Saltar al contingut principal

Prevenció de riscos laborals

Nombre de lectures: 0

← Inici del curs | ← Bloc 2 | Unitat 4 →

Unitat 3. Introducció, conceptes clau i normativa del bloc 2

3.1 Introducció

En el món de la prevenció i l'empresa, la disciplina de seguretat en el treball segurament és la primera a tenir un alt grau de desenvolupament. Històricament, la tendència ha estat actuar sobre allò que es pot relacionar més directament amb els danys en la salut dels treballadors i en la seva integritat física, que són els accidents de treball.

Així doncs, podem dir que la seguretat en el treball és una disciplina preventiva que té per objectiu identificar, eliminar o controlar els riscos de seguretat per evitar la materialització dels accidents de treball. Quan el risc no es pot eliminar completament, s'apliquen mesures de protecció destinades a reduir la gravetat dels danys.

En la seva definició tornem a trobar els conceptes de "prevenció", per evitar l’accident, i de "protecció", per reduir les conseqüències en cas que es produeixi l'accident.


↑ Índex de la unitat

3.2 Tècniques utilitzades en l'especialitat de seguretat en el treball

En aquesta especialitat podem utilitzar dos tipus de tècniques: les analítiques, per analitzar i conèixer quina és la situació pel que fa als temes de prevenció que hi ha presents en el lloc de treball, i les operatives, que són les que efectivament ens ajudaran a controlar els riscos.

3.2.1 Tècniques analítiques

Són les tècniques que, des de la prevenció de riscos, permeten conèixer la situació real de seguretat d’un centre o lloc de treball. Inclouen:

  • Anàlisi històrica de l’activitat, de l’empresa i del centre de treball: es tracta de conèixer què és el que ha passat en relació amb la prevenció de riscos en els darrers temps en una empresa, en un centre de treball o fins i tot en una determinada àrea d'activitat empresarial (p. ex., tallers de reparacions, hospitals, oficines d'atenció a l'usuari, etc.).
  • Verificació del compliment de la reglamentació: consisteix a comprovar si les condicions de seguretat observades compleixen els requisits establerts per la normativa aplicable.
  • Investigació d’accidents i incidents: anàlisi dels accidents i incidents ocorreguts per identificar-ne les causes i establir mesures preventives que n'evitin la repetició. La metodologia d'investigació s'exposa amb més detall a la unitat 28.
  • Control estadístic dels accidents i incidents: s'utilitzen eines estadístiques per analitzar l'accidentalitat d'una determinada empresa o sector laboral.
  • Anàlisi per observació directa dels riscos: s'observa, en el lloc i durant el desenvolupament de l’activitat, com s'efectua la feina i quines situacions de risc es poden produir.
  • Inspecció de seguretat en el lloc de treball: és una visita, normalment sorpresa, però planificada prèviament pels tècnics, per examinar els llocs de treball. L'objectiu és detectar perills observant directament com, qui i on es treballa (la manera de fer les tasques, l'estat de les màquines o l'ordre dels magatzems) per identificar possibles situacions de risc i poder aplicar-hi millores.
  • Control de la qualitat del procés i dels protocols de treball: permet comprovar que les activitats i els procediments de treball es desenvolupen d’acord amb les condicions de seguretat establertes.

3.2.2 Tècniques operatives

Les tècniques operatives són les actuacions que permeten eliminar els riscos o reduir-los i controlar-los quan no es poden evitar.
En funció de la finalitat, es poden classificar en tècniques preventives, de protecció i complementàries. Aquesta classificació té caràcter didàctic i es basa en els principis de l’acció preventiva establerts en la Llei 31/1995.

a) Preventives: la funció és eliminar del tot o reduir al màxim els riscos presents.

  • Normalització: consisteix a establir procediments de treball que defineixin com s’ha d’actuar i com s’ha de desenvolupar una activitat en condicions segures.
  • Disseny de màquines i d'equips: es basa a dissenyar-los tenint en compte els requisits de seguretat necessaris per evitar o reduir els riscos durant la utilització.
  • Manteniment preventiu de màquines i d'equips: consisteix a mantenir-los en condicions adequades de funcionament i conservar els elements de seguretat al llarg de la seva vida útil.

b) De protecció: limitar la gravetat dels danys quan el risc no s'ha pogut eliminar i arriba a materialitzar-se. Actuen durant el desenvolupament del succés perillós.

  • Col·lectives: són mesures de seguretat que protegeixen diferents persones sense necessitar-ne la participació activa.
  • Individuals: són els equips de protecció individuals (EPI), que sí que requereixen la utilització per part del treballador o la treballadora.

L’article 17 de la Llei 31/1995 estableix obligacions relatives als equips de treball i als equips de protecció individual. En el cas dels EPI, estableix que s’han d’utilitzar quan els riscos no es puguin evitar o limitar prou mitjançant mesures de protecció col·lectiva o altres mesures preventives.

Sempre que sigui possible, s'han de prioritzar les mesures de protecció col·lectiva davant les mesures de protecció individual.

c) Complementàries: són les tècniques que complementen les mesures preventives i de protecció. Tot i que no eliminen el perill ni actuen directament sobre el factor de risc, poden contribuir a reduir la probabilitat que el risc es materialitzi:

  • Senyalització: proporciona indicacions de seguretat, adverteix dels riscos i estableix prohibicions o obligacions quan cal.
  • Formació i informació: proporcionen coneixements i habilitats per desenvolupar les activitats de manera segura i afavoreixen canvis d’actitud envers la prevenció.


↑ Índex de la unitat


Exemple

En una plataforma de treball situada a 3 metres d'alçada hi ha un perill derivat de la diferència de nivell, que comporta un risc de caiguda per a les persones que hi treballen. Davant d'aquest risc, es poden aplicar diferents tècniques operatives:

  • Mesura preventiva: sempre que sigui possible, s'ha d'eliminar la necessitat de fer el treball en altura, per exemple, modificant el procés de treball perquè l’activitat es pugui dur a terme des del nivell del terra.
  • Mesura de protecció col·lectiva: s'ha d'instal·lar una barana perimetral per evitar que es produeixi la caiguda. Si no és possible evitar completament la caiguda, es poden utilitzar altres mesures de protecció col·lectiva, com una xarxa de seguretat, per limitar-ne les conseqüències.
  • Mesura de protecció individual: quan les mesures de protecció col·lectiva no siguin possibles o no siguin suficients, s'ha d'utilitzar un sistema de protecció individual contra caigudes, com ara un arnès connectat a un sistema d'ancoratge adequat.
  • Mesura complementària: s'ha de proporcionar formació específica sobre treballs en alçada i senyalitzar adequadament la zona de risc.

En definitiva, la disciplina de seguretat en el treball es pot classificar en diferents àrees i camps d’actuació:

  • Condicions de seguretat als llocs de treball
  • Eines, equips i maquinària
  • Riscos elèctrics
  • Equips de protecció individual (EPI)
  • Emmagatzemament, manipulació i transport
  • Senyalització
  • Incendis i explosions
  • Plans d’emergència i evacuació.


↑ Índex de la unitat

3.3 Recull normatiu del bloc 2

Aquest recull presenta les principals disposicions normatives relacionades amb els continguts del bloc 2.

Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals (LPRL)

Reial decret 486/1997, de 14 d’abril, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut als llocs de treball

Reial decret 1215/1997, de 18 de juliol, sobre la utilització dels equips de treball

Reial decret 1644/2008, de 10 d’octubre, sobre màquines
Aquesta normativa es relaciona amb la seguretat de les màquines abans posar-les en servei.
Actualització normativa: el Reglament (UE) 2023/1230, relatiu a les màquines, substituirà progressivament el marc actual i serà aplicable a partir del 20 de gener de 2027.

Reial decret 614/2001, de 8 de juny, sobre risc elèctric

Reial decret 485/1997, de 14 d’abril, sobre senyalització de seguretat i salut en el treball

Reial decret 773/1997, de 30 de maig, sobre la utilització dels equips de protecció individual
La comercialització dels EPI està regulada pel Reglament (UE) 2016/425, relatiu als equips de protecció individual.

Reial decret 1627/1997, de 24 d’octubre, sobre obres de construcció

Reial decret legislatiu 8/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei general de la Seguretat Social

Decret 30/2015, de 3 de març, d’autoprotecció

Reial decret 513/2017, de 22 de maig, pel qual s’aprova el Reglament d’instal·lacions de protecció contra incendis (RIPCI)

Reial decret 164/2025, de 4 de març, pel qual s’aprova el Reglament de seguretat contra incendis en els establiments industrials

Codi tècnic de l’edificació (CTE)
Estableix les exigències bàsiques de seguretat que han de complir els edificis.

Document bàsic SI
Estableix les exigències relatives a la seguretat en cas d’incendi, incloent-hi les mesures destinades a limitar la propagació del foc, facilitar l’evacuació i permetre la intervenció dels serveis d’emergència.

↑ Índex de la unitat


← Inici del curs | ← Bloc 2 | Unitat 4 →

Torna a munt
× Tanqueu els crèdits
Autoria i llicència

Autors: Francesc Caravaca, Rafel Panadès, Albert Imaz i Àlex Egea.

Revisió 2026: Isabel Bringué, Montserrat Barrera.

Revisions anteriors: Àlex Egea i Alicia Moreno.

Coordinació tècnica i pedagògica: Servei de Formació per a la Generalitat, EAPC.

La imatge de portada és de Bernhard Renner i s'ha obtingut de Pixabay.

L'Escola d'Administració Pública de Catalunya, amb la voluntat de contribuir a la lliure difusió del coneixement i seguint el que estableix la Recomanació de la Comissió Europea sobre gestió de la propietat intel·lectual, difon aquests materials sota una llicència creative commons by-nc-sa, cosa que n'autoritza l'ús:

  • citant-ne font i autoria,
  • amb finalitats no comercials, i
  • per fer-ne obres derivades que compleixin les condicions anteriors i es difonguin amb el mateix tipus de llicència.

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons.

Així mateix, s'inclouen referències a materials d'altres autors i autores degudament consignades, per a l'ús de les quals cal atenir-se a les llicències corresponents.