Prevenció de riscos laborals

• 13.1 Conceptes clau i normativa
• 13.2 Classificació dels agents químics
• 13.3 Classificació dels contaminants segons els efectes causats
• 13.4 Actuació davant dels contaminants químics
• 13.5 Identificació del contaminant
• 13.6 Mesura de l'exposició al contaminant
• 13.7 Valoració de l'exposició
• 13.8 Control de les exposicions

Dels tres grups de contaminants, els físics, els biològics i els químics, el dels contaminants químics és sens dubte el més important de tots, per la gran quantitat de productes que existeixen i perquè contínuament n'estan sortint de nous al mercat, per la presència en totes les àrees de l’activitat humana, no només la laboral, i per la diversitat d’efectes que poden presentar, tant individualment com barrejats.

La normativa de referència és el Reial decret 374/2001, de 6 d’abril, sobre la protecció de la salut i la seguretat dels treballadors contra els riscos relacionats amb els agents químics durant la feina. També en aquest cas disposem del Full monogràfic 14, de l'Institut Català de Seguretat i Salut Laboral, que ens facilitarà la lectura de les parts més importants del Reial decret, del qual recomanem la lectura.

↑ Índex de la unitat

Els agents químics es classifiquen en funció de com es presenten en el medi ambient de treball:

• Moleculars: gasos i vapors
• Agregats moleculars: líquids (boires)
• Aerosols: fums, fibres i pols.

Qualsevol substància química és capaç de produir danys a l'organisme humà si aquest n'absorbeix una quantitat suficient. Certament, unes substàncies són menys tòxiques que d'altres i, per tant, es necessita més quantitat de producte per produir el dany.

Factors que influeixen en el dany causat a l'organisme:

• Dosi d'exposició: quantitat de contaminant al qual s'ha estat exposat en un temps determinat.
• Dosi d'absorció: quantitat de contaminant que el treballador o la treballadora realment ha absorbit per alguna via d'entrada en el seu cos.
• Temps d'exposició: temps durant el qual el treballador o la treballadora ha estat exposat a un contaminant.

Tipus i definicions d’agents químics segons el Reial decret 374/2001:

Agent químic: element o compost químic, sol o barrejat, en estat natural o produït, utilitzat o abocat (s’inclou l’abocament com a residu) en una activitat laboral, elaborat o no de manera intencionada i comercialitzat o no.

Agent químic perillós: agent químic que pot representar un risc per a la seguretat i la salut dels treballadors, ateses les seves propietats fisicoquímiques, químiques o toxicològiques, i la forma en què s’utilitza o és present al lloc de treball. Estan inclosos en aquesta definició, en particular:

• Els agents químics que compleixin els criteris per ser classificats com a substàncies o preparats perillosos, establerts, respectivament, en la normativa sobre notificació de substàncies noves i classificació, envasament i etiquetatge de substàncies perilloses, i en la normativa sobre classificació, envasament i etiquetatge de preparats perillosos, amb independència que l’agent estigui classificat o no en aquestes normatives (excepte els agents que compleixin únicament els requisits de classificació com a perillosos per al medi ambient).

• Els agents químics que tinguin els valors límit ambientals indicats en l’article 3.4 del Reial decret esmentat.

La presència i utilització de productes químics és un element comú en qualsevol activitat laboral. Fins i tot una cosa tan evident com la neteja de les instal·lacions requereix l'ús de productes químics.

Una eina fonamental és l'etiquetatge correcte de tots els productes químics que siguin presents i/o es generin dins d'una activitat laboral (com a residu o com a subproducte o producte). L'etiqueta, tal com estableix la legislació vigent, dona la informació bàsica per conèixer el producte i les mesures preventives que s'han de seguir.

En aquest sentit, es pot consultar el Full monogràfic 6, de l'Institut Català de Seguretat i Salut Laboral, sobre l'etiquetatge de substàncies i preparats perillosos.

↑ Índex de la unitat

Els efectes dels contaminants es poden classificar atenent diferents criteris:

• Segons el moment en què apareixen en relació amb el moment en què s’ha produït l’exposició, els efectes es poden percebre de manera immediata o bé es poden manifestar al cap d’un temps, que pot ser d'hores, dies, setmanes, mesos o fins i tot anys. És el que anomenem període de latència entre l'exposició i la presència dels efectes.
• Segons la durada dels efectes, poden ser reversibles o irreversibles.
• Segons el lloc on es manifesten els efectes en relació amb la via d’entrada.
• Segons la relació amb la dosi, de manera que, en alguns casos, com més dosi hi ha, més efectes hi ha; i, en altres casos, encara que hi hagi més dosi, l’efecte no varia però sí que ho fa la probabilitat que es manifestin.

Per acabar, podem classificar els contaminants segons els efectes adversos per a la salut que poden provocar i que són molt variats:

• Tòxics sistèmics: provoquen alteracions en diversos òrgans del cos (mercuri, cadmi, cloroform).
• Corrosius i/o irritants: provoquen lesions per irritació i/o corrosió (àcids i àlcalis).
• Pneumoconiòtics: provoquen malalties de l'aparell respiratori (sílice, amiant).
• Anestèsics i narcòtics: tenen efectes anestèsics o narcòtics (toluè, cetona, èter).
• Al·lergènics o sensibilitzants: són capaços de produir reaccions al·lèrgiques o de sensibilització (isocianats, fibres vegetals, formaldehid).
• Asfixiants: desplacen l’oxigen de l'aire o de la sang i provoquen asfíxia simple o química (diòxid de carboni, nitrogen, monòxid de carboni, àcid cianhídric).
• Perillosos per al medi ambient: provoquen danys greus al medi ambient. Molts dels productes esmentats anteriorment són també perillosos per al medi ambient.
• Cancerígens, mutàgens i teratògens: provoquen càncer, mutacions genètiques i alteracions del fetus en les dones embarassades (benzè, clorur de vinil, amiant).

D'altra banda, un factor cabdal és la relació que tenen els contaminants entre si quan es presenten de manera agregada, ja que poden presentar les interaccions següents:

• Additius: quan els efectes se sumen.
• Sinèrgics: quan els efectes augmenten.
• Potenciadors: quan un producte fa que es manifesti o augmenti la capacitat d’un altre.
• Antagònics: quan un producte redueix o anul·la la capacitat d’un altre.

↑ Índex de la unitat

La seqüència d'actuació, com hem vist anteriorment, s'ha de fer seguint aquest ordre:

1. Identificació del contaminant. Origen i manera de dispersió.
2. Mesura de la concentració del contaminant, si cal.
3. Valoració del risc segons els criteris tècnics utilitzant les taules de característiques del producte.
4. Control del risc i/o l'execució de les mesures correctores.

↑ Índex de la unitat

Cal conèixer la substància o les substàncies que es manipulen o es generen durant la feina. En un lloc de treball, poden existir en l’aire gasos, vapors o aerosols formats a partir de:

• Materials de construcció o decoració de l’edifici
• Contaminants generats pels ocupants
• Contaminants procedents de l’exterior
• Matèries primeres utilitzades en els processos
• Productes intermedis del procés de fabricació
• Productes finals fabricats.

Molta informació la podem trobar en l'etiqueta del producte. L'etiquetatge informatiu està regulat per la normativa de classificació, envasament i etiquetatge de substàncies perilloses. L'etiqueta ha de ser proporcionada pel subministrador del producte.

Una altra font d'informació és la fitxa de dades de seguretat, que obligatòriament ha de proporcionar el fabricant o el distribuïdor de cada substància, que ha de contenir la informació següent:

• Identificació de la substància i de la persona responsable de la comercialització
• Composició/informació sobre els components
• Identificació dels perills
• Primers auxilis
• Mesures de lluita contra incendis
• Mesures que cal adoptar en cas d’abocament accidental
• Manipulació i emmagatzematge
• Controls d’exposició/protecció individual
• Propietats fisicoquímiques
• Estabilitat i reactivitat
• Informació toxicològica
• Informació ecològica
• Consideracions relatives a l’eliminació
• Informació relativa al transport
• Informació reglamentària
• Altra informació.

A partir del coneixement de cada procés i de l'observació del seu desenvolupament, es poden detectar els focus de contaminació a través dels quals els contaminants arriben al medi ambient i poden ser inhalats per les persones que hi treballen.

També cal detectar els punts de contacte dèrmic entre les substàncies i els individus.

↑ Índex de la unitat

La mesura de l'exposició comporta la determinació de les concentracions ambientals dels contaminants.

La mesura de la concentració dels contaminants químics en el medi ambient laboral es pot efectuar de diferents maneres, tenint presents els aspectes següents:

• Tipus d'instrumentació: hi ha instruments que permeten efectuar la determinació d'alguns contaminants d'una manera directa al lloc de treball, anomenats sistemes de lectura directa, mentre que en altres casos cal fer una presa de mostres i una anàlisi posterior al laboratori.

• Durada de la determinació: les determinacions poden ser puntuals o mitjanades. La determinació puntual es basa en la mesura de la concentració en un període de temps molt curt. El valor obtingut és un valor instantani de la concentració en el moment de la mesura. La determinació mitjanada abasta un període més llarg i és l'adient per conèixer l'exposició mitjana al llarg de la jornada laboral.

• Localització de la determinació: segons la localització, les determinacions poden ser ambientals o personals. Les determinacions ambientals permeten mesurar les concentracions de contaminants en zones de treball concretes. Les determinacions personals permeten, en canvi, obtenir una idea més exacta de l'exposició real dels treballadors durant la realització de les activitats pròpies del seu lloc de treball.

↑ Índex de la unitat

La determinació dels contaminants químics en un lloc de treball dona uns valors numèrics que expressen les concentracions existents en l'aire. Aquests valors han de ser comparats amb uns altres de referència per poder estimar el perill que hi pot haver per a la salut.

Els criteris de valoració són els valors de referència amb els quals s'han de comparar els resultats obtinguts en estudiar un ambient de treball.

L'Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball (INSHT), del Ministeri de Treball, ha publicat uns límits d'exposició professional (LEP) per a agents químics a Espanya (LEP). Els LEP són valors de referència per avaluar i controlar els riscos inherents a l'exposició, principalment per inhalació, als agents químics presents als llocs de treball. Aquesta informació es pot ampliar en la Nota tècnica de prevenció NTP 526: valors límit d’exposició professional a la Unió Europea i Espanya. En aquest document es consideren límits d'exposició professional els valors límit ambientals (VLA).

Hi ha tres tipus de VLA:

• VLA-ED (exposició diària): és la mitjana ponderada en el temps per una jornada laboral real i referida a una jornada estàndard de 8 hores.

• VLA-EC (exposició de curta durada) d'un interval ponderat de 15 minuts.

També hi ha els valors límit biològics (VLB), que són els límits normals en la determinació d'un contaminant, no mesurats en l'aire, sinó en el propi cos del treballador o la treballadora (a qui es practica una analítica de sang, orina, aire espirat, etc.). Fan d'indicadors complementaris dels anteriors.

• IB (indicador biològic): mesura en algun medi biològic del treballador o la treballadora (sang, orina, etc.) que indica l'exposició al contaminant des de totes les possibles vies d'entrada.

Un cop comparats els valors obtinguts amb els criteris de valoració, podem valorar l'exposició del treballador o la treballadora al contaminant mitjançant el càlcul del percentatge de l'exposició màxima permesa.

Si un contaminant té un valor límit en l'aire de 50 ppm (parts per milió) i el valor que nosaltres hem detectat és de 50 ppm, estarem davant d'un percentatge de l'exposició màxima permesa del 100 % i haurem d'actuar per protegir els treballadors.

↑ Índex de la unitat

Hem vist que l’exposició laboral a contaminants químics pot presentar riscos per a la salut dels treballadors, i que la magnitud d’aquests riscos depèn essencialment de la concentració mitjana del contaminant i del temps d’exposició.

Les accions preventives més importants que es poden adoptar per reduir el risc causat per la utilització de substàncies químiques es poden dividir en:

• accions sobre el focus contaminant
• accions sobre el medi ambient de treball
• accions sobre el treballador o la treballadora.

• Canvis en els processos

Un dels canvis de procés més freqüents és precisament la substitució d’un producte químic per un altre de menys toxicitat, especialment en el cas de substàncies de caràcter auxiliar, com ara els dissolvents. Aquesta possibilitat es troba sovint amb resistències que neguen l’existència d’un substitut. No obstant això, hi ha nombrosos exemples de substitucions realitzades per protegir la salut dels treballadors, com ara l’eliminació del benzè de les pintures, que ha estat substituït per altres dissolvents menys agressius.

Cal destacar que qualsevol mesura preventiva afegida sobre la marxa serà menys efectiva i més costosa que les introduïdes en la fase de projecte, que estan integrades en la construcció de les instal·lacions i en l’elaboració dels protocols i els procediments de treball, fet que en multiplica l'eficàcia.

• Aïllament

Un mètode utilitzat sovint és l’aïllament de l’operació o les operacions potencialment contaminants dins d’un recinte específic separat de la resta. D’aquesta manera, és possible aplicar a aquest local específic mesures preventives particulars, més efectives i econòmiques que si les apliquem en un espai comú. Un altre avantatge és que es minimitza el nombre de persones exposades, que es limita a les que treballen al local en qüestió.

• Mètodes humits

Quan es treballa amb materials que poden produir pols, una bona solució és introduir en el procés un alt grau d’humitat.

• Manteniment

Un manteniment adequat és molt important per aconseguir que els nivells de concentració ambiental es mantinguin dins dels límits tolerables. És especialment important quan es tracta del manteniment d'instal·lacions específicament preventives, com ara les de ventilació (ventiladors, filtres dels sistemes de depuració, etc.).

• Ventilació general

La ventilació general pretén reduir el nivell de contaminació ventilant globalment un local mitjançant la instal·lació d’extractors a les parets i sostre i l’aportació d’aire net als locals. Aquest sistema no permet controlar amb exactitud la concentració de contaminant que trobarem en els diferents llocs de treball i per aquesta raó no es recomana utilitzar-lo quan el contaminant en qüestió és apreciablement tòxic o les concentracions assolides són pròximes al límit permès.

Cal considerar-la, doncs, únicament adequada en els casos en què els contaminants són de baixa toxicitat i es troben en petites concentracions; és a dir, és útil quan es pretén bàsicament eliminar l’aire viciat, com ara a les oficines, als tallers de confecció, etc.

• Ventilació localitzada

La ventilació o extracció localitzada té com a objectiu captar el contaminant com més a prop millor del punt on s’ha generat (el focus contaminant), per evitar que es dispersi al medi ambient del local.

Un exemple molt conegut d’aquest principi és el de les campanes de cuina, situades immediatament sobre el punt on es produeixen els fums de la cocció per captar-los de manera immediata i impedir així que tota la cuina s’ompli de fum. Aquest mateix principi és àmpliament utilitzat en la indústria, on les campanes adopten diferents formes en funció de les característiques del procés i del focus contaminant.

• Neteja

La neteja és una mesura preventiva important quan es treballa amb contaminants que es dipositen al terra, a les màquines o a les estructures, i des d’allà poden passar de nou a l’ambient. Aquest pas pot ser degut als corrents d’aire que provoquen els sistemes de ventilació o al desplaçament d’objectes o persones.

• Sistemes d'alarma

Quan el contaminant és capaç de provocar efectes aguts greus, pot ser adequada la instal·lació d’un sistema automàtic de detecció i alarma, connectat, si escau, a un dispositiu que activa automàticament el sistema de ventilació o el tancament automatitzat de vàlvules. La miniaturització ha permès avui dia l’existència d’equips de detecció i d'alarma en format individual. L’experiència en aquest àmbit és encara reduïda, però obre possibilitats interessants.

El control de les exposicions als contaminants no s'ha de limitar als sistemes de protecció, d'aïllament, etc. El factor humà és extraordinàriament important en el sistema de control eficaç dels contaminants químics. Tant la formació com la informació del personal són clau per assolir-lo.

• Formació i informació

La formació i la informació són dues de les eines més poderoses per assolir una millora de les condicions de treball.

El risc químic és en molts casos indetectable a través dels òrgans dels sentits: no se sent, no es veu i moltes vegades no es pot olorar. Per tant, només el treballador o la treballadora informat pot reivindicar mesures preventives.

Aquesta informació s'ha de concretar, almenys, en dues mesures específiques:

En primer lloc, els productes químics han de ser etiquetats d'acord amb la normativa vigent, és a dir, han d'indicar clarament els riscos i les mesures preventives que cal adoptar.

En segon lloc, cal entregar als treballadors els fulls de seguretat de cada producte, on s’amplia la informació que, de manera resumida, apareix a l’etiqueta.

• Rotació de llocs

Partint del principi que, reduint el temps d’exposició es redueix el risc, teòricament és possible recórrer, en determinades ocasions, a la rotació dels llocs de treball.

• Tancament

En alguns casos, quan no és possible reduir ni la concentració ni el temps d’exposició, es poden ubicar els treballadors en un recinte auxiliar protegit adequadament. Però quan aquests abandonen el recinte protegit, han d’utilitzar protecció personal.

↑ Índex de la unitat

← Bloc 3 | ← Unitat 12 | Unitat 14 →