← Bloc 3 |
← Unitat 12 | Unitat 14 →
Unitat 13. Contaminants químics
13.1 Conceptes clau i normativa
Dels tres grans grups de contaminants —físics, biològics i químics—, els contaminants químics tenen una presència molt àmplia en les diferents àrees de l'activitat humana, no només en l'àmbit laboral. La gran quantitat de substàncies i productes químics existents i la seva presència en processos i activitats molt diversos, fan que les persones puguin estar exposades a una gran varietat d'agents químics. A més, aquests poden produir efectes molt diferents sobre la salut, tant individualment com en combinació amb altres substàncies.
La normativa de referència és el Reial decret 374/2001, de 6 d’abril, sobre la protecció de la salut i la seguretat dels treballadors contra els riscos relacionats amb els agents químics durant la feina.
☛ Per saber-ne més:
- Espai web Agents químics, de l'ICSSL.
13.2 Agents químics i agents químics perillosos
Els agents químics poden presentar-se en l'ambient de treball de diferents maneres:
- Gasos i vapors: substàncies disperses en l'aire en forma de molècules; per exemple, els gasos d’escapament d’un vehicle o els vapors que es desprenen en utilitzar un dissolvent.
- Aerosols: partícules sòlides o gotes líquides suspeses en l'aire. Inclouen:
- Pols: formada habitualment per la disgregació mecànica de materials sòlids, com la pols de fusta generada en tallar-la o polir-la.
- Fums: partícules sòlides generades, generalment, en processos tèrmics, com els fums de soldadura.
- Boires: petites gotes líquides suspeses en l'aire, com les generades en polvoritzar pintura o pesticides.
- Fibres: partícules sòlides allargades, com les fibres d'amiant.
Agents químics i agents químics perillosos
Tipus i definicions d'agents químics segons el Reial decret 374/2001:
- Agent químic: qualsevol element o compost químic, sol o en mescla, que es troba o s'utilitza en una activitat laboral, tant si s'ha produït o utilitzat intencionadament com si s'ha generat durant el procés de treball.
- Agent químic perillós: agent químic que, per les seves propietats fisicoquímiques, químiques o toxicològiques, o per la manera com s'utilitza o és present al lloc de treball, pot representar un risc per a la seguretat i la salut dels treballadors. Són agents químics perillosos les substàncies i les mescles classificades com a perilloses d'acord amb el Reglament CLP, així com els agents químics que disposen d'un valor límit ambiental d'exposició professional.
Identificació dels perills: l'etiquetatge
L'etiquetatge és una font d'informació fonamental per identificar els perills de les substàncies i mescles químiques comercialitzades i conèixer les principals mesures de prevenció. L'etiqueta proporciona informació bàsica sobre els perills del producte i sobre les precaucions que cal adoptar per utilitzar-lo de manera segura.
13.3 Efectes dels contaminants químics
La possibilitat que un agent químic provoqui danys depèn de les seves característiques i de les condicions d'exposició. Algunes substàncies poden causar efectes amb dosis molt baixes, mentre que en d'altres cal una exposició més elevada per produir un efecte advers.
Factors que influeixen en el dany causat a l'organisme:
- Dosi d'exposició: quantitat de contaminant al qual s'ha estat exposat durant un període determinat.
- Dosi d'absorció: quantitat de contaminant que el treballador o la treballadora realment ha absorbit per alguna via d'entrada al cos.
- Temps d'exposició: temps durant el qual el treballador o la treballadora ha estat exposat a un contaminant.
Tipus d'efectes sobre la salut
- Tòxics sistèmics: després d'entrar a l'organisme, poden afectar un o diversos òrgans o sistemes; per exemple, el mercuri, el cadmi o el cloroform.
- Corrosius o irritants: poden provocar irritació o lesions per corrosió en entrar en contacte amb els teixits; per exemple, determinats àcids i àlcalis.
- Pneumoconiòtics: poden provocar malalties respiratòries relacionades amb la inhalació i l'acumulació de determinades partícules o fibres; per exemple, la sílice cristal·lina o l'amiant.
- Anestèsics o narcòtics: poden produir efectes sobre el sistema nerviós central, com somnolència o disminució de l'estat d'alerta; per exemple, el toluè, l'acetona o l'èter.
- Al·lergènics o sensibilitzants: poden provocar reaccions de sensibilització, que es poden manifestar després d'una o diverses exposicions; per exemple, els isocianats o el formaldehid.
- Asfixiants: poden reduir la disponibilitat d'oxigen per a l'organisme. Poden desplaçar l'oxigen de l'aire o interferir en el seu transport o utilització per l'organisme; per exemple, el nitrogen, el diòxid de carboni, el monòxid de carboni o l'àcid cianhídric.
- Cancerígens, mutàgens i reprotòxics (CMR): poden provocar càncer, alteracions genètiques o efectes adversos sobre la reproducció i el desenvolupament de la descendència; per exemple, el benzè, el clorur de vinil o l'amiant.
Els agents cancerígens, mutàgens i reprotòxics disposen d'una regulació específica. El Reial decret 665/1997, modificat pel Reial decret 612/2024, estableix les disposicions mínimes de protecció dels treballadors davant l'exposició a aquests agents.
Interaccions entre contaminants
Finalment, un altre factor important que cal tenir en compte és la relació entre els contaminants quan una persona està exposada simultàniament a més d'un contaminant. En aquests casos, els efectes poden interactuar i modificar-se entre si:
- Additius: l'efecte conjunt és aproximadament la suma dels efectes de cada contaminant.
- Sinèrgics: l'efecte conjunt és superior al que s'esperaria de la suma dels efectes individuals.
- Potenciadors: una substància amb poc o cap efecte tòxic per si mateixa n'augmenta l'efecte tòxic d'una altra.
- Antagònics: una substància redueix o contraresta l'efecte d'una altra.
13.4 Identificació del contaminant
Per identificar els possibles contaminants químics, cal conèixer les substàncies o mescles que es manipulen o que es poden generar durant la feina. També cal tenir en compte altres possibles fonts de contaminació.
Així, per exemple, en un lloc de treball pot haver-hi gasos, vapors o aerosols procedents de:
- Materials de construcció o decoració de l'edifici.
- Contaminants generats pels ocupants o altres persones que hi treballin.
- Contaminants procedents de l'exterior.
- Matèries primeres utilitzades en els processos.
- Productes intermedis del procés de fabricació.
- Productes finals fabricats.
A partir del coneixement de cada procés i de l'observació de les tasques que s'hi fan, es poden identificar els focus de contaminació a través dels quals els contaminants arriben a l'ambient de treball i poden ser inhalats pels treballadors.
També cal identificar els punts de possible contacte dèrmic, és a dir, els punts en què les substàncies poden entrar en contacte amb la pell dels treballadors.
L'etiqueta
Per poder identificar el producte, disposem d'una font d'informació bàsica, que és l'etiqueta del producte.
L'etiqueta informa sobre els perills de la substància o la mescla i proporciona indicacions bàsiques per utilitzar-la de manera segura, tal com estableix el Reglament CLP del Parlament Europeu i del Consell, de 16 de desembre de 2008, sobre classificació, etiquetatge i envasament de substàncies i mescles.
El Reglament CLP classifica els perills de les substàncies i les mescles en tres grans grups: perills físics, perills per a la salut i perills per al medi ambient. Entre altres elements, pot incloure pictogrames de perill, paraules d'advertència, indicacions de perill i consells de prudència.
La fitxa de dades de seguretat
Una altra font essencial d'informació és la fitxa de dades de seguretat (FDS).
El Reglament REACH 1907/2006 del Parlament Europeu i del Consell, de 18 de desembre de 2006, relatiu al registre, l'avaluació, l'autorització i la restricció de les substàncies i mescles químiques (REACH), regula el registre, l’avaluació, l’autorització i la restricció de les substàncies i dels preparats químics, amb l’objectiu de garantir un elevat nivell de protecció de la salut humana i del medi ambient, així com la lliure circulació de substàncies en el mercat interior.
A l'annex II del REACH es defineix l'estructura i el contingut que ha de tenir una FDS, que proporciona informació detallada sobre les propietats perilloses de la substància o mescla i sobre les mesures necessàries per manipular-la, emmagatzemar-la i utilitzar-la de manera segura.
La FDS s'estructura en 16 apartats:
- Identificació de la substància o la mescla i de la societat o l'empresa. Indica el nom del producte, l'ús previst i les dades de contacte del fabricant o proveïdor, i també un telèfon d'emergència.
- Identificació dels perills.
- Composició/informació sobre els components.
- Primers auxilis.
- Mesures de lluita contra incendis.
- Mesures que cal adoptar en cas d'abocament accidental.
- Manipulació i emmagatzematge.
- Controls de l'exposició/protecció individual.
- Propietats fisicoquímiques.
- Estabilitat i reactivitat.
- Informació toxicològica.
- Informació ecològica.
- Consideracions relatives a l'eliminació.
- Informació relativa al transport.
- Informació reglamentària.
- Altra informació.
A partir del coneixement de cada procés i de l'observació de les tasques que s'hi fan, es poden identificar els focus de contaminació a través dels quals els contaminants arriben a l’ambient de treball i poden ser inhalats pels treballadors.
D'altra banda, també cal identificar els punts de possible contacte dèrmic, és a dir, els punts en què les substàncies poden entrar en contacte amb la pell dels treballadors.
☛ Per saber-ne més:
13.5 Mesura de l'exposició al contaminant
La mesura de l'exposició comporta determinar les concentracions dels contaminants presents en l'ambient de treball. Aquesta concentració es pot mesurar de diferents maneres, tenint en compte els aspectes següents:
- Tipus d'instrumentació: alguns instruments permeten determinar la concentració de determinats contaminants directament al lloc de treball. Són els anomenats instruments de lectura directa; per exemple, alguns detectors de gasos permeten mesurar directament la concentració d'un contaminant en l'aire. En altres casos, cal fer una presa de mostres i analitzar-les posteriorment al laboratori.
- Durada de la determinació: les determinacions poden ser puntuals o mitjanades. Una determinació puntual mesura la concentració durant un període de temps molt curt i proporciona un valor corresponent al moment de la mesura. Una determinació mitjanada abasta un període més llarg i permet conèixer l'exposició mitjana durant aquest període.
- Localització de la determinació: les determinacions poden ser ambientals o personals. Les determinacions ambientals permeten mesurar la concentració de contaminants en zones concretes del lloc de treball. Les determinacions personals permeten obtenir una estimació més representativa de l'exposició del treballador o la treballadora durant la realització de les activitats pròpies del seu lloc de treball.
13.6 Valoració de l'exposició
Els mesuraments de contaminants químics permeten obtenir valors que indiquen la concentració existent en l'ambient de treball. Per valorar l'exposició i determinar si pot existir un risc per a la salut, aquests resultats es comparen amb valors de referència.
A Espanya, l'Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball (INSST) publica els límits d'exposició professional (LEP) per a agents químics. Aquests valors serveixen de referència per avaluar i controlar els riscos derivats de l'exposició, principalment per inhalació, als agents químics presents als llocs de treball. Els LEP es revisen periòdicament, per la qual cosa cal consultar sempre l'edició vigent.
Entre els principals valors de referència hi ha els valors límit ambientals (VLA):
- VLA-ED (exposició diària): valor de referència relacionat amb l'exposició mitjana durant la jornada laboral.
- VLA-EC (exposició de curta durada): valor de referència per a exposicions durant períodes curts.
No tots els agents químics tenen un valor límit ambiental (VLA) establert. Quan hi ha un VLA, els resultats de les mesures es poden comparar amb aquest valor com a criteri de referència. Quan no hi ha un VLA, l'avaluació del risc s'ha de basar en altres criteris tècnics i en la informació disponible sobre el perill i les condicions d'exposició, tenint en compte les característiques de l'agent, la forma d'utilització i les vies d'exposició.
D'altra banda, alguns agents químics també disposen de valors límit biològics (VLB). En aquests casos, l'exposició es pot valorar mitjançant la determinació d'un indicador biològic (IB) en mostres com la sang o l'orina. Aquesta informació complementa la valoració de l'exposició ambiental.
Els valors límit són eines de referència per avaluar i controlar l'exposició, però no s'han d'entendre com una frontera absoluta entre una situació segura i una situació perillosa.
☛ Per saber-ne més:
13.7 Control de les exposicions
Per reduir l'exposició als contaminants químics cal aplicar mesures preventives que actuïn, sempre que sigui possible, sobre l'origen del risc. Les mesures es poden adreçar al focus contaminant, a l'ambient de treball o, com a últim recurs, al treballador o la treballadora.
A. Actuacions sobre el focus contaminant
- Eliminar o substituir els productes o processos perillosos per altres que comportin menys risc; per exemple, substituir un dissolvent perillós per un altre de menys perillós.
- Modificar o millorar el procés de treball per reduir la generació de contaminants.
- Aïllar o tancar les operacions que poden generar contaminació.
- Aplicar mètodes humits, quan sigui adequat, per reduir la generació de pols; per exemple, humitejar un material abans de tallar-lo o manipular-lo.
- Garantir un manteniment adequat dels equips i de les instal·lacions.
B. Actuacions sobre l'ambient de treball
Quan no és possible eliminar completament el contaminant, es poden aplicar mesures per evitar-ne o reduir-ne la dispersió:
- Ventilació general, per renovar l'aire d'un espai.
- Extracció localitzada, per captar el contaminant tan a prop com sigui possible del punt on es genera. Un exemple són les campanes extractores que capten els fums o els vapors abans que es dispersin per l'espai.
- Neteja adequada de les superfícies i dels equips per evitar que els contaminants dipositats tornin a dispersar-se.
- Sistemes de detecció i alarma, quan hi hagi risc d'exposicions agudes greus; per exemple, detectors que alerten de la presència de determinats gasos.
C. Actuacions sobre el treballador o la treballadora
També cal actuar sobre les condicions d'exposició dels treballadors:
- Proporcionar informació i formació sobre els riscos i les mesures preventives.
- Establir, quan sigui necessari, mesures organitzatives per reduir el nombre de persones exposades o el temps d'exposició.
- Utilitzar equips de protecció individual (EPI) quan el risc no es pugui controlar suficientment mitjançant altres mesures; per exemple, utilitzar protecció respiratòria quan continuï existint risc d'inhalació després d'haver aplicat mesures tècniques i col·lectives.
13.8 El cas de l'amiant
L’amiant és un agent cancerigen que, tot i estar prohibit des de fa anys, encara és present en edificis, instal·lacions, equips i altres materials. L’exposició laboral es pot produir especialment durant treballs de manteniment, rehabilitació, construcció, demolició o retirada de materials que contenen amiant.
Actualment, a Catalunya s’impulsen actuacions per identificar i retirar els materials que contenen amiant. Aquest procés comporta i comportarà la realització de nombrosos treballs de retirada, en què els treballadors poden estar exposats a fibres d’amiant. Per això, abans d’iniciar treballs que puguin afectar aquests materials, cal identificar-ne la possible presència i adoptar les mesures necessàries per evitar o reduir al mínim l’alliberament i la dispersió de fibres.
Els treballs amb risc d’exposició a l’amiant estan regulats específicament pel Reial decret 396/2006, de 31 de març, pel qual s'estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut aplicables als treballs amb risc d'exposició a l'amiant. En els treballs inclosos en el seu àmbit d’aplicació, cal elaborar prèviament un pla de treball que prevegi les operacions que s’han de fer i les mesures necessàries per protegir els treballadors que puguin estar exposades a l’amiant. Entre d'altres, aquest Reial decret estableix que, quan s'utilitzin equips de protecció respiratòria, el temps de permanència amb l'equip no pot superar, amb caràcter general, les quatre hores diàries. Per exemple, quan una empresa ha de retirar una coberta que conté amiant, els treballs s'han de planificar d'acord amb un pla de treball que ha de recollir les mesures preventives necessàries per protegir els treballadors. Alhora, l'empresa que executa els treballs amb risc d'exposició a l'amiant ha d'estar inscrita en el Registre d'Empreses amb Risc per Amiant (RERA).
☞ Per saber-ne més:
- Web sobre l'exposició a les fibres d'amiant, de l'ICSSL.
