Una de les qüestions més rellevants en el règim jurídic del procediment administratiu que regula la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú (LPACAP), és la relativa a l’accés multicanal de les persones en les relacions amb les administracions públiques. Les determinacions de la LPACAP sobre l’accés dels ciutadans a l’administració són desenvolupades pel Reial decret 203/2021, de 30 de març, pel qual s’aprova el Reglament d’actuació i funcionament del sector públic per mitjans electrònics.

Fins al primer termini d’entrada en vigor de la LPACAP, han coexistit dos règims jurídics del procediment administratiu: el que regula la Llei 30/1992 i el que regula la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics. La Llei 11/2007 va ser la primera llei a establir un règim jurídic particular en els procediments administratius tramitats per mitjans electrònic: reconeixia als ciutadans el dret subjectiu a la tramitació electrònica i regulava el règim jurídic del procediment administratiu quan aquest es tramitava mitjançant el canal electrònic.

La LPACAP ha derogat la Llei 11/2007, elimina aquesta duplicitat i estableix, per tant, un marc normatiu del procediment administratiu comú que inclou els drets i les obligacions de les persones i les administracions públiques en tots els aspectes de la tramitació presencial i electrònica.

En aquest àmbit, entre els aspectes més nous de la LPACAP trobem, d'una banda, la regulació d’aquests nous drets i obligacions vinculats al procediment administratiu electrònic o digital i, de l’altra, la regulació de les plataformes i els serveis que han de permetre l’accés dels ciutadans per mitjans electrònic i, en tot cas, l’accés dels ciutadans a la tramitació electrònica. Cal recordar que la tramitació del procediment administratiu s'ha d'efectuar íntegrament per mitjans electrònics i, per tant, aquestes plataformes i serveis han de garantir aquesta forma única de tramitació, i s'impedeix, com exemple, l’entrada de documents en format paper.

Les plataformes i els serveis establerts per la LPACAP per garantir l’accés de les persones a l’Administració són: la seu electrònica, el punt d’accés general electrònic, el registre electrònic i la xarxa d’oficines d’assistència en matèria de registre. Aquestes tres estructures bàsiques esdevenen elements essencials per garantir els drets de les persones en el procediment administratiu.

El marc normatiu general relatiu a l’accés de les persones en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat, és regulat, d'una banda, per la Llei 29/2010, del 3 d'agost, de l'ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya i, de l’altra, pel Decret 76/2020, de 4 d’agost, d’Administració digital, que desenvolupa els preceptes de la LPACAP en relació amb les particularitats del procediment administratiu a la Generalitat de Catalunya, concretament, en relació amb la creació del punt d’accés general electrònic, el registre electrònic, la Seu electrònica i altres aspectes relatius a l’atenció ciutadana.

<<Sumari|☝

Els drets i les garanties de les persones en les seves relacions amb les administracions en relació amb el canal electrònic de comunicació, estan regulades amb caràcter general per l’article 13 de la LPACAP, respecte als drets de les persones en les seves relacions amb les administracions públiques i, específicament, pel que fa als drets de les persones interessades en el procediment administratiu, per l’article 53 de la LPACAP. Aquests preceptes tenen en comú la regulació de les particularitats de l’accés electrònic de les persones a la tramitació del procediment, tant de les persones interessades que han triat aquest canal com de les persones que han triat el canal presencial per a les seves relacions amb l’Administració.

1) Drets de les persones en les seves relacions amb les administracions públiques

a) Garantia i dret en l’assistència en l’ús de mitjans electrònics (art. 12 i 13.b de la LPACAP).

Les administracions públiques han de garantir que les persones interessades es puguin relacionar a través dels mitjans electrònics, per la qual cosa han de posar a la seva disposició els canals d’accés, els sistemes i les aplicacions que siguin necessaris per complir aquesta garantia.

El dret d’assistència té, però, un supòsit d’excepció, la dels col·lectius obligats establerts en l’article 14.2 i 14.3, que queden expressament exclosos del dret d’assistència.

L’article 12 estableix una sèrie d’elements necessaris per garantir aquesta assistència:

• L’assistència a les persones interessades en la identificació i la signatura electrònica, la presentació de sol·licituds mitjançant el registre electrònic i l'obtenció de còpies autèntiques (art. 12.2).
• Garantir la signatura electrònica mitjançant funcionari habilitat, quan la persona interessada no disposi dels mitjans d’identificació i signatura electrònics necessaris (art. 12.2). Aquest dret és desenvolupat en l’article 30 del Reial decret 203/2021.

b) Dret a comunicar-se a través del punt d’accés general electrònic de l’Administració (art. 13).

Aquest punt serà objecte de desenvolupament en els epígrafs següents.

c) Dret a obtenir i utilitzar els mitjans d’identificació i signatura electrònica (art. 13.g).

Des de l’entrada en vigor de la Llei 11/2007, les diferents administracions han desplegat diversos serveis d’identificació i signatura electrònica, que han posat a disposició de la ciutadania per a les seves relacions amb les diferents administracions. En l’àmbit de l’Administració general de l’Estat, cal destacar el DNI electrònic, i, en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat, l'idCAT Mòbil, que a Catalunya és un dels serveis d’identificació i signatura més emprats per les persones per fer tramitacions.

d) Dret a relacionar-se amb l’Administració per mitjans electrònics (art. 14)

L’article 14 estableix que únicament les persones físiques tenen dret a triar en tot moment si es comuniquen amb les administracions públiques per exercir els seus drets i obligacions a través de mitjans electrònics o no, llevat que estiguin obligades a relacionar-se a través de mitjans electrònics amb les administracions públiques (art. 14.1). Per tant, es reserva aquest dret a les persones físiques i s’estableix un llistat de subjectes que queden obligats a relacionar-se ex lege per mitjans electrònics (art. 14.2). Aquests col·lectius són:

• Les persones jurídiques.
• Les entitats sense personalitat jurídica.
• Les persones que exerceixin una activitat professional per a la qual es requereixi la col·legiació obligatòria, per als tràmits i les actuacions que portin a terme amb les administracions públiques en l'exercici de l’activitat professional.
• Les persones que representen persones interessades obligades al canal electrònic.
• Els empleats de les administracions públiques per als tràmits i les actuacions que efectuïn amb elles per raó de la seva condició d’empleat públic, tal com es determini reglamentàriament.

D’altra banda, l’article 14.3 disposa que, per a alguns col·lectius de persones físiques, les administracions puguin establir l’obligació de relacionar-se amb elles a través de mitjans electrònics per a determinats procediments. Per aquesta excepció al dret de triar canal establert en l’article 14.1 es requereix el desplegament reglamentari i en tot cas la justificació o l’acreditació que, per raó de la seva capacitat econòmica, tècnica, dedicació professional o altres motius, disposen de mitjans electrònics necessaris o hi tenen accés.

En l’àmbit de l’Administració de la Generalitat, el que disposa l’article 14.3 ha estat desenvolupat mitjançant el Decret 76/2020, de 4 d’agost, d’Administració digital, que estableix l’obligació de determinats col·lectius de persones físiques de relacionar-se per mitjans electrònics. Aquesta regulació, establerta en l’article 73.1, 73.2 i 73.3 del Decret, determina que són col·lectius obligats a la relació electrònica:

Pel que fa al canvi de canal de comunicació, les persones interessades poden comunicar un canvi de canal en qualsevol moment del procediment. El procediment per dur a terme aquest canvi s’estableix en l’article 3.2 del Reial decret 203/2021, que determina que quan les persones no obligades a relacionar-se per mitjans electrònics comuniquen la voluntat de fer-ho després de l'inici del procediment, ho hauran de comunicar a l'òrgan competent, i la comunicació produirà efecte a partir del cinquè dia hàbil des que aquest òrgan en tingui constància.

2) Drets de les persones interessades en el procediment administratiu

a) Dret a conèixer, en qualsevol moment, l’estat de la tramitació dels procediments en què tinguin la condició de persones interessades i dret a accedir i obtenir una còpia dels documents que contenen els procediments esmentats.

Aquest dret regula les particularitats d’accés a la informació i els documents per a les persones que es relacionin amb les administracions públiques a través de mitjans electrònics, atès que l’exercici d’aquest dret es fa mitjançant els canals d’accés electrònic establerts a aquest efecte, com són el punt d’accés general electrònic o la seu electrònica que es determini, per consultar la informació, o per facilitar còpies dels documents que contenen els procediments mitjançant la posada a disposició de les còpies, fet que dona per completada l’obligació de l’Administració respecte a aquest tràmit.

b) Dret a no presentar documents originals, llevat de les excepcions establertes per la normativa aplicable.

c) Dret a no presentar dades i documents que ja estiguin en poder de les administracions públiques o que hagin estat elaborats per aquestes.

El desenvolupament d’aquests dos últims drets es concreta en l’article 28 de la LPACAP, que estableix el que han de ser les plataformes o els sistemes d’intercanvi d’informació i la manera que les administracions han de recollir i verificar la informació o documentació aportada.

<<Sumari|☝

Els canals d’assistència per accedir als serveis electrònics de l’Administració es concreten en l’article 4 del Decret 203/2021, que disposa que les administracions públiques, per facilitar l’accés de les persones interessades als serveis electrònics, han de prestar aquesta assistència pels canals següents:

• Presencial, a les oficines d'assistència que es determinin.
• Portals d'internet i seus electròniques.
• Xarxes socials.
• Telèfon.
• Adreça electrònica.
• Qualsevol altre canal que es pugui establir d'acord amb l'article 12 LPACAP.

En aquest mateix sentit, en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat, el Decret 76/2020 estableix en l’article 36.1 que es posa a l'abast de la ciutadania l'accés omnicanal (presencial, telefònic i digital), amb l'objectiu de facilitar-los l'exercici dels seus drets i el compliment de les seves obligacions en les relacions amb l'Administració de la Generalitat.

<<Sumari|☝

L’atenció ciutadana presencial, en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat, es regula en el Decret 76/2020, d'Administració digital, que estableix que l’atenció ciutadana presencial es fonamenta en un sistema de relació i de comunicació amb les persones integral, corporatiu i multidepartamental.

L’eix vertebral d’aquesta estructura organitzativa és l’anomenada "xarxa de suport a l’Administració digital". Dins la xarxa de suport trobem les oficines d’atenció presencial, que assisteixen les persones en l’accés electrònic als procediments i tràmits administratius. S'inclouen també en aquesta xarxa les oficines de gestió empresarial, que presten serveis de la Finestreta Única Empresarial, d'acord amb la seva regulació específica (art. 38).

El Decret 76/2020 estableix la tipologia i les funcions de les oficines d'atenció presencial. Respecte a la tipologia d’oficines es regulen:

• Les oficines d’assistència en matèria de registre (OAMR)
• Punts de registre i digitalització.

<<Sumari|☝

Les OAMR és un instrument estructural essencial en la tramitació digital dels procediments. Mitjançant les OAMR es garanteixen els drets d’accés i del procediment de les persones en relació amb la comunicació digital, quan les persones interessades trien el canal presencial per relacionar-se amb les administracions o requereixen assistència per a la tramitació digital del procediment.

En relació amb la definició d’aquestes oficines o serveis, la LPACAP no les regula de manera específica i tampoc no les defineix, malgrat que estableix que els registres electrònics de les administracions han d'estar assistits per una xarxa d'oficines denominades "oficines d'assistència en matèria de registre". Tanmateix, al llarg de la LPACAP es determinen funcions o activitats pròpies d’aquestes oficines que han de permetre a les persones interessades de presentar les seves sol·licituds en format paper, i la funció de complir el dret de les persones a ser assistides en la tramitació electrònica quan es relacionen amb les administracions.

En l’àmbit de l’Administració de la Generalitat, les OAMR formen part de la xarxa d’oficines d’atenció presencial. Les seves funcions s’estableixen en l’article 40 del Decret 76/2020:

• Facilitar informació sobre els serveis i tràmits de l'Administració de la Generalitat i d'altres administracions públiques.
• Rebre la presentació de sol·licituds, escrits i comunicacions que les persones interessades adrecin als òrgans de qualsevol Administració, i lliurar el rebut corresponent que acrediti la data i hora d'aquesta presentació.
• Facilitar a les persones interessades el codi d'identificació de l'òrgan, centre o unitat administrativa al qual adrecin les seves sol·licituds, comunicacions i escrits.
• Digitalitzar i expedir còpies autèntiques dels documents presentats presencialment per les persones interessades per incorporar-les a l'expedient administratiu electrònic, d’acord amb el que disposa l’article 48 del Decret 76/2020.
• Trametre les sol·licituds, els escrits i les comunicacions als òrgans competents de l'Administració de la Generalitat i d'altres administracions públiques.
• Atorgar apoderaments apud acta  a qui tingui la condició de persona interessada en un procediment administratiu i hi comparegui personalment.
• Inscriure la representació de les persones que ho sol·licitin en el Registre electrònic de representació de l'Administració de la Generalitat.
• Realitzar notificacions per compareixença espontània de la persona interessada o del seu representant quan s'hi personi i sol·liciti la comunicació i/o la notificació personal en aquest moment.
• Assistir, en l'ús de mitjans electrònics, les persones interessades no obligades a relacionar-se electrònicament que ho sol·licitin, especialment pel que fa a la identificació i signatura electrònica en nom seu i la presentació de sol·licituds a través del Registre electrònic general.
• Posar a disposició de les persones interessades els models de presentació de sol·licituds individuals i els formularis de presentació massiva de sol·licituds.
• Registrar i emetre'n el rebut que acrediti la data i hora de presentació de qualsevol sol·licitud, escrit de queixa i suggeriment de les persones relatius als serveis i tràmits de l'Administració de la Generalitat i trametre'ls a l'òrgan competent de gestionar-los.

Les oficines d’atenció que assumeixen les funcions d'assistència en matèria de registre es publiquen a la Seu electrònica de l’Administració de la Generalitat.

<<Sumari|☝

Els punts de registre i digitalització es configuren com a oficines d’atenció presencial amb funcions operatives més limitades, com ara donar servei a actuacions competencials concretes. Les seves funcions es defineixen en l’article 40.2 del Decret 76/2020:

• Rebre la presentació de sol·licituds, escrits i comunicacions que les persones interessades adrecin als òrgans de qualsevol Administració, i lliurar el rebut corresponent que acrediti la data i hora d'aquesta presentació.
• Facilitar a les persones interessades el codi d'identificació de l'òrgan, centre o unitat administrativa al qual adrecin les seves sol·licituds, comunicacions i escrits.
• Digitalitzar i expedir còpies autèntiques dels documents presentats presencialment per les persones interessades per incorporar-les a l'expedient administratiu electrònic.
• Trametre les sol·licituds, els escrits i les comunicacions als òrgans competents de l'Administració de la Generalitat i d'altres administracions públiques.

<<Sumari|☝

La seu electrònica, tot i ser un dels elements essencials en l’accés de les persones a les administracions en el procediment administratiu, es regula a la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, del Règim Jurídic del Sector Públic (LRJSP). L’article 38 estableix que la seu electrònica és l’adreça electrònica, disponible per als ciutadans a través de xarxes de telecomunicacions, la titularitat de la qual correspon a una administració pública, o bé a un o diversos organismes públics o entitats de dret públic en l’exercici de les seves competències. El Reial decret 203/2021 desenvolupa en els articles 9 i 10 la regulació bàsica de la LRJSP, concretament la creació i la supressió de les seus electròniques i seus associades, i estableix, d'una banda, l'obligació de publicació al butlletí oficial i al punt d’accés general electrònic que correspongui l’acte de creació o supressió d’una seu electrònica o associada i, de l'altra, que l’acte o decisió de creació de la seu ha de determinar com a mínim:

a) L'abast de la seu electrònica o seu electrònica associada.

b) La identificació de l'adreça electrònica de referència de la seu electrònica o seu electrònica associada que es crea, així com de les adreces electròniques de la seu electrònica que des del moment de la creació ja hi estan associades.

c) Identificació del titular.

d) La identificació de l'òrgan(s) responsable(s) de la gestió i dels serveis posats a disposició en aquest(s) òrgan(s).

Així mateix, l'article 11 del Reial decret 203/2021 estableix els continguts mínims tant de les seus electròniques com de les seus associades de les administracions públiques, que es desenvolupen en apartats successius.

En l’àmbit de l’Administració de la Generalitat, la Seu electrònica es va crear amb anterioritat a la LRJSP mitjançant el Decret 232/2013, de 15 d’octubre, pel qual es crea la Seu electrònica, a l’empara de l’article 10 de la Llei 29/2010, del 3 d’agost, d’ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya, que determina que les entitats integrants del sector públic de Catalunya han de difondre per mitjans electrònics la informació relativa als serveis que presten. L’article 11 d’aquesta Llei estableix que, en tot cas, determinats continguts s’han de difondre mitjançant la seu electrònica corresponent. Sota aquesta determinació, es crea la Seu electrònica de l'Administració de la Generalitat.

Pel que fa la definició d’aquest servei, l’article 4.1 del Decret 232/2013 el defineix com l'espai electrònic en el qual estan disponibles, de manera integrada, la informació, els serveis i els tràmits electrònics de l'Administració de la Generalitat, i n’estableix l'adreça electrònica: http://seu.gencat.cat.

En relació amb l’àmbit subjectiu, es configura com la seu única per a tots els òrgans de l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic, definit en l’article 2.1 del Decret 232/2013. També s'estableix la possibilitat que excepcionalment, mitjançant acord de govern, es puguin crear altres seus electròniques derivades o subseus per raons d’autonomia funcional o organitzativa (art. 4.4). Avui disposen de seu electrònica pròpia l’Agència Tributària de Catalunya i l’Administració de Justícia, establert i desenvolupat en els articles 36.3 i 36.4 del Decret 76/2020.

En relació amb les característiques de la Seu, que es determinen en l’article 5 del Decret 232/2013, s’estableix que la Seu ha de garantir:

• La qualitat de la informació que publica i la coherència en la navegació.
• La identificació i la comunicació segures mitjançant els certificats digitals admesos. Així mateix, l’article 38.4 de la LRJSP determina que les seus electròniques han de disposar de sistemes que permetin establir comunicacions segures sempre que siguin necessàries.
• L’aplicació dels principis d’accessibilitat, publicitat oficial, qualitat, seguretat, responsabilitat, disponibilitat, neutralitat, interoperabilitat, proporcionalitat en els mecanismes d’identificació i autenticació, transparència i participació ciutadana, d’acord amb la normativa establerta, i, si escau, d'altres que siguin d’ús generalitzat per la ciutadania. Aquesta mateixa garantia és establerta en l’article 38.3 de la LRJSP, que disposa que cada administració pública ha de determinar les condicions i els instruments de creació de les seus electròniques, d'acord amb els principis de transparència, publicitat, responsabilitat, qualitat, seguretat, disponibilitat, accessibilitat, neutralitat i interoperabilitat.
• La utilització d’estàndards oberts.
• L’accés als tràmits, serveis i informació que l’Administració de la Generalitat ofereix amb suport electrònic.
• La informació sobre els diferents canals d’accés als serveis que l’Administració de la Generalitat posa a disposició de la ciutadania, empreses i entitats.

Una de les qüestions més rellevants als efectes del còmput de termini en el procediment administratiu, es determina en l’article 5 del Decret 232/2013, que estableix que la Seu electrònica es regeix per la data i l’hora oficials a Catalunya. Respecte a aquesta disposició, l’article 49 del Decret 76/2020, de 4 d’agost, d’Administració digital, amplia la regulació del Decret 232/2013 i estableix que:

• La data i l'hora oficials de la Seu electrònica i la informació que hi consta sobre els dies hàbils i inhàbils s'apliquen al Registre general electrònic de l'Administració de la Generalitat.
• La Seu electrònica ha de publicar anualment el calendari dels dies que es consideren inhàbils als efectes que estableix aquest article. Aquest és l'únic calendari de dies inhàbils que s'aplica als efectes del còmput de terminis en el Registre electrònic general.
• L'inici del còmput dels terminis en l’Administració de la Generalitat és determinat per la data i l'hora de presentació al Registre electrònic general de la Seu electrònica de l'Administració de la Generalitat. En cas d'error en la determinació de l'òrgan destinatari del document presentat, l'oficina de registre o l'òrgan receptor l'ha de remetre a l'òrgan competent en el termini màxim de dos dies.

La responsabilitat respecte a la Seu, com s’ha assenyalat, és un aspecte rellevant, atès que pot comportar conseqüències fins i tot disciplinàries al titular de la Seu, pel que fa a la integritat, la veracitat i l'actualització de la informació i als serveis als quals es pugui accedir a través d’aquella. Cal considerar que la Seu ha de garantir a les persones interessades el coneixement íntegre i veraç respecte als serveis i la informació dels tràmits als quals vol accedir; en cas que la informació sigui errònia o estigui desactualitzada, per exemple, que hi hagi un error en la publicació de la data d’una convocatòria de subvencions, es podria valorar les possibles accions o recursos en cas que les persones interessades no hagin pogut accedir als serveis o tràmits. L’article 7 del Decret 232/2013 determina aquestes responsabilitats pel que fa als diferents actors que intervenen en el desenvolupament de la Seu:

a) L’òrgan competent en matèria d’atenció ciutadana és responsable de:

• la gestió, manteniment i supervisió dels continguts comuns de la Seu electrònica;
• la coordinació de la gestió dels continguts propis de cadascun dels ens;
• la verificació que la informació, els serveis i els tràmits que es publiquin a la Seu electrònica, els continguts que es publiquin en el Tauler electrònic o la documentació que es remeti mitjançant el Registre electrònic, compleixen els principis de qualitat, seguretat, disponibilitat, accessibilitat, neutralitat i interoperabilitat;
• l’elaboració de les instruccions i els protocols amb les especificacions tècniques i les guies d’estil que cal aplicar a la publicació d’informacions, serveis i tràmits a la Seu electrònica, a la gestió dels documents que es presenten pel Registre electrònic i als continguts del Tauler electrònic, i
• la generació de les informacions electròniques relacionades amb el funcionament de la Seu, del Tauler electrònic i del Registre electrònic.

b) Els ens de l’Administració de la Generalitat són responsables, en l’àmbit de les seves competències, de:

• la gestió dels continguts i dels serveis que es posin a disposició de la ciutadania, empreses i entitats en la Seu electrònica.

c) L’ens instrumental que dona suport a la Generalitat en matèria de telecomunicacions i tecnologies de la informació és responsable de:

• la provisió i el manteniment de les infraestructures tecnològiques i de telecomunicacions que garanteixin l’accés a la Seu electrònica, al Tauler electrònic i al Registre electrònic, i
• la seguretat en les comunicacions.

<<Sumari|☝

L’article 8 del Decret 232/2013 disposa que la Seu ha de tenir els continguts mínims següents:

• Les dades que identifiquen la Seu electrònica:

Així mateix, l’article 38.6 de la LRJSP estableix que les seus electròniques han d’utilitzar, per identificar-se i garantir una comunicació segura, certificats qualificats d’autenticació de lloc web o mitjà equivalent.

• El text íntegre de les disposicions de creació de la Seu electrònica, del Tauler electrònic i del Registre electrònic, així com dels convenis subscrits amb altres administracions públiques per a la validesa del registre de documents i el text dels acords del Govern de creació, modificació o supressió de seus derivades o subseus, si escau.
• Els drets i les obligacions de la ciutadania quan es relaciona amb l’Administració de la Generalitat de Catalunya per mitjans electrònics.
• La informació necessària per a la correcta utilització de la Seu electrònica que inclou el mapa de la Seu i la relació de sistemes de signatura electrònica o altres sistemes d’identificació admesos o emprats a la Seu.
• L’accés als sistemes que permeten la comprovació de l’autenticitat i la integritat dels documents emesos per l’Administració de la Generalitat de Catalunya i la resta d’ens de l’àmbit d’aplicació de la Seu.
• El sistema de verificació dels certificats de la Seu i dels segells electrònics dels ens de l’àmbit d’aplicació de la Seu.
• Els serveis d’assessorament electrònic o telefònic a les persones usuàries, per a la correcta utilització de la Seu.
• La informació sobre l’organització de l’Administració de la Generalitat, les competències de les entitats que integren el sector públic, les activitats que duen a terme, les autoritats, el personal directiu i el personal a llur servei responsable de la tramitació dels procediments administratius.
• L’accés al catàleg de serveis i tràmits que l’Administració de la Generalitat posa a disposició de la ciutadania, les entitats i les empreses, que ha d’incloure per a cadascun la informació sobre la normativa en vigor aplicable; la informació sobre terminis; el sentit del silenci, si escau; la identificació dels canals d’accés als serveis, amb l’expressió dels telèfons i oficines per mitjà dels quals també s’hi pot accedir; els formularis de sol·licitud -també establert en l’article 46.1 del Decret 76/2020; els fulls de liquidació i la carta de pagament, així com la indicació dels mitjans electrònics i presencials per efectuar-ho.

Aquesta determinació també és recollida en l’article 30.1 del Decret 76/2020.

A més, la Seu ha de recollir la informació següent:

• La relació de dades i documents interoperables en poder de les administracions públiques, que l’Administració pot obtenir per mitjans electrònics garantint mesures de seguretat i que no caldrà que siguin aportats en noves tramitacions. Aquesta determinació és recollida també en l’article 17.2 del Decret 76/2020.
• La data i l’hora oficials de la Seu electrònica, així com la relació de dies declarats inhàbils als efectes del còmput de terminis.
• La informació sobre la protecció de dades personals a la Seu i els formularis per exercir els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició, així com la informació sobre la seva tramitació electrònica.
• L’accés de la ciutadania, empreses i entitats a un espai privat per accedir a l’estat de les tramitacions i als documents que hagin aportat, rebre notificacions i accedir a les resolucions i notificacions, així com modificar el seu perfil. Aquest contingut es recull també en l’apartat de notificacions electròniques, en què es desenvolupa la determinació de l’article 43 de la LPACAP, en relació amb la notificació mitjançant la compareixença a la seu electrònica i la posada a disposició de totes les notificacions que es practiquin en paper a la persona interessada en la seu electrònica.

• L’accés a la Plataforma de Serveis de Contractació Pública que conté els perfils del contractant dels ens de l’àmbit d’aplicació de la Seu.
• Els mitjans disponibles per a la formulació de consultes, queixes i suggeriments. Aquest és també un dels continguts assenyalats en l’article 38.3 de la LRJSP.
• L’accés a la consulta i als serveis del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
• L’accés al Tauler electrònic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.
• L’accés al Registre general electrònic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, també regulat en l’article 44 del Decret 76/2020.
• Qualsevol altra informació que s’hagi de publicar a la Seu, per disposició legal o reglamentària o per decisió de l’òrgan responsable de la gestió i coordinació dels seus continguts, que ha de tenir en compte la freqüència amb què la ciutadania sol·licita tenir-hi accés.

A banda del contingut mínim establert, cal afegir altres continguts que disposa el Decret 76/2020, com són:

• La relació d'oficines d'atenció ciutadana, amb la seva geolocalització (art. 41.2).
• Resolucions per les quals es regulen les actuacions administratives automatitzades (art. 54.2).
• El catàleg de sistemes d’identificació i signatura electrònica admesos per l’Administració de la Generalitat (art. 58).
• El sistema d’accés a la verificació de les còpies autèntiques expedides per òrgans de l’Administració de la Generalitat (art. 61.3).

Una altra de les qüestions rellevants que regula el Decret 232/2013 respecte a la tramitació digital del procediment, és la regulació de la interrupció del funcionament de la Seu. Cal assenyalar que, en cas que la tramitació digital sigui el canal obligat en la relació entre la persona interessada i l’Administració, la interrupció del funcionament de la Seu impossibilita de facto l’accés de les persones interessades als serveis. En aquest supòsit, l’article 11 del Decret 232/2013, estableix que:

• El funcionament de la Seu electrònica només es pot interrompre per motius justificats de caràcter tècnic, operatiu o relatius al seu manteniment, i pel temps mínim possible. La interrupció s’ha d’anunciar a la Seu i al seu tauler amb la màxima antelació possible, i s'ha d'indicar el sistema alternatiu de registre que es pot utilitzar mentre duri la interrupció.
• En el supòsit d’interrupció per circumstàncies accidentals del funcionament de la Seu, i sempre que sigui tècnicament possible, la persona usuària que hi accedeixi ha de visualitzar un missatge en què es comuniqui aquesta circumstància, i cal indicar-li els registres presencials on es pot presentar la documentació alternativament i informar-la dels efectes d’aquesta interrupció del funcionament en el còmput dels terminis. A més, si escau per raó de la matèria, se li ha de proporcionar un accés directe a les subseus electròniques corresponents.
• La Seu ha de facilitar a qui ho sol·liciti l’accés a l’evidència electrònica que justifiqui l’abast temporal de la interrupció del funcionament, als efectes oportuns.

<<Sumari|☝

El Decret 232/2013 crea el Tauler electrònic de l’Administració de la Generalitat com un mitjà electrònic de publicació de la informació d’interès general, les comunicacions i els actes dictats per l’Administració de la Generalitat i la resta d’ens establerts en aquest Decret. El Tauler forma part de la Seu electrònica de la Generalitat.

L’article 13 estableix els continguts del Tauler electrònic:

• Els actes administratius que, d’acord amb la normativa, s’han de publicar en taulers d’anuncis presencials, s’han de publicar també en el Tauler electrònic.
• Amb caràcter complementari i simultani en ambdós mitjans, la publicació al Tauler electrònic dels actes administratius, anuncis, edictes, convenis o qualsevol altre document dels quals una norma exigeixi la publicació al diari oficial ha de tenir, en tot cas, caràcter complementari.
• L’Administració de la Generalitat i els ens establerts en el Decret poden publicar al Tauler els anuncis d’actuacions previstes, avisos, informació sobre textos normatius en procés d’elaboració, projectes que se sotmetin a participació ciutadana, i qualsevol altra informació d’interès general de la seva competència.

En relació amb les característiques del Tauler electrònic, l’article 14 estableix que:

• El Tauler electrònic és únic per a tota l’Administració de la Generalitat de Catalunya, i ha de tenir format digital.
• L’hora oficial del Tauler és la que assenyala la Seu electrònica.
• És accessible de forma gratuïta a través de la Seu electrònica.
• La publicació al Tauler electrònic ha de respectar els principis d’accessibilitat i facilitat d’ús i ha d’utilitzar estàndards oberts i d’ús gratuït, amb una constant adaptació al progrés tecnològic.
• Ha de garantir l’autenticitat i la integritat del contingut de les publicacions al Tauler electrònic mitjançant l’ús dels sistemes de signatura electrònica avançada, també en l’evidència de les publicacions, que ha d’incloure la identificació de l’òrgan o unitat signant i la data i hora.
• A l'efecte d'acreditació posterior de la publicació, cal garantir la generació d’evidències, que permetin la constatació de la data i hora de publicació i la de finalització del termini de publicació al Tauler electrònic dels actes administratius.

Respecte a la competència per ordenar la publicació al tauler, es determina que són competents per ordenar la publicació els òrgans de l’Administració de la Generalitat i dels ens establerts en el Decret, en relació amb la informació de caràcter general i comunicacions públiques i els processos de participació ciutadana de la competència respectiva. Pel que fa a la publicació d’actes administratius, són competents per ordenar-la específicament els òrgans legitimats per a la publicació dels mateixos actes en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya o en els taulers d’anuncis presencials.

<<Sumari|☝

El registre general electrònic es regula amb caràcter bàsic en la LPACAP. L’article 16 defineix el registre electrònic com el servei digital en el qual cal assentar tot document que es presenti o es rebi en qualsevol òrgan administratiu, organisme públic o entitat vinculats o dependents d'aquests, i estableix l’obligació de les administracions públiques de disposar d’aquest servei.

En l’àmbit de l’Administració de la Generalitat, el Decret 76/2020 desplega en els articles 43-50 les disposicions de caràcter bàsic de LPACAP.

L’article 16 de la LPACAP estableix que cada administració ha de disposar d’un registre general electrònic on assentar tot document que es presenti o es rebi en qualsevol òrgan administratiu, organisme públic o entitat vinculats o dependents d’aquests, així com la sortida de documents oficials digitals a altres òrgans o particulars. Cal fer esment que els organismes públics vinculats o dependents de cada administració poden disposar del seu propi registre electrònic, i han de garantir la interoperabilitat i la interconnexió amb el registre electrònic general de l’administració de la qual es depèn. A més, el registre electrònic general de cada administració ha de funcionar com un portal que faciliti l’accés als registres electrònics de cada organisme.

L’article 16 de la LPACAP ha estat desenvolupat en els articles 37 i 39 del Reial decret 203/2021. Aquest desenvolupament reglamentari estableix algunes qüestions ja regulades pel Decret 76/2020, que es detallen a continuació.

En relació amb aquesta definició, el Decret 76/2020 (art. 43) estableix que el Registre és la plataforma habilitada per a la recepció i remissió de sol·licituds, escrits i comunicacions, i deixa constància telemàtica, mitjançant el sistema d'informació, de l'anotació fidedigna del registre d'entrada i sortida de documents de l'Administració de la Generalitat. Així mateix, l’article 44 determina que el Registre electrònic és únic per a tota l’Administració de la Generalitat.

Respecte als assentaments, cal assenyalar que si bé la LPACAP determina que cal assentar tot document d’entrada, els assentaments dels documents de sortida són potestatius, atès que, en cas que la sortida es faci per plataformes de notificació, l’assentament corresponent és la data de posada a disposició del document.

En relació amb l’accés al Registre electrònic, l’article 44 del Decret 76/2020 estableix que el Registre electrònic general es pot consultar a la Seu electrònica de l'Administració de la Generalitat i admet la presentació de sol·licituds, escrits i comunicacions tots els dies de l'any durant les vint-i-quatre hores.

En relació amb el contingut i les garanties de l'assentament, l’article 16 de la LPACAP determina que:

• S’han d’anotar respectant l’ordre temporal de recepció o sortida.
• Han d’indicar:

Per garantir la constància d’aquests elements, l’article 16 de la LPACAP, complementat per l’article 47 del Decret 76/2020, determina l’obligació d’emetre un rebut consistent en una còpia autèntica, que inclou la data i l'hora de presentació, el número d'entrada de registre i l’oficina que ha fet el registre. També ha d’incloure un rebut acreditatiu d'altres documents que, si s'escau, l'acompanyin, per garantir-ne la integritat i no repudi. Per tant, el rebut que emet el registre electrònic esdevé un element probatori que s’eleva a prova de no repudi i, per tant, ni l'administració ni la persona interessada poden negar els fets que hi contenen.

En relació amb el rebut, en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat, l’article 47 del Decret inclou en el document el codi segur de verificació, amb l’objectiu que el document es pugui verificar per mitjans electrònics a la Seu electrònica.

En relació amb els documents que la persona interessada vol aportar en el procés d’entrada, cal considerar que aquests, en cas que el document originari es presenti en format paper, s’han de digitalitzar mitjançant els sistemes habilitats que permetin el canvi de format del document, d’acord amb el que estableix l’article 27.3.b de la LPACAP.

Pel que fa als documents que les persones interessades adrecen als òrgans de les administracions públiques, l’article 16.4 de la LPACAP estableix que es poden presentar:

• Al registre electrònic de l'Administració o organisme a què s'adrecen, així com a la resta de registres electrònics de qualsevol dels subjectes a què es refereix l'article 2.1 de la LPACAP.
• A les oficines de correus.
• A les representacions diplomàtiques o oficines consulars d'Espanya a l'estranger.
• A les oficines d'assistència en matèria de registres.
• En qualsevol altre que estableixin les disposicions vigents.

Per possibilitar aquesta presentació, la LPACAP obliga que els registres electrònics de totes les administracions han de ser plenament interoperables, de manera que se'n garanteixi la compatibilitat informàtica i interconnexió, així com la transmissió telemàtica dels assentaments registrals i dels documents que es presentin en qualsevol dels registres.

<<Sumari|☝

Com s’ha assenyalat en la introducció d’aquest apartat, l’article 13.a de la LPACAP estableix que les persones que tenen la capacitat d’obrar davant les administracions públiques són titulars del dret a comunicar-se a través d’un punt d’accés general electrònic de l’administració. Així mateix, l’article 53.1.a estableix que les persones interessades tenen dret a consultar la informació relativa al seu expedient mitjançant aquest portal. Malgrat el reconeixement d’aquests drets i l’impacte en les garanties de la persona interessada en el procediment administratiu, la LPACAP no defineix ni regula amb precisió aquest portal o servei, i es limita a definir-lo com un portal d’entrada que obligadament han de disposar les administracions públiques.

El punt d’accés general electrònic està intrínsecament vinculat a un altre dels serveis digitals que estableix l’article 39 de la LRJSP, el portal d’internet, que defineix aquest portal com el punt d’accés electrònic la titularitat del qual correspon a una administració pública, organisme públic o entitat de dret públic que permet l’accés a través d’internet a la informació publicada i, si s’escau, a la seu electrònica corresponent. Per tant, es defineix com el punt d’entrada a cada administració on les persones poden comunicar-se o consultar tota la informació dels procediments en què tenen la condició de persona interessada, és a dir, és un portal (una pàgina web) de l’Administració on consten tots els enllaços a les diferents seus electròniques de l’Administració.

El portal d’internet també és regulat en l’article 5 del Reial decret 203/2021, que afegeix a la regulació bàsica que els portals d’internet hauran de disposar de sistemes que permetin l’establiment de les mesures de seguretat que s’adeqüin a l'Esquema Nacional de Seguretat.

Pel que fa al desplegament reglamentari del punt d'accés electrònic, aquest Reial decret determina, en l’article 7, els requeriments següents:

• Els punts d’accés general electrònic han de disposar d’una seu electrònica, a través de la qual poden accedir a altres seus i seus associades de cada administració pública.
• La seu del punt d’accés general pot incloure un espai personalitzat per a l’accés de la persona interessada a la seva informació, el seguiment de tràmits i notificacions i comunicacions.
• El punt d’accés general electrònic de l’Administració general de l'Estat pot interoperar amb els portals webs oficials de la Unió Europea.

En l’àmbit de l’Administració de la Generalitat, el Decret 76/2020 unifica aquests serveis i disposa en l’article 36.5 que la Seu electrònica de l'Administració de la Generalitat de Catalunya també és el punt d'accés general electrònic, d'acord amb la normativa del procediment administratiu comú. Per tant, els drets i les garanties respecte a l’accés dels ciutadans al punt d’accés general electrònic s'han de disposar en la Seu electrònica de l’Administració de la Generalitat.

<<Sumari|☝

Representa és el registre general d’acreditacions de la capacitat de representació, tant legal com voluntària, posat a disposició de les administracions públiques catalanes. És l’eina que permet inscriure presencialment i electrònicament les representacions de ciutadans i empreses per tal que es puguin acreditar en la tramitació electrònica.

Quant a la representació, l’article 5 de la LPACAP disposa que:

• Les persones interessades, excepte en les relacions personalíssimes, poden actuar per mitjà de representant.
• Pot ser representant qualsevol persona amb capacitat d’obrar.
• La representació no necessita ser acreditada excepte per als casos següents: formular sol·licituds; presentar declaracions responsables o comunicacions; interposar recursos; desistir d’accions, i renunciar a drets.
• La representació s’ha d'acreditar per qualsevol mitjà vàlid en dret que en deixi constància fidedigna. S’entén acreditada la representació efectuada mitjançant apoderament apud acta efectuat mitjançant declaració en compareixença personal o electrònica de la persona interessada, o a través de l’acreditació de la seva inscripció al registre electrònic d’apoderaments de l’Administració pública competent.
• La falta d'acreditació de la representació o una acreditació insuficient no impedeix que es doni per realitzat l’acte, sempre que s’aporti l'acreditació o se solucioni el defecte dins del termini de 10 dies o superior que haurà de concedir a aquest efecte l’òrgan administratiu.

L'LPACAP determina que les administracions públiques han de disposar d’un registre electrònic d’apoderaments. L’article 6 estableix que han de disposar de registre electrònic d’apoderaments:

• L'Administració general de l'Estat
• Les comunitats autònomes
• Les entitats locals.

Així mateix, s’estableix el contingut mínim del registre, i s’han d’inscriure, almenys:

• Els apoderaments de caràcter general atorgats apud acta presencialment o electrònicament, per part de qui tingui la condició de persones interessades en el procediment administratiu a favor del representant, per actuar en nom seu davant les administracions públiques.
• La validació del poder.

També regula que el registre en l’àmbit estatal és el Registre electrònic d’apoderaments de l’Administració de l’Estat, també anomenat Apodera. Es disposa també la possibilitat de crear registres particulars on s’inscriguin poders per a tràmits específics.

Respecte a les condicions tècniques que han de complir els registres d’apoderaments, l’article 6.2 de la LPACAP determina que els registres generals de cada administració i els particulars han de ser interoperables entre si. La interoperabilitat garanteix la interconnexió, la compatibilitat informàtica i la transmissió de les sol·licituds, els escrits i les comunicacions que s’hi incorporin. Aquests elements de garantia permeten consultar assentaments des de qualsevol registre. Aquesta obligació d’interoperabilitat també afecta els registres mercantil, de la propietat i dels protocols notarials, que han de ser interoperables amb els registres generals i particulars d’apoderaments.

La LPACAP també regula el contingut mínim dels registres. La informació que hi ha de constar és la següent:

• Nom i cognoms o la denominació o raó social, document nacional d'identitat, número d'identificació fiscal o document equivalent del poderdant.
• Nom i cognoms o la denominació o raó social, document nacional d'identitat, número d'identificació fiscal o document equivalent de l'apoderat.
• Data d'inscripció.
• Període de temps pel qual s'atorga el poder.
• Tipus de poder segons les facultats que atorgui.

Tipologies d’assentaments:

L’article 6.4 de la LPACAP regula també els assentaments que com a mínim s’han d’inscriure:

• Un poder general perquè l'apoderat pugui actuar en nom del poderdant en qualsevol actuació administrativa i davant qualsevol administració.
• Un poder perquè l'apoderat pugui actuar en nom del poderdant en qualsevol actuació administrativa davant una administració o un organisme concret.
• Un poder perquè l'apoderat pugui actuar en nom del poderdant únicament per efectuar determinats tràmits especificats en el poder.

Respecte als models de poders per fer la inscripció, es determina la potestat organitzava de cada administració, per aprovar els seus models. Aquesta determinació s’inclou arran de la Sentència del TC, Ple, Sentència 55/2018 de 24 maig. 2018,Rec. 3628/2016.

L’acreditació de la representació per part de les persones interessades està desenvolupada també en l’article 32 i 34 del Reial decret 203/2021. Aquest desenvolupament, com a novetat, determina els aspectes següents:

També es regula el termini de validesa dels assentaments, i es disposa un termini màxim de 5 anys a comptar des de la data de la inscripció, i es pot, en qualsevol moment posterior a la inscripció, revocar o prorrogar el poder. En aquest últim cas, les pròrrogues no poden tenir un termini més enllà dels 5 anys.

En l’àmbit de l’Administració de la Generalitat, el Decret 76/2020 regula el registre electrònic d’apoderament en els articles 79-82. La regulació estableix disposar d’un registre de representació de l'Administració de la Generalitat en què s'inscriuen les representacions de persones físiques i de persones jurídiques que s'atorguin a persones físiques perquè puguin actuar davant l'Administració de la Generalitat i davant d'altres administracions que s'hagin incorporat al registre.

Així mateix es disposa, d’acord amb la LPACAP, que el Registre electrònic de representació de l'Administració de la Generalitat garanteix la interoperabilitat, la interconnexió, la compatibilitat informàtica i la transmissió telemàtica amb els registres de representació d'altres administracions públiques.

Des del punt de vista organitzatiu, el departament competent en matèria de polítiques digitals és el responsable del desplegament del Registre electrònic de representació, i habilita els ens i organismes de l’Administració de la Generalitat a donar d'alta, modificar i donar de baixa els assentaments en aquest Registre. Així mateix, hom els habilita a crear registres particulars en què s'inscriguin els poders atorgats per efectuar tràmits específics del seu àmbit competencial, que han de garantir sempre la interoperabilitat, la interconnexió, la compatibilitat informàtica i la transmissió telemàtica amb el Registre electrònic de representació de l'Administració de la Generalitat i la resta de registres de representació.

En relació amb l’accés de les persones al sistema de representació digital de l’Administració de la Generalitat, es disposa que el servei és accessible des de la Seu electrònica de l'Administració de la Generalitat, en què s'indiquen els tràmits i les actuacions incorporats al Registre que poden ser objecte d'apoderament, per a l’accés i la realització dels tràmits relatius a la representació al Registre mitjançant els sistemes d'identificació i signatura disponibles a la Seu electrònica.

Respecte a les categories d'apoderaments del Registre, es regulen les mateixes tipologies d’apoderaments establertes en la LPACAP, així com habilitacions per a l'autorització en la realització de determinades transaccions per part de persones físiques o jurídiques, i s’habilita que per mitjà d'una resolució del departament competent en matèria de polítiques digitals es puguin establir altres categories de representació o apoderament, a petició dels ens i organismes de l’Administració de la Generalitat.

Pel que fa a la validesa de la inscripció de representació, es disposa una vigència de cinc anys a comptar des de la data d'inscripció, o en el moment de la revocació o pròrroga quan es faci mitjançant un formulari normalitzat i per compareixença, electrònica o presencial, a les oficines d'atenció ciutadana amb funcions d'assistència en matèria de registre. En aquest cas, el Decret 76/2020 regula que la renúncia de la persona apoderada es comunica al poderdant mitjançant un avís a l'adreça electrònica indicada en el formulari d'inscripció.

Així mateix, per garantir la plena validesa de les inscripcions en els diferents tràmits o procediments, el Decret 76/2020 estableix un mecanisme de revisió de les inscripcions de representació, en el supòsit que la unitat gestora d'un tràmit o procediment valori que la representació inscrita no disposa de la capacitat jurídica necessària per al tràmit pretès. En aquest cas, es pot requerir a la persona interessada la presentació d'informació addicional. Aquesta revisió és rellevant en els supòsits en què la inscripció l’hagi fet una administració diferent a la que es pretén que pugui produir efectes jurídics, amb l’objectiu de garantir la plena validesa de les inscripcions particulars o habilitacions de tràmits, que altres administracions no hagin establert i que no es pugui produir un error o imprecisió en la inscripció.

A l'últim, l’Administració de la Generalitat, mitjançant l'Ordre GRI/79/2015, de 10 d'abril, per la qual es regula el Registre electrònic general de la representació, va crear aquest Registre (Representa). És el registre general d’acreditacions de la capacitat de representació, tant legal com voluntària, posat a disposició de les administracions públiques catalanes. És l’eina que permet inscriure presencialment i electrònicament les representacions de ciutadans i empreses perquè es puguin acreditar en la tramitació electrònica. Aquest servei té com a finalitats:

• Fer efectiu el reconeixement del dret a relacionar-se mitjançant representació.
• Fer efectiu el principi de simplificació.
• Desplegar el principi de cooperació i interoperabilitat de sistemes i serveis.

Respecte a les disposicions d’aquesta Ordre, atès que va ser aprovada amb anterioritat a l’entrada en vigor de la LPACAP, cal considerar la derogació tàcita dels continguts que siguin contraris a la norma bàsica i l’adaptació organitzativa d’acord amb el Decret 76/2020.

<<Sumari|☝|Unitat 2>>