← Bloc 3 |
← Unitat 9 | Unitat 11 →
Unitat 10. Metodologia d’actuació en higiene industrial
L’actuació en higiene industrial té caràcter preventiu: pretén evitar que l’exposició als contaminants presents en el medi de treball provoqui danys a la salut.
Per fer-ho, cal identificar les possibles situacions d’exposició, valorar-ne el risc i, quan sigui necessari, aplicar mesures per eliminar-lo o reduir-lo.
El procés comença amb la recollida d’informació sobre les condicions de treball. Aquesta primera aproximació s’anomena enquesta higiènica.
10.1 L'enquesta higiènica
El procediment d’actuació de la higiene industrial comença amb la recollida de la informació necessària per conèixer les condicions de treball i les possibles situacions d’exposició.
Aquesta recollida metòdica i sistemàtica d’informació s’anomena "enquesta higiènica" i permet identificar i valorar els possibles riscos higiènics.
Els objectius de l'enquesta higiènica són:
- Determinar els agents contaminants presents al medi ambient de treball.
- Identificar les causes que generen aquests contaminants.
- Investigar qualsevol circumstància relacionada que pugui afavorir la generació, la dispersió o la penetració a l’organisme.
A partir de la informació obtinguda, l’actuació higiènica pot seguir els passos següents:
1. Identificació del contaminant: consisteix a identificar i determinar els agents contaminants presents al lloc de treball, i recopilar tota la informació necessària sobre les instal·lacions, els equips, les activitats, els processos i els materials que s’utilitzen o són presents al centre de treball. L’objectiu és saber el tipus i la localització dels agents contaminants.
2. Mesura de l'exposició: permet conèixer el nivell d'exposició a cada contaminant i obtenir la informació necessària per valorar el risc. Els mètodes de mesura varien segons el tipus de contaminant, i el mostreig és una de les eines més emprades, en el cas dels contaminants químics. En el cas dels contaminants que poden penetrar a l'organisme, cal tenir presents les diferents vies d'entrada. L’objectiu és quantificar, quan sigui possible, l'exposició del treballador o la treballadora tenint en compte les característiques del contaminant i, quan correspongui, el temps d'exposició.
3. Avaluació de l'exposició: un cop mesurada o estimada l’exposició, el pas següent és la comparació amb els criteris de referència aplicables a cada tipus d’agent, quan n’hi hagi. Aquesta comparació permet determinar si les condicions d'exposició són acceptables o si poden comportar un risc per a la salut.
Els criteris de referència poden adoptar formes diferents segons el tipus de contaminant i el procediment d'avaluació. Entre aquests criteris hi ha els valors de referència, que són valors establerts per comparar-los amb els resultats de les mesures o estimacions de l'exposició i ajudar a valorar el risc. Aquests valors es poden expressar mitjançant diferents magnituds, segons el tipus d'agent.
L’objectiu d’aquesta fase és determinar el nivell de risc present.
4. Mesures de control: quan l’avaluació posa de manifest l’existència d’un risc que cal controlar, s’han d'adoptar les mesures de correcció necessàries per eliminar-lo o reduir-lo Aquestes mesures s’han de prendre, sempre que sigui possible, en aquest ordre:
o En origen, sobre el focus emissor: actuant sobre la font o sobre el procés per evitar o reduir la generació del contaminant.
o Sobre el medi de propagació: evitant o reduint la propagació del contaminant en el medi de treball.
o Sobre el receptor: reduint l'exposició de la persona mitjançant mesures de protecció adequades.
5. Comprovar l’eficàcia de les mesures: després d’aplicar les mesures preventives, cal verificar que han reduït adequadament l’exposició i revisar-les si les condicions de treball canvien.
10.2 Sistemes o mesures de control de les condicions ambientals
Es poden fer servir diferents tipus de mesures per controlar l'exposició als contaminants als llocs de treball.
- Mesures tècniques o d’enginyeria: reducció de la concentració modificant les condicions de treball, els equips utilitzats o altres elements. Una de les eines més importants és el control de la ventilació.
- Mesures organitzatives o de control administratiu: reducció del temps d’exposició dels treballadors; poden ser col·lectives, en primer lloc, i individuals, posteriorment, si són necessàries.
- Mesures de control dels mètodes de treball: utilització dels procediments normalitzats de treball (PNT) que incorporin les mesures de seguretat requerides en cada fase de l’activitat.
- Mesures personals: utilització d’equips de protecció individual (EPI), sempre després d’haver aplicat totes les mesures de caràcter col·lectiu possibles.
