← Bloc 3 |
← Unitat 11 | Unitat 13 →
Unitat 12. Contaminants biològics
12.1 Conceptes clau i normativa
A diferència dels contaminants químics i físics, tenen la capacitat de reproduir-se. Poden causar infeccions, al·lèrgies o efectes tòxics.
Aquests organismes poden ser dels tipus següents:
- virus
- bacteris
- protozous
- fongs
- helmints o cucs.
A més dels organismes vius, alguns dels seus productes també poden ser perillosos per a la salut, encara que l'organisme ja no hi sigui present, com ara les micotoxines o les endotoxines.
Alguns agents biològics poden causar malalties que es transmeten dels animals a les persones i viceversa, anomenades zoonosis; la brucel·losi o febre de Malta n'és un exemple. Altres exemples de malalties causades per agents biològics són el tètanus o l'hepatitis B.
Els riscos derivats de l'exposició a agents biològics es poden donar en activitats que, per les seves característiques, faciliten el contacte del treballador o la treballadora amb un o més agents biològics (producció d'aliments, treballs agraris, activitats que requereixen contacte amb animals i/o amb productes d'origen animal, assistència sanitària, eliminació de residus, depuradores d'aigües i processos industrials en els quals intervenen agents biològics, etc.). En general, no hi ha valors límit ambientals establerts per a la majoria d'agents biològics. Per això, l'avaluació del risc en aquest cas normalment no es basa a comparar una concentració ambiental amb un valor límit, sinó que ha de tenir en compte l'agent o els agents presents, les característiques de l'activitat i la possibilitat d'exposició.
La normativa específica és el Reial decret 664/1997, de 12 de maig, sobre la protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l'exposició a agents biològics durant el treball, on s’estableixen les disposicions mínimes de protecció per a les activitats en què els treballadors estan o poden estar exposades a agents biològics per raó de la naturalesa del seu treball.
Aquesta normativa diferencia entre les activitats en què es treballa deliberadament amb agents biològics i les activitats en què no es treballa intencionadament amb aquests agents, però en què, per les característiques de la feina, pot existir exposició; per exemple, es treballa deliberadament amb agents biològics en la fabricació de vacunes, en determinats processos biotecnològics o en laboratoris de diagnòstic microbiològic.
En aquest àmbit, el Reial decret 664/1997 defineix diversos conceptes relacionats amb els agents biològics:
- Agents biològics: microorganismes, incloent-hi els modificats genèticament, els cultius cel·lulars i els endoparàsits humans, susceptibles d’originar qualsevol mena d’infecció, al·lèrgia o toxicitat.
- Microorganisme: qualsevol entitat microbiològica, cel·lular o no, capaç de reproduir-se o de transferir material genètic.
- Cultiu cel·lular: resultat del creixement in vitro de cèl·lules obtingudes d’organismes multicel·lulars.
☛ Per saber-ne més:
12.2 Classificació dels agents biològics
En l’article 3 del Reial decret, els agents biològics es classifiquen en quatre grups, d’acord amb el risc d’infecció i atenent als criteris següents:
- Patogenicitat: capacitat de l’agent de produir la malaltia.
- Risc d'infecció per al treballador o la treballadora.
- Possibilitat de propagació a la col·lectivitat.
- Existència de tractament i/o profilaxi eficaç.
Grup 1
És poc probable que l'agent biològic causi una malaltia a les persones.
Grup 2
L'agent biològic pot causar una malaltia a les persones i pot suposar un risc per als treballadors, però és poc probable que es propagui a la col·lectivitat (per exemple, el tètanus o la grip). Generalment existeixen mesures de prevenció o tractaments eficaços.
Grup 3
L'agent biològic pot causar una malaltia greu i pot suposar un risc important per als treballadors (per exemple, la tuberculosi, l'hepatitis B o el VIH). Hi ha risc que es propagui a la col·lectivitat, tot i que generalment existeixen mesures de prevenció o tractaments eficaços.
Grup 4
L'agent biològic pot causar una malaltia greu i suposa un risc important per als treballadors (per exemple, l’èbola). Pot presentar un risc elevat de propagació a la col·lectivitat i, habitualment, no existeixen mesures de prevenció o tractaments eficaços.
Resum dels quatre grups de classificació
| Agents biològics | Causen malaltia a les persones | Risc de contagi per als treballadors | Propagable a la col·lectivitat | Profilaxi o tractament |
|---|---|---|---|---|
| Grup 1 | Poc probable | - | - | - |
| Grup 2 | Pot causar malaltia | N'hi pot haver | Poc probable | Sí |
| Grup 3 | Malaltia greu | Perill seriós | Risc de propagació | Sí |
| Grup 4 | Malaltia greu | Perill seriós | Moltes probabilitats | No |
Font: Full monogràfic 38, Institut Català de Seguretat i Salut Laboral, Departament d'Empresa i Treball.
Quan es tracti de treballs que impliquin l'exposició a diversos grups d’agents biològics, els riscos s’han d'avaluar tenint en compte el perill que representin tots els agents biològics presents.
La utilització per primera vegada d’agents biològics dels grups 2, 3 i 4 s’ha de notificar amb caràcter previ a l’autoritat laboral amb una antelació mínima de 30 dies a l’inici dels treballs.
☛ Per saber-ne més:
- BASEBiO. Base de dades d'agents biològics, de l'INSST.
12.3 Mesures preventives
Segons el Reial decret, les mesures preventives que cal adoptar depenen del grup de classificació de l'agent biològic i de les característiques de l'activitat.
Mesures bàsiques
En qualsevol activitat amb risc d'exposició a agents biològics, cal adoptar mesures bàsiques de seguretat i higiene, com ara:
- Prohibir menjar, beure o fumar als llocs de treball amb risc d'exposició.
- Proveir els treballadors de la roba de protecció adequada, quan sigui necessària.
- Disposar d'instal·lacions adequades per a la higiene personal, amb mitjans per a la neteja ocular i antisèptics per a la pell.
- Prohibir l’emmagatzematge d’aliments o d’altres productes de consum humà als llocs de treball amb risc d'exposició.
Actuacions preventives
Com en la resta de riscos, cal prioritzar les mesures que eliminen o redueixen l'exposició i, sempre que sigui possible, la protecció col·lectiva davant la protecció individual. Algunes actuacions preventives són:
Sobre el focus emissor
- Selecció i disseny adients dels equips.
- Substitució, quan sigui possible, dels agents biològics per altres de menys perillosos.
- Modificació dels processos de treball.
- Confinament del procés o de l'agent biològic, per exemple mitjançant cabines de seguretat biològica.
Sobre el medi de difusió
- Ordre, emmagatzemament i neteja del local, dels equips i de les superfícies de treball.
- Ventilació amb l’objectiu de diluir i extreure els contaminants.
- Control integral de plagues.
- Procediments normalitzats de treball.
Sobre el treballador o la treballadora
- Formació i informació.
- Reducció del nombre de persones exposades (mesura organitzativa).
- Equips de protecció individual (EPI).
- Vigilància de la salut, incloent-hi les vacunes quan estiguin indicades.
