← Bloc 3 |
← Unitat 9 | Unitat 11 →
Unitat 10. Metodologia d’actuació en higiene industrial
L’actuació de la higiene industrial sempre és de caràcter preventiu, ja que intenta evitar la malaltia abans que aquesta es produeixi. En canvi, quan la malaltia és present en el treballador o la treballadora, només es poden aplicar mesures curatives o pal·liatives.
Com que el seu objectiu és l'estudi del medi ambient de treball, que pot afectar negativament les persones, treballadores o no, presents, la tècnica fonamental de treball és l'enquesta higiènica.
Els objectius de l'enquesta higiènica són:
- Determinar els agents contaminants presents al medi ambient de treball.
- Identificar les causes que generen aquests contaminants.
- Investigar qualsevol circumstància relacionada que pugui afavorir la generació, la dispersió o la penetració dels tòxics.
10.1 L'enquesta higiènica
El procediment d’actuació de la higiene industrial es basa en l’enquesta higiènica, que és la recollida metòdica i sistemàtica de dades susceptibles de presentar riscos higiènics.
L’actuació es basa en els passos següents:
- Identificació del contaminant: consisteix a identificar i determinar els agents contaminants presents al lloc de treball, i recopilar tota la informació necessària de les instal·lacions, els equips, les activitats, els processos i els materials que s’utilitzen i són presents al centre de treball. L’objectiu és saber el tipus i la localització dels agents contaminants.
- Mesura de l'exposició: permet conèixer la quantitat present de cada contaminant per avaluar-ne la perillositat amb els valors preestablerts. L’eina més emprada és el mostreig, diferent per a cada tipus de contaminant. En les mesures, cal tenir presents les diferents vies d’entrada a l’organisme. L’objectiu és determinar la concentració del contaminant, que, juntament amb el temps d’exposició, ens donarà la dosi rebuda pel treballador o la treballadora.
- Avaluació de l'exposició: un cop sabem el tipus de contaminant i la dosi a la qual ha estat exposat el treballador o la treballadora, el pas següent és la comparació amb els valors límit de referència, que ens permetrà definir si les condicions són segures o no. Els valors límit de referència són uns valors considerats universalment "normals" i obtinguts a través d’estudis d'exposició–efecte que permeten establir els efectes màxims tolerables. Normalment consisteixen en concentracions, quantitats o energies màximes permissibles de contaminants, que es coneixen normalment com a valors límit. L’objectiu d’aquesta fase és determinar el nivell de risc present.
- Mesures de control: quan s’arriba a la conclusió que la situació no és segura, s’han d'adoptar les mesures de correcció ambiental necessàries per eliminar o reduir els riscos fins a les concentracions que siguin segures per als treballadors. S’han de realitzar en aquest ordre:
- En origen, sobre el focus emissor: evitant que els contaminants passin al medi de treball.
- Sobre el medi de propagació: diluint la concentració a nivells segurs.
- Sobre el receptor: posant una barrera entre el medi i la persona.
10.2 Sistemes de control de les condicions ambientals
Es poden fer servir diferents tipus de mesures per controlar l'exposició als contaminants als llocs de treball.
- Mesures tècniques o d’enginyeria: reducció de la concentració modificant les condicions de treball, els equips utilitzats o altres elements. Una de les eines més importants és el control de la ventilació.
- Mesures organitzatives o de control administratiu: reducció del temps d’exposició dels treballadors; poden ser col·lectives, en primer lloc, i individuals, posteriorment, si són necessàries.
- Mesures de control dels mètodes de treball: utilització dels procediments normalitzats de treball (PNT) que incorporin les mesures de seguretat requerides en cada fase de l’activitat.
- Mesures personals: utilització d’equips de protecció individual (EPI), sempre després d’haver aplicat totes les mesures de caràcter col·lectiu possibles.
