Prevenció de riscos laborals

• 2.1 Salut
• 2.2 Treball
• 2.3 Definicions d'altres conceptes clau
• 2.4 Disciplines preventives
• 2.5 Principis de l'activitat preventiva

L'OMS defineix la salut com l’estat de benestar físic, mental i social complet. És un concepte tridimensional, ja que la salut implica unes condicions de vida dignes en els tres aspectes:

• Físic: benestar físic, etc.
• Mental: estabilitat, equilibri, etc.
• Social: laboral, econòmic, sociològic, etc.

Les nostres accions en prevenció de riscos laborals (PRL) han d'anar adreçades no tan sols a evitar danys per a la salut en forma d'accidents o malalties professionals, sinó també a tenir en compte la singularitat de cada persona i a mantenir i fins i tot millorar la seva salut.

↑ Índex de la unitat

El podríem definir com l’activitat conscient d'una persona orientada a obtenir els béns o mitjans que li calen per satisfer les seves necessitats i per a la seva supervivència transformant la natura que l’envolta. Quasi sempre considerem el treball una obligació desagradable, sense tenir en compte el possible valor social o individual i les condicions en les quals es pot desenvolupar. El concepte de treball ha estat considerat de manera diferent al llarg de la història: activitat noble, càstig, feina exclusiva per a esclaus o fins i tot activitat redemptora. En els últims temps, la revolució industrial ha comportat la divisió de les activitats en dues grans àrees: les que es fan amb la ment i les que es fan amb el cos.

Algunes d’aquestes condicions que podem considerar factors de risc i poden influir en la magnitud del risc al qual està exposat el treballador o la treballadora són:

• Condicions de seguretat: fan referència als elements materials (elements mòbils, tallants, electrificants, combustibles, etc.). Per aconseguir tenir unes bones condicions de seguretat convé estudiar tots els elements materials emprats (màquines, instal·lacions, eines, etc.), per tenir un bon coneixement de l'estat i de l'ús correcte d'aquests elements. L’objectiu final és evitar els accidents laborals.
  
  
• Medi ambient de treball: estudia tots els elements que poden ser presents en el medi ambient físic; és a dir, la presència en el medi ambient de treball d'agents físics, químics i/o biològics que puguin donar lloc a un ambient contaminat, i la possible afectació sobre l'individu exposat. Aquests contaminants poden originar malalties professionals.
  
  
• Càrrega de treball: engloba les exigències que la mateixa feina imposa sobre la persona que la desenvolupa, tant les físiques com les mentals (esforç físic, manipulació de càrregues, postures de treball, nivell d'atenció, grau de satisfacció, etc.).
  
  
• Organització del treball: inclou tot el conjunt d'elements que poden afectar la salut dels treballadors, és a dir, la forma en què estan repartides les diferents tasques individuals, el ritme d'execució d'aquestes, les relacions dins del centre de treball (entre els mateixos treballadors i els clients), etc.

La combinació deficient d’aquests quatre factors pot donar lloc a accidents de treball i a malalties professionals.

↑ Índex de la unitat

• Accident de treball: segons l'article 156 del Reial decret legislatiu 8/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei general de la Seguretat Social, és qualsevol lesió corporal que pateix un treballador o treballadora en ocasió o a conseqüència de la feina que efectua per compte d’altri. És sobtat, amb l’origen del dany conegut i amb una conseqüència immediata.
  
  
• Danys derivats del treball: malalties, patologies o lesions sofertes amb motiu o en ocasió de la feina.
  
  
• Factors de risc: factors que poden influenciar un perill, de manera que contribueixen a determinar l’abast i la magnitud del risc.
  
  
• Malaltia professional: segons l'article 157 del Reial decret legislatiu 8/2015, és qualsevol malaltia adquirida a conseqüència del treball executat per compte d’altri. També es pot definir com el deteriorament lent i progressiu de la salut del treballador o treballadora produït per una exposició crònica o repetida a un agent causal determinat, durant el temps de treball.
  
  
• Perill: capacitat intrínseca que succeeixi un dany (material o personal) que pot ocasionar pèrdues i per al qual no s’ha determinat cap dispositiu per evitar-lo. Font possible de lesió o dany.
  
  
• Prevenció: segons l’article 4 de la Llei de prevenció de riscos laborals (LPRL), és el conjunt d’activitats adoptades o previstes en totes les funcions de l’empresa, per evitar o disminuir els riscos derivats del treball.
• Risc laboral: possibilitat que un treballador o treballadora sofreixi un dany determinat derivat del treball (LPRL). Així doncs, els riscos laborals es poden transformar en danys concrets per a la salut dels treballadors des del punt de vista físic, mental i social.
  
  
• Risc laboral greu i imminent: risc que sigui probable racionalment que es materialitzi en un futur immediat i pugui representar un dany greu per a la salut dels treballadors.
  
  

↑ Índex de la unitat

Hi ha quatre disciplines preventives, tal com queden recollides en les normes, principalment de base científica, i l'operativitat de les quals es basa normalment en el fet que són complementàries, per això es treballa sempre amb equips multidisciplinaris. Les tres primeres, les pot tenir en principi qualsevol titulat universitari; en canvi, la darrera està reservada a les titulacions sanitàries, és a dir, als metges i als infermers.

• Seguretat en el treball: reuneix les activitats destinades a controlar les condicions de treball i els aspectes materials que poden posar en perill la integritat física dels treballadors.
  
  
• Higiene industrial: inclou les activitats destinades a detectar i controlar els contaminants físics, químics i biològics presents en el medi ambient de treball, per evitar l’aparició de malalties professionals i d'alteracions reversibles o permanents.
  
  
• Ergonomia i psicosociologia aplicada: l’ergonomia agrupa el conjunt de tècniques que tenen per objectiu adequar el lloc de treball a les persones, busca el benestar físic i mental de la persona i el confort en el treball. La psicosociologia aplicada tracta els temes de caràcter organitzatiu i de relació entre les persones.
  
  
• Medicina del treball: especialitat mèdica destinada a vigilar i avaluar les conseqüències dels diferents riscos per a la salut dels treballadors.

Altres tècniques preventives i ciències que s’apliquen en l’estudi, l'avaluació i el control dels riscos són (entre d'altres): enginyeria, física, biologia, psicologia, pedagogia, anatomia, química, sociologia, fisiologia, dret, economia i epidemiologia.

Quadre de disciplines

↑ Índex de la unitat

Prèviament a l'acció preventiva (AP) pròpiament dita, hem de definir la política preventiva de l'empresa i fer una planificació adequada. La direcció l'ha d'aprovar i els òrgans de participació l'han de conèixer i debatre. Els compromisos pel que fa a les condicions de seguretat i salut a l'empresa han de quedar recollits en un document.

L’AP té com a objectiu primordial desenvolupar una cultura de prevenció en el conjunt de l'empresa. Segons l'article 15 de la LPRL, l'AP s'ha de desenvolupar d'acord amb els principis generals següents:

• Evitar els riscos.
• Avaluar els riscos que no es poden evitar.
• Combatre els riscos en l'origen.
• Adaptar la feina a la persona.
• Tenir en compte l’evolució de la tècnica.
• Planificar la prevenció.
• Substituir el que sigui perillós pel que comporti poc perill o no en comporti.
• Anteposar les mesures de protecció col·lectiva a les individuals.
• Facilitar les degudes informacions i instruccions als treballadors.

↑ Índex de la unitat

← Unitat 1 | Bloc 1 → | Inici del curs →