← Bloc 3 |
← Unitat 7 | Unitat 9 →
Unitat 8. Àrees d’interès de la higiene industrial
La higiene industrial, com hem dit, conforma un conjunt de coneixements, habilitats i tècniques dedicats a anticipar, reconèixer, avaluar i controlar els factors mediambientals de les àrees de treball que poden causar deteriorament de la salut.
Es poden distingir almenys tres branques fonamentals de la higiene industrial, cada una amb un camp d'aplicació concret: teòrica, analítica i operativa.
8.1 Teòrica
És l'encarregada d'elaborar els criteris de valoració per determinar si una situació concreta és segura o presenta riscos per a la salut del treballador o la treballadora.
Estudia, experimenta i relaciona la dosi amb la resposta de l’organisme, i utilitza com a eina fonamental l'epidemiologia.
L'epidemiologia estudia els aspectes comuns a totes les malalties i els problemes de salut, així com la distribució en la comunitat. Un exemple clar de la seva importància és el cas de malalties com la tuberculosi o la legionel·la, de presència reconeguda en el món laboral.
Hi ha dos conceptes utilitzats àmpliament en epidemiologia, que tenen un especial interès:
- Morbiditat: nombre de casos d'una determinada malaltia, en un temps, un espai o una població exposada i concreta.
- Mortalitat: nombre de morts genèriques o específiques en una població, un temps i un espai determinats.
Ambdós conceptes ens ajuden a tenir una visió global del que està passant en termes de salut en una determinada comunitat, laboral o no. D’aquesta manera podem saber com afecten la salut diferents canvis en l’estil de vida o de treball en una determinada població.
8.2 Analítica
A vegades aquesta àrea es divideix en l'analítica pròpiament dita (en el laboratori) i en la higiene de camp (que efectua el treball al lloc d'estudi).
Recull les mostres al centre de treball i després efectua les anàlisis pertinents al laboratori. És la més indicada en casos de contaminants químics.
Per tant, el que fa és identificar els contaminants (tipus, presència i origen) i mesurar-ne la concentració o la intensitat, segons el tipus de contaminant.
8.3 Operativa
És l'encarregada d'aplicar les mesures necessàries per controlar, eliminar i reduir l’exposició als nivells de contaminants perillosos al centre de treball.
8.4 Exemple
En un arxiu d’un ajuntament, diversos treballadors han de consultar, classificar i traslladar documentació antiga emmagatzemada durant molts anys. En obrir algunes caixes, s’hi observa acumulació de pols, olor d’humitat i possibles indicis de floridura.
Davant d’aquesta situació, les tres branques de la higiene industrial intervenen de manera complementària:
La higiene teòrica estudia els possibles efectes sobre la salut derivats de l’exposició a la pols, a les espores de fongs o a altres agents biològics. També estableix els criteris que permeten valorar quan aquesta exposició pot comportar un risc, especialment en persones amb al·lèrgies, asma o altres afeccions respiratòries.
La higiene analítica identifica els contaminants presents i en determina la concentració; per exemple, es poden prendre mostres de l’aire o de les superfícies per comprovar la presència i la quantitat de pols en suspensió, floridures o altres agents biològics.
La higiene operativa defineix i implanta les mesures necessàries per eliminar o reduir el risc, com ara la retirada o el tractament de la documentació afectada, la neteja adequada de l’espai, la millora de la ventilació, el control de la humitat, l’organització del treball per minimitzar el temps d’exposició o la utilització dels equips de protecció necessaris quan escaigui.
Aquest exemple mostra com la higiene industrial estudia els possibles efectes dels contaminants sobre la salut (higiene teòrica), identifica i mesura l’exposició real (higiene analítica) i estableix les mesures de control adequades (higiene operativa).
