← Bloc 3 |
← Unitat 10 | Unitat 12 →
Unitat 11. Contaminants físics
Els contaminants físics són diferents formes d'energia presents al lloc de treball que, en determinades condicions, poden afectar la salut de les persones. Entre els més habituals hi ha el soroll, les temperatures extremes, les radiacions i les vibracions.
Segons les característiques de l'agent i de l'exposició, poden actuar sobre tot el cos o sobre òrgans determinats i provocar diferents efectes sobre la salut.
11.1 El soroll
11.1.1 Introducció i normativa
La seva definició pot tenir un component subjectiu, ja que la percepció i la molèstia que provoca poden variar d'una persona a una altra. Per això, sovint es defineix com qualsevol so no desitjat o molest.
El soroll és regulat pel Reial decret 286/2006, de 10 de març, pel qual s’estableixen les mesures de protecció dels treballadors enfront dels riscos derivats de l'exposició al soroll. Estableix els sistemes de mesura i avaluació del soroll, i els criteris i les obligacions referides a aquest contaminant.
Per entendre bé aquesta normativa, val la pena distingir els dos conceptes:
El so és el fenomen físic —es produeix per vibracions que es propaguen a través d'un medi en forma d'ones de pressió i el percebem amb l'oïda—, i és objectiu i mesurable.
El soroll, com ja hem vist, és un tipus concret de so: és no desitjat o molest.
Per això la normativa no regula el "so" en general, sinó l'exposició al soroll: a partir d'una determinada intensitat, aquesta exposició pot arribar a provocar danys a la salut.
☛ Per saber-ne més:
11.1.2 Unitats de mesura
- Pressió acústica: és el nivell de variació de la pressió del so o soroll. Es mesura en decibels (dB). El dB igual a 0 és el llindar de so perceptible per una persona estàndard amb bona audició, i el nivell de 140 dB és el llindar en què es provoca dolor. En prevenció de riscos laborals, segons el tipus de mesura, es poden utilitzar diferents ponderacions, com el dB(A) o el dB(C).
- Freqüència: és el nombre de vegades per segon que es produeix la variació de pressió acústica. Es mesura en hertzs (Hz), i 1 Hz és un cicle/segon.
11.1.3 Aparells de mesura
Els aparells de mesura que s’utilitzen poden ser de dos tipus:
- Sonòmetre: és un aparell que manipula directament el tècnic de prevenció que fa el mesurament. S'utilitza per espais de temps curts i permet mesurar el nivell de soroll en un lloc determinat durant un període concret.
- Dosímetres: és un aparell que es col·loca en el treballador o la treballadora i permet mesurar l'exposició al soroll al llarg d'un període de temps, habitualment durant la jornada laboral.
Quan es fa un mesurament utilitzant el sonòmetre, les mesures s'han de fer, sempre que sigui possible, en absència del treballador o la treballadora afectada, i col·locant el micròfon de l’instrument utilitzat a l'alçada on es trobaria la seva oïda. Si la presència és necessària, el micròfon es col·loca a prop de l'oïda, amb els ajustos corresponents.
En canvi, amb el dosímetre —que es porta a sobre— la presència del treballador o la treballadora és inherent al mètode de mesura.
11.1.4 Mesures principals
Les mesures principals que obtenim d’aquests aparells són:
- Nivell sonor equivalent diari (LAeq,d), en dB(A): mesura l'exposició al soroll durant tota la jornada de treball, tenint en compte tant el nivell de soroll com el temps d'exposició.
- Nivell pic (Lpic), en dB(C): nivell màxim de soroll instantani que s’ha obtingut durant la mesura.
11.1.5 Tipus de so
- Continu: so que, encara que presenti variacions en la intensitat, roman en el temps; p. ex., màquines accionades per motors elèctrics (un extractor, un compressor, impressores, etc.).
- D’impacte: so que té un màxim d’intensitat molt alt en un interval de temps curt; p. ex., cops de martell, explosions, etc.
11.1.6 Efectes causats pel soroll
El soroll pot produir efectes sobre l'audició i altres efectes que poden afectar la salut, la comunicació o el desenvolupament del treball.
Efectes auditius: són els que afecten directament l'audició. Entre els principals hi ha:
- Hipoacúsia: disminució progressiva i, generalment, permanent de la capacitat auditiva per exposició continuada al soroll. Té diferents nivells.
- Fatiga auditiva: descens transitori de la capacitat auditiva després d'una exposició al soroll, que es recupera amb el repòs.
- Efecte emmascarador: dificultat per percebre un so a causa de la presència d’un altre so. Disminueix la capacitat perceptiva.
Altres efectes: el soroll també pot provocar molèsties, dificultar la comunicació i la concentració, alterar el descans i generar estrès. Una exposició elevada o continuada pot produir altres efectes sobre diferents sistemes de l'organisme.
Pot ser reconeguda com a malaltia professional en els supòsits establerts en el Reial decret 1299/2006, que inclou la sordesa professional de tipus neurosensorial, bilateral, simètrica i irreversible.
11.1.7 Mesures de prevenció
Les principals mesures de prevenció són:
- Eliminar la font de soroll (si és possible), o reduir-la, amb canvis en els equips de treball o fent-ne un bon manteniment.
- Aïllar la font de soroll (apantallament), sempre que sigui possible.
- Reduir la propagació del soroll, per exemple insonoritzant parets, sostres o altres superfícies.
- Allunyar els treballadors de la font de soroll, quan sigui possible.
- Adoptar mesures organitzatives: reduir el temps d’exposició del treballador o la treballadora o el període de funcionament de la màquina.
- Utilitzar protecció auditiva (taps, orelleres o casc antisoroll), quan les mesures anteriors no siguin suficients.
11.2 Temperatura i humitat al lloc de treball
11.2.1 Temperatura del cos i treball
El cos humà necessita mantenir la temperatura interna dins d'uns límits determinats. Per això disposa d'uns mecanismes molt potents per mantenir la temperatura.
L'activitat física genera calor, que s'acumula en l'organisme. Això significa que, a l'hora d'avaluar el risc per a la salut d’un treballador o una treballadora derivat d'una situació tèrmicament agressiva, s'ha de fer tenint en compte:
- Les característiques tèrmiques de l'ambient (agressivitat tèrmica ambiental).
- La intensitat del treball efectuat.
L’efecte de la major part d’agressions ambientals en higiene industrial es posa de manifest a llarg termini de manera lenta i progressiva (procés típic de les malalties professionals). En canvi, en el cas de la calor, una exposició excessiva pot provocar alteracions agudes, com el cop de calor, que requereix una actuació immediata.
No hi ha una normativa específica en aquest sentit, de manera que haurem d’acudir a l'annex III del Reial decret 486/1997, de 14 d'abril, pel qual s'estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut als llocs de treball, per trobar valors de referència per aplicar als centres de treball.
11.2.2 Variables ambientals i aparells de mesura
L'intercanvi tèrmic entre la persona i el medi ambient està controlat per quatre variables ambientals:
- temperatura de l'aire
- humitat de l'aire
- velocitat de l'aire
- temperatura radiant mitjana.
| Variable | Què indica | Aparell de mesura | Unitat |
| Temperatura seca de l'aire | La temperatura de l'aire al lloc on es troba la persona exposada, mesurada protegint el termòmetre de la radiació. | Termòmetre protegit de la radiació | °C |
| Velocitat de l'aire | El moviment de l'aire al voltant de la persona, que influeix en l'intercanvi de calor amb l'ambient. | Anemòmetre o velòmetre | m/s |
| Humitat relativa de l'aire | La quantitat de vapor d'aigua present a l'aire. | Psicròmetre | % |
| Temperatura radiant mitjana | La influència tèrmica dels objectes i les superfícies que envolten la persona. | Radiòmetre o, indirectament, termòmetre de globus | °C |
11.2.3 Efectes
Els efectes sobre les persones d'unes condicions termohigromètriques inadequades al lloc de treball depenen de les característiques individuals i de la capacitat d'aclimatació.
Entre aquests efectes hi ha:
- Alteracions fisiològiques, com la hipotèrmia, la deshidratació o el cop de calor.
- Afeccions dermatològiques.
- Altres efectes, com l'augment de la fatiga i la disminució del rendiment i de l'atenció, que poden augmentar el risc d'accident.
11.2.4 Mesures de prevenció i protecció
Les principals mesures de prevenció i protecció enfront dels riscos produïts per una temperatura elevada són:
- Reduir o controlar les fonts de calor, per exemple, mitjançant l'apantallament dels focus que originen la calor.
- Ventilació i climatització dels locals.
- Controlar les condicions ambientals i fer-ne un seguiment, especialment en situacions de temperatures elevades o en treballs a l'exterior.
- Limitació de l’activitat física segons els procediments de treball.
- Reducció del temps d’exposició i establir períodes de descans en zones amb condicions tèrmiques adequades.
- Aclimatació progressiva, en el cas de recintes molt calorosos.
- Reposició de l’aigua perduda per transpiració durant la jornada.
- Utilització d’una indumentària adient a les condicions de treball.
11.3 Les radiacions
11.3.1 Introducció i normativa
Les radiacions són formes d'energia que poden ser presents en alguns llocs de treball. Poden procedir de fonts naturals, com el Sol, o de fonts artificials, com els equips de radiografia, la soldadura o alguns processos industrials.
Les radiacions es difonen a través d'ones, i cada tipus de radiació té una freqüència d'ona diferent. Aquesta magnitud, la freqüència, ens permet diferenciar les radiacions. Com més gran és la freqüència d'una radiació, més elevada és la seva energia i més perillosa és per a la salut.
De manera general, es distingeixen dos grups principals: les radiacions ionitzants i les no ionitzants.
La normativa sobre radiacions en el treball distingeix diferents tipus d'exposició. D'una banda, la que afecta les radiacions ionitzants, capaces d'aportar prou energia per ionitzar la matèria i que requereixen una regulació específica de protecció radiològica. De l'altra, les radiacions no ionitzants, entre les quals hi hales radiacions òptiques artificials i els camps electromagnètics, en el rang de freqüències de 0 Hz a 300 GHz.
Tot i que ambdues són no ionitzants, es regulen separadament perquè poden provenir de fonts diferents i produir efectes diferents: les radiacions òptiques afecten principalment la pell i els ulls, mentre que els camps electromagnètics poden provocar efectes directes o indirectes, com ara estimulació de teixits, escalfament o interferències amb determinats dispositius mèdics implantats.
Reial decret 1029/2022, de 20 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament sobre protecció de la salut contra els riscos derivats de l’exposició a les radiacions ionitzants.
Reial decret 486/2010, de 23 d’abril, sobre la protecció de la salut i la seguretat dels treballadors contra els riscos relacionats amb l’exposició a les radiacions òptiques artificials (no ionitzants).
Reial decret 299/2016, de 22 de juliol, sobre la protecció de la salut i la seguretat dels treballadors contra els riscos relacionats amb l’exposició a camps electromagnètics (no ionitzants en el rang de freqüències de 0 Hz a 300 GHz).
11.3.2 Tipus de radiacions i efectes
a) Radiacions ionitzants
Són radiacions d'alta freqüència que, en contacte amb l'organisme humà, són capaces de produir danys irreversibles a les cèl·lules per ionització de determinats components d'aquesta. Inclouen, entre d’altres, els raigs X i els raigs gamma. Es poden trobar, per exemple, en serveis de radiodiagnòstic, medicina nuclear, radioteràpia o en alguns controls de qualitat industrials.
Els efectes d'aquestes radiacions, relacionats amb la destrucció cel·lular, poden anar des de cremades, a curt termini, fins a un augment del risc de determinats tipus de càncer, a llarg termini.
b) Radiacions no ionitzants
No són capaces de ionitzar les cèl·lules del nostre cos, però també poden produir efectes nocius sobre la salut. Entre aquestes radiacions, les més conegudes són:
- Radiació ultraviolada (UV): present, per exemple, en els treballs de soldadura a l’arc, en el curat -assecar o endurir ràpidament- de pintures, tintes o adhesius amb làmpades UV i en alguns equips de laboratori o de desinfecció.
- Radiació infraroja (IR): associada a fonts de calor intensa, com ara forns, cremadors, superfícies metàl·liques calentes, materials fosos o estufes infraroges.
- Llum visible intensa: present, per exemple, també en la soldadura a l’arc, en focus o làmpades d’alta intensitat i en determinats processos de curat amb llum.
- Radiació làser: utilitzada, per exemple, en equips de mesura, anivellació o alineació; en el marcatge i el tall de materials; en laboratoris; en aparells de fisioteràpia, i en determinades aplicacions sanitàries, com alguns tractaments odontològics, oftalmològics o dermatològics.
- Radiofreqüències i microones: presents, per exemple, en antenes i emissors de telecomunicacions o radiodifusió, en radars, en forns microones industrials i en equips de calefacció, assecatge o segellat industrial.
- Camps electromagnètics: generats, per exemple, per equips de ressonància magnètica, instal·lacions elèctriques de gran potència, equips de soldadura o sistemes de calefacció i segellat per inducció.
Els seus efectes depenen del tipus de radiació i de les característiques de l'exposició. Poden afectar principalment la pell i els ulls, entre altres efectes.
11.3.3 Mesures de prevenció
Les mesures de prevenció depenen del tipus de radiació i de les característiques de l'exposició.
Amb caràcter general, cal:
- Identificar les fonts de radiació presents al lloc de treball.
- Eliminar o reduir l'exposició tant com sigui possible.
- Limitar el temps d'exposició, quan sigui necessari.
- Mantenir una distància adequada respecte de la font emissora, quan sigui possible.
- Utilitzar pantalles, barreres o altres sistemes d'apantallament.
- Delimitar i senyalitzar les zones amb risc, quan calgui.
- Utilitzar els equips de protecció individual adequats quan les altres mesures no siguin suficients.
- Informar i formar els treballadors sobre els riscos i les mesures de treball segur.
11.3.4 El cas del radó
El radó és un gas radioactiu d'origen natural que es genera a partir de la desintegració de l'urani present al sòl i a les roques. És incolor, inodor i insípid, i pot entrar als edificis i acumular-s'hi.
La seva presència pot ser més elevada en espais tancats en contacte amb el terreny, com ara soterranis i plantes baixes. També hi ha determinades zones geogràfiques on, per les característiques del terreny, és més probable trobar concentracions elevades de radó.
En l'àmbit laboral, cal prestar una atenció especial als llocs de treball subterranis i als centres de treball situats en determinades zones identificades com a prioritàries.
En respirar aire amb concentracions elevades de radó, podem inhalar el gas radioactiu i els seus productes de desintegració, que emeten radiació ionitzant. En el cas dels productes de desintegració del radó, tenen especial importància les emissions de partícules alfa. L'exposició prolongada pot augmentar el risc de càncer de pulmó.
El radó està subjecte al marc específic de protecció contra les radiacions ionitzants, establert pel Reial decret 1029/2022, que fixa un nivell de referència de 300 Bq/m³ de concentració de radó en l'aire, com a mitjana anual. En els llocs de treball on sigui necessari, cal mesurar-ne la concentració i adoptar mesures per reduir l'exposició quan se superi aquest nivell.
Algunes mesures preventives bàsiques són millorar la ventilació dels espais, evitar o reduir l'entrada de radó des del terreny i, quan sigui necessari, aplicar sistemes específics de reducció de la concentració de radó.
☛ Per saber-ne més:
- Espai web sobre el radó, de l'ICSSL.
- Exposició laboral a radó: NTP 1227 i NTP 1228, de l'INSST.
11.4 Les vibracions
11.4.1 Introducció i normativa
Una vibració és un moviment oscil·latori que es transmet a una part del cos o a tot l'organisme.
Es poden caracteritzar per la freqüència, que indica el nombre d'oscil·lacions per segon i s'expressa en hertzs (Hz), i per la seva intensitat.
Per avaluar l'exposició laboral s'utilitzen principalment valors d'acceleració, expressats en metres per segon al quadrat (m/s²), tenint en compte també el temps d'exposició.
Les vibracions poden produir-se, per exemple, en la conducció de vehicles, com ara camions o carretons elevadors, que poden transmetre vibracions a tot el cos, o en la utilització d'eines i equips de treball, com ara martells pneumàtics o eines portàtils, que poden transmetre vibracions principalment a les mans i als braços.
La normativa específica sobre l'exposició a vibracions mecàniques és el Reial decret 1311/2005, de 4 de novembre, sobre la protecció de la salut i la seguretat dels treballadors davant els riscos derivats o que puguin derivar-se de l'exposició a vibracions mecàniques, modificat pel Reial decret 330/2009, de 13 de març.
☛ Per saber-ne més:
11.4.2 Tipus de vibracions
Segons la manera com es transmeten a l'organisme, es distingeixen dos tipus principals:
Vibracions transmeses al sistema mà-braç
Es produeixen principalment en utilitzar eines portàtils que vibren, com ara trepants, martells pneumàtics, desbrossadores o polidores. Poden afectar, entre altres estructures, els vasos sanguinis, els nervis, els músculs, els ossos i les articulacions.
Vibracions transmeses al cos sencer
Es produeixen quan una persona està asseguda o dempeus sobre una superfície que vibra, com pot passar en la conducció de vehicles o en la utilització de determinades màquines mòbils. Poden afectar especialment la zona lumbar i la columna vertebral.
11.4.3 Factors que influeixen en els efectes de les vibracions
L’exposició a vibracions mecàniques pot produir efectes diferents segons si es transmeten principalment al conjunt del cos o al sistema mà-braç.
Les vibracions de cos sencer, com les que pot rebre una persona que condueix un vehicle o una màquina mòbil, poden causar molèsties generals, fatiga, mareig o dificultats per mantenir l’equilibri. Quan l’exposició és repetida o prolongada, també poden contribuir a l’aparició o l’agreujament de molèsties lumbars i lesions de la columna vertebral.
Les vibracions transmeses al sistema mà-braç, pròpies de l’ús d’eines manuals vibratòries, poden provocar formigueig, pèrdua de sensibilitat, alteracions de la circulació als dits i molèsties o lesions a les mans, als canells o als colzes.
Els efectes que poden produir les vibracions depenen de diversos factors, entre els quals destaquen:
- El tipus de vibració i la manera com es transmet a l'organisme. No té els mateixos efectes una vibració que arriba a tot el cos, per exemple des del seient d’un vehicle, que una vibració transmesa a les mans i als braços a través d’una eina.
- Les característiques de la vibració, com la freqüència, la intensitat o la direcció. Determinades freqüències poden afectar més unes parts del cos que unes altres i, en general, com més intensa és la vibració, més gran pot ser l’efecte.
- La durada de l'exposició.
- L'activitat que es fa i la postura de treball. Així, la manera de subjectar una eina, la força aplicada, la postura mantinguda o la posició en el seient d’un vehicle poden modificar la transmissió de la vibració al cos.
- Les característiques individuals de la persona exposada. L’estat de salut, l’existència prèvia de problemes musculoesquelètics o circulatoris i altres característiques personals, poden influir en la resposta de l’organisme.
11.4.4 Mesures preventives
Les mesures preventives han de prioritzar l'eliminació o la reducció de les vibracions en origen i, quan no sigui possible, reduir l'exposició dels treballadors.
Entre les principals mesures hi ha:
- Seleccionar equips i eines que generin menys vibracions.
- Mantenir adequadament els equips de treball.
- Utilitzar sistemes d'aïllament o amortiment de les vibracions.
- Adoptar mesures tècniques, com dispositius antivibració o seients amb suspensió adequada als vehicles.
- Millorar el disseny ergonòmic dels equips i dels llocs de treball.
- Reduir el temps d'exposició quan sigui necessari.
- Proporcionar informació i formació sobre l'ús correcte dels equips.
En el cas de les vibracions, els equips de protecció individual (com els guants antivibratoris) tenen una eficàcia limitada i només poden complementar altres mesures preventives. Mai han de substituir les mesures tècniques i organitzatives, com l'ús d'eines de baixa vibració o la limitació del temps d'exposició.
