• 1.1 Definició de "conflicte"
• 1.2 Visió negativa del conflicte i visió positiva del conflicte: el conflicte com a motor de transformació
• 1.3 Característiques del conflicte
• 1.4 Estructura i elements del conflicte: posició, interès i necessitat
• 1.5 Tipus de conflictes: conflicte substantiu i conflicte interpersonal

Si busquem una definició de "conflicte", trobarem aquestes:

I encara en podríem trobar moltes més. Un estudi de la Universitat de Sevilla va identificar fins a 76 definicions de "conflicte". El conflicte és una realitat complexa sobre la qual tots tenim experiència i opinió. Tots hem viscut conflictes en algun moment i, a l’hora de definir-los, els veiem tal com els hem viscut.

↑ Índex de la unitat

Sovint, tendim inconscientment a adoptar una visió negativa del conflicte. El DIEC i el diccionari de la RAE ens porten cap a aquesta visió: el conflicte vist com una distorsió en les relacions socials, que, per tant, cal extirpar.

I certament hi ha un conflicte que és negatiu: és el que ja no podem gestionar amb els nostres mecanismes de relació interpersonal o intergrupal habituals, per dues raons:

• a. Perquè ja no funcionen.
• b. Perquè les persones afectades ja hem perdut el desig o l’interès per invertir-hi energia.

En canvi, si encara persisteix un mínim desig o un interès a preservar la relació, el conflicte negatiu encara es pot reconduir cap a una gestió del conflicte que faci que esdevingui un motor de transformació per a nosaltres, de millora i d’evolució positiva. Descobrim, llavors, la dimensió positiva que és subjacent en el conflicte, el seu potencial com a eina de transformació; descobrim la visió positiva del conflicte com a motor de canvi.

La raó de ser i l’avantatge d’apostar per una gestió positiva dels conflictes que vivim es basa, precisament, en aquest component positiu que és subjacent en els conflictes. Els conflictes es poden gestionar positivament i poden proporcionar l’oportunitat d’una transformació positiva de la relació.

A més, des d’una visió positiva del conflicte, es manifesta com el que és realment: un element viu i dinàmic inherent a les mateixes relacions socials, fins i tot necessari, perquè estimula el progrés, la creativitat i la innovació, i un element que, per tant, no desapareixerà. En conseqüència, el que hem de fer a l’hora d’encarar-lo no és tant resoldre’l perquè desaparegui, sinó aprendre a gestionar-lo, ja que pot manifestar el seu valor positiu i transformador de les relacions socials.

Per tant, des d’una visió positiva del conflicte, hem d’entendre que:

• No és ni bo ni dolent: simplement, és.
• És un procés interaccional entre dues o més parts.
• Neix, creix, es desenvolupa i es transforma.
• Posa en contacte diferents percepcions de la realitat que tenen les parts i, normalment, a aquestes percepcions segueixen estats emocionals desfavorables i conductes que intenten prevaldre les unes sobre les altres.
• Les posicions, els interessos i les necessitats de les parts són interdependents.
• Pot ser potencialment destructiu, però també pot aportar beneficis.
• Segons les estratègies per enfrontar-lo, pot ser negatiu… o pot ser positiu.

Des d’aquesta òptica positiva del conflicte prenem la definició de "conflicte" que fa Lederach:

↑ Índex de la unitat

Generalment, un conflicte té les característiques següents:

• Comunicació deficient: la conversa es frustra o ni tan sols pot començar, per això no hi ha entesa.
• Incògnites: manca d'informació.
• Informació incorrecta: part de la informació que es coneix no és certa o és errònia.
• Confusió: la gent implicada se sent desorientada, tensa o sobrepassada pels estímuls i les opcions.
• Emocions ocultes: sentiments que sorgeixen a mesura que s'analitza la situació.
• Punts de vista diferents: idees contradictòries entre els uns i els altres.
• Impressions variables: a mesura que s'investiga la situació, les idees, les emocions i les explicacions canvien, a vegades de manera radical.
• Dilema equilibrat: hi ha una lluita crítica, en què no hi ha una persona o una idea que pugui guanyar.
• Persistència: la situació no desapareix.

↑ Índex de la unitat

Una imatge simple però molt contundent per entendre els elements del conflicte és la d’un iceberg.

La primera idea clau que ens trasllada aquesta imatge és que en un conflicte hi ha uns elements més visibles que es manifesten i es perceben amb més facilitat, les posicions, i que molt sovint tendim a identificar com la informació completa del conflicte. Tanmateix, molts dels seus elements, els interessos i les necessitats, romanen ocults o no es poden percebre bé, com la part submergida d’un iceberg, i no són fàcilment visibles.

Se situen a la part emergida de l'iceberg i, per tant, són l'única informació visible i aparent del conflicte; en conseqüència, podem arribar a pensar -erròniament- que el conflicte es redueix a aquestes posicions confrontades, i que no hi ha res més.

Són el “què volem”. Expressen molt sovint visions contraposades, són rígides i, informativament, són molt limitades. Són negociables, sí, però és molt difícil arribar a solucions que siguin satisfactòries per a totes les parts: el teu “vull la custòdia compartida” es contraposa amb el meu “vull la custòdia exclusiva”, i si ni tu ni jo no hi afegim res més, l’únic recorregut que tindrà la gestió d’aquest conflicte és el xoc i a veure qui és més fort, qui és més capaç d’imposar a l’altre la seva posició, qui és més capaç de derrotar l’altre; perquè, per naturalesa, la solució que obtinguem serà guanyador-perdedor, atès que amb el triomf d’una posició sempre tindrem la derrota de l’altra.

Se situen a la part submergida de l'iceberg. La clau per gestionar un conflicte que es troba bloquejat pel xoc entre dues o més posicions rígides rau en el fet d’entendre que les posicions, al capdavall, no són sinó l’instrument per mitjà del qual es volen satisfer uns interessos i unes necessitats subjacents.

Els interessos són el “per què ho volem”. Per tant, la clau per resoldre un conflicte rau a veure i comprendre aquests segons elements perquè, llavors, tindrem l’oportunitat d’obrir el ventall i buscar instruments (posicions) alternatius per satisfer-los, i que, aquest cop, siguin acceptables per a totes les parts. Els interessos són l’espai de negociació més fructífer. Negociar sobre interessos facilita desbloquejar el conflicte.

Les necessitats són els elements identitaris, psicoemocionals, ideològics, etc. Tornen a ser molt difícils de negociar: “vull salvar la vida de la meva mare”, “vull que ell em demani perdó”, “vull viure la meva identitat nacional”, etc.; tots aquests exemples no són negociables. Per tant, en el cas de les necessitats, l’objectiu no és tant trobar una solució satisfactòria per a totes les parts com que aquestes necessitats es puguin expressar, puguin ser escoltades i es puguin veure reconegudes i respectades.

La transformació positiva del conflicte només és possible quan explorem més enllà de les posicions i podem posar damunt de la taula els interessos subjacents i les necessitats, perquè així podrem buscar altres opcions que també els satisfacin.

Tanmateix, perquè els interessos subjacents s’expressin i aflorin, cal una comunicació entre les persones i cal que s’estableixi un marc de confiança que permeti que les parts els expressin.

Per això, en aquest curs, parlarem sobre les actituds que ens poden ajudar a crear aquest marc de confiança, i sobre les eines i les tècniques de comunicació que ens ajudaran a abordar el conflicte i fer aflorar aquests interessos i necessitats, aquests elements subjacents que ens podem ajudar a trobar una sortida satisfactòria per a totes les persones implicades.

↑ Índex de la unitat

Se centren en desacords sobre polítiques i pràctiques, i es produeix una competència per uns mateixos recursos i concepcions discrepants sobre els papers o les funcions i les seves relacions.

La tàctica per gestionar aquest tipus de conflictes requereix la negociació i la solució de problemes entre els protagonistes i el compromís entre criteris i opinions oposades.

Encara que poden tenir l'origen en conflictes substantius, incorporen sentiments negatius entre les parts (desconfiança, menyspreu, temor, rebuig, etc.).

Quina és la tàctica per gestionar-los? Com que hi ha influx emocional, requereixen reestructurar les intuïcions d'una persona i atenuar els sentiments antagònics dels protagonistes. Exigeixen el coneixement i l'acceptació dels propis sentiments i la capacitat per fer-se càrrec dels de l’altre.

Els conflictes es poden donar en molts àmbits de la vida i les relacions humanes, i això determina que hi hagi molts tipus de conflictes: bèl·lic, internacional, territorial, administratiu, organitzatiu, familiar, etc. En el nostre dia a dia en podem trobar exemples:

• Em llevo per anar a treballar i llegeixo un missatge de text d'ahir a la nit de la meva exparella, indignada perquè no li he ingressat la pensió d'aliments per als nostres fills: conflicte de família.
• Baixant amb l’ascensor em trobo el veí del quart que se’m queixa (soc la presidenta de l’escala) del soroll que fa la del cinquè a altes hores de la nit: conflicte de convivència.
• Surto de casa i mentre vaig per la zona reservada a vianants passa un noi rabent amb un patinet elèctric: conflicte d’ús dels espais públics.
• Abans d’entrar a l’estació, passo pel solar que ha comprat un milionari kuwaitià resident a Catalunya per construir la mesquita més gran de Catalunya, ple de pintades i cartells que s’hi oposen: conflicte de convivència i intercultural.
• Al tren fullejo el diari i llegeixo les últimes notícies sobre la situació política: conflicte polític.

↑ Índex de la unitat

← Inici | Unitat 2 →