← Bloc 4 |
← Unitat 16 | Unitat 18 →
Unitat 17. Càrrega mental
El treball comporta sempre exigències físiques i mentals, però en la teoria diferenciem treball físic de treball mental segons el tipus d'activitat que predomini.
Si el treball és predominantment muscular, es parla de càrrega física. Quan implica més esforç intel·lectual, parlem de càrrega mental. El desenvolupament tecnològic ha comportat una reducció gradual de l'activitat física en molts llocs de treball i, alhora, la creació de nous llocs de treball en els quals predomina l'activitat mental (control de processos automàtics, informatització, etc.). La disminució de l'esforç muscular està associada en molts casos a un augment de la informació que es maneja.
17.1 Definició
La càrrega mental està determinada per la quantitat i el tipus d'informació que s'ha de tractar en un lloc de treball. Dit d'una altra manera, un treball intel·lectual implica que el cervell rep uns estímuls als quals ha de donar resposta, la qual cosa implica una activitat cognitiva d'acord amb l'esquema següent:
- Detectar la informació.
- Identificar-la, descodificar-la i interpretar-la.
- Elaborar possibles respostes i triar la més adient.
- Emetre la resposta.
17.2 Factors
Podem definir dos factors fonamentals que incideixen en la càrrega mental:
- La quantitat i la qualitat de la informació. La major o menor complexitat de la informació rebuda condiciona, un cop superat el període d'aprenentatge, la possibilitat d'automatitzar les respostes.
- El temps. Si el procés estímul-resposta és continu, la capacitat de resposta de l'individu es pot veure saturada; si, per contra, hi ha períodes de descans o de menor resposta, l'individu pot recuperar la seva capacitat i pot evitar una càrrega mental excessiva.
A aquests factors, a més, cal afegir-hi els relatius a les condicions físiques (soroll, temperatura, il·luminació) i psicosocials (relacions jeràrquiques, sistema de comunicació, etc.) en les quals es desenvolupa el treball, així com d'altres d'origen extralaboral.
D'altra banda, cal tenir en compte l'individu que fa el treball. Les persones tenim una capacitat de resposta limitada, que depèn de:
- l'edat
- el nivell d'aprenentatge
- l'estat de fatiga
- les característiques de personalitat
- les actituds cap a la tasca: motivació, interès, satisfacció, etc.
17.3 Fatiga mental
Si fer una tasca implica el manteniment prolongat d'un esforç al límit de les nostres capacitats, és a dir, si la quantitat d'esforç que es requereix excedeix la nostra possibilitat de resposta, pot causar fatiga mental, la qual es tradueix en una sèrie de disfuncions físiques i psíquiques que van acompanyades d'una sensació subjectiva de fatiga i una disminució del rendiment.
La fatiga dona lloc a una reducció de l'activitat que es produeix com a conseqüència de:
- una disminució de l'atenció
- la lentitud de pensament
- una disminució de la motivació.
Quan la fatiga es prolonga, és a dir, quan hi ha un desequilibri prolongat entre la capacitat de l'organisme i l'esforç que ha de fer per donar resposta a les necessitats de l'ambient, pot aparèixer la fatiga crònica, que es caracteritza per:
- Inestabilitat emocional: irritabilitat, ansietat, estats depressius.
- Alteracions del son.
- Alteracions psicosomàtiques: marejos, alteracions cardíaques i problemes digestius.
17.3.1. Fatiga i motivació
La relació entre la sensació de fatiga i la motivació en el treball és de tipus invers, de manera que la realització d'una tasca amb baixa motivació per part de la persona s'acompanya d'una ràpida aparició de símptomes de fatiga. No obstant això, quan la motivació és alta, pot passar que no es percebi la fatiga fins que aquesta arribi a un nivell molt elevat (proper a l'esgotament). D'alguna manera, sembla que el llindar de la sensació de fatiga és diferent segons la motivació que es tingui per realitzar una activitat i, per tant, les energies que s'estigui disposat a aplicar-hi.
17.3.2 Fatiga i absentisme
En general, l'absentisme laboral de curta durada és el que més es relaciona amb la fatiga mental o nerviosa. Es tracta d'absències que poden ser d'algunes hores o d'uns pocs dies i que no tenen un substrat de patologia física identificada. La fatiga està relacionada amb alteracions de la salut com a causa i com a conseqüència. En estats de fatiga mental, la persona pot referir cansament, dolors erràtics de tipus musculoesquelètic, mal de cap, molèsties digestives, etc., i les absències de curta durada són degudes a una necessitat del propi cos de descansar. No obstant això, aquesta forma de recuperació només serà efectiva durant un període breu, si és que les condicions que fomenten l'aparició de la fatiga es mantenen sense canvis.
17.3.3 Prevenció de la fatiga mental
Els problemes de fatiga mental s'han d'abordar des de l'estudi de totes les condicions del treball, de les exigències d'aquest sobre la persona i dels seus recursos per donar resposta a aquestes demandes en aquestes condicions. La prevenció de la fatiga ha de començar des del disseny de les condicions de treball i la definició dels llocs de treball.
a) Intervencions adreçades a prevenir la fatiga des d'un enfocament organitzacional
Aquestes intervencions se centren en la millora de les condicions de treball i en la reformulació del contingut del lloc de treball.
- La millora de les condicions de treball s'ha de basar en l'estudi de les condicions ambientals (il·luminació, soroll, qualitat de l'aire, condicions termohigromètriques) dels elements que configuren l'equipament del lloc (mobiliari, estris i eines de treball, incloent-hi la informació i la documentació que es maneja i el tipus de suport d'aquesta), de les exigències de tractament de les informacions (mobilització de recursos atencionals, de memorització, de càlcul numèric, de raonament lògic, de solució de problemes i de presa de decisions) i de la distribució del temps de treball (jornades i horaris).
- La reformulació del contingut del lloc de treball el pot dotar de tasques variades i amb significat per a qui les fa. A més, pot proporcionar la possibilitat de definir (mitjançant un acord amb les persones interessades) metes de treball parcials (objectius específics) que es puguin aconseguir al llarg de la jornada de treball (procurant que els terminis no siguin massa justos, per evitar "agendes calentes o atapeïdes"). L'assoliment d'aquestes metes afavoreix la sensació que s'acaben coses i actua, d'una banda, com a incentiu i, de l'altra, com a marcador de pauses naturals (entre metes). També s'hauria de procurar tenir autonomia en la realització de les tasques i eliminar qualsevol forma de pressió psicològica en el treball.
- Una de les recomanacions més universals per prevenir la fatiga consisteix a organitzar el temps de treball de manera que permeti la realització de pauses. La raó per a això és que la recuperació després d'un treball d'activitat mental s'aconsegueix principalment amb un descans, més que no pas amb un canvi d'activitat.
b) Estratègies individuals per afrontar i prevenir la fatiga
Davant la sensació de fatiga se solen desenvolupar algunes estratègies d'afrontament individuals que permeten una certa continuïtat de l'activitat laboral, mentre el descans no és possible.
La contribució personal consisteix en la prevenció de la fatiga mitjançant l'enfortiment de la pròpia capacitat de resistència a aquesta a través de factors com els hàbits d'alimentació, de descans i d'exercici.
- Alimentació: el paper que té la dieta en l'aparició i el manteniment de la sensació de fatiga és molt important. Una dieta que no sigui equilibrada i la irregularitat en la ingesta afecten tot l'organisme i fa que perdi forces, i dificulten el descans adequat (p. ex., això passa quan l'últim menjar de la jornada és molt abundant i es pren just abans d'anar a dormir).
- Descans: totes les persones adultes tenen unes necessitats de descans i necessiten dormir un nombre d'hores seguides, que s'admet que són una mitjana d'unes vuit hores. La falta moderada de son té repercussions en la capacitat de coordinació.
- Exercici físic: l'exercici físic d'intensitat moderada i practicat amb regularitat sol estar indicat per a totes les persones les exigències laborals de les quals són majoritàriament de tipus sedentari. La falta d'exercici afavoreix la flaccididat muscular i l'aparició de la sensació de cansament quan es fa algun esforç físic moderat.
