← Inici del curs |
← Bloc 5 | Unitat 23 →
Unitat 22. Introducció, conceptes clau i normativa del bloc 5
22.1 Introducció
La medicina del treball és una especialitat mèdica i una de les quatre disciplines preventives de la prevenció de riscos laborals. Els seus orígens es remunten al segle XVII, amb Bernardino Ramazzini, metge italià considerat el pare de la medicina del treball, de qui ja s’ha parlat a la Unitat 7, Higiene industrial.
Ramazzini va estudiar de manera sistemàtica la relació entre l’activitat laboral i determinades malalties. Aquest coneixement el va recollir en l’obra De morbis artificum diatriba (Tractat sobre les malalties dels artesans), publicada l’any 1700 i considerada el primer tractat de medicina del treball. Ramazzini va afegir una pregunta més a les preguntes que Hipòcrates havia establert que s’havien de fer sempre a tots els pacients: "En què treballa?"
Encara avui, preguntar sobre l’ocupació actual i sobre totes les feines que ha fet la persona —la història laboral— és un element bàsic en medicina del treball, ja que permet identificar possibles relacions entre les condicions de treball i l’estat de salut.
22.2 Definició de "medicina del treball"
La medicina del treball és l'especialitat mèdica que té com a finalitat estudiar la relació entre la salut i el treball i intervenir sobre els efectes que les condicions de treball poden tenir en la salut de les persones.
S'ocupa de protegir i promoure la salut dels treballadors en relació amb el seu treball i el seu entorn laboral, però sense deixar de considerar l'individu globalment i en relació amb el conjunt de factors que poden influir en el seu estat de salut, tant laborals com extralaborals.
La medicina del treball té un vessant preventiu, un vessant assistencial i un vessant rehabilitador, si bé en els serveis de prevenció predomina el vessant preventiu.
Com a disciplina preventiva integrada en els serveis de prevenció, ha d'actuar de manera coordinada i interdisciplinària amb la resta de disciplines preventives per assolir els seus objectius.
22.3 Relació salut-treball
Salut i treball estan íntimament relacionats i s'influeixen mútuament, tant de manera positiva com de manera negativa. Aquesta relació es pot definir amb tres frases:
- La salut és necessària per treballar.
- Treballant es pot perdre la salut.
- Sense treball no hi ha salut.
La pèrdua de salut condiciona la capacitat de treballar i, de vegades, pot comportar una incapacitat total per treballar, ja que gairebé totes les malalties presenten signes i símptomes que dificulten el treball d'alguna manera. El treball pot contribuir positivament a la salut i al benestar de les persones quan es desenvolupa en condicions segures i saludables; en canvi, si les condicions de treball són inadequades, pot provocar danys a la salut.
Per això és fonamental prevenir els riscos laborals i vigilar la salut dels treballadors, amb l'objectiu d'identificar precoçment possibles efectes sobre la salut i millorar les condicions de treball.
22.4 Nivells de prevenció
Les mesures preventives es poden aplicar en diferents moments de la història natural d'una malaltia, la qual es defineix com el curs espontani que segueix aquesta malaltia des de l'inici fins al desenllaç. En aquesta història natural distingim tres períodes:
- Període prepatogènic: encara no s'ha iniciat la malaltia, però hi ha una exposició als factors de risc i als agents causals que podrien arribar a produir-la.
- Període patogènic: la malaltia ja ha començat; té una fase presimptomàtica, en què la persona encara no presenta manifestacions de la malaltia, i una fase simptomàtica o clínica, en què ja presenta alteracions evidents.
- Període de resolució: la malaltia ha evolucionat i apareixen els resultats finals, que poden ser la curació total, la curació amb seqüeles, la cronificació o la mort.
En funció del moment en què apliquem les mesures preventives, parlem de tres nivells de prevenció:
- Prevenció primària: són les mesures que apliquem en el període prepatogènic per evitar que comenci la malaltia (vacunes, control dels contaminants ambientals, formació, etc.).
- Prevenció secundària: són les mesures que, un cop s'ha iniciat la malaltia (període patogènic), intenten evitar-ne el progrés mitjançant un diagnòstic i un tractament precoços.
- Prevenció terciària: són les mesures que, un cop la malaltia ha evolucionat, intenten evitar o disminuir les seqüeles mitjançant el tractament adequat, la rehabilitació i la reinserció (laboral i social).
22.5 Patologia del treball
Des d'un punt de vista de la prevenció, hem de tenir una visió àmplia del que és la patologia del treball, ja que, si no, deixaríem fora de l’acció preventiva un gran nombre de trastorns i una part important de la població treballadora.
La Llei de prevenció de riscos laborals estableix que els danys derivats del treball són les malalties, patologies o lesions sofertes amb motiu o en ocasió de la feina; aquest és un concepte prou ampli perquè hi càpiga qualsevol alteració de la salut causada, relacionada o agreujada per les condicions de treball.
Tenint en compte la importància relativa del treball en la pèrdua de salut, podem dividir les patologies laborals en dos grans grups: patologies específiques i patologies inespecífiques.
22.5.1 Patologies específiques
Són les patologies en les quals el treball és una causa necessària i la causa fonamental de la pèrdua de salut. Aquestes patologies difícilment es troben entre la població general no exposada professionalment a determinats factors de risc (com, per exemple, la silicosi, que només apareix en treballadors exposats durant anys a la sílice en la seva feina).
En aquest grup s'inclouen els accidents de treball i les malalties professionals.
22.5.2 Patologies inespecífiques
També reben el nom de "malalties relacionades amb el treball". En aquest cas, el treball és un factor de risc més, entre molts d'altres, i no necessàriament ha de ser el fonamental.
El treball actua com a causa contribuent i, en molts casos, agreuja un trastorn preexistent o fa aflorar un trastorn latent; aquestes patologies són freqüents en la població general. Exemples de malalties relacionades amb el treball serien les malalties cardiovasculars, molts trastorns musculoesquelètics i les depressions, que posen en evidència la complexitat de les interaccions entre els factors individuals, culturals, del medi de vida i del treball.
En moltes d’aquestes malalties els factors de risc psicosocials hi tenen un paper molt important.
22.6 Funcions de la medicina del treball en els serveis de prevenció
D'acord amb el que disposen la Llei 31/1995, de prevenció de riscos laborals, i el Reglament dels serveis de prevenció ( Reial decret 39/1997), el personal sanitari que forma part dels serveis de prevenció ha de dur a terme les funcions següents:
- Participar en l'avaluació dels riscos i la planificació de l'activitat preventiva aportant el coneixement sanitari necessari per identificar riscos, valorar-ne els efectes sobre la salut i proposar mesures, conjuntament amb la resta de components del servei de prevenció.
- Formar i informar els treballadors en els aspectes i els temes que li corresponguin.
- Promoure la salut: consisteix a donar eines i coneixements a les persones perquè controlin i siguin responsables de la seva salut (alimentació sana, higiene postural, activitat física saludable, etc.). L'àmbit laboral és un escenari ideal per dur a terme programes i activitats de promoció de la salut.
- Vigilar la salut: és una de les principals funcions de la medicina del treball. Consisteix a dur a terme activitats de vigilància de la salut dels treballadors d'acord amb els riscos inherents al lloc de treball, amb la finalitat de protegir-ne la salut. Aquesta activitat s'explica amb més detall a la unitat següent.
- Efectuar els primers auxilis i l'atenció urgent: el personal sanitari del servei de prevenció que hi hagi al centre de treball ha de proporcionar els primers auxilis i l'atenció d'urgència als treballadors víctimes d'accidents o d'alteracions al lloc de treball.
- Col·laborar amb el Sistema Nacional de Salut en temes de salut laboral.
- Col·laborar amb les autoritats sanitàries per proveir el sistema d'informació sanitària en salut laboral.
El personal sanitari ha d'estudiar i valorar especialment la salut i els riscos que poden afectar els treballadors especialment sensibles als riscos derivats de la feina per les seves característiques personals o el seu estat biològic, d'acord amb l'art. 25 de la Llei 31/1995, les treballadores embarassades, que hagin donat a llum recentment o que es trobin en període de lactància natural (art. 26 de la Llei 31/1995) i els menors (art. 27 de la Llei 31/1995), ja que tots aquests col·lectius requereixen una protecció especial.
22.7 Recull normatiu del bloc 5
Normativa bàsica
Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals (LPRL).
Reial decret 39/1997, de 17 de gener, pel qual s'aprova el Reglament dels serveis de prevenció.
Normativa específica
Reial decret 374/2001, de 6 d'abril, sobre la protecció de la salut i la seguretat dels treballadors contra els riscos relacionats amb els agents químics durant el treball.
