← Bloc 5 |
← Unitat 22 | Unitat 24 →
Unitat 23. La vigilància de la salut dels treballadors
23.1 Definició de "vigilància de la salut"
La vigilància de la salut és una activitat pròpia de la medicina del treball, desenvolupada pel personal sanitari dels serveis de prevenció. Té com a finalitat protegir la salut dels treballadors davant els riscos derivats del treball.
Consisteix en el conjunt d’activitats destinades a obtenir i analitzar informació sobre l’estat de salut dels treballadors, per detectar de manera precoç possibles danys relacionats amb el treball, prevenir les malalties professionals i valorar l’eficàcia de les mesures preventives implantades a l’empresa.
Cal no confondre la vigilància de la salut amb la disciplina de medicina del treball. La vigilància de la salut n’és una de les principals funcions, però la medicina del treball també inclou altres activitats preventives, com ara l’assessorament en l’avaluació dels riscos, la identificació de persones especialment sensibles i la promoció de la salut.
23.2 Utilitat de la vigilància de la salut
La informació que aporta la vigilància de la salut permet:
- Identificar problemes de salut que poden estar relacionats amb les condicions de treball, detectar nous riscos o riscos insuficientment avaluats i orientar la implantació de mesures preventives.
- Adaptar el treball a la persona. Conèixer les característiques, els antecedents i l'estat de salut dels treballadors facilita la detecció de persones especialment sensibles i permet adaptar les condicions de treball a cada cas.
- Comprovar l'eficàcia de les mesures preventives. La recollida sistemàtica de dades sobre l'estat de salut dels treballadors permet verificar si les mesures adoptades han estat efectives i identificar possibles àrees de millora.
23.3 Vessants de la vigilància de la salut
La vigilància de la salut té dos vessants: un d’individual i un de col·lectiu. Són dues formes complementàries de tractar la informació sanitària dels treballadors.
23.3.1 Vigilància de la salut individual
Consisteix a recollir informació sobre l’estat de salut de cada treballador o treballadora de manera individual, amb l’objectiu de detectar precoçment possibles alteracions relacionades amb el treball, protegir-ne la salut i orientar les actuacions preventives.
La vigilància de la salut individual es pot efectuar utilitzant diverses eines:
- Exàmens de salut: són el principal instrument per fer la vigilància de la salut individual. Consisteixen en una valoració sanitària adaptada als riscos del lloc de treball, per valorar l’estat de salut del treballador o la treballadora i determinar, si escau, la necessitat d’adoptar mesures preventives o d’adaptar el lloc de treball.
- Qüestionaris de salut: permeten recollir informació sobre símptomes, antecedents o possibles alteracions relacionades amb el treball. Complementen els exàmens de salut i aporten informació útil per valorar l’estat de salut del treballador o la treballadora.
- Proves de detecció precoç o de cribratge: són exploracions senzilles que permeten detectar possibles alteracions de la salut en persones aparentment sanes. Alguns exemples són l’audiometria, l’espirometria o la mesura de la pressió arterial. Si el resultat és anòmal, pot caldre fer proves complementàries per confirmar el diagnòstic.
- Control biològic: és un mètode per valorar el nivell d’exposició dels treballadors als agents químics i el risc que aquesta exposició comporta per a la salut. Consisteix a analitzar, en mostres biològiques (normalment sang o orina), la concentració del tòxic o d’algun dels seus metabòlits i comparar-ne el resultat amb un valor de referència, anomenat "valor límit biològic". És un mètode complementari del control ambiental que fan els higienistes industrials.
23.3.2 Vigilància de la salut col·lectiva
Consisteix en la recopilació de dades epidemiològiques sobre l’estat de salut dels treballadors en relació amb els riscos laborals, amb la finalitat de planificar la prevenció. A diferència de la vigilància individual, se centra en el conjunt de la població treballadora i no en cada persona de manera aïllada.
La vigilància de la salut col·lectiva (VSC), en una empresa, es basa en les dades aportades per la vigilància individual, però també en altres dades sobre les condicions de treball proporcionades per la resta de disciplines preventives, com ara les mesures de contaminants ambientals o les avaluacions ergonòmiques, així com pels sistemes d’informació sanitària i de salut laboral, per exemple, la notificació d’accidents de treball i de malalties professionals.
L’anàlisi d’aquestes dades permet al personal sanitari del servei de prevenció estudiar la relació entre els riscos laborals i els possibles danys per a la salut, i orientar així la presa de decisions preventives.
La VSC permet adaptar la prevenció a la realitat de l’empresa, perquè ofereix una visió global de l’estat de salut col·lectiu en relació amb les condicions de treball.
Entre les utilitats de la VSC hi ha:
- Identificar i quantificar problemes de salut i la seva relació amb les condicions de treball
- Controlar-ne l'evolució en el temps
- Detectar riscos emergents o riscos insuficientment avaluats
- Orientar la planificació de l'activitat preventiva
- Avaluar l'impacte de les actuacions preventives sobre la salut de la població treballadora
- Facilitar la comunicació de les conclusions preventives als responsables de l'empresa preservant en tot moment la confidencialitat de les dades individuals de salut.
23.4 Característiques de la vigilància de la salut individual
La normativa vigent, especialment l’article 22 de la Llei de prevenció de riscos laborals i l’article 37.3 del Reglament dels serveis de prevenció, estableix una sèrie de característiques que ha de complir la vigilància de la salut:
- Garantida per l’empresa: l’empresari o l'empresària té l’obligació d’oferir la vigilància de la salut als treballadors.
- Voluntària, en principi: no es pot obligar cap treballador o treballador a a sotmetre’s a la vigilància de la salut sense el seu consentiment, excepte en tres supòsits i amb l’informe previ dels representants dels treballadors, que és preceptiu però no vinculant:
- Quan sigui imprescindible per avaluar els efectes de les condicions del lloc de treball sobre la salut.
- Per verificar si l’estat de salut del treballador o la treballadora pot constituir un perill per a si mateix o per a tercers.
- Quan així ho estableixi una disposició legal en relació amb la protecció davant riscos específics o activitats d'especial perillositat. És el cas, per exemple, dels treballadors exposats a l'amiant (Reial decret 396/2006), al soroll (Reial decret 286/2006), o a les radiacions ionitzants (Reial decret 783/2001).
- Específica segons els riscos inherents al treball: les proves i els reconeixements han d’estar relacionats amb els riscos de cada lloc de treball i han de ser tan poc molestos com sigui possible i proporcionals al risc.
- Confidencial: s’ha de respectar el dret a la intimitat, la dignitat i la confidencialitat de les dades de salut del treballador o la treballadora. L’accés a la informació mèdica queda restringit a la mateixa persona, al personal mèdic responsable de la vigilància de la salut i, si escau, a les autoritats sanitàries. En qualsevol altre cas, cal el consentiment exprés del treballador o la treballadora. L’empresa no té accés al contingut dels exàmens de salut ni a les dades mèdiques, sinó únicament a les conclusions sobre l’aptitud per desenvolupar el lloc de treball i sobre la necessitat d’introduir o millorar mesures de protecció i prevenció.
- No discriminatòria: els resultats de la vigilància de la salut no s’han d’utilitzar amb finalitats discriminatòries ni en perjudici dels treballadors.
- Gratuïta: el cost de la vigilància de la salut, com el de qualsevol mesura preventiva, no pot anar a càrrec dels treballadors (art. 14.5 de la Llei de prevenció de riscos laborals).
- Protocol·litzada: s’ha de dur a terme d’acord amb protocols que estableixen el contingut i la periodicitat dels exàmens de salut segons els riscos del lloc de treball. Aquests protocols són elaborats pels organismes sanitaris competents (Ministeri de Sanitat, Departament de Salut) i serveixen de referència perquè el personal sanitari dels serveis de prevenció els adapti a les característiques de l'empresa, dels treballadors i dels riscos existents.
- Continuada: quan els riscos ho requereixin, la vigilància de la salut pot mantenir-se fins i tot després d’haver finalitzat la relació laboral.
- Duta a terme per personal sanitari del servei de prevenció amb competència tècnica, formació i capacitat acreditada:
- Metges especialistes en medicina del treball.
- Infermers especialistes en infermeria del treball.
- Altres professionals especialistes segons les necessitats (oftalmòlegs, radiòlegs, etc.).
- Documentada: s'ha d'elaborar i conservar la documentació sobre els resultats i les conclusions del control de la salut dels treballadors.
23.5 Tipus d'exàmens de salut
La normativa estableix diversos tipus d'exàmens de salut per garantir la vigilància efectiva dels treballadors:
- Examen inicial: s’ha de fer quan la persona s’incorpora a la feina o quan se li assignen tasques amb nous riscos per a la salut. Serveix per conèixer-ne l’estat de salut i utilitzar-lo com a referència per al seguiment posterior. També permet detectar persones especialment sensibles als riscos de l’empresa.
- Examen després d'una absència prolongada per motius de salut: s'ha de fer després de la reincorporació al lloc de treball, per valorar l’estat de salut de la persona en relació amb els riscos del lloc i determinar si cal adoptar mesures preventives o adaptar les condicions de treball.
- Exàmens periòdics: es fan amb la periodicitat establerta pels protocols aplicables. Permeten fer el seguiment de l’estat de salut dels treballadors en relació amb les condicions de treball i detectar precoçment qualsevol alteració.
- Exàmens postocupacionals: s’han de fer després que el treballador o la treballadora s’hagi jubilat o hagi deixat de treballar en una empresa on estava exposada a un agent que pot produir danys a la salut molts anys després de l’exposició, com ara materials cancerígens, per exemple l’amiant. En aquest cas, els exàmens els ha de fer el Sistema Nacional de Salut.
23.6 Sistemes d'informació en salut laboral
La vigilància de la salut col·lectiva també es pot fer en un àmbit superior al de l’empresa, com ara un grup d’empreses o un sector d’activitat. En aquests casos, està molt relacionada amb els sistemes d’informació en salut laboral, que permeten recopilar i analitzar dades útils per identificar problemes de salut relacionats amb el treball i orientar les actuacions preventives.
23.6.1 Sistemes d'informació específics en salut laboral
Es caracteritzen pel fet que recullen informació sobre variables essencials en salut laboral, com ara l'ocupació, el tipus d'empresa, l'exposició, etc.:
- Declaració d'accidents de treball i malalties professionals
- Enquestes de condicions de treball
- Mapes sectorials de riscos
- RERA (Registre d'Empreses amb Risc d'Amiant)
- Sistemes de notificació sentinella.
23.6.2 Sistemes d'informació no específics
Els sistemes d’informació no específics poden aportar informació complementària, però tenen la limitació que no han estat creats específicament per a la salut laboral. Per això, sovint no inclouen informació essencial, com ara l’ocupació o la possible exposició a riscos laborals, o bé aquesta informació pot ser poc precisa, poc fiable o d’utilitat limitada. En conseqüència, no haurien de substituir els sistemes d’informació específics de salut laboral, sinó complementar-los quan sigui necessari.
Entre d'altres, cal assenyalar els següents:
- Notificació d'altes hospitalàries
- Registres de càncer
- Registres de mortalitat
- Malalties de declaració obligatòria
- Comunicats d'incapacitat temporal
- Enquestes de població activa.
Un problema general de totes aquestes fonts (tant les específiques com les no específiques) és la manca d'un codi únic d'identificació que permeti creuar les dades, i la dificultat legal de creuar bases de dades diferents.
☞ Per ampliar informació
Vigilància de la salut a l'empresa. Reflexions per avançar en la seva millora
Publicació del Consell de Relacions Laborals de Catalunya que recull aportacions de diferents institucions, agents socials i professionals sobre la situació actual, els reptes i les possibilitats de millora de la vigilància de la salut laboral.
El document aborda, entre altres qüestions, la vigilància individual i col·lectiva de la salut, la seva integració en l’activitat preventiva, la confidencialitat de la informació mèdica i l’ús preventiu de les dades de salut.
