Prevenció de riscos laborals

• 16.1 Càrrega de treball
• 16.2 Què és la càrrega física?
• 16.3 El treball amb pantalles de visualització
• 16.4 Manipulació manual de càrregues

El treball és una activitat a través de la qual l'individu, amb la seva força i intel·ligència, transforma la realitat. L'execució d'un treball implica el desenvolupament d'unes operacions motores i unes operacions cognitives. El grau de mobilització que l'individu ha de fer per executar la tasca, els mecanismes físics i mentals que ha de posar en joc, determinen la càrrega de treball.

L'execució d'un treball té una doble finalitat: d'una banda, aconseguir els objectius de producció; de l'altra, desenvolupar el potencial del treballador o la treballadora. És a dir, a partir de la realització de la tasca, l'individu pot desenvolupar les seves capacitats. En aquests termes, no se sol parlar del treball com a "càrrega". Normalment, aquest concepte té una connotació negativa i fa referència a la incapacitat o dificultat de resposta en un moment determinat; és a dir, quan les exigències de la tasca sobrepassen les capacitats del treball. En aquest sentit, la càrrega de treball està determinada per la interacció entre:

• el nivell d'exigència de la tasca (esforç requerit, ritme, condicions ambientals, etc.) i

• el grau de mobilització del subjecte, l'esforç que cal fer per dur a terme la tasca, determinat per les característiques individuals (edat, formació, experiència, fatiga, etc.).

↑ Índex de la unitat

Tota activitat laboral exigeix als treballadors uns requeriments físics i uns de mentals. Quan aquests requeriments superen les capacitats de la persona, es produeix la fatiga.

Per tant, la fatiga és el desequilibri entre els requeriments físics i mentals del treball i les capacitats de la persona.

Els efectes de la càrrega física depenen de:

• factors individuals
• l'entrenament
• la motivació
• l'entorn de treball.

No només el treball dinàmic, que comporta desplaçaments, esforços i manipulació de càrregues, produeix una successió periòdica de tensions i relaxacions dels músculs actius, totes de curta durada, i pot acabar provocant fatiga. El treball estàtic, que és el que requereix el manteniment de posicions —és a dir, la contracció dels músculs contínua i mantinguda durant un cert període—, també pot provocar fatiga.

A la pràctica, excepte en casos molt característics, sovint és difícil establir la diferència entre un treball dinàmic i un treball estàtic, ja que ambdues formes de treball són presents en moltes activitats i es van alternant al llarg de la jornada laboral. És important, però, conèixer aquesta diferència per entendre les conseqüències que es deriven de l'un i l'altre tipus de treballs.

Els factors de risc de càrrega física són:

• La força aplicada a l'execució de la tasca.
• La posició o les posicions adoptades per fer la tasca.
• Els moviments repetitius.

Un exemple de força aplicada al lloc de treball és la manipulació de càrregues. Es considera que hi ha manipulació de càrrega, d'acord amb la normativa, quan es manipula un objecte amb un pes igual o superior a 3 kg. A partir d'aquest pes ja pot existir el risc de danys per a la salut en forma de lesions musculoesquelètiques. Amb caràcter general, el pes màxim que es recomana no sobrepassar és de 25 kg. No obstant això, si la població exposada està composta per dones o bé per treballadors joves o d'edat avançada, o si es vol protegir la majoria de la població, no s'haurien de manipular càrregues superiors als 15 kg.

Les posicions de risc són les que impliquen posicions fixes del cos, sobrecàrrega de músculs i tendons i càrrega asimètrica de les articulacions. N'és un exemple el treball amb pantalles de visualització, que es desenvoluparà en un altre apartat.

Els moviments repetitius són moviments continus, mantinguts durant un treball, que impliquen un mateix conjunt osteomuscular, en el qual poden provocar fatiga muscular, sobrecàrrega, dolor i, finalment, lesió. El treball es considera repetit quan la durada del cicle de treball fonamental és inferior als 30 segons. També podem definir el moviment repetitiu com la realització continuada de cicles de treball similars: cada cicle de treball s'assembla al següent en la seqüència temporal, en el patró de forces i en les característiques espacials del moviment.

↑ Índex de la unitat

Es considera treballador/a amb pantalles de visualització la persona que habitualment i durant una part rellevant de la seva feina habitual utilitza un equip amb pantalla de visualització, d'acord amb la definició que dona el Reial decret 488/1997, de 14 d'abril.

Els sistemes que es relacionen a continuació, estan fora de l'àmbit d'aplicació d'aquest Reial decret:

• Els llocs de conducció de vehicles o màquines.
• Els sistemes informàtics ubicats en un mitjà de transport.
• Els sistemes informàtics destinats prioritàriament a ser utilitzats pel públic.
• Els sistemes anomenats "portàtils", sempre que no s'utilitzin de manera continuada en un lloc de treball.
• Les calculadores, caixes enregistradores i tots els equips que tinguin un petit dispositiu de visualització de dades o mesures necessari per a la utilització directa d'aquests equips.
• Les màquines d'escriure de disseny clàssic, conegudes com a "màquines de finestreta".

La probabilitat associada als riscos derivats de la utilització de pantalles de visualització està relacionada principalment amb la freqüència d'ús, la durada, la intensitat i el ritme dels períodes d'ús continuat d'aquests equips. Per això, el nombre d'hores d'utilització d'aquests equips no és l'únic factor per delimitar de forma exacta i precisa quins són considerats treballadors amb pantalles de visualització.

Quan la utilització d'aquests equips sigui menys contínua o freqüent, han de valorar-se altres factors addicionals com ara:

• Alts nivells d'atenció i de concentració per realitzar la tasca
• Necessitat d'obtenir la informació ràpidament
• Necessitat d'atendre la possible aparició d'informació de forma continuada
• Possibilitat que el ritme de treball sigui imposat pel mateix sistema
• Impossibilitat de realitzar pauses voluntàries durant els períodes d'utilització de l'equip
• Repetitivitat de la tasca
• Gravetat de les conseqüències davant les possibles errades
• Etc.

Recentment, s'ha editat una publicació del Departament d'Empresa i Treball sobre l'ús dels ordinadors portàtils, atès que s'està implantant d'una manera extraordinàriament ràpida i extensa i que no existeix encara una normativa que reguli els possibles riscos d'aquest ús. Podeu consultar aquest document a: Prevenció dels riscos derivats de la utilització d’ordinadors portàtils.

Les condicions ambientals per al treball amb pantalles de visualització estan desenvolupades en la unitat 18, "Ergonomia ambiental".

Els equips que inclouen pantalles de visualització han de reunir uns requisits per garantir la salut i el confort de les persones que hi treballen. Aquests requisits comprenen l'equip informàtic, el mobiliari del lloc de treball i la interconnexió persona/ordinador.

L'únic element que sempre existirà en el lloc de treball és la pantalla de visualització, mentre que la resta d'elements poden ser presents o no.

Els elements més importants són:

• pantalla
• teclat
• taula
• cadira
• ratolí.

Podeu trobar les característiques específiques de cada un d'aquests elements en els enllaços següents:

• Guia tècnica per a l'avaluació i prevenció dels riscos relatius a la utilització d'equips amb pantalles de visualització. Aquesta Guia desenvolupa el Reial decret 488/1997, de 14 d'abril, sobre les disposicions mínimes de seguretat i salut relatives al treball amb equips que inclouen pantalles de visualització, i ha estat elaborada i publicada per l'Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball.

• Treball amb pantalles de visualització, document elaborat per la Generalitat de Catalunya per a la prevenció dels riscos derivats del treball amb pantalles de visualització.

El disseny del lloc de treball és una mesura per prevenir el risc de trastorns musculoesquelètics, ja que l'adopció de postures incorrectes, forçades o mantingudes sense variació durant llargs períodes pot provocar aquest tipus de trastorn.

Els factors que cal tenir presents per a un bon disseny ergonòmic dels llocs de treball són:

• Les dimensions del local de treball
• L'altura del pla de treball
• Les zones d'abast òptimes dels membres superiors
• L'espai reservat per a les cames.

1. Dimensions del local de treball

Cal tenir presents les mesures del local on estaran situats els llocs de treball. D'acord amb la normativa, les dimensions dels locals de treball han de permetre que els treballadors facin el seu treball sense riscos per a la seva seguretat i salut i en condicions ergonòmiques acceptables.

• Altura: 3 m, des del terra fins al sostre. Aquesta altura pot reduir-se a 2,5 m en les oficines i els despatxos.
• Superfície: 2 m2 de superfície lliure per treballador o treballadora.
• Volum: 10 m3 lliures per treballador o treballadora.

La separació entre els elements materials existents al lloc de treball ha de ser suficient perquè els treballadors puguin executar la seva tasca en condicions de seguretat, salut i benestar. Els locals de treball han de tenir l'espai suficient per permetre al personal que accedeixi amb facilitat als llocs de treball i es mogui fàcilment dins d'aquests, per a la qual cosa els materials i les eines de treball s'han de situar tan a prop com sigui possible del lloc de treball, per evitar desplaçaments innecessaris.

2. Altura del pla de treball

La gran varietat de tasques i de diferències entre individus fa difícil fixar una única altura estàndard. Cal que l'altura del pla de treball estigui adaptada a la talla de cada persona i al tipus de feina que s'ha de fer, ja que no és el mateix treballar amb un ordinador o llegir documents que desenvolupar tasques que requereixin un alt grau de precisió.

3. Zones d'abast òptimes dels membres superiors

Una bona col·locació dels elements necessaris al lloc de treball permet fer els moviments necessaris per manipular-los i evitar l'adopció de postures forçades que poden donar lloc amb el pas del temps a patologies de tipus muscular o a traumatismes. És a dir, la col·locació dels elements dins de les distàncies òptimes permet un confort postural, ja que la manipulació d'aquests elements es fa amb menys esforç.

4. Espai per a les cames

El disseny de l'espai per a les cames s'ha de realitzar tenint en compte les dades antropomètriques dels treballadors de talla més gran, ja que si el disseny val per a una persona de grans dimensions, valdrà també per a una de petites dimensions. El sistema taula-cadira ha de permetre que hi hagi un espai suficient per allotjar les cames amb comoditat i per al canvi de postura.

Com en qualsevol activitat laboral, l'empresari o l'empresària ha de fer l'avaluació dels riscos que poden afectar la seguretat i la salut del personal usuari d'equips amb pantalles de visualització, que poden ser:

• La fatiga visual
• Els trastorns musculoesquelètics
• La càrrega mental.

1. Fatiga visual

Un dels riscos que comporta el treball durant una part important de la jornada laboral (els criteris s'han definit més amunt) davant d'una pantalla de visualització és la fatiga visual. L'aparició de fatiga visual depèn de diversos factors:

Els factors derivats de les exigències de la tasca són:

• El temps mitjà d'utilització diària de l'equip.
• El temps d'atenció a la pantalla i el temps d'exigència de la tasca.
• La grandària dels elements a visualitzar.
• La visualització alternativa de pantalla i impresos, amb diferències de llum i de distància entre aquests elements respecte als ulls de l'usuari.

Els factors derivats de les característiques del lloc de treball són:

• La qualitat de la pantalla -els requisits de la pantalla han estat exposats més amunt.
• La il·luminació en l'entorn visual de l'usuari: nivell d'il·luminació, reflexos, enlluernaments, etc.

Els factors individuals poden ser la necessitat d'utilitzar lents correctores per a problemes d'agudesa visual, presbícia, etc.

2. Trastorns musculoesquelètics

Els trastorns musculoesquelètics són els que afecten els músculs, els tendons, els lligaments, les articulacions, els ossos i els nervis del cos.

La major part d'aquests trastorns, quan tenen un origen laboral, es van desenvolupant amb el temps, però també poden ser resultat d'accidents, com ara les fractures i les dislocacions. En general, afecten l'esquena, el coll, les espatlles i les extremitats superiors, però també afecten les inferiors, tot i que menys sovint.

Els problemes de salut van des de la incomoditat, les molèsties i els dolors fins a quadres mèdics més greus que obliguen a sol·licitar la baixa laboral i fins i tot a rebre tractament mèdic.

En el cas dels usuaris de pantalles de visualització, els trastorns més habituals són:

• cervicàlgies (dolor a la part posterior del coll)
• dorsàlgies (dolor a la part superior de l'esquena)
• lumbàlgies (dolor a la part inferior de l'esquena)
• formigueig
• tendinitis
• síndrome del canal carpià.

3. Càrrega mental i estrès laboral

La càrrega mental és el nivell d'exigència de la tasca, i un excés de càrrega mental pot conduir a la fatiga mental i a un estrès laboral. Trobareu desenvolupats aquests conceptes en la unitat 17, "Càrrega mental".

Les mesures preventives i/o correctores dels riscos derivats del treball amb pantalles de visualització, es poden dividir en tres grups:

• En primer lloc, el disseny ergonòmic del lloc de treball. Hem analitzat ja les característiques dels equips de treball, del mobiliari i de l'entorn de treball, que han de permetre garantir unes condicions òptimes per a la salut i el confort del personal usuari de pantalles de visualització. Aquest constitueix, per tant, el primer grup de mesures correctores dels riscos derivats d'aquesta activitat, les que busquen satisfer els requisits de disseny ergonòmic.

• En segon lloc, hi ha les mesures destinades a proporcionar als treballadors usuaris de pantalles de visualització la formació i la informació que requereixi la seva tasca, de manera que coneguin el seu equip de treball i que el puguin utilitzar d'una manera segura.

• En tercer lloc, hi ha les mesures pròpiament organitzatives, adreçades a fomentar formes correctes d'organització del treball. Aquest és un aspecte fonamental de la prevenció, ja que els riscos analitzats anteriorment (problemes posturals, fatiga visual i sobrecàrrega mental) estan íntimament relacionats amb el disseny de les tasques i l'organització del treball. Des del punt de vista preventiu, són recomanables les pauses.

Les pauses

Les pauses poden ser discrecionals o planificades. Sempre que la naturalesa de les tasques ho permeti, les activitats s'han d'organitzar de manera que el personal tingui un marge d'autonomia suficient per poder regular el seu propi ritme de treball i fer petites pauses discrecionals per prevenir les fatigues física, visual i mental. El que és desitjable és que, de manera espontània, cada usuari faci les pauses necessàries per relaxar la vista i alleujar la tensió provocada pel manteniment prolongat d'una determinada postura. És convenient també alternar el treball davant la pantalla amb altres tasques que comportin exigències menors des del punt de vista visual o musculoesquelètic. Si les activitats no poden ser organitzades d'aquesta manera, caldrà establir pauses planificades. La durada i la freqüència d'aquestes pauses dependrà de les exigències concretes de la tasca.

• Les pauses han de ser introduïdes abans que sobrevingui la fatiga.

• El temps de les pauses no ha de ser recuperat augmentant, per exemple, el ritme de treball durant els períodes d'activitat.

• Resulten més eficaces les pauses curtes i freqüents que les pauses llargues i escasses. Per exemple, és preferible fer pauses de 10 minuts cada hora de treball continu amb la pantalla a fer pauses de 20 minuts cada dues hores de treball.

• Sempre que sigui possible, les pauses s'han de fer lluny de la pantalla i han de permetre al treballador o la treballadora de relaxar la vista.

• En la formació i la informació dels treballadors usuaris es pot incloure alguna taula senzilla d'exercicis visuals i musculars que ajudin a relaxar la vista i el sistema musculoesquelètic durant les pauses.

• A títol orientatiu, el que caldria fer de manera més habitual és establir pauses d'uns 10 o 15 minuts per cada 90 minuts de treball amb la pantalla; no obstant això, si es fan tasques que requereixen el manteniment d'una gran atenció, convé fer almenys una pausa de 10 minuts cada 60 minuts. En l'extrem contrari, es pot reduir la freqüència de les pauses, però sense fer-ne menys d'una cada dues hores de treball amb la pantalla.

↑ Índex de la unitat

El teletreball ha permès introduir noves maneres de treballar i un acompanyament en el procés de transformació digital. A l'activitat formativa El teletreball a la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic trobareu els riscos laborals i les mesures preventives d'aquesta nova modalitat de treball.

Es considera que la manipulació manual de tota càrrega que pesi més de 3 kg comporta o pot comportar un potencial risc dorsolumbar si es manipula en condicions ergonòmiques desfavorables. La MMC és un factor de risc que pot provocar no solament patologies dorsolumbars, sinó també lesions musculoesquelètiques en altres zones corporals, com el muscle i l'espatlla, les extremitats superiors i fins i tot les inferiors.

Les lesions provocades per la MMC, encara que no són lesions mortals, poden tenir una curació llarga i difícil, i en molts casos requereixen un llarg període de rehabilitació, cosa que origina grans costos econòmics i humans, ja que el treballador o la treballadora queda moltes vegades incapacitat per realitzar el seu treball habitual, i la seva qualitat de vida pot quedar deteriorada.

En parlar de la càrrega física, s'ha fet referència a la MMC. Per aquest motiu, ens centrarem en les mesures preventives destinades a eliminar o reduir els riscos provocats per aquesta manipulació.

La primera mesura que cal plantejar-se és què cal fer per evitar la manipulació manual de les càrregues. La Llei de prevenció de riscos laborals estableix que l'empresari o l'empresària està obligat a adoptar les mesures tècniques i/o organitzatives necessàries per evitar la MMC, per exemple, mitjançant l'automatització dels processos i la utilització d'equips mecànics. Les mesures organitzatives també adquireixen una especial importància.

1. Automatització i mecanització dels processos. En el disseny dels llocs de treball és més senzill evitar o reduir la manipulació manual de càrregues mitjançant l'automatització i la mecanització dels processos, de manera que no sigui necessària la intervenció de l'esforç humà. Això es pot fer, per exemple, mitjançant:
   
   
   • La utilització de palets, molt útils per transportar càrregues d'un lloc a un altre d'una manera molt mecanitzada (mitjançant carretons elevadors o cintes transportadores, p. ex.).
     
     
2. Utilització d'equips mecànics controlats manualment. Aquests mitjans habitualment no eliminen del tot la MMC, però la redueixen considerablement. No tenen un cost excessiu i s'adapten a molts processos. Com exemples, podem esmentar:
   • Carretons: compleixen perfectament la funció de transportar les càrregues, des d'un sac de ciment o una caixa pesada fins a bidons.
   • Taules elevadores: permeten pujar, baixar i situar les càrregues a l'alçada desitjada sense necessitat esforç manual.
   • Carros de plataforma elevadora: combinació dels dos mitjans anteriors.
   • Caixes i prestatgeries rodants: faciliten i redueixen la força necessària per a l'empenyiment i/o la tracció de la càrrega.
   • Altres elements que ajuden a subjectar les càrregues i redueixen la necessitat d'ajupir-se.

• Una anàlisi de les tasques de manipulació ha de permetre organitzar el disseny del treball de manera que, per exemple, les càrregues es moguin en les direccions i altures més favorables i sigui possible l'ús de l'automatització o la mecanització. Mantenir la càrrega a la mateixa altura evita que la persona hagi de manipular la càrrega des d'una posició desfavorable.

• Organitzar les diferents fases dels processos, de manera que se situïn a prop els uns dels altres, pot eliminar la necessitat de transportar càrregues.

No totes les solucions que es poden adoptar han de ser complicades i costoses. Sovint el sentit comú pot portar a solucions senzilles, efectives i molt econòmiques.

Algunes vegades no es pot evitar la MMC a causa de la dificultat o la impossibilitat d'implantar equips mecànics en determinades tasques. També quan s'instal·len aquests equips, hi poden haver activitats residuals de MMC.

En aquest cas, l'empresari o l'empresària ha d'avaluar el risc i ha d'adoptar les mesures correctores més adequades per a cada manipulació.

Les mesures posturals són importants en aquests casos. És molt important, en la MMC, no flexionar l'esquena quan s'aixeca un pes. Són les cames les que s'han de flexionar, i l'esquena s'ha de mantenir recta.

↑ Índex de la unitat

← Bloc 4 | ← Unitat 15 | Unitat 17 →