← Bloc 3 |
← Unitat 10 | Unitat 12 →
Unitat 11. Contaminants físics
Són de naturalesa física els contaminants que formen part del món de l'energia, en qualsevol de les seves manifestacions: el soroll, la temperatura, les radiacions i les vibracions. La interacció amb la persona comporta canvis o modificacions substancials en els seus òrgans, de manera que poden produir malalties de diversa gravetat.
11.1 El soroll
11.1.1 Concepte i normativa
La regulació del soroll és inclosa en el Reial decret 286/2006, de 10 de març, pel qual s’estableixen les mesures de protecció dels treballadors enfront dels riscos derivats de l'exposició al soroll. Aquest Reial decret estableix els sistemes de mesura i avaluació del soroll, i els criteris i les obligacions referides a aquest contaminant.
De tots els contaminants, és el que presenta una subjectivitat més gran, ja que diferents persones tenen diferents percepcions del mateix so.
Per contra, el so és un concepte objectiu, científic i mesurable, i el podem definir com el moviment ondulatori (successió de variacions molt petites de pressió -pressió acústica-) produït en un medi elàstic (per una vibració) i percebut per l'oïda. A partir d'una certa intensitat pot provocar danys a la salut de les persones.
11.1.2 Unitats de mesura
- Pressió acústica: és el nivell de variació de la pressió del so o soroll. Es mesura en decibels (dB). El dB igual a 0 és el llindar de so perceptible per una persona estàndard amb bona audició, i el nivell de 140 dB és el llindar en què es provoca dolor. En prevenció utilitzarem el dB(A), que és la mesura d’energia adaptada a l'oïda humana.
- Freqüència: és el nombre de vegades per segon que es produeix la variació de pressió acústica. Es mesura en hertzs (Hz) (1 Hz és un cicle/segon).
11.1.3 Aparells de mesura
Els aparells de mesura que s’utilitzen poden ser de dos tipus:
- Sonòmetre: és un aparell que manipula directament el tècnic, per espais de temps curts.
- Dosímetres: és un aparell que es col·loca en el treballador o la treballadora i s’utilitza en períodes de temps més llargs.
Les mesures s'han de realitzar, sempre que sigui possible, en absència del treballador o la treballadora afectat, i col·locant el micròfon de l’instrument utilitzat a l'alçada de la ubicació de l'orella del treballador o la treballadora.
11.1.4 Mesures principals
Les mesures principals que obtenim d’aquests aparells són:
- Nivell sonor equivalent diari (LAeq,d): quantitat d'energia sonora que les fonts de soroll proporcionen al treballador o la treballadora de manera contínua durant tota la jornada de treball.
- Nivell pic (Lpic): nivell màxim de pressió sonora que s’ha obtingut durant la mesura.
11.1.5 Tipus de so
- Continu: so que, encara que presenti variacions en la intensitat, roman en el temps; p. ex., màquines accionades per motors elèctrics (impressores, etc.).
- D’impacte: so que té un màxim d’intensitat molt alt en un interval de temps curt; p. ex., cops de martell, explosions, etc.
11.1.6 Efectes causats pel soroll
- Efectes auditius: són els més habituals i els més fàcils de detectar i controlar, com ara:
- Hipoacúsia: pèrdua d’audició bilateral i no evolutiva (no s’agreuja quan cessa l'exposició); té diferents nivells.
- Efecte emmascarador: disminueix la capacitat perceptiva d’un so a causa de la presència d’un altre so.
- Fatiga auditiva: descens transitori de la capacitat auditiva.
- Efectes no auditius: són els que afecten sistemes de l’organisme que no són l'oïda. Exemples:
- Efectes respiratoris: augment de la freqüència respiratòria.
- Efectes cardiovasculars: augment de la incidència de trastorns com la hipertensió arterial o l'arterioesclerosi.
- Efectes digestius: augment de la incidència d'úlceres gastroduodenals, augment de l'acidesa.
- Efectes visuals: alteracions de l'agudesa visual.
- Efectes endocrins: modificacions del funcionament normal de diverses glàndules, com la hipòfisi, la tiroide, les glàndules suprarenals, etc.
- Efectes sobre el sistema nerviós: alteracions en l’electroencefalograma, trastorns del son, cansament, irritabilitat, inquietud, inapetència sexual, etc.
11.1.7 Mesures de prevenció
Un dels problemes que es planteja a l'hora d'establir les mesures de prevenció és que la reducció d'uns pocs decibels pot resultar un element molt costós. Les pautes generals que s'han de seguir són:
- Eliminar la font de soroll (si és possible) amb canvis en els equips de treball i/o fent-ne un bon manteniment.
- Aïllar la font de soroll (apantallament).
- Allunyar el treballador o la treballadora de la font de soroll.
- Insonoritzar les superfícies (sostres, parets, etc.).
- Adoptar mesures organitzatives: reduir el temps d’exposició del treballador o la treballadora o el període de funcionament de la màquina.
- Utilitzar proteccions individuals (taps, orelleres o casc antisoroll).
11.2 Temperatura i humitat al lloc de treball
11.2.1 Temperatura del cos i treball
La persona humana és un animal de sang calenta i per sobreviure necessita que la temperatura interna del cos es mantingui dins d'uns límits establerts. Per això disposa d'uns mecanismes molt potents per mantenir la temperatura.
L'activitat física genera calor, que s'acumula en l'organisme. Això significa que, a l'hora d'avaluar el risc per a la salut d’un treballador o treballadora derivat d'una situació tèrmicament agressiva, s'ha de fer tenint en compte:
- Les característiques tèrmiques de l'ambient (agressivitat tèrmica ambiental).
- La intensitat del treball realitzat.
L’efecte de la major part d’agressions ambientals en higiene industrial es posa de manifest a llarg termini de manera lenta i progressiva (procés típic de les malalties professionals). En el cas de la calor, l'exposició excessiva a aquesta no dona lloc a un deteriorament lent i progressiu de cap funció vital (no hi ha malalties professionals derivades de l'exposició a la calor), sinó que les conseqüències es manifesten de manera brusca, en forma del que s'anomena accident biològic (cop de calor).
11.2.2 Variables ambientals i aparells de mesura
L'intercanvi tèrmic entre la persona i el medi ambient està controlat per quatre variables ambientals:
- temperatura de l'aire
- humitat de l'aire
- velocitat de l'aire
- temperatura radiant mitjana.
Hi ha aparells de mesura per a cadascuna de les variables:
| VARIABLE | APARELL |
|---|---|
| Temperatura de l’aire (temperatura seca) | Psicròmetre (termòmetre de mercuri no exposat a la radiació solar) |
| Humitat de l’aire | Termohigròmetre |
| Velocitat de l’aire | Anemòmetre |
| Temperatura radiant mitjana | Termòmetre globus |
11.2.3 Efectes
Els efectes sobre les persones d’unes condicions termohigromètriques deficients al lloc de treball són diverses segons les característiques de cada persona i la seva capacitat d’aclimatació, de manera que podem trobar efectes fisiològics, com els refredats, la deshidratació o els cops de calor, o bé trastorns dermatològics o efectes personals, com ara l'augment de la fatiga o la disminució del rendiment i de l’atenció, cosa que pot provocar accidents.
No hi ha una normativa específica en aquest sentit, de manera que haurem d’acudir al Reial decret 486/1997, ja mencionat, per trobar valors de referència per aplicar als centres de treball.
11.2.4. Mesures de prevenció i protecció
Les principals mesures de prevenció i protecció enfront dels riscos produïts per una temperatura elevada són:
- Apantallament dels focus que originen la calor
- Reposició de l’aigua perduda per transpiració durant la jornada
- Aclimatació progressiva, en el cas de recintes molt calorosos
- Limitació de l’activitat física segons els procediments de treball
- Ventilació i climatització del local
- Utilització d’una indumentària adient a la situació concreta
- Reducció del temps d’exposició.
11.3 Les radiacions
11.3.1 Introducció i concepte
La radiació és una de les nombroses maneres que tenen els objectes de retornar l'energia que els aportem o que, de vegades, tenen acumulada de manera natural. Les radiacions tenen uns components elèctrics i uns components magnètics, per això s’anomenen electromagnètiques.
La radiació que ens és més familiar és la llum. La llum del sol, o la que procedeix de fonts lluminoses artificials, és una radiació.
També ens són familiars, encara que no són visibles com la llum, altres formes de radiació: les ones de ràdio i televisió, les microones dels forns domèstics i industrials, les ones dels sistemes de radar, els raigs X de les radiografies, etc. Totes són radiacions.
Les radiacions es difonen a través d'ones, i cada tipus de radiació té una freqüència d'ona diferent. Aquesta magnitud, la freqüència, ens permet diferenciar les radiacions. Com més gran és la freqüència d'una radiació, més elevada és la seva energia i més perillosa és per a la salut.
11.3.2 Tipus de radiacions
a) Radiacions ionitzants
Són radiacions d'alta freqüència que, en contacte amb l'organisme humà, són capaces de produir danys irreversibles a les cèl·lules per ionització de determinats components d'aquesta. Els raigs X i les radiacions produïdes per les explosions atòmiques en són els exemples més coneguts.
Els efectes d'aquestes radiacions, relacionats amb la destrucció cel·lular, poden anar des de les cremades, a curt termini, fins a l’aparició de tumors, a llarg termini.
Les mesures de prevenció per evitar l'exposició a les radiacions ionitzants són:
- Reduir el temps d'exposició
- Apantallar els focus
- Utilitzar EPI
- Senyalització
- Vigilància de la salut.
b) Radiacions no ionitzants
No són capaces de ionitzar les cèl·lules del nostre cos. Per això no són tan perilloses com les radiacions ionitzants, tot i que també tenen efectes sobre les persones. Entre aquestes radiacions, les més conegudes són:
- raigs infrarojos
- raigs ultraviolats
- microones.
11.4 Les vibracions
Una vibració és un moviment oscil·latori d'un cos sòlid respecte a una posició de referència.
Les vibracions es caracteritzen per la freqüència i l'amplitud; la freqüència és el nombre de vegades per segon que es realitza el cicle complet d'oscil·lació i es mesura en hertzs o cicles per segon. En higiene industrial tenen interès les vibracions amb una freqüència compresa entre 1 i 1.500 Hz.
11.4.1 Origen
Segons la freqüència, les vibracions poden tenir l'origen següent:
Molt baixa freqüència
- Transports: avió, tren, cotxe, vaixell, etc.
- Efectes: marejos, vòmits, alteracions en el sistema nerviós, etc.
Baixa freqüència
- Vehicles industrials: tractors.
- Efectes: lumbàlgies, hèrnies, pinçaments, etc.
Alta freqüència
- Eines manuals: martell hidràulic, polidores, serres, etc.
- Efectes: articulacions, equilibri, sistema vascular, etc.
11.4.2 Efectes
Els efectes que poden tenir les vibracions sobre l'organisme depenen dels factors següents:
- Tipus de transmissió (cos en general, mà/braç):
- Cos en general: el treballador o la treballadora és a dins o sobre l’element que vibra (vehicle).
- Mà/braç: l’equip o l’eina que vibra és subjectat pel treballador o la treballadora (martell pneumàtic).
- Característiques físiques de la vibració (freqüència, direcció, tipus, amplitud).
- Naturalesa de l'activitat i positura de l'individu.
- Durada de l'exposició.
- Factors individuals (fisiologia, antecedents, etc.).
11.4.3 Mesures preventives
Totes van adreçades a evitar la generació de vibracions, o bé a evitar que aquestes arribin —o, si ho fan, que sigui d'una manera més reduïda— al treballador o la treballadora.
- Mesures de tipus general:
- Manteniment dels equipaments
- Modificació de la freqüència
- Interposició de materials aïllants o absorbents
- Reducció del temps d’exposició
- EPI.
- Mesures tècniques:
- Disseny ergonòmic dels equipaments
- Dispositius antivibració.
- Vehicles:
- Aïllament del conductor o la conductora
- Suspensió entre rodes i bastidor.
