← Unitat 2 |
Inici → |
Unitat 3. Especialitats en la gestió del personal temporal
3.1 Policia local
Els cossos de policia local es regeixen pel TREBEP, segons disposa l'article 3.2, i per la legislació de les comunitats autònomes, excepte en el que estableix la Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat.
Pel que fa a aquest tipus de personal, trobem les especialitats següents:
3.1.1 Selecció
3.1.1.1 Causes que en permeten el nomenament
Les causes que permeten nomenar policies locals interins es disposen a l'article 31 del Decret 233/2002, de 25 de setembre, pel qual s'aprova el Reglament d'accés, promoció i mobilitat de les policies locals (en endavant, RegPol) i a la disposició addicional quarta de la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals de Catalunya (en endavant, LleiPol):
- Per cobrir transitòriament places que han de ser ocupades definitivament per funcionaris de carrera
- Per situacions urgents degudament motivades
- Per ocupar llocs de treball en substitució dels funcionaris que gaudeixin del dret de reserva de plaça i destinació.
- Quan els ajuntaments vegin que augmenta l'afluència de visitants durant l'època turística.
Les tres primeres causes es troben només al Reglament, no pas a la Llei de policies. No obstant això, coincideixen amb les causes generals de temporalitat de la funció pública en normes amb rang de llei (TREBEP i TUFPC). Per la seva part, la quarta causa és específica de la policia local, s'introdueix a la disposició addicional 4a de la LleiPol i es desenvolupa a l'article 32 del RegPol.
3.1.1.2 Sistemes de selecció
Els policies locals interins se seleccionen mitjançant convocatòria pública i pel sistema de concurs oposició, que s'ha de regir per les bases prèviament elaborades i aprovades (art. 35 del RegPol). El contingut que han de tenir les bases de cada convocatòria coincideix substancialment amb el règim general de la funció pública (art. 36 del RegPol).
Com a principal diferència, en el supòsit de nomenaments per augment de l'afluència turística, cal superar un curs de formació a l’Escola de Policia de Catalunya, mentre que en la resta de supòsits es pot incloure la superació d’aquest curs si així ho considera convenient l'ajuntament convocant.
Així mateix, en tots els casos hi ha d’haver, com a mínim, una prova psicotècnica i, per al cas de nomenament de personal interí per a la categoria d’agent, cal incorporar també, com a mínim, una prova física i una revisió mèdica.
L'òrgan competent en matèria de coordinació de policies locals de la Generalitat de Catalunya, amb l’informe previ de la Comissió de Coordinació de les Policies Locals, pot disposar de llistes per oferir als ajuntaments, en situacions urgents degudament motivades, personal per prestar serveis en règim d’interinitat a les policies locals (art. 40 del RegPol). Aquesta determinació no s'ha dut a terme com a mètode recurrent per nomenar policies locals interins a Catalunya.
3.1.2 Condicions de treball i exclusions funcionals
L'article 34.1 del RegPol disposa que als policies locals interins s'aplica per analogia el règim estatutari propi dels funcionaris de carrera dels cossos esmentats, llevat del dret a la carrera i a la permanència en el lloc de treball.
A tall d'exemple, el RegPol manté que no poden gaudir de les llicències per fer estudis relacionats amb el lloc de treball ni de les llicències per assumptes propis, la qual cosa cal considerar inaplicable d'acord amb la jurisprudència del TS i les modificacions del TUFPC.
Exclusions funcionals: D'altra banda, els policies locals interins no poden dur armes de foc ni exercir les funcions següents:
- protegir autoritats
- ordenar i senyalitzar el trànsit
- instruir atestats per accidents de circulació esdevinguts dins el nucli urbà
- exercir de policia judicial i dur a terme les actuacions destinades a garantir la seguretat viària al municipi.
Aquestes exclusions funcionals han determinat que la STSJ de Catalunya de 9 de febrer de 2022, recurs 1337/2020, conclogués que s'ajusta a dret que les retribucions dels policies locals interins siguin inferiors a les percebudes pels interins de carrera.
3.1.3 Finalització de la relació de serveis
El personal interí de les policies locals cessa en la seva relació amb l'entitat local (art. 33 del RegPol):
- En prendre possessió com a funcionaris de carrera els aspirants aprovats en la convocatòria en què es van incloure les places ocupades per personal interí.
- En incorporar-se al lloc de treball els funcionaris de carrera que estiguin en situació administrativa amb dret a la reserva dels llocs de treball.
- Quan no calguin els seus serveis.
- Per haver transcorregut el període per al qual va ser nomenat.
- Per renúncia de la persona interessada.
- Per aplicació de la sanció de suspensió de funcions per falta qualificada de greu o molt greu o per la separació del servei, acreditada mitjançant la instrucció d’expedient disciplinari conforme al que disposa la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals.
3.1.4 Estabilització de policies locals interins
La Nota informativa sobre l'aplicació dels processos d’estabilització, establerts a la Llei 20/2021, del 28 de desembre, de reducció de la temporalitat en l’ocupació pública, a les policies locals de Catalunya, de 22 de març de 2022, de la Direcció General de Coordinació de les Policies Locals, ha indicat un seguit de criteris sobre l'aplicació de la Llei 20/2021 a les policies locals de Catalunya.
3.2 Personal amb habilitació de caràcter nacional
És personal funcionari amb habilitació de caràcter nacional el que desenvolupa les funcions a què es refereix l'article 92 bis de la LRBRL, en les subescales de:
- secretaria-intervenció
- secretaria
- i intervenció-tresoreria.
Com a la resta de l'ocupació pública, també es pot nomenar personal temporal per dur a terme aquestes funcions. Així mateix, el TREBEP els és de plena aplicació segons disposen els articles 2 i 3.
El règim jurídic de'aquests funcionaris es desenvolupa al Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d'Administració local amb habilitació de caràcter nacional.
3.2.1 Fórmules extraordinàries de provisió i nomenaments interins
Pel que fa a les possibilitats de nomenar personal fora de la provisió ordinària, l'article 48 regula les formes de cobertura provisional de llocs de treball reservats a aquest tipus de funcionaris i n'estableix una prelació, incloent-hi la possibilitat d'interinatges. El règim jurídic de cada figura es detalla als articles 49-53.
- Nomenaments provisionals. Són els que efectuen les comunitats autònomes, els quals recauen sobre funcionaris d'Administració local amb habilitació de caràcter nacional per als llocs vacants que es reserven a aquests. Per tant, no es tracta de personal temporal en tant que correspon a un funcionari de carrera, si bé amb una fórmula temporal de cobertura d'un lloc.
- Comissions de serveis. Quan no sigui possible efectuar un nomenament provisional, les comunitats autònomes poden concedir comissions de serveis a funcionaris d'Administració local amb habilitació de caràcter nacional, de la mateixa subescala o de diferent, destinats al seu propi territori, per prestar serveis dintre d'aquest a llocs reservats a les entitats locals durant el termini màxim d'un any, prorrogable per un altre. Com en el cas anterior, no es tracta de personal temporal.
- Acumulacions. Si no es pot efectuar una comissió de serveis, les comunitats autònomes poden autoritzar els funcionaris d'Administració local amb habilitació de caràcter nacional que ocupin un lloc de treball reservat a aquests a desenvolupar en una altra entitat local les funcions reservades a aquesta o una altra subescala o categoria. En recaure en funcionaris de carrera, tampoc no és personal temporal.
- Nomenaments accidentals. Les corporacions locals, en cas que no s'hagi pogut nomenar cap funcionari pels procediments anteriors, poden sol·licitar a les comunitats autònomes el nomenament, amb caràcter accidental, d'un dels seus funcionaris amb la preparació tècnica adequada i, sempre que es pugui, que pertanyi al subgrup A1 o tingui una titulació universitària. A les corporacions locals de més de 5.000 habitants, en tot cas, ha de ser un funcionari de carrera que pertanyi al subgrup A1. No es tracta de personal temporal.
- Nomenaments interins. Es poden dur a terme quan no s'hagi pogut recórrer a cap dels mètodes anteriors. En aquest cas les corporacions locals poden proposar a la comunitat autònoma, pel que fa als principis d'igualtat, mèrit, capacitat i publicitat, el nomenament d'un funcionari interí, que ha d'estar en possessió de la titulació exigida per a l'accés al subgrup A1.
- Comissions circumstancials. Per a casos excepcionals d'absència, malaltia o abstenció legal o reglamentària de funcionari d'Administració local amb habilitació de caràcter nacional en municipis de menys de 1.000 habitants, a petició de la corporació interessada. En aquest supòsit, l'administració o corporació local que atengui els serveis d'assistència pot comissionar un funcionari d'Administració local amb habilitació de caràcter nacional per dur a terme comeses especials de caràcter circumstancial, pel temps imprescindible.
↑ 3.2 Personal amb habilitació de caràcter nacional ↑ Índex de la unitat 3
3.2.2 Selecció de personal interí
En cas de complir els requisits per efectuar nomenaments interins, i pel que fa als principis d'accés, el procediment de selecció el pot efectuar la mateixa corporació local. O bé, segons disposa l'article 52.2 del Reial decret 128/2018:
A Catalunya, la Generalitat ha dut a terme processos de selecció de personal temporal per a l'ocupació de llocs de treball de funcionaris d'Administració local amb habilitació de caràcter nacional. Podeu consultar els diferents processos efectuats.
Així mateix, també s'integren a les diferents borses per a la cobertura interina d'aquests llocs reservats als candidats que han aprovat algun dels exercicis de les proves selectives per a l'ingrés en les tres subescales, derivades de l'oferta d'ocupació pública de 2019 (estatal), i que han manifestat la seva voluntat de formar part de les relacions de candidats de Catalunya. Aquesta determinació s'ha instrumentat mitjançant la Resolució de la Direcció General d'Administració Local de 8 de novembre de 2022.
↑ 3.2 Personal amb habilitació de caràcter nacional ↑ Índex de la unitat 3
3.2.3 Cessament
L'article 54 del Reial decret 128/2018 disposa que el cessament es produeix per la provisió del lloc de manera definitiva, la reincorporació del titular o el nomenament provisional, en comissió de serveis o acumulació, en cas que el lloc estigui ocupat per un funcionari o funcionària interí o accidental.
↑ 3.2 Personal amb habilitació de caràcter nacional ↑ Índex de la unitat 3
3.2.4 Estabilització
El Reial decret 408/2022, de 24 de maig, pel qual s'aprova l'oferta d'ocupació pública per a l'estabilització d'ocupació temporal a l'Administració general de l'Estat corresponent a la Llei 20/2021, de 28 de desembre, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l'ocupació pública, ha inclòs 807 places de les escales de funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, per bé que hi ha dubtes que amb aquesta regulació s'hi puguin incloure.
↑ 3.2 Personal amb habilitació de caràcter nacional ↑ Índex de la unitat 3
3.3 Personal eventual
3.3.1 Característiques principals
El personal eventual és aquell que, en virtut d'un nomenament i amb caràcter no permanent, únicament duu a terme funcions expressament qualificades de confiança o assessorament especial, i se'l retribueix amb càrrec als crèdits pressupostaris consignats per a aquesta finalitat (art. 12 del TREBEP). Es tracta de personal temporal en tant que no es vincula de manera fixa o permanent amb la seva administració ocupadora i els és aplicable la Directiva 1999/70/CE.
El TREBEP indica que el nomenament i el cessament són lliures. El cessament té lloc, en tot cas, quan es produeixi el de l'autoritat a la qual es presti la funció de confiança o assessorament. La condició d'eventual no pot constituir mèrit per a l'accés a la funció pública o per a la promoció interna.
3.3.2 Personal eventual a les entitats locals
L'article 104 de la LRBRL disposa que el ple de cada corporació ha de determinar el nombre de personal eventual, les característiques i les retribucions a l'inici del mandat. Aquestes determinacions únicament es poden modificar amb motiu de l'aprovació dels pressupostos anuals. El nomenament i cessament corresponen a l'alcalde o alcaldessa o al president o presidenta de l'entitat local. Cessen automàticament en tot cas quan es produeixi el cessament o expiri el mandat de l'autoritat a la qual prestin la seva funció de confiança o assessorament. Els nomenaments, el règim retributiu i la dedicació s'han de publicar al BOP. D'altra banda, l'article 104 bis de la LRBRL limita el nombre de personal eventual a les entitats locals, d'acord amb els trams de població que s'hi especifiquen.
3.3.3 Condicions de treball
Al personal eventual s'aplica, en allò que sigui adequat a la naturalesa de la seva condició, el règim general del personal funcionari de carrera. Es tracta d'una formulació molt àmplia que ha de comportar un examen de cada condició. La STJUE de 9 de juliol de 2015, assumpte C-177/14, va concloure que cal aplicar-li la Directiva 1999/70/CE.
Respecte d'algunes de les qüestions tractades pels tribunals, podem citar-ne les següents:
- Poden tenir dret a la percepció dels triennis, sempre considerant les circumstàncies específiques del supòsit de què es tracti. STJUE assumpte C-177/14 i Consulta 2021/15/01 del Boletín de consultas en materia de recursos humanos (BODECO).
- No tenen dret a indemnització en ser cessats. STS de 29 d'octubre de 2019, recurs 326/2017.
3.4 Empreses de treball temporal i serveis públics d’ocupació
A l'hora de seleccionar personal temporal es pot plantejar el dubte de si és legal (i adequat des del punt de vista de la gestió) l'ús d'organitzacions externes especialitzades. Es tractaria d'empreses de treball temporal (ETT) i serveis públics d'ocupació.
3.4.1 Empreses de treball temporal
Són empreses de treball temporal (ETT) les empreses l'activitat fonamental de les quals consisteix a posar a disposició d'una altra empresa usuària, amb caràcter temporal, treballadors contractats per aquesta.
La Llei 35/2010, de 17 de setembre, de mesures urgents per a la reforma del mercat de treball, va liberalitzar el sector de les ETT. Es van eliminar totes les restriccions que tenien les administracions públiques per poder contractar-les (amb anterioritat, només es podia per a feines concretes, com ara l'elaboració d’enquestes o la presa de dades).
Posteriorment, es va habilitar les ETT perquè poguessin actuar com a agències de col·locació mitjançant el Reial decret llei 3/2012, de 10 de febrer, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral. Les agències de col·locació ja no tenien obligatòriament absència d’ànim de lucre a partir del Reial decret llei 10/2010, de 16 de juny, de mesures urgents per a la reforma del mercat de treball.
Així les coses, les administracions públiques poden contractar ETT amb la finalitat que seleccionin personal per ser cedit a l'Administració. Ara bé, de l'anàlisi de la Llei 14/1994, d'1 de juny, per la qual es regulen les empreses de treball temporal, de les capacitats de selecció de personal temporal mateix, dels perfils requerits i altres aspectes organitzatius, cal rumiar si es tracta d'una via adequada per la qual personal temporal presti serveis a les nostres organitzacions:
- L'article 11 determina que els treballadors contractats per ser cedits a empreses usuàries tenen dret durant els períodes de prestació de serveis a l'aplicació de les condicions essencials de treball i ocupació que els correspondrien si els hagués contractat directament l'empresa usuària per ocupar el mateix lloc. Es consideren "condicions essencials de treball i ocupació" les referides a la remuneració, la durada de la jornada, les hores extraordinàries, els períodes de descans, el treball nocturn, les vacances i els dies festius.
- Les ETT tenen dret a la corresponent contraprestació per la seva activitat quan les contracten.
Per aquests motius, i en aplicació dels principis de l'actuació administrativa de l'article 3 de la Llei 40/2015, la seva contractació s'ha de produir en situacions molt concretes, com per exemple en esgotar borses de personal que ha de cobrir llocs de treball de manera urgent, quan hi ha poca capacitat tècnica en la selecció de personal o dificultats per captar perfils específics. Tanmateix, una bona planificació i detecció de les millors pràctiques podria encara limitar més recórrer a les ETT, com per exemple una anàlisi i millora posterior dels processos de selecció de personal temporal, o bé que la selecció l'efectuessin òrgans supramunicipals o altres instàncies públiques.
Aquí teniu un exemple de justificació de per què un ajuntament recorre a una ETT.
↑ 3.4 Empreses de treball temporal i serveis públics d’ocupació ↑ Índex de la unitat 3
3.4.2 Serveis públics d'ocupació
L'article 5 del Reial decret legislatiu 3/2015, de 23 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei d'ocupació, disposa que la intermediació laboral és un dels instruments de la política d'ocupació. Així mateix, una de les finalitats del Sistema Nacional d'Ocupació és oferir un servei d'ocupació públic i gratuït a treballadors i empresaris, capaç de captar les ofertes d'ocupació del mercat de treball, sobre la base d'una atenció eficaç i de qualitat amb vistes a incrementar-ne progressivament les taxes d'intermediació laboral.
D'altra banda, la Llei 13/2015, del 9 de juliol, d'ordenació del sistema d'ocupació i del Servei Públic d'Ocupació de Catalunya, disposa, entre les competències del SOC, la intermediació laboral i l'ajut per disposar dels perfils professionals requerits.
Algunes de les consideracions efectuades sobre la conveniència d'acudir al SOC són comunes a les de les ETT i cal que s'estudiïn detingudament en cada cas: capacitat tècnica de selecció de l'entitat local, aspectes organitzatius, dificultats per captar determinats perfils, alternatives en òrgans de selecció supramunicipals, etc.
↑ 3.4 Empreses de treball temporal i serveis públics d’ocupació
↑ Índex de la unitat 3
3.5 Aspectes bàsics de la Seguretat Social: cotització
El personal al servei de les entitats locals s'integra en el règim general de la Seguretat Social, en el cas del personal funcionari des del Reial decret 480/1993, de 2 d'abril, pel qual s'integra en el règim general de la Seguretat Social el règim especial de la Seguretat Social dels funcionaris de l'Administració local. Els aspectes bàsics de la Seguretat Social en relació amb el personal temporal són els següents:
- A diferència del personal funcionari de carrera, els funcionaris interins cotitzen per atur (art. 264.1.d de la LGSS). El personal laboral, sigui fix, indefinit o temporal, cotitza per atur (art. 264.1.a de la LGSS).
- El personal funcionari, de carrera o interí, no cotitza pel Fons de Garantia Salarial (FOGASA) (art. 33 de l'ET), mentre que el personal laboral sí.
- Els contractes i nomenaments de durada inferior a 30 dies tenen una cotització addicional en el moment que finalitzen, el qual s'ha de calcular multiplicant per tres la quota resultant d'aplicar a la base mínima diària de cotització del grup 8 del règim general de la Seguretat Social per a contingències comunes, el tipus general de cotització a càrrec de l'empresa per a la cobertura de les contingències comunes. No s'aplica als contractes ni als nomenaments per substitució (art. 151 de la LGSS).
- Pel que fa a la resta de conceptes pels quals es cotitza (contingències comunes, contingències professionals i formació professional), no hi ha diferències.
- En els contractes formatius de l'article 11 de l'ET, l'acció protectora de la Seguretat Social comprèn totes les contingències protegibles i les prestacions, incloent-hi l'atur i la cobertura del FOGASA.
↑ 3.5 Aspectes bàsics de la Seguretat Social: cotització ↑ Índex de la unitat 3
3.6 Transparència i personal temporal
Les lleis de transparència, tant l'estatal com l'autonòmica, pivoten al voltant de la publicitat activa i el dret d'accés a la informació pública. Pel que fa al primer aspecte, la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i el Decret 8/2021, obliguen a publicar al portal de transparència informació relacionada amb el personal temporal:
- La relació de llocs de treball del personal funcionari, laboral i eventual, i la plantilla i la relació de contractes temporals i d’interinatges no vinculats a cap lloc de treball de la relació de llocs (art. 9.1.d de la LTAIPBG). L'article 20.3 del Decret 8/2021 determina que les administracions locals, addicionalment, han de publicar la plantilla de personal amb la relació detallada de cossos, escales, subescales, classes i categories de les places en les quals s'integren el personal funcionari, el personal laboral i el personal eventual, i n'han d'indicar la denominació, el nombre de places, el nombre de les que estan vacants i el grup al qual pertanyen, d'acord amb la titulació exigida per ingressar i de conformitat amb la normativa vigent en matèria de funció pública.
- Les convocatòries i els resultats dels processos selectius de provisió i promoció del personal (art. 9.1.e de la LTAIPBG). L'article 21.1 del Decret 8/2021 concreta que s'han de publicar els procediments de selecció de personal interí o laboral temporal, incloent-hi les borses d'interins i les ofertes de contractes en pràctiques. Les dades a publicar han de fer referència, com a mínim, a l'anunci de la convocatòria, a les bases, als anuncis oficials, al nom i cognoms i als quatre números del document nacional d'identitat o document equivalent de les persones admeses en cada prova o exercici del procés i de la persona finalment seleccionada, d'acord amb els criteris establerts en matèria de protecció de dades.
- Els convenis, els acords i els pactes de naturalesa funcionarial, laboral i sindical (art. 9.1.i de la LTAIPBG).
↑ 3.6 Transparència i personal temporal
↑ Índex de la unitat 3