2. Seguiment de tot el que es diu d'un tema o òrgan administratiu al web social
L'Internet social, és a dir, el dels blogs, de les notícies en actualització contínua, de Facebook i de Twitter és un web canviant. Si la nostra organització vol estar atenta a què es diu d'un determinat tema, serveix de molt poc el vell recurs de "visitar" uns webs de referència, uns determinats noticiaris, unes fonts concretes. En qualsevol lloc, en qualsevol moment, la nostra organització o el nostre tema pot ser objecte de menció, en positiu o en negatiu.
En aquesta segona unitat volem dotar-vos de les eines i les estratègies necessàries per poder escoltar la xarxa i obtenir la màxima informació sobre un determinat tema sense que això suposi, necessàriament, perdre-us en un maremàgnum d'informació.
Segons les vostres necessitats, us caldrà un sistema de monitoratge més senzill o més elaborat.
2.1. Cercar informació en entorns dinàmics i socials
Els cercadors que havien aconseguit una important capacitat per oferir els resultats més rellevants en primer lloc (Google és l'exemple paradigmàtic) es van trobar, amb el web 2.0, amb la necessitat d'atendre la immediatesa i el caràcter summament canviant de la xarxa.
Sovint allò que interessa ja no és el document clau sinó l'última novetat sobre un assumpte. Per exemple, si hi ha un volcà que obstaculitza l'espai aeri i busquem més informació en un cercador, difícilment ens interessarà saber quines són les parts d'un volcà i quin és el context geològic en què solen aparèixer. El més probable és que vulguem saber què està passant ara mateix en relació amb l'erupció concreta: conseqüències ambientals, retards en vols, afectació sobre les persones que hi viuen a prop, etc.
D'altra banda, aquesta quantitat ingent d'informació ens pot portar a tota mena d'equívocs. Fenòmens molt diversos poden rebre el mateix nom en diferents llocs de la xarxa. A més, de vegades ens interessarà repassar allò que ha passat o allò que es diu sobre una determinada organització durant un segment de temps determinat. Tot això suposa que la cerca clàssica sigui insuficient. Per aquest motiu, avui dia la majoria de cercadors incorporen grans possibilitats de cerca avançada que ens permeten esmolar molt la cerca, treballar amb les dades més actuals i separar el gra de la palla.
En definitiva, els cercadors en entorns dinàmics han agafat una triple deriva:
- Prioritzen l'actualitat: permeten de manera senzilla i intuïtiva endreçar els resultats cronològicament
- Alguns ofereixen fonts RSS: permeten fer el seguiment de notícies i agregar els seus continguts a d'altres cercadors
- Els més útils permeten un alt grau de filtratge en les cerques per descartar informacions no cercades i similars
Seguidament us proposem una relació no exhaustiva de cercadors dinàmics que s'ajusten, en major o menor mesura, a aquesta tipologia i que cal que conegueu.
- http://www.google.com Cercador amb finalitat general, però que es pot parametritzar per obtenir informació de blogs, xarxes, etc. Mitjançant el sistema d'alertes es pot obtenir un canal RSS de la cerca. La versió centrada en notícies (news.google.com) no es pot utilitzar a l'Estat espanyol per motius legals, però sí a la resta de països del món.
- http://www.bing.com Cercador amb finalitat general, però que es pot parametritzar per obtenir informació de blogs, xarxes, notícies (bing.com/news), etc. Permet obtenir un canal RSS de la cerca afegint "&format=rss" a la URL del resultat.
- http://news.yahoo.com Cercador de notícies.
- http://search.wordpress.com Cercador propi de la plataforma de blogs Wordpress. Permet obtenir un canal RSS de la cerca.
- http://search.twitter.com Cercador propi de Twitter, amb àmplies possibilitats de parametrització.
- https://www.facebook.com/search/all/ Cercador propi de Facebook.
- http://www.socialmention.com Cercador especialitzat en xarxes socials. Permet obtenir un canal RSS de la cerca i descarregar resultats en fulls de càlcul.
- https://searchisback.com/ Eina que facilita les cerques a partir del cercador propi de Facebook.
- http://keyhole.co/ Cercador especialitzat en les xarxes Twitter i Instagram.
- https://www.social-searcher.com/google-social-search/ Cercador construït a partir de Google i orientat a les principals xarxes.
Hi ha moltes altres eines disponibles. Una bona referència ésaquesta llista.
2.2. El seguiment. Agregadors de contingut i canals RSS
Hem après a fer cerques a la Internet social, és a dir, la Internet que canvia a cada moment amb la publicació de notícies, apunts, etcètera. Amb això hem après a trobar quan parlen de nosaltres o dels nostres temes.
Però, com podem fer confluir en un únic lloc totes aquestes informacions que s'actualitzen a cada moment en fonts diverses? Com podem agregar-les?
Hi ha diversos tipus d'agregadors de contingut, alguns agreguen noticiaris o blogs de manera directa. D'altres, en canvi, necessiten que hi incorporem els canals RSS, un canal que aquests noticiaris o blogs generen automàticament.
a) Els agregadors
Per fer el seguiment del que es publica en diversos llocs web o blogs fent confluir tots els fluxos informatius en un únic punt que ens permeti estar sempre al cas de totes les novetats utilitzarem agregadors de continguts. N'hi ha molts, però us en volem presentar només dos que, en aquest moment, són estables i molt utilitzats:
- Feed Reader És el més professional i útil en la seva modalitat d'escriptori per a Windows (cal instal·lar-lo): permet gestionar bé els canals RSS, importar i exportar continguts i fer-hi monitoratges molt productius. També té una versió en línia, però sense tantes prestacions.
- Feedly Actualment és l'agregador més popular i senzill d'utilitzar. Té moltes prestacions i possibilitats. Agrega bé canals RSS, però també blogs i mitjans que no en tenen. Es pot trobar en línia i també disposa d'apps per a Android i iOS.
Hi ha molts altres agregadors que us suggerim de conèixer. Al lloc següent en trobareu una llista àmplia amb elements per comparar-los:
Comparativa d'agregadors a la Wikipedia (anglès)
Comparativa d'agregadors a la Viquipèdia (català)
b) Què és RSS?
RSS o Atom són uns canals que només contenen informació sumària resumida en uns pocs camps: nom del canal, títol de la informació, moment de publicació, descripció i algun element més. Aquesta informació es mostra sense elements de format (ni tipogràfics, ni de color, ni de disseny). Es presenta, doncs, en format semàntic, és a dir, en el metallenguatge XML.
La majoria de blogs i noticiaris disponibles a Internet ofereixen la mateixa informació que publiquen de manera ordinària en format RSS o Atom.
Els canals RSS o Atom i el seu domini ofereixen una eina importantíssima per poder escoltar el web amb criteris de qualitat. Dominar-ne l'ús, ser capaç de trobar-los en els resultats dels cercadors, ser capaç d'unificar-ne diversos en un agregador o aprendre a filtrar-los són habilitats que permeten afinar molt en qualsevol intent d'escoltar la xarxa.
Per trobar RSS en qualsevol web, hem de buscar la icona. Si no hi ha icona, potser ho trobarem buscant dins de la pàgina els termes RSS, Atom o canal.
c) Significat de les sigles RSS
Habitualment, les sigles es construeixen a partir d'una expressió que es repeteix moltes vegades. En el cas de l'RSS es dóna la curiositat que la definició ha anat canviant. Així, al llarg dels anys, RSS ha volgut dir:
Rich Site Summary → Aquesta definició fa referència al que trobem en un canal RSS: un sumari (summary) enriquit (rich) d'un lloc web (site).
RDF Site Summary → Aquesta definició fa referència a la manera com està construït un RSS. Ens diu que és el sumari d'un lloc web que s'ajusta a una especificació XML concreta: l'especificació RDF.
Really Simple Sindication → Aquesta definició fa referència a l'ús que en podem fer. Ens diu que podem "sindicar" fàcilment la informació. "Sindicar" vol dir fer redifusió, reproduir. Es refereix, doncs, al fet que a partir d'un canal RSS d'un web podem reproduir-ne la informació molt fàcilment en un altre.
d) Què podem fer amb els RSS?
Podem fer-hi coses molt diferents i útils. Per exemple, podem obtenir els RSS de dos o tres mitjans de comunicació que ens interessa seguir i unir-los en un agregador.
Els millors cercadors socials també ens permeten obtenir canals RSS de les cerques que fem. Això ens permet tenir sempre actualitzat un únic flux d'informació que resumeixi les novetats de les nostres cerques.
e) Què trobem dins un RSS?
Hi trobem una estructura que sempre és idèntica.
«?xml version="1.0" encoding="iso-8859-1"?»
«?xml-stylesheet type="text/xsl" href="rss.xsl"?»
«rss version="2.0"»
«channel»
«title»TÍTOL GENÈRIC (TEXT)«/title»
«link»ENLLAÇ A LA PÀGINA GENÈRICA (LINK) «/link»
«description»DESCRIPCIÓ (TEXT)«/description»
«language»IDIOMA (CODI CONVENCIONAL)«/language»
«copyright»PROPIETARI DELS DRETS«/copyright»
«pubDate»DATA DE PUBLICACIÓ (CODIFICACIÓ DE DATA)«/pubDate»
«lastBuildDate»DATA DE GENERACIÓ (CODIFICACIÓ DE DATA)«/lastBuildDate»
«image»
«title»DESCRIPCIÓ DE LA IMATGE BREU«/title»
«url»URL DE LA IMATGE«/url»
«link»ENLLAÇ A LA PÀGINA GENÈRICA«/link»
«description»DESCRIPCIÓ LLARGA DE LA IMATGE«/description»
«/image»
«item» AQUÍ COMENÇA LA PRESENTACIÓ DELS CONTINGUTS CONCRETS
«title»TÍTOL DEL CONTINGUT CONCRET«/title»
«link»ENLLAÇ DIRECTE AL CONTINGUT CONCRET EN EL WEB«/link»
«description»DESCRIPCIÓ O FRAGMENT. «/description»
«pubDate»DATA DE PUBLICACIÓ (CODIFICACIÓ DE DATA)«/pubDate»
«/item»
«item»
…
«/item»
…
«/channel»
«/rss»
f) OPML
Alguns agregadors permeten exportar l’estructura completa dels diversos RSS que hi hem anat incorporant. Això es fa amb un fitxer OPML.
Si hem carregat diversos canals RSS a un agregador, estem en condicions d'exportar un OPML. Aquest fitxer ens permetrà enviar a altres persones la nostra estructura de canals RSS o canviar de programa agregador (per exemple, els canals RSS que tinguem agregats al FeedReader podrem exportar-los a OPML i després importar aquest OPML a Feedly; i viceversa, és clar).
g) Presentació dels canals RSS
Els canals es poden presentar directament o bé mediatitzats mitjançant alguna eina que els faci més amigables. D'altra banda, quan es presenten directament, poden portar associats un full d'estils que els dóna un determinat format o bé sense cap full d'estil; en aquest cas, el mateix explorador que utilitzem els atorga un determinat format per facilitar-ne la visibilitat.
2.3. El monitoratge d'una organització al web social
El terme monitoratge en un principi feia referència al seguiment de processos industrials per part dels executius responsables de producció. En l'àmbit de la medicina, feina referència al seguiment de les constants vitals d'un malalt. El terme es va traslladar al món informàtic per fer referència al seguiment del bon funcionament dels diversos ordinadors d'un sistema. Més endavant va traspassar a Internet per definir la comprovació que els diversos llocs webs sobre els quals un operador té responsabilitat estiguin en línia i no penjats o en una situació d'error.
Amb el web 2.0 i constatada la necessitat de fer el seguiment del que es diu d'una marca, d'un tema o d'una organització al web social, el terme monitoratge es va aplicar a la possibilitat de veure, de manera senzilla, què és el que s'està dient sobre la marca o tema en qüestió. Va suposar el naixement del que s'ha anomenat reputació digital, és a dir, la imatge que una persona, institució o tema projecta a Internet, conformada per allò que ha emès directament, però sobretot per allò que en diuen els altres en cada moment.
Monitorar al web social: un mètode
Si voleu establir un sistema de monitoratge rigorós per a qualsevol tema al web social, haureu de seguir els passos que s'especifiquen a continuació:
1. Definiu l'àmbit de monitoratge
En primer lloc, decidiu quins espais i plataformes digitals voleu vigilar. Per exemple, només els blogs o també el que es diu a les xarxes socials? I dins d'aquestes, només Twitter o també el que apareix en obert a Facebook? Voleu monitorar també vídeos que es publiquen a Youtube? Aquesta decisió inicial condicionarà les eines que després utilitzareu per fer el monitoratge.
2. Definiu el tema
Heu de tenir clar què voleu monitorar: cada vegada que surt el nom de l'òrgan on treballeu o també quan es tracta de temes que són del seu àmbit de competència? O, potser, cada vegada que es parla d'un determinat territori, sigui quin sigui el tema?
3. Definiu les paraules clau
Ens referim no tant a paraules soltes com a "conceptes", de vegades formats per més d'una paraula. Els establirem a partir de l'elecció que hem fet a (2).
4. Trieu una o diverses eines
És el moment clau de monitoratge. En aquest punt haureu de decidir si en teniu prou cercant les paraules clau en diversos cercadors o si voleu ser més sistemàtics i preferiu integrar diverses eines: per exemple, els canals RSS obtinguts en cerques fetes en determinats cercadors i un agregador de continguts que us les unifiqui, etc.
5. Quins factors tindreu en compte a l'hora de calibrar el resultat?
El resultat que obtingueu pot incloure molta "palla". A l'hora de decidir si allò que heu obtingut és important o no, us heu de fer les preguntes següents:
- Qui ha publicat la informació obtinguda? (Quin prestigi té?, Qui se l'escolta?)
- On ho ha publicat? (En un lloc de prestigi?, En un lloc marginal?)
- Quan ho ha fet? (En un moment d'alta audiència?, Enmig d'un maremàgnum d'informacions que ho esvaeix tot?)
- Què ha publicat? (És realment alarmant allò que es diu o no té gaire importància?)
- Qui més hi intervé? (S'està escampant o no té cap mena de ressò?)
6. Com oferireu els resultats?
Finalment heu de plantejar-vos si el resultat l'heu de presentar com un informe, com un llistat o fins i tot, si la persona que ho ha de rebre treballa habitualment amb agregadors, com un fitxer OPML que s'actualitzi contínuament.
Trobareu àmplia informació sobre la metodologia del monitoratge en aquest apunt del bloc gencat.
2.4. Monitoratge pràctic
Ara ja heu conegut el mètode per fer un bon monitoratge de la vostra organització. A l'hora d'aplicar-ho, podeu optar per sistemes simples i elementals o per sistemes complexos. A continuació us proposem diverses possibilitats.
a) Cerca simple
El monitoratge més simple possible consisteix a buscar la vostra organització en els diversos cercadors que us hem proposat a l'apartat 2.1.
b) Monitoratge fàcil. Netvibes
Podem aconseguir un monitoratge elemental si obtenim els canals de les cerques recurrents, és a dir, les que faríem més habitualment i les integrem totes en una eina que ens les mostri sempre actualitzades i una al costat de l'altra. L'eina que,actualment, permeten fer-ho de manera molt elemental és Netvibes.
Netvibes ens permetrà anar incrementant la quantitat de fonts que volem seguir amb gran facilitat i amb un sistema per organitzar-les d'una gran visualitat.
c) Monitoratge professional
Una organització que té incidència en la vida social i en l'agenda mediàtica, com és el cas de la majoria d'unitats de l'Administració amb cert grau de responsabilitat, ha de plantejar-se un monitoratge professional, és a dir, un sistema de seguiment que li permeti palpar, a cada moment, quina repercussió té la seva acció en el món mediàtic, dels blogs i de les xarxes.
Un monitoratge professional es pot encarregar externament a una empresa especialitzada, sigui com un encàrrec extern que comporti rebre un informe diari, sigui utilitzant un programari privat de gran capacitat.
Tot i això, és perfectament factible bastir un sistema de monitoratge professional des de la mateixa unitat. Per fer-ho necessitarem un programa agregador que permeti un gran control de les fonts. Entre els diversos programes agregadors que veurem en aquest curs, els més aptes serien Feedly (en línia) i FeedReader (en versió per a escriptori Windows). Per les seves especials prestacions, recomanem FeedReader.
El monitoratge professional consistiria a seguir escrupolosament els passos explicats en l'apartat 2.3. El monitoratge d'una organització al web social i, en arribar al punt 4, fer una bona selecció de cerques a partir de les paraules clau o expressions clau escollides, obtenir-ne els RSS i integrar-los a l'agregador escollit.
Si treballem amb una bateria àmplia de paraules clau o expressions clau, és recomanable d'endreçar les cerques en carpetes.
2.5. Utilitat del monitoratge: de la reputació digital al benchmarking
a) La reputació digital
La primera utilitat del monitoratge és conèixer quina és la nostra reputació a Internet, tant des d'una perspectiva estàtica com dinàmica.
Quan busquem el nom de la nostra organització a Internet en un cercador estàtic, no sempre apareix en primer lloc el nostre web corporatiu (tot i que hauria de ser així) i no sempre els altres ítems que apareixen en la cerca ens són favorables. Treballar tant perquè el nostre web corporatiu estigui ben posicionat com perquè els altres llocs que apareixen en les primeres posicions de cerca ofereixin una bona imatge de la nostra organització és clau.
Ara bé, en els centenars i milers de coses que es diuen cada dia, dinàmicament, a Internet, la reputació digital de la nostra organització també està en joc. Notícies, apunts en blogs, comentaris en xarxes… tot això basteix la imatge que donem i ens convé estar-ne al cas. És per aquesta raó que el monitoratge informatiu esdevé una eina bàsica per a la nostra reputació digital.
b) El seguiment informatiu d'un tema
Les organitzacions no solament tenen interès a saber quan són directament mencionades en una conversa, sinó per tot el que es diu sobre el seu àmbit temàtic. Si som una organització especialitzada en serveis socials, ens interessarà què és el que passa socialment. Si som una organització que es dedica a garantir la seguretat dels ciutadans, ens interessarà saber què passa en relació amb la delinqüència, etc. Si el nostre àmbit és el trànsit, voldrem saber com es perceben les normatives o els canvis en el codi de circulació.
c) L'actualització professional
Quines són les principals tècniques innovadores que fan servir els profesionals del nostre àmbit d'especialitat? Antigament calia esperar la publicació de feixugues revistes professionals o assistir a congressos. Actualment els blogs i la informació corporativa que es publica dia a dia en centenars i milers de pàgines web ofereixen la possibilitat d'estar professionalment sempre al dia.
d) El benchmarking de productes, serveis i experiències
Cada dia, moltes altres organitzacions semblant a la nostra (que poden ser, fins i tot, competència nostra) llancen nous projectes, productes i serveis. Fer el seguiment d'aquesta activitat pot arribar a ser penós si no se sistematitza. El monitoratge sistemàtic ens permet fer el seguiment, descobrir aquestes iniciatives i veure en quina mesura poden ser aplicables a la nostra organització.