← Inici del curs |
← Bloc 4 | Unitat 16 →
Unitat 15. Introducció, conceptes clau i normativa del bloc 4
15.1 Definicions
Tradicionalment hi ha hagut la concepció contrària: la persona s'havia d'adaptar a les condicions del lloc de treball que desenvolupava. L'aportació de l'ergonomia, per tant, és fonamental, ja que canvia radicalment aquesta visió, i és el lloc de treball, i les condicions d'aquest, els que s'han d'adaptar a la persona que l'ocupa.
L'ergonomia és una branca de la prevenció de riscos laborals que busca que les persones i la tecnologia treballin en completa harmonia, per a la qual cosa dissenya i manté els productes, llocs de treball, tasques i equips d'acord amb les característiques, les necessitats i les limitacions humanes. Deixar de considerar els principis de l'ergonomia comportarà diversos efectes negatius que, en general, s'expressen amb lesions, malalties professionals o deteriorament de la productivitat i l'eficiència.
L'ergonomia analitza els aspectes que abasten l'entorn artificial construït per les persones, relacionat directament amb els actes i els gestos involucrats en tota activitat d'aquest.
L'ergonomia és una ciència en si mateixa i conforma el cos de coneixements a partir de l'experiència i d'una àmplia base d'informació provinent de ciències com la psicologia, la fisiologia, l'antropometria, la biomecànica, l'enginyeria industrial, el disseny i moltes altres.
La lògica que utilitza l'ergonomia es basa en l'axioma que les persones són més importants que els objectes o que els processos productius; per tant, en els casos en què es plantegi qualsevol tipus de conflicte d'interessos entre persones i coses, han de prevaler els de les persones.
Els principis ergonòmics es fonamenten en el fet que el disseny de productes o treballs s'ha d'enfocar a partir del coneixement de quines són les capacitats i les habilitats, així com les limitacions, de les persones (considerades com a usuaris i treballadors, respectivament), per dissenyar els elements que aquests utilitzen tenint en compte aquestes característiques.
Ens enfrontem, entre d'altres, a l'estrès, a la insatisfacció laboral i als problemes de relació. Les mesures preventives a aplicar són les que puguin contribuir a millorar les condicions del treball i a disminuir els factors de risc psicosocial.
15.2 Objectius
Els objectius de l'ergonomia, a partir de la definició que acabem de donar, són:
- Preservar la salut dels treballadors.
- Incrementar el benestar i el confort al lloc de treball a través d'unes condicions físiques, ambientals i organitzacionals òptimes.
- Millorar la productivitat com a conseqüència d'una millor salut i d'un estat de confort que incrementin la motivació.
Els objectius de la psicosociologia aplicada són:
- Detectar la fatiga mental, l'estrès i altres insatisfaccions inherents al desenvolupament de l'activitat, en cada lloc de treball.
- Identificar i avaluar els factors psicosocials inherents a un lloc de treball.
- Proposar mesures preventives i/o de control efectiu dels possibles riscos psicosocials.
15.3 Aspectes que analitzen l'ergonomia i la psicosociologia aplicada
Per aconseguir els seus objectius, l'ergonomia analitza les característiques i el contingut de les tasques de cada lloc de treball, les condicions ambientals, les condicions organitzatives i les característiques individuals de cada treballador o treballadora. Cal dissenyar tots els elements de treball ergonòmics tenint en compte les característiques de les persones que els han d'utilitzar.
El mateix podem dir dels aspectes organitzatius de l'empresa: han de ser dissenyats també a partir de les característiques i les necessitats de les persones que hi treballen.
L'ergonomia té una vessant preventiva, ja que actua sobre el disseny del lloc de treball, i una vessant correctora, ja que permet detectar deficiències en llocs de treball que ja existeixen.
L'avaluació ergonòmica ha d'anar precedida d'una identificació o anàlisi dels riscos potencials mitjançant l'anàlisi dels factors següents:
- Condicions ambientals: soroll, vibracions, temperatura, humitat.
- Condicions temporals: horari, pauses, torns.
- Condicions socials a l'empresa: organització, distribució del treball, rendiment exigible.
- Condicions d'informació: ordres, instruccions, participació dels treballadors.
- Interaccions persona-màquina.
- Demandes energètiques.
- Positures i moviments enfront de forces aplicades durant el treball.
En l'anàlisi de l'avaluació ergonòmica, d'acord amb els elements descrits abans, es produeix una certa invasió de l'ergonomia en altres disciplines, com ara la higiene industrial o la psicosociologia.