← Inici del curs |
← Bloc 1 | Unitat 2 →
Unitat 1. Introducció al curs i al marc normatiu bàsic
1.1 Introducció
Un dels principals objectius de la prevenció de riscos laborals és vetllar per la salut dels treballadors. El terme salut és definit en la Constitució de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) com la situació personal de complet benestar físic, mental i social, i no només com l’absència de dany o malaltia. La salut laboral forma part indissoluble d’aquesta idea. Els matisos existents entre el binomi format per la salut, d'una banda, i el treball, de l’altra, han mantingut una relació de dependència al llarg de la història.
El treball (ocupació) es pot considerar una font de salut: aporta aspectes positius per a la vida, com ara els recursos necessaris per a la nostra subsistència i per satisfer les nostres necessitats, i també la possibilitat de créixer i evolucionar com a persones, al mateix temps que facilita i activa les relacions personals i socials amb el nostre entorn.
Tot i això, no podem oblidar que el treball també pot ser origen de malalties i danys per a la nostra salut, en funció de com es faci aquesta labor. És el que anirem veient al llarg del curs: els diferents riscos laborals, les diverses condicions de treball que poden afectar la salut dels treballadors i originar-los problemes, i les maneres d’evitar-los i controlar-los.
En acabar aquest curs de nivell bàsic (30 h) podreu efectuar les següents funcions de l'activitat preventiva, recollides en el programa de l'annex IV del Reial decret 39/1997, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis de prevenció:
- Promoure els comportaments segurs i la utilització correcta dels equipaments de treball i de protecció, i fomentar l’interès i la cooperació dels treballadors en l'activitat preventiva.
- Promoure les actuacions preventives bàsiques, com ara les relatives a l'ordre, la neteja, la senyalització i el manteniment en general, i efectuar-ne el seguiment i el control.
- Fer avaluacions elementals de riscos i establir les mesures preventives adequades segons el grau de formació que es té.
- Col·laborar en l'avaluació i el control dels riscos generals i específics de l'empresa, fent visites, atenent les queixes i els suggeriments, registrant dades i duent a terme altres tasques similars.
- Gestionar les primeres intervencions en cas d'emergència i primers auxilis.
- Cooperar amb els serveis de prevenció.
Durant el transcurs del curs veureu que cal planificar i enregistrar tot el que es fa, però no s'ha d'oblidar el que va dir George Marshall, polític dels Estats Units: "Els petits actes que s'executen són millors que tots els grans que es planifiquen."
1.2 Marc normatiu bàsic
La prevenció és, en si mateixa, una disciplina de disciplines, una sinergia de diferents tècniques i àrees científiques. El que és particular en el cas de la prevenció és l’entorn legal i normatiu que l’embolcalla i dona fermesa al conjunt i el caràcter de drets i obligacions. Al llarg del curs veurem quines normes específiques són aplicables en cada cas. De moment començarem per les que són determinants i genèriques en el món de la prevenció. En la Constitució espanyola (CE) ja trobem la primera referència a la prevenció: l’article 40.2 de la CE encarrega als poders públics, com un dels principis rectors de la política social i econòmica, vetllar per la seguretat i la higiene en el treball.
La norma específica és la Llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals (LPRL), de 8 de novembre, que estableix un marc jurídic bàsic i unitari i al mateix temps harmonitza la nostra legislació en l’àmbit europeu de la Directiva marc 89/391/CEE, relativa a l’aplicació de mesures per promoure la seguretat i la salut dels treballadors en el treball, i altres directives relacionades amb la protecció dels joves i la maternitat, entre d’altres.
L’objectiu de la LPRL és promoure la seguretat i la salut dels treballadors mitjançant l’aplicació de mesures i el desenvolupament de les activitats necessàries per prevenir els riscos derivats del treball. En la LPRL es parla dels principis tècnics de seguretat i prevenció, i també de com s’ha de portar a terme aquesta; p. ex., es parla de la participació dels treballadors i la integració de la prevenció en tots els nivells de l'organització.
Quan la LPRL parla d'“empresa” o d'“empresari”, hem d’entendre que inclou també les administracions públiques, siguin estatals, autonòmiques o locals, així com els seus organismes dependents. Per tant, les relacions laborals abasten també les de caràcter administratiu i estatutari, com ara els funcionaris, personal eventual o directius.
En canvi, la LPRL no és aplicable en les activitats les peculiaritats de les quals ho impedeixen en l’àmbit de les seves funcions públiques de:
- Policia, seguretat i resguard duaner.
- Serveis operatius de protecció civil i peritatge forense, en els casos de risc greu, catàstrofe i calamitat pública.
La LPRL tampoc no és aplicable en la relació laboral de caràcter especial al servei de la llar familiar.
Un altre aspecte important que cal destacar és el tractament del gènere en relació amb la seguretat i la salut en el treball, d’acord amb les polítiques europees de la transversalització de la perspectiva de gènere en totes les àrees i nivells d’activitat. Els tècnics de prevenció i la resta de l'organització treballen tenint en compte que homes i dones estan exposats a factors de risc diferents. Per tant, la identificació de problemes hauria de permetre diagnosticar les diferències per raó de gènere. (Full monogràfic 2 d'aspectes generals del Departament de Treball i document "10 perquès per a una salut i seguretat laboral amb perspectiva de gènere".)
1.3 Competències en matèria laboral
Les administracions públiques competents en matèria laboral han de dur a terme les funcions següents:
- Promoure la prevenció i l’assessorament que han de desenvolupar els òrgans tècnics en matèria preventiva.
- Vetllar pel compliment de la normativa sobre prevenció de riscos laborals mitjançant les actuacions de vigilància i control.
- Sancionar l’incompliment de la normativa de prevenció de riscos laborals.
Hi ha òrgans tècnics i òrgans de vigilància i control.
1.3.1 Òrgans tècnics
L'òrgan tècnic és l’Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball (INSST), que estableix la cooperació amb els òrgans de les comunitats autònomes amb competències en aquesta matèria.
Funcions:
- Assessorament tècnic en l’elaboració de normativa legal i en el desenvolupament de la normalització nacional i internacional.
- Promoció i, si escau, formació, informació, investigació, estudi i divulgació en matèria de prevenció de riscos laborals.
- Suport tècnic i col·laboració amb la Inspecció de Treball i Seguretat Social.
- Col·laboració amb òrgans internacionals.
- Qualsevol altra que sigui necessària per complir les seves finalitats i que li sigui encarregada en l’àmbit de les seves competències.
1.3.2. Òrgans de vigilància i control de la normativa
La Inspecció de Treball (ITSS) té les funcions següents:
- Vigilar el compliment de la normativa sobre prevenció de riscos laborals.
- Assessorar i informar empresaris i treballadors.
- Elaborar els informes sol·licitats pels jutjats socials.
- Comprovar i afavorir el compliment de les obligacions assumides pels serveis de prevenció.
- Informar l’autoritat laboral sobre els accidents de treball mortals, molt greus o greus, i sobre les malalties professionals.
- Ordenar la paralització immediata de treballs en cas de risc greu i imminent per a la seguretat o la salut dels treballadors.