← Inici del curs |
← Bloc 3 | Unitat 8 →
Unitat 7. Introducció a la higiene industrial, conceptes clau i normativa del bloc 3
7.1 Introducció
Els efectes perjudicials de determinades feines sobre la salut de les persones són coneguts des de fa moltíssims anys. De fet, ja Hipòcrates, al segle IV aC, va descriure les malalties que afectaven els treballadors de les mines de plom. El 1473, Ulrich Ellberg va publicar per primera vegada un fulletó sobre les malalties ocupacionals i les lesions dels treballadors de les mines d’or. Però el primer llibre que podem considerar d'higiene ocupacional va ser publicat a Itàlia l'any 1700 per Ramazzini, que va descriure d’una manera precisa 54 malalties del treball i per aquest motiu és considerat el pare de la medicina del treball. Posteriorment, molts estudis han establert d'una manera inequívoca la relació entre diverses activitats i l'existència d'una malaltia professional lligada a cada una d'aquestes. A partir del final del segle XIX, aquests coneixements es van començar a utilitzar amb finalitat preventiva.
7.2 Definició d'"higiene industrial"
És una tècnica preventiva no mèdica que treballa conjuntament amb l'especialitat de medicina del treball.
Aquesta disciplina preventiva centra l'estudi en l'ambient que envolta els treballadors, per això darrerament s'utilitza més el terme medi ambient laboral. S'entén que en aquest ambient és on hi ha la causa bàsica del procés que pot acabar ocasionant una malaltia.
Aquesta disciplina efectua una prevenció essencialment primària. Una de les funcions principals és controlar les agressions, per la qual cosa modifica, adapta i controla el mateix lloc de treball si hi ha un risc significatiu, per prevenir les malalties professionals que se'n puguin derivar.
Per acabar, hem de recordar que, cada cop més, aquesta disciplina amplia el radi d'acció als altres membres de la comunitat, atès que hi ha un punt d'unió entre el medi ambient intern d'una activitat laboral i el medi ambient extern al centre de treball.
7.3 Contaminants
És contaminant tota matèria, energia o ésser viu present en el medi ambient de treball que, en concentració suficient, pot afectar la salut de les persones que hi entren en contacte. Els contaminants es classifiquen en tres grans grups: químics, físics i biològics.
- Contaminants químics: tota la matèria orgànica o inorgànica, natural o sintètica, però no viva (inert).
- Contaminants físics: totes les formes d'energia existents en el medi ambient i que poden afectar l'individu. Les principals són d'origen mecànic, tèrmic o electromagnètic.
- Contaminants biològics: organismes vius que poden contaminar el medi i originar afectacions i malalties. També s'hi inclouen tots els elements orgànics que puguin generar una afectació (al·lèrgia al pèl de certs animals, p. ex.).
7.4 Malaltia professional
7.4.1 Definició
Les malalties professionals estan regulades pel Reial decret 1299/2006, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el quadre de malalties professionals en el sistema de la Seguretat Social i s’estableixen els criteris per notificar-les i registrar-les.
L'article 116 de la Llei general de la Seguretat Social defineix malaltia professional com la malaltia que contreu el treballador o la treballadora com a conseqüència del treball que executa per compte d'altri, en les activitats que s'especifiquen en el quadre aprovat, i que estigui provocada per l'acció dels elements o de les substàncies que s'indiquen en el quadre per a cada malaltia.
La qualificació de les malalties com a professionals correspon a l'entitat gestora respectiva (INSS), l'Institut Nacional de la Seguretat Social, sens perjudici que puguin ser tramitades com a tals per part de la mútua que hagi assumit la cobertura de les contingències professionals.
7.4.2 Factors que determinen una malaltia professional
El nivell d’efecte que té la presència d’un contaminant en el medi ambient de treball, en un treballador o treballadora concret, ja que en cada persona pot tenir efectes diferents, depèn dels factors següents:
- L’efecte nociu intrínsec del contaminant.
- La quantitat o concentració del contaminant present en el medi ambient de treball.
- El temps que estigui exposat el treballador o la treballadora al contaminant.
- Les característiques personals de cada individu (sexe, edat, malalties temporals o cròniques, etc.).
Anomenarem dosi la quantitat o concentració de l’agent contaminant, juntament amb el temps d’exposició, amb el qual el treballador o la treballadora ha estat en contacte.
7.5 Recull normatiu del bloc 3
- Reial decret 1299/2006, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el quadre de malalties professionals en el sistema de la Seguretat Social i s’estableixen els criteris per notificar-les i registrar-les.
- Reial decret 286/2006, de 10 de març, sobre la protecció de la salut i la seguretat dels treballadors contra els riscos relacionats amb l'exposició al soroll.
- Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo. Guía técnica para la evaluación y prevención de los riesgos relacionados con la exposición de los trabajadores al ruido.
- Reial decret 664/1997, de 12 de maig, sobre la protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l'exposició a agents biològics durant el treball.
- Reial decret 374/2001, de 6 d'abril, sobre la protecció de la salut i la seguretat dels treballadors contra els riscos relacionats amb els agents químics durant el treball.