Prevenció de riscos laborals

• 7.1 Introducció
• 7.2 Definició d'"higiene industrial"
• 7.3 Contaminants
• 7.4 Malaltia professional
• 7.5 Recull normatiu del bloc 3

Els efectes perjudicials de determinades feines sobre la salut de les persones són coneguts des de fa moltíssims anys. De fet, ja Hipòcrates, al segle IV aC, va descriure les malalties que afectaven els treballadors de les mines de plom. El 1473, Ulrich Ellenbog va publicar per primera vegada un fulletó sobre les malalties ocupacionals i les lesions dels treballadors de les mines d’or.

Però una obra fonamental en els orígens de la prevenció dels danys derivats del treball és el De morbis artificum diatriba (Tractat sobre les malalties dels artesans), publicat l’any 1700 per Bernardino Ramazzini, que va estudiar de manera sistemàtica la relació entre l’activitat laboral i determinades malalties. Per aquest motiu, és considerat el pare de la medicina del treball.

Aquests estudis constitueixen alguns dels antecedents de la prevenció de les malalties relacionades amb el treball i van contribuir, posteriorment, al desenvolupament de disciplines preventives com la medicina del treball i la higiene industrial.

↑ Índex de la unitat

Aquesta disciplina preventiva centra l'estudi en l'ambient que envolta els treballadors, per això darrerament s’utilitza més el terme "medi ambient laboral". S'entén que en aquest "ambient" és on hi ha la causa bàsica del procés que pot acabar ocasionant el dany.

La higiene industrial és una disciplina no mèdica, a diferència de la medicina del treball. És una disciplina de caràcter preventiu que té com a objectiu prevenir els danys derivats de l’exposició als agents presents en el medi ambient laboral.

La higiene industrial fa una prevenció essencialment primària. Una de les funcions principals és controlar les agressions, per la qual cosa modifica, adapta i controla el mateix lloc de treball si hi ha un risc significatiu, per prevenir el dany a la salut que se'n puguin derivar.

Per acabar, hem de recordar que, cada cop més, aquesta disciplina amplia el radi d'acció als altres membres de la comunitat, atès que hi ha un punt d'unió entre el medi ambient intern d'una activitat laboral i el medi ambient extern al centre de treball.

↑ Índex de la unitat

Es considera contaminant qualsevol agent químic, físic o biològic present en el medi ambient de treball que, en una determinada concentració o intensitat i durant un temps d’exposició determinat, pot afectar la salut dels treballadors.
Els contaminants es classifiquen en tres grans grups: químics, físics i biològics.

• Contaminants químics: substàncies o mescles, orgàniques o inorgàniques, naturals o sintètiques, que poden ser presents en el medi ambient de treball i afectar la salut dels treballadors.

• Contaminants físics: diferents formes d’energia presents en el medi ambient de treball que poden afectar la salut dels treballadors, com el soroll, les vibracions, les radiacions i determinades condicions tèrmiques.

• Contaminants biològics: microorganismes, incloent-hi els microorganismes modificats genèticament, cultius cel·lulars i endoparàsits humans, que poden causar infeccions, al·lèrgies o toxicitat.

↑ Índex de la unitat

Les malalties professionals estan regulades pel Reial decret 1299/2006, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el quadre de malalties professionals en el sistema de la Seguretat Social i s’estableixen els criteris per notificar-les i registrar-les.

Des del punt de vista legal, la malaltia professional és la que es contreu a conseqüència del treball executat per compte d'altri, en les activitats que s'especifiquen en el quadre de malalties professionals, i que està provocada per l'acció dels elements o de les substàncies que s'hi indiquen per a cada malaltia.
Aquesta definició es recull a l'article 157 del Reial decret legislatiu 8/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei general de la Seguretat Social, i es concreta en el quadre de malalties professionals aprovat pel Reial decret 1299/2006, de 10 de novembre.
De la mateixa manera que passa amb l'accident de treball, no tot dany a la salut relacionat amb el treball constitueix jurídicament una malaltia professional.

Des del punt de vista preventiu, la malaltia professional es pot entendre com el resultat d'una exposició, sovint prolongada, als agents presents en el medi laboral, que la higiene industrial té per objecte anticipar, reconèixer, avaluar i controlar.

El nivell d’efecte que té la presència d’un contaminant en el medi ambient de treball, en un treballador o una treballadora concret, depèn dels factors següents:

• L’efecte nociu intrínsec del contaminant.
• La quantitat, la concentració o la intensitat del contaminant present en el medi ambient de treball.
• El temps que estigui exposada la persona al contaminant.
• Les característiques personals de cada individu (sexe, edat, malalties temporals o cròniques, etc.).

Anomenem "dosi" la quantitat, la concentració o la intensitat de l'agent contaminant, juntament amb el temps d'exposició, amb el qual el treballador o la treballadora ha estat en contacte.

↑ Índex de la unitat

• Reial decret 1299/2006, de 10 de novembre, pel qual s'aprova el quadre de malalties professionals en el sistema de la Seguretat Social i s'estableixen els criteris per a la seva notificació i registre.

• Reial decret 286/2006, de 10 de març, sobre la protecció de la salut i la seguretat dels treballadors contra els riscos relacionats amb l'exposició al soroll.

• Reial decret 486/2010, de 23 d'abril, sobre la protecció de la salut i la seguretat dels treballadors contra els riscos relacionats amb l'exposició a les radiacions òptiques artificials.

• Reial decret 299/2016, de 22 de juliol, sobre la protecció de la salut i la seguretat dels treballadors contra els riscos relacionats amb l'exposició a camps electromagnètics.

• Reial decret 1029/2022, de 20 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament sobre protecció de la salut contra els riscos derivats de l'exposició a les radiacions ionitzants.

• Reial decret 1311/2005, de 4 de novembre, sobre la protecció de la salut i la seguretat dels treballadors davant els riscos derivats o que puguin derivar-se de l'exposició a vibracions mecàniques, modificat pel Reial decret 330/2009, de 13 de març.

• Reial decret 664/1997, de 12 de maig, sobre la protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l'exposició a agents biològics durant el treball.

• Reial decret 374/2001, de 6 d'abril, sobre la protecció de la salut i la seguretat dels treballadors contra els riscos relacionats amb els agents químics durant el treball.

• Reial decret 665/1997, de 12 de maig, sobre la protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l'exposició a agents cancerígens, mutàgens o reprotòxics durant el treball, modificat, entre d'altres, pel Reial decret 612/2024, de 2 de juliol.

• Reglament (CE) núm. 1272/2008 (Reglament CLP), del Parlament Europeu i del Consell, de 16 de desembre de 2008, sobre classificació, etiquetatge i envasament de substàncies i mescles.

• Reglament (CE) núm. 1907/2006 (Reglament REACH), del Parlament Europeu i del Consell, de 18 de desembre de 2006, relatiu al registre, l'avaluació, l'autorització i la restricció de les substàncies i mescles químiques (REACH).

• Reial decret 396/2006, de 31 de març, pel qual s'estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut aplicables als treballs amb risc d'exposició a l'amiant.

• Límits d'exposició professional per a agents químics 2026, de l'Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball (INSST).

• Reial decret 773/1997, de 30 de maig, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la utilització pels treballadors d'equips de protecció individual.

• Reglament (UE) 2016/425 del Parlament Europeu i del Consell, de 9 de març de 2016, relatiu als equips de protecció individual i pel qual es deroga la Directiva 89/686/CEE del Consell.

↑ Índex de la unitat

← Inici del curs | ← Bloc 3 | Unitat 8 →