← Bloc 5 |
← Unitat 22 | Unitat 24 →
Unitat 23. La vigilància de la salut dels treballadors
23.1 Definició de "vigilància de la salut"
La vigilància de la salut dels treballadors es pot definir com la recollida, l'anàlisi i la interpretació sistemàtica de dades sobre els riscos i els problemes de salut patits pels treballadors, amb la finalitat d'adoptar les mesures preventives adequades.
La vigilància de la salut és una eina de la medicina del treball i una funció dels professionals sanitaris del servei de prevenció. A vegades es confon la vigilància de la salut amb la medicina del treball i es parla de l'especialitat de la vigilància de la salut com si fos una de les especialitats que formen part dels serveis de prevenció, cosa totalment incorrecta i que hem d'evitar.
23.2 Utilitat de la vigilància de la salut
La informació que aporta la vigilància de la salut ens permet:
- Identificar problemes (danys i riscos): la vigilància de la salut no només permet detectar danys a la salut, sinó que permet, a partir d'aquests danys i/o de la resta d'informació captada, detectar nous riscos o riscos que havien passat desapercebuts.
- Proposar intervencions preventives.
- Adaptar el treball a la persona: conèixer les característiques, els antecedents i l'estat de salut dels treballadors és bàsic per poder adaptar al màxim el treball a cada persona.
- Avaluar les mesures preventives: la recollida sistemàtica de dades sobre l'estat de salut dels treballadors permet saber si les mesures i les actuacions preventives adoptades per l'empresa han estat efectives o no (si han aconseguit la seva finalitat, que és evitar l'aparició de danys a la salut).
- Descriure i analitzar les tendències sobre l'estat de salut dels treballadors i la seva evolució.
23.3 Vessants de la vigilància de la salut
La vigilància de la salut té, com la prevenció, un vessant individual i un vessant col·lectiu. Són dues formes complementàries i relacionades de tractar la informació sanitària dels treballadors.
23.3.1 Vigilància de la salut individual
És la recollida d'informació que fem de cada treballador o treballadora en particular. En general consisteix en l'exploració medicofisiològica periòdica dels treballadors amb l'objectiu de millorar-ne la salut i prevenir les malalties. La vigilància de la salut individual es pot fer utilitzant diverses eines:
- Qüestionaris de símptomes: útils en patologies d'inici lent i progressiu en les quals predominen els símptomes subjectius (almenys inicialment). Són útils, per exemple, en els trastorns musculoesquelètics, en els quals el símptoma principal és el dolor.
- Control biològic: mètode per valorar el nivell d'exposició dels treballadors als agents químics i el risc que aquesta exposició representa per a la seva salut. És un mètode complementari del control ambiental que fan els higienistes industrials. S'efectua mesurant en algun medi biològic (normalment, sang o orina) la concentració del tòxic o d'algun metabòlit seu i comparant el resultat amb un valor de referència (valor límit biològic).
- Proves de detecció precoç (proves de cribratge): proves senzilles que s'apliquen per detectar, de manera precoç, trastorns de la salut en individus aparentment sans. La majoria de proves que es fan en un examen de salut són proves de cribratge (mesura de la tensió arterial, espirometria, audiometria, etc.). Aquestes proves, per la seva senzillesa, no són proves diagnòstiques. Les persones que donen positiu a la prova (i que, per tant, tenen la possibilitat de patir una malaltia o un trastorn), hauran de ser sotmeses a les proves que calguin per confirmar el resultat del cribratge i arribar a un diagnòstic definitiu.
- Exàmens de salut: els exàmens de salut o reconeixements mèdics són el mitjà principal per fer la vigilància de la salut individual. Consisteixen en la utilització conjunta de qüestionaris, entrevista, control biològic, proves de cribratge i exploració física, de manera sistemàtica i periòdica amb la finalitat de conèixer l'estat de salut i detectar-hi canvis.
23.3.2 Vigilància de la salut col·lectiva
És la recopilació de dades epidemiològiques poblacionals sobre l'estat de salut dels treballadors en relació amb els riscos laborals per planificar la prevenció. Interessa la visió de conjunt de la població (d'una empresa, d'un grup d'empreses, d'un sector, etc.).
La vigilància de la salut col·lectiva (VSC), en una empresa, es basa en les dades aportades per la vigilància individual, però també en altres dades i informacions, sanitàries i no sanitàries, que poden provenir d'altres fonts, en especial de la resta de membres del servei de prevenció (sobretot pel que fa a les condicions de treball, per exemple, les mesures de contaminants ambientals o les avaluacions ergonòmiques) o dels sistemes d'informació sanitària (per exemple, la notificació d'accidents de treball i malalties professionals).
L'article 37 del Reglament dels serveis de prevenció diu que el personal sanitari del servei ha d'analitzar els resultats de la vigilància de la salut i l'avaluació de riscos amb criteris epidemiològics a fi d'investigar i analitzar les possibles relacions entre l'exposició dels riscos laborals i els perjudicis per a la salut.
La VSC permet adaptar la prevenció a la realitat de l'empresa, ja que ens dona una visió global de l'estat col·lectiu de salut en relació amb l'ambient laboral. Entre les utilitats de la VSC hi ha:
- Identificar i quantificar les situacions de salut
- Controlar l'evolució en el temps d'aquestes situacions de salut
- Identificar nous riscos
- Proposar intervencions
- Avaluar l'eficàcia de les mesures preventives
- Possibilitar la comunicació de dades de salut als responsables de l'empresa respectant la confidencialitat.
23.4 Característiques de la vigilància de la salut individual
La normativa vigent, en especial l'article 22 de la Llei de prevenció de riscos laborals i l'article 37 del Reglament dels serveis de prevenció, estableix una sèrie de característiques que ha de complir la vigilància de la salut:
- Garantida per l'empresari o l'empresària: l'empresari o l'empresària té l'obligació d'oferir la vigilància de la salut als seus treballadors.
- Voluntària per part del treballador o la treballadora: en principi no es pot obligar cap treballador o treballadora a sotmetre's a la vigilància de la salut sense el seu consentiment, excepte en tres supòsits i amb l'informe previ dels representants dels treballadors (informe que és preceptiu, però no vinculant):
- Quan sigui imprescindible per avaluar els efectes de les condicions del lloc de treball sobre la salut dels treballadors.
- Per verificar si l'estat de salut del treballador o la treballadora pot constituir un perill per a ell mateix o per a tercers.
- Quan així ho estableixi una disposició legal en relació amb la protecció contra riscos específics i amb les activitats de perillositat especial. És el cas, per exemple, dels treballadors que estan exposats a l'amiant (Reial decret 396/2006), al soroll (Reial decret 286/2006), o a les radiacions ionitzants (Reial decret 783/2001).
- Específica en funció dels riscos inherents al treball: les proves i els reconeixements han d'estar relacionats amb els riscos de cada lloc de treball i han de ser tan poc molestos com sigui possible i proporcionals al risc.
- Confidencial: s'ha de respectar el dret a la intimitat, la dignitat personal i la confidencialitat de la informació. Per garantir aquesta confidencialitat, l'accés a la informació mèdica està restringit al treballador o a la treballadora mateix, al personal mèdic responsable de la vigilància de la salut i a les autoritats sanitàries. En qualsevol altre supòsit, cal el consentiment exprés del treballador o la treballadora per poder accedir a aquesta informació. L'empresari o l'empresària i els responsables de l'empresa en matèria preventiva han de ser informats de l'aptitud del treballador o la treballadora per al desenvolupament del seu lloc de treball i de la necessitat d'introduir o millorar les mesures de protecció i prevenció.
- No discriminatòria: els resultats de la vigilància de la salut no s'han d'utilitzar amb finalitats discriminatòries ni en perjudici dels interessos dels treballadors.
- Gratuïta: el cost de la vigilància de la salut, com el de qualsevol mesura preventiva, no pot ser a càrrec dels treballadors (art. 14.5 de la Llei de prevenció de riscos laborals).
- Sotmesa a protocols específics: aquests protocols han d'establir la periodicitat i els continguts dels exàmens de salut. El Govern de l'Estat (a través del Ministeri de Sanitat) i les comunitats autònomes tenen l'encàrrec de fer protocols que serveixin de referència. A Catalunya, el Departament de Salut publica les guies de bona praxi. En últim terme, els responsables sanitaris del servei de prevenció hauran d'adaptar aquests protocols o establir els que creguin convenients en funció de les característiques de l'empresa, dels treballadors i dels riscos als quals aquests estan exposats.
- Prolongada més enllà de la finalització de la relació laboral quan els riscos inherents al treball ho fan necessari (exàmens postocupacionals).
- Duta a terme per personal sanitari amb competència tècnica, formació i capacitat acreditada:
- Metges especialistes en medicina del treball o diplomats en medicina i empresa.
- Diplomats en infermeria especialistes en infermeria del treball o en infermeria d'empresa.
- Altres especialistes, en funció de les necessitats (oftalmòlegs, radiòlegs, etc.).
- Documentada: s'ha d'elaborar i conservar la documentació sobre els resultats i les conclusions del control de la salut dels treballadors.
23.5 Tipus d'exàmens de salut
La normativa estableix diversos tipus d'exàmens de salut per garantir la vigilància efectiva de la salut dels treballadors:
- Examen inicial: s'ha de fer després de la incorporació a la feina o després de l'assignació de tasques específiques que comporten nous riscos per a la salut. La finalitat principal de l'examen inicial és conèixer l'estat de salut bàsic del treballador o la treballadora, que ha de servir de referència per al seguiment posterior. També permet detectar persones especialment sensibles als riscos que hi ha a l'empresa.
- Examen després d'una absència prolongada per motius de salut: s'ha de fer després de la reincorporació a la feina, i la finalitat és esbrinar si l'alteració de salut que ha motivat l'absència és deguda als factors de risc laborals o hi té relació, per adoptar les mesures preventives o correctores adequades.
- Exàmens periòdics: són els que es fan cada cert temps, amb la periodicitat que s'estableixi en els protocols que s'han d'aplicar. Permeten fer un seguiment de l'estat de salut dels treballadors en relació amb les condicions de treball, amb l'objectiu de detectar precoçment qualsevol alteració d'aquest estat de salut.
- Exàmens postocupacionals: són els que s'han de fer després que el treballador o la treballadora s'hagi jubilat o hagi deixat de treballar en una empresa en la qual estava exposat a un agent que pot produir danys a la salut molts anys després de l'exposició. És el cas dels materials cancerígens, com l'amiant. En aquest cas, el Sistema Nacional de Salut és qui ha de fer els exàmens.
23.6 Sistemes d'informació en salut laboral
La VSC es pot fer per a un àmbit superior al de l'empresa (grup d'empreses, sector industrial, etc.). En aquests casos, aquesta vigilància està molt relacionada amb els sistemes d'informació en salut laboral.
23.6.1 Sistemes d'informació específics en salut laboral
Es caracteritzen pel fet que recullen informació sobre variables essencials en salut laboral, com ara l'ocupació, el tipus d'empresa, l'exposició, etc.:
- Declaració d'accidents de treball i malalties professionals
- Enquestes de condicions de treball
- Mapes sectorials de riscos
- RERA (Registre d'empreses amb risc d'amiant)
- Sistemes de notificació sentinella.
23.6.2 Sistemes d'informació no específics
Tenen l'inconvenient que no han estat creats per ser utilitzats en salut laboral, per la qual cosa sovint els falta informació essencial (com ara la possible exposició o l'ocupació) o bé aquesta informació és poc fiable o d'escassa utilitat. Entre d'altres, cal assenyalar els següents:
- Notificació d'altes hospitalàries
- Registres de càncer
- Registres de mortalitat
- Malalties de declaració obligatòria
- Comunicats d'incapacitat temporal
- Enquestes de població activa.
Un problema general de totes aquestes fonts (tant les específiques com les no específiques) és la manca d'un codi únic d'identificació que permeti creuar les dades, i la dificultat legal de creuar bases de dades diferents.