← Unitat 13 |
Bloc 3 → | Inici del curs →
Unitat 14. Equips de protecció individual (EPI)
14.1 Definició, conceptes i principi de limitació
"a) L'equip dissenyat i fabricat per ser portat o ser sostingut per una persona per protegir-se contra un o diversos riscos per a la seva salut o la seguretat.
b) Els components intercanviables de l'equip esmentat que siguin essencials per a la seva funció protectora.
c) Els sistemes de connexió per a l'equip esmentat, que no siguin portats posats ni siguin sostinguts per una persona, que estiguin dissenyats per connectar l'esmentat equip a un dispositiu o estructura externa o a un punt d'ancoratge segur, que no estiguin dissenyats per estar fixats permanentment i que no requereixin maniobres de cordat abans de l'ús."
També podeu consultar el Full monogràfic 27, de l'Institut Català de Seguretat i Salut Laboral, referent a la seguretat i la salut en la utilització dels EPI.
Queda exclosa de la definició la roba de treball corrent, però no la que ofereix protecció davant d’algun risc.
És important establir un principi d’utilització d’aquests equips: "Els EPI s'han d'utilitzar quan els riscos no es puguin evitar o limitar suficientment a través d’altres mesures preventives."
Aquesta norma d’utilització de la protecció individual esdevé, a la pràctica, una mesura preventiva de tipus excepcional; és a dir, cal recórrer-hi quan no sigui possible eliminar el risc mitjançant altres actuacions. Per exemple, és el cas dels treballs de tipus esporàdic o en condicions especials (manteniment, neteja), o en operacions de curta durada. També s'han d'utilitzar en les situacions en les quals en sigui aconsellable l'ús juntament amb altres mesures preventives.
La justificació d'aquesta limitació és que la protecció individual no modifica la situació ambiental, sinó que només protegeix el treballador o la treballadora; per tant, si existeix un determinat contaminant en l’ambient, aquest romandrà en la mateixa concentració i intensitat.
Els EPI en higiene industrial es poden classificar segons la part del cos que protegeixen. De tots, els més utilitzats són els protectors de les vies respiratòries i els de mans i braços, que explicarem a continuació.
14.2 Equips de protecció individual de la via respiratòria
Són els que tenen com a finalitat impedir que el contaminant penetri a l’organisme a través de la via respiratòria. Tècnicament es poden classificar en:
- Equips dependents del medi ambient: utilitzen l’aire ambient i el purifiquen; és a dir, retenen o transformen els contaminants perquè l’aire sigui respirable (màscares).
- Equips independents del medi ambient: els equips de protecció individual dependents del medi ambient no es poden utilitzar quan l’aire és deficient en oxigen, ni quan les concentracions del contaminant són molt elevades. Si es donen aquestes condicions, cal utilitzar un equip independent del medi ambient. Aquest tipus d’equips es caracteritza pel fet que permeten que l’aire que respira l’usuari no sigui el de l’ambient de treball.
Tots els EPI de protecció respiratòria tenen una característica comuna: són incòmodes per a l’usuari i incrementen la fatiga en el treball. Per aquesta causa, la utilització ha de ser limitada en el temps. Al nostre país, hi ha una limitació d'ús de quatre hores diàries com a màxim per als EPI de protecció respiratòria.
14.3 Equips de protecció individual de la via dèrmica
Des del punt de vista de la higiene industrial, ens interessen els EPI que protegeixen la pell i eviten la penetració del contaminant a través d’aquesta.
Les mans i els braços són les parts del cos que més sovint entren en contacte amb les substàncies químiques, però cal no oblidar la possible impregnació de la roba, que, si no és substituïda amb rapidesa, pot constituir també un risc. L’ús de davantals o roba impermeable pot prevenir aquest risc.
Davant la possibilitat de contacte dèrmic, moltes vegades la utilització dels EPI és el sistema de prevenció més utilitzat. A diferència dels EPI protectors de les vies respiratòries, l'ús no implica una gran incomoditat o fatiga. Això, juntament amb el fet que sovint són l'única solució raonable per prevenir el risc, fa que es tendeixi a utilitzar-los sense límit de temps.
Els guants són els equips idonis per protegir les mans i els braços. La principal condició que cal exigir a un guant és la impermeabilitat a la substància que es manipula.
Usar guants provoca una disminució del sentit del tacte, que pot ser un obstacle per fer determinats treballs. En aquests casos, si el risc ho justifica, cal optar per utilitzar guants de menys espessor, encara que no siguin els més adients per al contaminant present, amb la precaució que caldrà augmentar la freqüència a l'hora de canviar-los.
En tot cas, abans d'usar guants o qualsevol altre EPI cal fer-ne una revisió visual, per detectar qualsevol defecte i canviar-los si n'hi ha.
Els guants de protecció davant d’agents químics es fabriquen amb diferents materials (neoprè, PVC, PVA, nitril, butil, etc.). El material amb què estan fets els guants és resistent a determinats compostos, però pot no ser-ho a d’altres. Per triar un guant cal conèixer les substàncies de les quals ha de protegir.
Una altra característica dels guants és la resistència a la tracció i la perforació. La certificació d’un guant de protecció exigeix uns mínims de resistència a la tracció i a la perforació que en garanteixin la integritat en situacions normals de treball.
També cal tenir present, per exemple, la longitud del guant (zona que forma el guant des de la vora superior fins al canell), així com el folre i el revestiment.
14.4 Ús, cura i conservació
Tots els EPI han de ser d’ús personal, però, en els casos en què sigui raonablement justificat, es pot compartir sempre que s’estableixi un protocol de neteja i desinfecció, que cal seguir un cop utilitzats.
La cura i el control dels EPI, a més del control tecnicoadministratiu que l’empresa ha de dur a terme, exigeixen la participació activa i continuada de l’usuari, l’actitud positiva del qual és imprescindible per aconseguir-ne l'eficàcia. Cal recordar que la utilització d’un equip de protecció en mal estat significa un risc més gran que si no n'hi ha, ja que la persona que l'utilitza se'n refia.
La instrucció i la formació en l’ús dels EPI i la informació sobre els riscos dels quals protegeixen són responsabilitat de l’empresa.
14.5 Normes legals que regulen l’ús i la certificació dels EPI
El caràcter de "darrera protecció" que diferencia un EPI dels altres mitjans de protecció, obliga les administracions dels diferents països a vigilar-ne la qualitat i a atorgar certificacions que n'avalin l'ús.
Des del 1974, l’Ordre ministerial de 17 de març ha regulat al nostre país l’homologació dels mitjans de protecció, i successives resolucions de la Direcció General de Treball han establert el que anomenem normes tècniques reglamentàries MT, que descriuen les proves d’assaig que hauran de superar alguns EPI perquè siguin homologats i, per tant, en sigui autoritzada la utilització. Aquesta legislació, no obstant això, s'ha de modificar a causa de la incorporació a la UE.
Aquesta nova legislació estableix l’obligatorietat de sotmetre cada projecte d’EPI a l’examen "CE de tipus" per part d'un organisme de control oficialment reconegut com a tal (notificat) i que garanteixi l’eficàcia del producte d'acord amb les normes tècniques vigents. En el cas d’EPI que hagin de protegir de riscos greus (proteccions respiratòries, p. ex.), s’exigirà, a més, el control de qualitat de la fabricació per un dels organismes esmentats. El compliment d’aquests requisits és indicat per la marca de conformitat CE, que s’atorga només als equips que superen els controls esmentats.