Prevenció de riscos laborals

• 24.1 Concepte i finalitats dels primers auxilis
• 24.2 Regulació legal dels primers auxilis a les empreses
• 24.3 Principis d'organització i de planificació als centres de treball
• 24.4 Material i local de primers auxilis
• 24.5 Designació i formació dels socorristes. Premisses
• 24.6 Conducta que cal seguir davant d'un accident
• 24.7 Suport vital bàsic
• 24.8 Cos estrany a les vies aèries
• 24.9 Ferides i hemorràgies
• 24.10 Cremades
• 24.11 Lesions traumatològiques
• 24.12 Intoxicacions
• 24.13 Altres situacions de primers auxilis
• 24.14 Trasllat de persones accidentades

Els primers auxilis consisteixen en l'assistència immediata a les persones que han patit un accident o una indisposició al centre de treball, abans que es produeixi l'assistència mèdica especialitzada.

Els primers auxilis poden incloure actuacions de rescat o salvament, l'assistència immediata a la persona afectada i, si cal, el trasllat als serveis sanitaris.

Que es facin o no totes aquestes actuacions depèn del tipus d’accident, de l’estat de la persona accidentada i de la formació de la persona que presta els primers auxilis.

Pel que fa a la gravetat de la situació, es pot parlar de:

• Emergència mèdica: situació amb risc vital imminent que requereix una actuació urgent i l’activació immediata dels serveis d’emergència (p. ex., una aturada cardiorespiratòria).

• Urgència mèdica: situació que necessita assistència sanitària, però que, inicialment, no comporta un risc vital imminent (una contusió, una cremada lleu, etc.).

↑ Índex de la unitat

L'organització i la planificació dels primers auxilis als centres de treball és una obligació legal que té l'empresari o l'empresària. Tota empresa ha de preveure les possibles situacions d'emergència i ha d'adoptar les mesures necessàries per garantir-ne una resposta adequada, ràpida i eficaç (art. 20 de la Llei 31/1995).

Les mesures de primers auxilis han de permetre donar una resposta adequada davant:

• Els danys derivats d'emergències
• Altres danys derivats de la feina
• Alteracions sobtades de la salut al lloc de treball.

↑ Índex de la unitat

Els primers auxilis han d'estar ben organitzats i planificats perquè es puguin dur a terme quan es produeix de manera inesperada un accident o una indisposició. La planificació dels primers auxilis ha d'estar integrada en la planificació preventiva de l'empresa i, especialment, en el pla d'emergències. Ha de constar d'una organització formada per persones, materials, equipaments i mitjans d'evacuació i transport.

A l'hora de planificar els primers auxilis, s'han de tenir en compte els aspectes següents:

• S'ha de designar el personal encarregat de dur a terme les mesures.
• El personal ha de tenir la formació adequada, ha de ser suficient en nombre i ha de disposar del material idoni.
• S'ha de planificar la coordinació amb els serveis externs que calguin per garantir la rapidesa i l’eficàcia de les actuacions.
• S'ha de comprovar periòdicament que les mesures funcionen correctament.

Per organitzar els primers auxilis s'han de definir les característiques pròpies de cada centre de treball, les quals determinaran les necessitats i les possibles actuacions. Els aspectes que s'han de considerar són:

• L'activitat i els riscos laborals específics.
• La dimensió del centre de treball.
• La ubicació.
• El nombre de treballadors i els torns de treball.
• El tipus i l'estructura del servei de prevenció.
• La sinistralitat prèvia (accidents de treball, malalties professionals).
• La infraestructura assistencial de l'entorn (proximitat a l’hospital, etc.).
• La presència de persones alienes (visitants, clients, proveïdors, etc.).
• La presència de treballadors especialment sensibles.
• Les condicions ambientals extremes (treballs a l'exterior, exposició a temperatures elevades o baixes).
• Els recursos materials disponibles en funció dels riscos identificats (farmacioles, DEA, etc.).
• Els mecanismes de comunicació amb els serveis externs d'emergència i assistència sanitària per garantir una resposta coordinada.

↑ Índex de la unitat

Per atendre les persones que pateixen un accident o qualsevol dany en un centre de treball, s'ha de disposar de material adequat i, moltes vegades, d'un local específic i exclusiu per als primers auxilis. El Reial decret 486/1997, annex VI, estableix les disposicions mínimes quant al material i als locals de primers auxilis.

D'altra banda, els locals de primers auxilis, les farmacioles i els equips destinats a aquesta finalitat, han d’estar degudament senyalitzats, d’acord amb la normativa sobre senyalització de seguretat i salut en el treball Reial decret 485/1997.

Tots els centres de treball han de disposar de material de primers auxilis, el qual:

• Ha de ser adequat (quantitat i característiques) al nombre de treballadors, als riscos a què estan exposats, a la facilitat d'accés a l'assistència mèdica més pròxima i a les atribucions i les competències de les persones designades.
• Ha d'estar ben situat o distribuït, per garantir accés ràpid i una prestació àgil dels primers auxilis.
• S'ha de revisar periòdicament i s'ha de reposar si s'acaba o caduca. És recomanable designar un responsable de comprovar periòdicament l'estat de la farmaciola i registrar les revisions efectuades.

Com a mínim, en tots els centres de treball hi ha d'haver una farmaciola portàtil amb el material que indica l'annex VI del Reial decret 486/1997:

• desinfectants i antisèptics
• gases estèrils
• cotó
• benes
• esparadrap
• apòsits adhesius
• tisores
• pinces
• guants d'un sol ús.

A partir d'aquest mínim i en funció dels paràmetres que s'han esmentat, es pot ampliar el material i l'equipament. Així, per exemple, un equipament cada vegada més habitual a les empreses és el desfibril·lador extern automatitzat (DEA), destinat a l'atenció immediata en cas d'aturada cardiorespiratòria.

Tots els centres de treball amb més de 50 treballadors (o 25 si així ho estableix l'autoritat laboral), oberts amb posterioritat al 24 de juliol de 1997 o reformats a partir d'aquesta data, han de disposar d'un local específic de primers auxilis. Aquest local ha de tenir com a mínim:

• una farmaciola
• una llitera
• un punt d'aigua potable.

Els locals de primers auxilis han de complir aquests requisits:

• Han d'estar a prop dels llocs de treball.
• Han de ser de fàcil accés per a les lliteres.
• Han d'estar senyalitzats adequadament.

↑ Índex de la unitat

En cas que al centre de treball hi hagi personal sanitari del servei de prevenció, aquest personal és l'encarregat de prestar els primers auxilis. És evident, però, que en molts llocs de treball no hi ha de manera permanent personal sanitari. Això vol dir que, en la majoria d'empreses, s'ha de formar i designar treballadors perquè puguin actuar fins a l’arribada dels serveis d’emergència. A l'hora de designar els socorristes s'han de tenir en compte les premisses següents:

• Han de ser voluntaris.
• Cal proporcionar-los una formació adequada i suficient, la qual s'ha d'actualitzar periòdicament.

El nombre de socorristes d'una empresa ha de ser l'adequat per poder actuar correctament. La formació en primers auxilis ha de ser adequada als riscos presents al centre de treball i a les funcions que hagi d'assumir el personal designat. Ha d'incloure els coneixements i les habilitats necessaris per actuar de manera segura i eficaç davant les situacions d'emergència previsibles a l'empresa.

↑ Índex de la unitat

Davant d'una persona accidentada, cal actuar amb rapidesa, però mantenint la calma i evitant actuacions precipitades. L’actuació s'ha de basar en els principis del PAS:

• Protegir: la primera cosa és protegir-se un mateix, a més de la persona accidentada i terceres persones, per evitar nous accidents. La seguretat de la persona que presta l'ajuda és sempre la primera prioritat. La manera d'actuar ha de ser la següent:
  • Observar l'escena de l'accident.
  • Identificar els perills (gas tòxic, foc, perill d'electrocució, etc.).
  • Eliminar els perills, si és possible.
  • Adoptar mesures preventives/protectores (EPI, senyalització, etc.).
  • Apartar la persona lesionada i terceres persones, si cal.

• Avisar: és fer el senyal d'alerta perquè es posin en marxa els mecanismes previstos en el pla de primers auxilis. Cal donar tanta informació com sigui possible als serveis d’emergència, a fi d'orientar sobre la qualitat i la quantitat de mitjans humans i materials necessaris. Avisar ràpidament permet una resposta adequada i pot salvar la vida dels afectats.

• Socórrer: actuar sobre la persona accidentada, però sempre en funció de la preparació i la formació de què es disposi. Si no se sap què cal fer, és millor no actuar sobre la persona accidentada.

Davant d'una persona accidentada, cal seguir aquestes recomanacions:

• Mantenir la calma i tranquil·litzar la persona accidentada.
• Evitar aglomeracions i allunyar els curiosos.
• Afluixar la roba o els elements que puguin dificultar la respiració o provocar incomoditat, sempre que això es pugui fer sense agreujar les lesions.
• Mantenir la persona accidentada protegida del fred o de la calor i, si cal, cobrir-la per evitar la pèrdua de temperatura corporal.
• No donar aigua o líquids a la persona accidentada si està inconscient.
• No moure la persona accidentada si no és absolutament necessari.

↑ Índex de la unitat

El suport vital bàsic (SVB) és el conjunt d'actuacions destinades a mantenir les funcions vitals d'una persona que ha patit una aturada cardiorespiratòria fins a l'arribada dels serveis d'emergència. La rapidesa de l'actuació és determinant per augmentar les possibilitats de supervivència.

1. Comprovar que l'entorn és segur.
2. Comprovar si la persona respon i respira amb normalitat.
3. Activar immediatament el 112.
4. Iniciar la reanimació cardiopulmonar (RCP) si la persona no respon i no respira amb normalitat.
5. Si hi ha un DEA disponible, utilitzar-lo tan aviat com sigui possible.
6. Continuar fins a l'arribada dels serveis d'emergència.

La reanimació cardiopulmonar (RCP) combina compressions toràciques i, quan la persona que intervé té la formació adequada, ventilacions de rescat, amb l'objectiu de mantenir la circulació sanguínia i l'aportació d'oxigen als òrgans vitals fins a l'arribada dels serveis sanitaris.

En cas de no disposar de formació específica o no sentir-se capacitat per efectuar les ventilacions, és preferible iniciar immediatament les compressions toràciques (RCP només amb les mans) i seguir les indicacions que faciliti el 112.

Les maniobres de RCP s'han de fer d'acord amb les recomanacions vigents i requereixen formació específica per executar-les correctament.

☞ Podeu ampliar la informació sobre la RCP a Canal Salut. RCP.

El desfibril·lador extern automatitzat (DEA) és un dispositiu que analitza automàticament el ritme del cor i, si detecta que cal una descàrrega elèctrica, indica quan s’ha d’aplicar. A més, evita que s’apliqui una descàrrega quan no és necessària.

Els DEA estan dissenyats perquè puguin ser utilitzats per persones no sanitàries. L'aparell proporciona instruccions de veu durant tot el procés i només permet administrar una descàrrega quan aquesta està indicada, fet que en garanteix un ús segur.

L'ús precoç del DEA, juntament amb l'activació ràpida del 112 i l'inici immediat de la RCP, augmenta significativament les probabilitats de supervivència.

☞ Podeu ampliar la informació sobre els DEA i el seu ús a Canal Salut. DEA.

↑ Índex de la unitat

• Si la persona pot parlar o tossir amb força, cal animar-la a continuar tossint i vigilar-ne l'evolució.
• Si la persona no pot parlar, tossir de manera efectiva ni respirar amb normalitat, cal iniciar les maniobres de desobstrucció:

• Si la persona perd la consciència, cal activar immediatament el 112 i iniciar el suport vital bàsic.

No s'han d'introduir els dits dins la boca per intentar extreure el cos estrany, excepte si és clarament visible i es pot retirar amb facilitat.

☞ Podeu ampliar la informació sobre com actuar en cas d'ennuegament a Canal Salut. Ennuegaments.

↑ Índex de la unitat

Les ferides són lesions que provoquen una ruptura de la pell o de les mucoses i poden afectar també els teixits situats per sota. Poden presentar un risc d'infecció i, en alguns casos, anar acompanyades d'una hemorràgia.

Actuació general davant d'una ferida:

• Protegir-se amb guants d'un sol ús, sempre que sigui possible.
• No tocar les ferides amb les mans o objectes bruts
• Netejar la ferida amb aigua i sabó o amb sèrum fisiològic.
• Tapar la ferida amb una gasa o un apòsit estèril.
• Valorar la necessitat de sol·licitar assistència sanitària, especialment si la ferida és profunda, extensa o presenta una hemorràgia important.

Una hemorràgia és la sortida de sang a conseqüència de la ruptura d'un vas sanguini. Si la sang surt a l'exterior de l'organisme, parlem d'hemorràgia externa; si no surt a l'exterior de l'organisme, parlem d'hemorràgia interna.

Actuació davant d'una hemorràgia externa

• Protegir-se amb guants d'un sol ús, sempre que sigui possible.
• Aplicar pressió directa sobre la ferida amb una gasa o un drap net.
• Mantenir la pressió fins que l'hemorràgia disminueixi o s'aturi.
• Si l'hemorràgia és abundant o no es controla, activar immediatament el 112.

Sospita d’hemorràgia interna

En molts casos, el reconeixement d'una hemorràgia interna té lloc quan es detecta algun signe d'alerta o de gravetat:

• pal·lidesa
• pell freda i humida
• debilitat o mareig
• confusió o alteració de l'estat de consciència.

En aquests casos, cal activar immediatament els serveis d'emergència i evitar mobilitzar la persona, excepte si hi ha un perill imminent.

☞ Podeu ampliar la informació sobre com actuar en cas d'hemorràgia a Canal Salut. Hemorràgies.

↑ Índex de la unitat

Conducta que cal seguir:

• Davant d'una persona amb el vestit cremant, s'ha d'evitar que corri. Cal cobrir-la amb una manta o alguna cosa similar per apagar les flames. Una altra opció és fer-la girar lentament sobre si mateixa estirada a terra.
• Eliminar la causa de la cremada si es pot fer amb seguretat.
• Refredar la zona afectada amb aigua corrent tèbia-freda durant almenys 10 minuts, especialment en cremades petites i recents; en cremades extenses, evitar refredaments molt prolongats que puguin provocar hipotèrmia.
• Cobrir la cremada amb una gasa estèril o un apòsit net.
• No retirar la roba adherida.
• No rebentar les butllofes.
• No aplicar pomades, olis, pasta de dents ni altres remeis casolans.
  
  

Cal sol·licitar assistència sanitària urgent en cas de cremades greus, especialment quan siguin extenses o profundes, afectin la cara, les mans, els peus o els genitals, o es tracti de cremades elèctriques, químiques o per inhalació.

A diferència de la norma general, en cas de cremades químiques s'ha de retirar tota la roba impregnada (per evitar que l'agent corrosiu continuï fent efecte) i s'ha de rentar la zona afectada amb aigua abundant durant 15 o 20 minuts com a mínim.

En el cas de l'electricitat, a més de produir cremades externes, com que travessa l'organisme, pot donar lloc a cremades i lesions internes greus i pot afectar les funcions vitals (p. ex., pot provocar una aturada cardiorespiratòria).

Els efectes del corrent elèctric no sempre es manifesten immediatament, sinó que poden aparèixer hores després. Tot això fa que les cremades elèctriques s'hagin de considerar sempre greus i requereixin valoració mèdica urgent.

Conducta que cal seguir:

• Abans de tocar la persona electrocutada, cal tallar el corrent. Si no és possible, no apropar-se fins a estar segur que el subministrament elèctric està interromput o que es pot actuar amb seguretat:
• Aïllar-se del terra (banqueta aïllant, caixa de fusta).
• Protegir-se amb guants aïllants i utilitzar pals o ganxos aïllants per separar la persona electrocutada de l'element conductor.
• No tocar-la mai amb les mans nues.
  
  

☞ Podeu ampliar informació sobre com actuar davant una cremada a Canal Salut. Cremades.

☞ Podeu ampliar informació sobre com actuar en cas de descàrregues elèctriques a Canal Salut. Descàrregues elèctriques.

• Esquinç: és la torçada o distensió violenta d'una articulació, amb possible ruptura de fibres dels lligaments o musculars. Es caracteritza per dolor, inflamació i dolor en la mobilització.
  
  
• Luxació: és el desplaçament d'un os d'una articulació fora de la seva posició correcta. La luxació pot ser total o parcial (subluxació). Es caracteritza per dolor, deformitat de l'articulació i impotència funcional (es perd la mobilitat en l'articulació).
  
  
• Fractura: és el trencament d'un os. La fractura pot ser oberta (si hi ha ferida externa) o tancada (si no n'hi ha). Les fractures es caracteritzen per dolor, deformitat variable i impotència funcional també variable.

En cas d'esquinç, s'ha de posar fred local sobre la zona afectada i elevar l'extremitat.

En cas de luxació o fractura, l'actuació del socorrista ha de ser molt conservadora i s'ha de limitar a immobilitzar la part del cos afectada. En cap cas s'ha d'intentar reduir una luxació o una fractura, feina que correspon al personal sanitari, ja que si es fa malament les conseqüències poden ser greus.

Per immobilitzar la part afectada podem improvisar una fèrula amb llistons de fusta, bastons o similars, si pot ser encoixinats amb cotó o roba. Ho subjectarem amb benes, cintes, cinturons, etc. En les fractures d'una cama, l'altra cama pot servir de fèrula, i en la fractura d'un dit, podem utilitzar com a fèrula el dit del costat. En cas de fractura, no només s'ha d'immobilitzar el focus de fractura, sinó també les articulacions que estan immediatament per sobre i per sota.

Si sospitem que hi ha una fractura de la columna vertebral, és millor no moure la persona accidentada i esperar que vingui personal especialitzat. Si és imprescindible moure la persona accidentada perquè hi ha una situació de perill clara, llavors cal prendre les màximes precaucions perquè no es produeixi cap moviment de torsió o de flexió de la columna (cal mantenir immòbil, com si fos un tauló, l'eix cap-coll-tronc).

↑ Índex de la unitat

Les intoxicacions per inhalació són les més freqüents en l'àmbit laboral. Exemples d'intoxicacions d'aquest tipus són les intoxicacions per monòxid de carboni (per combustió incompleta de gasolina, petroli i altres compostos que contenen carboni) o per sulfur d'hidrogen (que es produeix i s'acumula en llocs tancats on hi ha matèria orgànica en descomposició, com ara les clavegueres).

Conducta que cal seguir:

• Protegir-se adequadament abans d'accedir a la zona contaminada perquè el gas tòxic no ens afecti.
• Treure la víctima de l'ambient tòxic només si es pot fer amb seguretat.
• Ventilar la zona si l'accident s'ha produït en un lloc tancat. S'ha d'anar amb compte de no obrir els llums per no provocar explosions amb la guspira si el gas fos inflamable o explosiu.
• Avisar els serveis d'emergència (112).

Les intoxicacions per ingestió es produeixen quan una substància tòxica entra a l'organisme a través de la boca.

Conducta que cal seguir:

Davant de qualsevol intoxicació per ingestió i encara que no sapiguem què ha pres la persona accidentada, el que podem fer és:

• Identificar, si és possible, la substància ingerida. Conservar l'envàs, l'etiqueta o la fitxa de dades de seguretat.
• No provocar el vòmit, ja que en molts casos pot empitjorar la situació, llevat que així ho indiqui expressament un professional sanitari o el Servei d'Informació Toxicològica.
• No administrar aliments, begudes ni substàncies neutralitzants sense indicació sanitària.
• Avisar els serveis d’emergència 112 o contactar amb el Servei d'Informació Toxicològica i seguir les seves instruccions.
  
  

☞ Podeu ampliar informació sobre com actuar davant una intoxicació per ingestió a Canal Salut. Primers auxilis davant d'intoxicacions.

En l'àmbit laboral, les intoxicacions per via cutània es produeixen normalment perquè la roba de treball i la pell queden xopes d'algun producte (p. ex., pesticides en el cas dels agricultors), el qual pot penetrar fins i tot a través de la pell sana.

Conducta que cal seguir:

En aquests casos, el que s'ha de fer com més aviat millor és desvestir la persona afectada (o almenys treure-li la roba impregnada) i rentar-la bé amb aigua abundant per eliminar tot el tòxic que pugui quedar i aconseguir que no n'absorbeixi més.

↑ Índex de la unitat

L'ull és molt vulnerable a les agressions externes. Qualsevol agressió, per lleugera que sigui, provoca intenses reaccions objectives (llagrimeig, inflor, envermelliment) i subjectives (molèstia a la llum, dolor). En l'àmbit laboral, els principals accidents són causats per cossos estranys (lliures o enclavats) i per productes químics (en general, esquitxos que afecten l'ull).

Conducta que cal seguir:

• Rentar l'ull amb aigua durant almenys 10-15 minuts. La recomanació d'una rentada prolongada és especialment important en exposicions químiques.
• Evitar fregar-se l’ull.
• Sol·licitar assistència sanitària (112) o derivar per a valoració oftalmològica.

La pèrdua de consciència és una situació en què la persona no respon adequadament als estímuls i pot tenir causes molt diverses, com ara traumatismes, hemorràgies, intoxicacions o alteracions mèdiques sobtades.

Conducta que cal seguir:

• Comprovar si la persona respon i respira amb normalitat.
• Avisar els serveis d’emergència (112).
• Si respira, col·locar-la en posició lateral de seguretat, sempre que no se sospiti una lesió de columna.
• Si no respira amb normalitat, iniciar el suport vital bàsic (SVB).

Davant d'una persona que pateix una crisi epilèptica amb convulsions, no s'ha d'intentar mai sostenir-la ni impedir les convulsions. Tampoc no hem de colpejar-li la cara ni tirar-li aigua.

Conducta que cal seguir:

• Retirar els objectes del voltant que puguin provocar lesions.
• Protegir el cap amb una peça de roba o un objecte tou, si és possible.
• Controlar la durada de la crisi.
• Quan finalitzi, comprovar si la persona respira amb normalitat i, si escau, col·locar-la en posició lateral de seguretat.
• Avisar els serveis d'emergència (112) si la crisi és prolongada, es repeteix o és la primera vegada que es produeix.

☞ Podeu ampliar informació de com actuar davant un cas d'epilèpsia a Canal Salut. Atac d'epilèpsia.

L'ictus és una alteració sobtada de la circulació sanguínia al cervell que requereix una actuació urgent. El reconeixement precoç dels símptomes i l'activació ràpida dels serveis d'emergència són fonamentals per reduir les seqüeles.

Per identificar de manera ràpida un possible ictus, es pot demanar a la persona que faci tres accions senzilles:

• Somriure. Permet detectar si hi ha asimetria facial o dificultat per moure una part de la cara.
• Aixecar els dos braços. Permet comprovar si hi ha debilitat o pèrdua de força en un dels braços.
• Parlar. Permet valorar si hi ha dificultats per parlar, expressar-se o comprendre el llenguatge.
  

Si la persona té dificultats per fer alguna d'aquestes tres accions, o presenta altres símptomes d'aparició sobtada, com ara pèrdua de visió, alteracions de l'equilibri o dificultat per caminar, cal sospitar d'un ictus.

Conducta que cal seguir:

• Activar immediatament el 112. No s'ha d'esperar a veure si els símptomes desapareixen.
• Mantenir la persona en repòs.
• No administrar aliments, begudes ni medicació.
• Controlar-ne l'estat fins a l'arribada dels serveis d'emergència.
  

☞ Podeu ampliar informació sobre com actuar davant un cas d'ictus a Canal Salut. Ictus.

El cop de calor és una emergència mèdica causada per un augment excessiu de la temperatura corporal, generalment associat a l'exposició a altes temperatures o a la realització d'esforç físic intens en ambients calorosos, especialment en treballs a l'exterior o en ambients amb temperatures elevades.

Els principals signes d'alerta són:

• temperatura corporal molt elevada
• pell calenta, envermellida i, sovint, seca
• mal de cap intens
• mareig, confusió o desorientació
• nàusees o vòmits
• respiració o freqüència cardíaca accelerades
• alteració de l'estat de consciència o pèrdua de coneixement.

Conducta que cal seguir:

• Activar immediatament el 112.
• Traslladar la persona a un lloc fresc, ombrejat o ben ventilat.
• Afluixar o retirar la roba innecessària.
• Refredar progressivament el cos amb aigua fresca, compreses humides o afavorint la ventilació.
• Controlar-ne l'estat fins a l'arribada dels serveis d'emergència.
• Si la persona perd la consciència, col·locar-la en posició lateral de seguretat.
• Si deixa de respirar, iniciar les maniobres de suport vital bàsic (SVB).
• No administrar begudes si la persona presenta alteració de l'estat de consciència, ja que hi ha el risc que el líquid passi a les vies respiratòries. Si la persona està conscient, orientada i pot empassar amb seguretat, es poden oferir petites quantitats d'aigua o begudes amb sals.

☞ Podeu ampliar informació sobre com actuar davant un cop de calor a Canal Salut. Cop de calor.

↑ Índex de la unitat

Sempre que sigui possible, el trasllat d'una persona accidentada l'han de fer els serveis d'emergència, que disposen dels recursos i dels mitjans adequats per fer-ho amb seguretat.

En general, no s'ha de mobilitzar una persona accidentada, especialment si se sospita que hi ha lesions a la columna vertebral o al cap o fractures greus, llevat que existeixi un perill imminent (per exemple, un incendi, un risc d'explosió o un altre perill greu).

Si és imprescindible moure-la, cal fer-ho amb la màxima cura possible, evitar moviments bruscos i mantenir alineats el cap, el coll i el tronc.

Quan sigui necessari el trasllat a un centre sanitari, cal seguir les indicacions dels serveis d'emergència i utilitzar els mitjans més adequats segons l'estat de la persona accidentada.

↑ Índex de la unitat

← Unitat 23 | Bloc 5 → | Inici del curs →