← Inici del curs |
← Bloc 5 | Unitat 23 →
Unitat 22. Introducció, conceptes clau i normativa del bloc 5
22.1 Introducció
La medicina és una ciència que parteix del coneixement de la funció i la composició del cos humà i del medi en el qual aquest desenvolupa la seva activitat, i té com a objectius la prevenció de la pèrdua de la salut, el diagnòstic i la curació de les malalties i la rehabilitació i la reinserció dels pacients.
La medicina del treball és una de les especialitats que componen aquesta ciència. No és una especialitat nova, ja que apareix clarament a partir del segle XVII amb Bernardino Ramazzini, metge italià que va ser el primer que de manera sistemàtica va estudiar i establir la relació entre l'activitat laboral i determinades malalties. Aquest coneixement, el va deixar escrit en l'obra De morbis artificium diatriba ('Tractat sobre les malalties dels treballadors'), de l'any 1700, considerat el primer tractat de medicina del treball.
Ramazzini va afegir una pregunta més a les preguntes que Hipòcrates havia establert que s'havien de fer sempre a tots els pacients: "En què treballa?" Preguntar sobre l'ocupació actual i sobre totes les feines que ha fet la persona (la història laboral) és bàsic en medicina del treball.
22.2 Definició de "medicina del treball"
La medicina del treball és l'especialitat mèdica que té com a finalitat estudiar i intervenir en el binomi salut-malatia, tenint en compte sobretot els efectes de les condicions de treball sobre aquest binomi. S'ocupa de la salut de la persona en relació amb el seu treball i el seu medi ambient laboral, però sense deixar de considerar l'individu en la seva globalitat i relacionat amb la totalitat del medi on desenvolupa les seves activitats (laborals o no laborals).
La medicina del treball té un vessant preventiu, un vessant assistencial i un vessant rehabilitador, si bé en els serveis de prevenció predomina el vessant preventiu.
La medicina del treball, com a especialitat del servei de prevenció, ha d'actuar coordinadament i de manera interdisciplinària amb les altres especialitats per assolir els seus objectius.
22.3 Relació salut-treball
Salut i treball estan íntimament relacionats i s'influeixen mútuament, tant de manera positiva com de manera negativa. Aquesta relació es pot definir amb tres frases:
- La salut és necessària per treballar.
- Treballant es pot perdre la salut.
- Sense treball no hi ha salut.
La pèrdua de salut condiciona la capacitat de treballar. De vegades fins i tot pot comportar una incapacitat total per treballar. Gairebé totes les malalties presenten signes i símptomes que dificulten el treball d'alguna manera; per tant, quan en circumstàncies normals veiem una persona que no treballa, podem sospitar que està malalta (per problemes somàtics, psíquics o socials).
Si bé el treball és un factor beneficiós per a la salut, quan es fa en condicions inadequades pot comportar una pèrdua de salut. Per això és important fer un control adequat de la salut dels treballadors i una prevenció correcta dels riscos laborals en cadascun dels nivells preventius.
22.4 Nivells de prevenció
Les mesures preventives es poden aplicar en diferents moments de la història natural d'una malaltia, la qual es defineix com el curs espontani que segueix aquesta malaltia des de l'inici fins al desenllaç. En aquesta història natural distingim tres períodes:
- Prepatogènic: encara no s'ha iniciat la malaltia. Hi ha, però, una exposició als factors de risc i als agents causals que podrien arribar a produir-la.
- Patogènic: la malaltia ja ha començat. Té una fase presimptomàtica, en què la persona encara no té manifestacions de la malaltia, i una fase simptomàtica o clínica, en què la persona ja presenta alteracions evidents.
- De resolució: la malaltia ha evolucionat i apareixen els resultats finals, que poden ser la curació total, la curació amb seqüeles, la cronificació o la mort.
En funció del moment en què apliquem les mesures preventives, parlem de tres nivells de prevenció:
- Prevenció primària: són les mesures que apliquem en el període prepatogènic per evitar que comenci la malaltia (vacunes, control dels contaminants ambientals, formació, etc.).
- Prevenció secundària: són les mesures que, un cop s'ha iniciat la malaltia (període patogènic), intenten evitar-ne el progrés mitjançant un diagnòstic i un tractament precoços.
- Prevenció terciària: són les mesures que, un cop la malaltia ha evolucionat, intenten evitar o disminuir les seqüeles mitjançant el tractament adequat, la rehabilitació i la reinserció (laboral i social).
22.5 Patologia del treball
<note important>La patologia del treball va molt més enllà de les malalties professionals i dels accidents de treball. Aquests són conceptes legals i són força restrictius, ja que, per exemple, només poden ser aplicats a treballadors per compte d'altri i, en el cas de les malalties professionals, aquestes han d'estar recollides en el Reial decret 1299/2006, de 10 de novembre, pel qual s'aprova el quadre de malalties professionals en el sistema de la Seguretat Social i s'estableixen criteris per a la seva notificació i registre, al seu annex 1.
Des d'un punt de vista de la prevenció, hem de tenir una visió àmplia del que és la patologia del treball, ja que, si no, deixarem fora de la nostra actuació un gran nombre de trastorns i una part important de la població treballadora. Així ho veu la Llei de prevenció de riscos laborals, que defineix els danys derivats del treball com les malalties, patologies o lesions sofertes amb motiu o en ocasió de la feina. Aquest concepte és prou ampli perquè hi càpiga qualsevol alteració de la salut causada, relacionada o agreujada per les condicions de treball.
Tenint en compte la importància relativa del treball en la pèrdua de salut, podem dividir les patologies laborals en dos grans grups: patologies específiques i patologies inespecífiques.
22.5.1 Patologies específiques
Són les patologies en les quals el treball és una causa necessària i la causa fonamental de la pèrdua de salut. Aquestes patologies difícilment es troben entre la població general no exposada professionalment a determinats factors de risc (com, per exemple, la silicosi, que només apareix en treballadors exposats durant anys a la sílice en la seva feina). En aquest grup s'inclouen els accidents de treball i les malalties professionals.
22.5.2 Patologies inespecífiques
També reben el nom de malalties relacionades amb el treball. En aquest cas, el treball és un factor de risc més, entre molts d'altres, i no precisament ha de ser el fonamental. El treball és una causa contribuent i en molts casos actua agreujant un trastorn preexistent o fent aflorar un trastorn latent. Aquestes patologies són freqüents en la població general.
Exemples de malalties relacionades amb el treball serien les malalties cardiovasculars, molts trastorns musculoesquelètics, les depressions, etc. Aquestes malalties posen en evidència de manera molt clara la complexitat de les interaccions entre els factors individuals, els culturals, els del medi de vida i els del treball. En moltes d'aquestes malalties tenen un paper molt important els factors de risc psicosocials.
22.6 Funcions de la medicina del treball en els serveis de prevenció
D'acord amb el que disposen la Llei 31/1995, de prevenció de riscos laborals, i el Reglament dels serveis de prevenció ( Reial decret 39/1997), el personal sanitari que forma part dels serveis de prevenció ha de dur a terme les funcions següents:
- Participar en l'avaluació dels riscos i la planificació de l'activitat preventiva (juntament amb la resta de components del servei de prevenció).
- Formar i informar els treballadors en els aspectes i els temes que li corresponguin.
- Promocionar la salut: consisteix a donar eines i coneixements a les persones perquè controlin i siguin responsables de la seva salut (alimentació sana, higiene postural, activitat física saludable, etc.). L'àmbit laboral és un escenari ideal per dur a terme programes i activitats de promoció de la salut.
- Vigilar la salut: fer activitats per controlar la salut dels treballadors. Segurament és la tasca principal i més coneguda del personal sanitari dels serveis de prevenció.
- Efectuar els primers auxilis i l'atenció urgent: el personal sanitari del servei de prevenció que hi hagi al centre de treball ha de proporcionar els primers auxilis i l'atenció d'urgència als treballadors víctimes d'accidents o d'alteracions al lloc de treball.
- Col·laborar amb el Sistema Nacional de Salut en temes de salut laboral.
- Col·laborar amb les autoritats sanitàries per proveir el Sistema d'informació sanitària en salut laboral.
El personal sanitari ha d'estudiar i valorar especialment la salut i els riscos que poden afectar els treballadors especialment sensibles (per les característiques personals o l'estat biològic) a determinats riscos, les treballadores en situació d'embaràs o part recent i els menors. Tots aquests col·lectius requereixen una protecció especial.
22.7 Recull normatiu del bloc 5
- Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, en especial els articles 20 i 22.
