límit és el 17 de juliol de 2021).

La Llei 37/2007 té per objecte la regulació bàsica del règim jurídic aplicable a la reutilització dels documents elaborats o custodiats per les administracions i els organismes del sector públic. La Llei entén per reutilització l’ús de documents que estan en poder de les administracions públiques i d'ens del sector públic per part de persones i empreses, ja sigui amb finalitats comercials o no comercials, sempre que aquest ús no constitueixi una activitat administrativa pública.

Així doncs, podem destacar els següents trets característics del concepte de "reutilització":

• És un nou ús que es dona, generalment, per part del sector privat, a informació que tenen les administracions públiques. Per tant, la voluntat de fer un nou ús d’aquelles dades és el que diferencia la reutilització de la transparència.

• Pot tenir una finalitat comercial o no.

• Quan la informació es proporciona entre diferents administracions públiques, exercint les seves funcions públiques, no estem parlant de reutilització administrativa. En canvi, si l’Administració utilitza la informació per a activitats comercials alienes a les funcions pròpies, llavors sí que s’aplica aquesta normativa de reutilització.

• Per fer possible la reutilització, la informació s’ha de publicar en formats reutilitzables.

La reutilització és la conseqüència lògica de l'obertura de dades, en què qualsevol persona/empresa aprofita la informació exposada per les administracions públiques.

Persegueix facilitar la recopilació i el tractament de la informació per crear productes i serveis de valor afegit; per exemple, aquest seria el cas dels estudis de mercat, aplicacions web, apps per a mòbil, videojocs, periodisme de dades, etc.

Aquest nou ús de la informació del sector públic pot estar sotmès a contraprestació econòmica (taxa o preu públic) o pot ser gratuït.

Hi ha un sector empresarial que es dedica a la reutilització (indústria intermediària de la informació). Entre els més habituals estan els d'informació geogràfica, estadístiques sociodemogràfiques, informació jurídica i legal, etc.

☝ Índex de la unitat 1

En la regulació de la reutilització de la informació del sector públic té un pes molt important la normativa de la UE, com s'ha avançat, a més d'altres normes, com es pot veure en aquesta llista:

• Directiva 2003/98/CE, modificada per la Directiva 2013/37/UE. Com s'ha dit, posteriorment es va aprovar la Directiva 2019/1024, relativa a les dades obertes i la reutilització de la informació del sector públic.

• Llei estatal 37/2007, sobre reutilització de la informació del sector públic, modificada per la Llei 18/2015.

• Reial decret 1495/2011, que aprova el Reglament que desenvolupa la Llei estatal 37/2007. Aquest Reial decret, però, només és aplicable al sector públic estatal.

• Llei 19/2014 (LTC), que dedica dos articles a la reutilització (16 i 17), dins del títol II ("De la transparència"). Ambdós preceptes estan enfocats sobretot a regular el que han de fer les administracions públiques per facilitar la reutilització de la seva informació.

• Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública (RLTC), que regula en el títol IV la reutilització de la informació pública (art. 74 i 75).

☝ Índex de la unitat 1

La reutilització de la informació no és aplicable als documents següents (art. 3.3 i 3.4 de la Llei 37/2007):

• Documents sobre els quals hi hagi prohibicions o limitacions en el dret d’accés a la informació pública, conformement al que disposa la LTE, o altres regulacions específiques del dret d'accés o la publicitat registral.

• Els documents que afectin la defensa nacional, la seguretat de l’Estat, la protecció de la seguretat pública, els obtinguts per l’Administració tributària i l’Administració de la Seguretat Social en l’exercici de les seves funcions, els sotmesos al secret estadístic i a la confidencialitat comercial, com ara secrets comercials, professionals o empresarials i, en general, els documents relacionats amb actuacions sotmeses per una norma a un deure de reserva, secret o confidencialitat.

• Els documents per accedir als quals es requereixi ser titular d’un dret o interès legítim.

• Els documents conservats per les entitats següents:

• Les parts de documents que només incloguin logotips, divises i insígnies.

• Els documents amb accés limitat per motius de protecció de les dades personals. Així, en cap cas no pot ser objecte de reutilització la informació en què la ponderació entre el dret d’accés a la informació pública i el dret fonamental a la protecció de dades, doni com a resultat la prevalença del dret fonamental a la protecció de dades personals. Això, tret que s'efectuï la dissociació o l'anonimització de les dades.

• Els documents elaborats per entitats del sector públic empresarial i fundacional en l’exercici de les funcions atribuïdes legalment i els de caràcter comercial, industrial o mercantil elaborats en execució de l’objecte social establert als seus estatuts.

• Els estudis duts a terme per entitats del sector públic en col·laboració amb el sector privat, mitjançant convenis o qualsevol altre tipus d’instrument, com a fórmula de finançament d’aquests.

☝ Índex de la unitat 1

En la regulació que fa la Llei 37/2007 s’estableixen diferents modalitats de reutilització, que s’enumeren a continuació, ordenades de la modalitat més lliure a la més restrictiva:

• Posada a disposició del públic sense condicions.

• Posada a disposició del públic amb condicions en llicències disponibles en format digital (Creative Commons).

• Règim de sol·licitud i llicència, que haurà d’incloure la informació sobre la finalitat, la durada, les obligacions, les responsabilitats i la modalitat financera (gratuït o taxa o preu públic).

• Acords exclusius, amb caràcter excepcional (art. 6): només es permet la reutilització a una entitat i en relació amb un servei públic.

☝ Índex de la unitat 1

En el cas de les llicències, les condicions imposades són les següents (art. 4.3):

• Han de ser clares, justes i transparents.

• No poden restringir les possibilitats de reutilització, ni limitar la competència.

• No poden ser discriminatòries per a categories comparables de reutilització.

Es prohibeixen els acords exclusius, tret que sigui necessari per prestar un servei d'interès públic (art. 6).

Les condicions poden ser que la informació no s'alteri, que no se'n desnaturalitzi el sentit o que se citi la font o la data de l'última actualització (art. 8).

☝ Índex de la unitat 1

La Llei 37/2007 estableix la possibilitat de sotmetre la reutilització a tarifes, tot i que també pot ser gratuïta. En cas que hi hagi tarifes, cal tenir en compte el següent:

• S’han de limitar als costos marginals en què s’incorri per a la reproducció, la posada a disposició i la difusió de les dades. És a dir, han de servir per cobrir els costos que es puguin generar de la reproducció, la posada a disposició i la difusió de les dades.

• Les tarifes poden ser diferenciades segons si la reutilització té finalitats comercials o no comercials (art. 7.5).

• S’ha de donar difusió per mitjans electrònics al llistat de tarifes per a la reutilització (art. 7.6).

• Quan les tarifes exigibles tinguin la naturalesa de taxa, l'establiment i la regulació dels seus elements essencials s’han d’ajustar al que disposa la legislació de taxes i preus públics. En l’àmbit de l’Administració de la Generalitat, cal aplicar el que disposa el Decret legislatiu 3/2008, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya.

☝ Índex de la unitat 1

L’article 10 de la Llei 37/2007 estableix un procediment per al cas que la reutilització se sotmeti a la modalitat de llicència. En aquest cas, l’Administració haurà d’indicar la finalitat concreta per a la qual es concedeix i si la finalitat de la reutilització pot ser comercial o no. Els requeriments per a aquest procediment són els següents:

• Sol·licitud adreçada a l’òrgan que tingui els documents, amb identificació dels documents i l'especificació si en la reutilització hi ha finalitats comercials o no comercials.

• S'ha de notificar la resolució en 20 dies des de la recepció de la sol·licitud, termini que es pot ampliar en 20 dies per raons de complexitat.

• La resolució desestimatòria (totalment o parcialment) s'ha de motivar en alguns dels supòsits establerts de denegació.

• Silenci desestimatori.

• Impugnació amb recursos ordinaris, els quals s'hauran d'indicar en la resolució de la sol·licitud. Sobre la possibilitat d’impugnació de la resolució dictada en el procediment, la GAIP (Resolució 132/2018) ha fet notar que la Directiva 2013/37/UE imposa als estats l’obligació d’establir una via de recurs davant un òrgan independent de l’Administració. A aquest respecte, la GAIP afegeix que, malgrat que no s’ha establert aquesta via específica en la Llei 37/2007, res no impedeix que es pugui impugnar la resolució davant els òrgans de garantia del dret d’accés a la informació pública, per l’efecte directe de la Directiva esmentada, en no haver-se transposat aquest extrem.

☝ Índex de la unitat 1

El catàleg d'infraccions i sancions establert en l'article 11 de la Llei 37/2007 no té caràcter de normativa bàsica, però, atès que a Catalunya no s’ha regulat cap altre règim sancionador en aquest àmbit, seria aplicable el precepte estatal, en virtut del que disposa l’article 149.3 de la Constitució. En aquest punt cal precisar que el règim sancionador establert en la LTC, que també conté alguna menció a l’àmbit de la reutilització, no és adreçat a eventuals vulneracions comeses per les empreses que reutilitzen la informació, sinó als eventuals incompliments de les administracions públiques catalanes de la normativa de reutilització.

Les infraccions establertes en l’article 11 de la Llei 37/2007 es refereixen, entre d'altres aspectes, a la desnaturalització de la informació, a la reutilització sense llicència, a l’incompliment de les condicions imposades o al fet de no citar la font d’on s’obté la informació.

Pel que fa les sancions, el precepte estatal estableix multes d’entre 1.000 euros per a les infraccions lleus, fins a 100.000 euros en cas d'infraccions molt greus. També s'estableixen sancions addicionals no pecuniàries, com ara la prohibició de reutilització de documents sotmesos a llicència fins a cinc anys, o la revocació de la llicència. La imposició de sancions és independent de la responsabilitat civil o penal en què s’hagi pogut incórrer.

☝ Índex de la unitat 1

La LTC dedica a la reutilització de la informació pública els articles 16 i 17, que s’emmarquen en el capítol IV del títol II, relatiu a la transparència. L’article 16 de la LTC, sota la rúbrica “Reutilització de la informació”, disposa que els subjectes obligats han de facilitar a les persones l’accés a la informació pública en format reutilitzable, per tal de millorar la transparència, generar valor en la societat i promoure la interoperabilitat entre les administracions, dins els límits establerts per la normativa sobre reutilització de la informació del sector públic. I afegeix que la informació pública pot ser reutilitzada amb qualsevol objectiu lícit, especialment la reproducció i la divulgació per qualsevol mitjà de les dades objecte d’informació pública i la creació de productes o serveis d’informació amb valor afegit basats en aquestes dades.

L’article 17 de la LTC, relatiu a les condicions i les modalitats per reutilitzar la informació, disposa que la reutilització és lliure i no està subjecta a restriccions, llevat dels supòsits en què, per via reglamentària, se sotmeti a l’obtenció d’una llicència de reconeixement de Creative Commons, per raó de la tutela d’altres drets o béns jurídics, o a la sol·licitud prèvia de la persona interessada. El portal de transparència ha d’especificar el tipus de reutilització aplicable a la informació que conté, i també ha d’incloure un avís legal sobre les condicions de la reutilització. A l’últim, la LTC obliga a garantir que en el procés de reutilització la persona o empresa que reutilitza la informació no altera el contingut ni en desnaturalitza el sentit, i també imposa el deure de citar la font de les dades i indicar la data de la darrera actualització.

☝ Índex de la unitat 1

El RLTC regula en el títol IV la reutilització de la informació pública, quant al format reutilitzable (art. 74) i les garanties d'ús de la informació pública reutilitzable (art. 75).

Pel que fa al format, es disposa que la informació objecte de publicitat activa o que s’hagi de facilitar com a conseqüència de l'exercici del dret d'accés, s’ha de proporcionar en un format reutilitzable que possibiliti que la informació pugui ser explotada mitjançant la reproducció i divulgació per qualsevol mitjà, de tal forma que permeti la creació de productes o serveis d'informació amb valor afegit basats en les dades públiques, dins els límits establerts per la normativa sobre reutilització de la informació del sector públic.

A més, es remarca que els drets de propietat intel·lectual o industrial titularitat de terceres persones no han d’impedir la reutilització si els subjectes obligats disposen de drets d'explotació suficients i inclouen una referència a la persona titular o cedent dels drets esmentats.

D’altra banda, l’article 75 del RLTC disposa les següents garanties d'ús de la informació pública reutilitzable:

• Com a regla general, la reutilització de la informació queda subjecta a la Llicència oberta d'ús d'informació - Catalunya o a les llicències de Creative Commons, que han d’indicar el deure de reutilitzar la informació obtinguda segons les condicions generals següents:

• La informació es pot posar a disposició subjecta a llicències específiques que siguin complementàries de les condicions generals esmentades si les característiques, els continguts o la naturalesa de la informació ho justifiquen. Les condicions específiques complementàries que contenen les llicències específiques poden tenir per objecte usos concrets autoritzats (comercials o no), la vigència de la llicència, les obligacions de la persona beneficiària i del subjecte obligat, així com les responsabilitats d'ús, l'eventual contraprestació exigible, l'ens concedent o altres factors que en puguin condicionar la reutilització. En tot cas, aquestes condicions han de ser clares i precises; no poden restringir sense motiu les possibilitats de reutilització, ser discriminatòries o limitar la competència, i han de ser aprovades prèviament pel departament de l'Administració de la Generalitat competent en matèria de transparència en el cas que afectin dades generades per l'Administració de la Generalitat i les entitats del seu sector públic.

• Les llicències de reutilització han de poder ser processades electrònicament i estar disponibles permanentment i en formats accessibles, de manera que puguin ser descarregades, desades, reproduïdes o referenciades per les persones reutilitzadores.

• La informació reutilitzable s’ha de posar a disposició, sempre que sigui possible, de manera que sigui processable de manera automatitzada, conjuntament amb les metadades i en formats oberts.

• Les persones reutilitzadores, pel sol fet d'obtenir la informació o accedir-hi, queden vinculades a les condicions d'ús que figurin a les llicències de reutilització i són responsables de la reutilització de la informació que efectuïn.

• No es poden atorgar drets exclusius per a la reutilització de la informació, tret que sigui imprescindible per prestar un servei d'interès públic. En qualsevol cas, els acords exclusius han de ser revisats periòdicament, com a mínim, cada 3 anys.

• A l'últim, es disposa que la persona sol·licitant d'informació pugui demanar un certificat de les condicions de reutilització que regien per a una informació pública en un moment determinat, que s’ha d'expedir en un termini màxim de 15 dies hàbils.

Al marge del que s’ha exposat, s’ha de tenir present que l’article 71.4.c del RLTC també exigeix que en les resolucions de les sol·licituds d'accés s’especifiquin les condicions i les garanties d'ús aplicables a la informació pública reutilitzable.

<< Sumari| | » Unitat 2 | ☝ Índex de la unitat 1