Prevenció de riscos laborals

• 28.1 Definició i pla de prevenció
• 28.2 L'avaluació de riscos
• 28.3 L'anàlisi d'accidents i l'arbre de causes

Tot aspecte relacionat amb l'acció preventiva ha d'estar planificat, per això sempre parlem de la necessitat d'un pla de prevenció que reculli les intervencions planificades i que indiqui què és el que cal fer, qui ho ha de fer i en quin moment s'ha de fer. La persona responsable d'elaborar aquest pla és el mateix empresari o empresària, però en l'elaboració i l'execució del pla pot participar el comitè de seguretat i salut.

El pla de prevenció ha de constar de:

• La definició dels objectius
• La relació de les activitats associades
• El cronograma de l'execució
• La identificació de les persones responsables de cada objectiu i activitat
• La relació dels recursos assignats
• Algun element d'avaluació i de seguiment per a la correcció oportuna durant el termini d'execució del pla.

↑ Índex de la unitat

És una part fonamental de l'acció preventiva. Es tracta d'estimar la magnitud dels riscos que no s'han pogut evitar. És una exigència legal de la LPRL i permet determinar el nivell de tolerància i gravetat dels riscos presents, sempre tenint com a referència la normativa específica corresponent.

Del que es tracta és d'analitzar els llocs de treball, i no les persones que els ocupen, tot i que posteriorment aquest factor s'haurà de tenir en compte. Així doncs, s'ha d'obtenir la informació suficient del lloc de treball per determinar les necessitats preventives i les mesures correctores oportunes. Aquestes mesures poden ser de tipologia molt diferent: per exemple, la necessitat de condicionar l'aire, d'obrir una porta d'emergència o fins i tot de formar els treballadors, mesures que hem anat veient al llarg del curs. Una altra tasca és determinar la possibilitat que hi hagi persones especialment sensibles o que necessitin protecció especial (dones embarassades, menors d'edat, etc.).

Hi ha bàsicament dos tipus d'avaluacions de risc. El primer tipus és l'avaluació inicial, prèvia a l'inici de l'activitat laboral. Segons els articles 14-16 de la LPRL ha d'analitzar:

• Les característiques generals del centre de treball
• La presència de contaminants
• Els procediments de treball
• Les característiques organitzatives del treball (torns, nocturnitat, etc.).

L'avaluació s'ha de tornar a fer sempre que hi hagi modificacions, tant si són personals (noves incorporacions) com si són organitzatives, de maquinària o dels materials emprats, i també en el cas que es produeixin danys importants per a la salut en forma d'accidents o de malalties professionals.

Etapes de l'avaluació de riscos

• Identificació dels llocs de treball existents al centre de treball. És, en definitiva, un inventari dels llocs de treball, les tasques i els procediments que es fan i on es fan, i de la maquinària i dels materials que s'utilitzen.
• Anàlisi dels riscos: s'identifiquen tots els riscos presents de manera directa per a cada lloc de treball, per a la qual cosa es consulten els treballadors que fan les diferents tasques.
• Estimació del risc: de cadascun dels riscos detectats es valoren la severitat (gravetat) del dany que es pot produir i la probabilitat que es produeixi (alta, mitjana, baixa). Amb els dos valors determinarem si els riscos són trivials, tolerables, moderats, importants o intolerables.

Taula d'anàlisi de riscos

La conseqüència de l'avaluació és una col·lecció de mesures preventives correctores que han de ser valorades i prioritzades per planificar-les.

↑ Índex de la unitat

Fer el seguiment dels accidents que s'han ocasionat al centre de treball és una altra de les responsabilitats de l'empresari o l'empresària: cal notificar-los, relacionar-los i investigar-los, a més de prendre les mesures oportunes perquè no es tornin a produir.

No hi ha un únic procediment d’anàlisi i d'investigació dels accidents. L'Administració de la Generalitat, en els seus SPP, en proposa un que es basa en l'estudi de la possible multicausalitat d'aquests esdeveniments, que es du a terme a través de la metodologia d'anàlisi d'accidents de l'arbre de causes. Sigui quin sigui el model utilitzat, la finalitat és la mateixa: conèixer amb exactitud i precisió què és el que va passar —causes— i quins fets es van produir —conseqüències—, de manera que s'evidenciïn fàcilment les mesures correctores oportunes.

Una de les principals tècniques de prevenció de riscos és investigar i analitzar accidents i incidents. L’objectiu és conèixer com s’han desenvolupat els fets en sentit cronològic, per esbrinar per què ha succeït, on s’ha produït, quan han ocorregut i qui hi ha intervingut. Amb aquesta informació podrem prevenir situacions i accidents similars, i aportar les correccions oportunes.

Els fets que provoquen l’accident acostumen a ser diversos i complexos, i amb aquest mètode intentem saber quina relació hi ha hagut entre els fets. El que farem és reconstruir el que ha passat, de manera similar a com ho veiem al cinema, des dels moments previs a l’accident, per anar fent una relació dels fets en relació amb el temps i l’espai (lloc). La pregunta que hem de respondre és: què és el que ha passat perquè es produeixi aquest accident? Veurem que la resposta també pot ser complexa, ja que habitualment trobarem diversos motius que han provocat l'accident. Una cosa que no és aquest mètode és un instrument de recerca de “culpables”: l’objectiu sempre serà trobar motius i solucions. Recordem que l’accident és resultat d’un mal funcionament dels mètodes de treball de l’empresa, del qual sempre podrem trobar causes previsibles.

Mètode de treball La construcció de l’arbre de causes es basa en una interpretació lògica dels esdeveniments. Podem identificar-hi tres fases.

Fase 1: recollida de dades

Ho hem de saber tot de l’accident: lloc, moment, persones que hi intervenen (funció, formació, experiència, etc.), característiques de l’entorn, mètodes de treball i protocols de seguretat i avaluació dels riscos. En definitiva, tot el que puguem. L’anàlisi comença per les lesions o l’accident, i s'ha d'anar tan enrere com es pugui i es consideri necessari. És important en aquesta fase que la informació que es reculli sigui de bona qualitat i objectiva, que es prengui al més aviat possible per saber les condicions reals del lloc i que la recullin persones que coneguin el lloc de treball i el seu funcionament. És preferible tenir un mètode de recollida d’informació, llistats, impresos, quadres d’observació, plànols, esquemes, etc.

Fase 2: construcció de l’arbre de causes

En aquesta fase ja tenim un llistat numerat dels fets rellevants. Comencem per l’últim, l’accident pròpiament dit, i anem enllaçant per ordre cronològic les diferents línies dels fets que estan relacionats, fins que arribem a les causes primeres que l’han provocat. Així, a poc a poc anem responent la pregunta sobre el perquè de l’accident. Al final podrem respondre quina va ser l’última causa de l'accident i què va ser necessari perquè es pogués produir. Durant la construcció es poden donar diferents situacions que relacionin els fets, per exemple:

• Encadenament lineal: un fet és conseqüència d’un altre.

• Conjunció: s’han de produir dos fets independents pel que fa a l’hora i el lloc.

• Disjunció: dos o més fets tenen la mateixa causa.

• Successos independents: el fet i la causa de l’accident no tenen relació; p. ex., el mes de l'any en què es produeix.

Fase 3: anàlisi de l’arbre de causes

El que busquem en aquesta darrera fase és aprofundir en les diferents causes que han provocat l’accident. N'hi ha de dos tipus:

Aquestes mesures tenen com a conseqüència una millora general de la prevenció en l'empresa, que repercuteix en totes i cadascuna de les seves activitats i els seus llocs de treball. Les conclusions s’han de traduir en un informe que ha de contenir detallats els objectius de treball, temporalitzats i personalitzats (terminis i responsables de l’execució), de manera que tinguem una relació d’accions concretes, amb les dates per executar-les i les persones encarregades de fer-les.

↑ Índex de la unitat

← Unitat 27 | Bloc 6 → | Inici del curs →