L’exposició de motius de la LPACAP destaca un dels canvis rellevants introduïts en matèria de notificacions electròniques, la notificació electrònica com a sistema de notificació preferent enfront d'altres formes de notificació, i n’estableix els mitjans pels quals es pot dur a terme aquesta actuació. Un dels canvis amb més impacte en la tramitació del procediment administratiu comú és la tramitació de la notificació electrònica amb caràcter general i preferent i, concretament, com a única forma de tramitació amb alguns col·lectius de persones interessades.

En relació amb les notificacions electròniques, la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, determina que les notificacions per mitjans electrònics s’han de practicar mitjançant la compareixença a la seu electrònica de l’administració o organisme actuant, l’adreça electrònica habilitada única o mitjançant tots dos sistemes, segons el que disposi cada administració o organisme. Les determinacions de la LPACAP relatives a les comunicacions i notificacions electròniques estan desenvolupades pel Reial decret 203/2021, de 30 de març, pel qual s’aprova el Reglament d’actuació i funcionament del sector públic per mitjans electrònics.

La Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, ja va establir que les notificacions dels actes administratius s’han d’efectuar per qualsevol mitjà que permeti tenir constància de la recepció per part de la persona interessada, o del representant d’aquesta, i també de la data, la identitat i el contingut de l’acte notificat.

En l’àmbit de l’Administració de la Generalitat, el Decret 76/2020, de 4 d’agost, d’Administració digital, estableix el mecanisme de la compareixença en seu electrònica per reforçar el coneixement i l’ús de les eines i plataformes associades, amb la finalitat de garantir a les persones el mateix tractament en la tramitació de les notificacions realitzades en el si de qualsevol procediment administratiu. A més, des del punt de vista organitzatiu, l’Ordre PDA/21/2019, de 14 de febrer, per la qual es determina el sistema de notificacions electròniques de l'Administració de la Generalitat de Catalunya i del seu sector públic, reforça els elements d’aquest sistema.

<<Sumari|☝

Mitjançant la notificació, es posa en coneixement efectiu de les persones interessades en un procediment administratiu, amb un comunicat formal i personal, el contingut dels actes i les resolucions que s’hi han dictat, i així es garanteix que aquelles puguin exercir, si escau, les accions impugnadores que considerin oportunes en defensa dels seus drets i interessos legítims i obtenir la tutela judicial efectiva que estableix l’article 24 de la Constitució espanyola. Així, la pràctica de la notificació determina l’inici dels terminis per impugnar l’actuació administrativa, ja sigui en via administrativa o jurisdiccional i, per tant, la manca o les irregularitats de la seva pràctica poden arribar a produir indefensió amb transcendència constitucional.

Com s’ha avançat, una de les novetats més importants de la LPACAP és la regulació de les notificacions electròniques i dels elements electrònics de les notificacions en paper. Tot seguit es recullen en forma de resum les condicions i les qüestions generals relatives a les notificacions que es regulen en els articles 40 i 41 de la LPACAP:

1. L’obligació de les administracions de notificar a les persones interessades els actes que puguin afectar els seus drets i interessos (art. 40.1).
2. La necessitat que es practiqui dins del termini de deu dies hàbils des de la data en què l’acte hagi estat dictat (art. 40.2).
3. El seu contingut: el text íntegre de la resolució, amb indicació de si posa fi o no a la via administrativa, l'expressió dels recursos que siguin procedents, si s'escau, en via administrativa i judicial, l'òrgan davant el qual s'hagin de presentar i el termini per interposar-los, sens perjudici que les persones interessades puguin exercir, si s'escau, qualsevol altra actuació que considerin procedent (art. 40.2).
4. Les notificacions que continguin el text íntegre de l'acte i ometin algun dels altres requisits que disposa l'apartat anterior, tenen efecte a partir de la data en què la persona interessada porti a terme actuacions que comportin el coneixement del contingut i l'abast de la resolució o l'acte objecte de la notificació, o interposi qualsevol recurs que sigui procedent (art. 40.3).
5. Els requisits de validesa: a l'efecte d'entendre acomplerta l'obligació de notificar dins del termini màxim de durada dels procediments, n'hi ha prou amb la notificació que contingui, si més no, el text íntegre de la resolució, així com l'intent de notificació degudament acreditat (art. 40.4).
6. Independentment del mitjà utilitzat, les notificacions són vàlides sempre que permetin tenir constància del seu enviament o posada a disposició, de la recepció o l'accés per part de la persona interessada o el seu representant, de les seves dates i hores, del contingut íntegre, i de la identitat fidedigna del remitent i destinatari. L'acreditació de la notificació efectuada s'incorpora a l'expedient (art. 41.1).
7. En els procediments iniciats a sol·licitud de la persona interessada, la notificació s'ha de practicar pel mitjà assenyalat a aquest efecte per aquella. Aquesta notificació ha de ser electrònica en els casos en què hi hagi l'obligació de relacionar-se d'aquesta manera amb l'administració. Quan no sigui possible efectuar la notificació d'acord amb el que s'assenyala a la sol·licitud, s'ha de practicar en qualsevol lloc adequat amb aquesta finalitat, i per qualsevol mitjà que permeti tenir constància de la recepció per part de la persona interessada o el seu representant, així com de la data, la identitat i el contingut de l'acte notificat (art. 41.3).
8. En els procediments iniciats d'ofici, només a l'efecte de la iniciació, les administracions públiques poden sol·licitar, mitjançant una consulta a les bases de dades de l'Institut Nacional d'Estadística, les dades sobre el domicili de la persona interessada recollides al padró municipal, remeses per les entitats locals en aplicació del que disposa la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local (art. 41.4).
9. Quan la persona interessada o el seu representant rebutgi la notificació d'una actuació administrativa, s'ha de fer constar a l'expedient, amb especificació de les circumstàncies de l'intent de notificació i el mitjà, i s'ha de donar per efectuat el tràmit i seguir el procediment, és a dir, equival a la pràctica correcta de la notificació (art. 41.5).
10. Quan es notifiqui una actuació administrativa a la persona interessada per diferents vies, s'ha de prendre com a data de notificació la que s'hagi produït en primer lloc (art. 41.7).

En relació amb el desenvolupament reglamentari d’aquestes determinacions, els articles 42, 43 i 45 del Decret 203/2021 disposen algunes particularitats, concretament, com a novetat, la regulació específica de la notificació mitjançant el doble sistema de posada a disposició i mitjançant l’adreça única habilitada. Així mateix, es determina l’obligació de les persones interessades de comunicar qualsevol canvi amb l’adreça de posada a disposició que hagi comunicat prèviament i és així mateix responsable que disposa d’accés a aquesta adreça.

<<Sumari|☝

En primer lloc, cal tenir en compte la determinació general respecte a la pràctica de la notificació establerta en l’article 41.1 de la LPACAP, que determina que les notificacions s’han de practicar preferentment per mitjans electrònics i, en tot cas, quan la persona interessada estigui obligada a rebre-les per aquesta via. Respecte a aquesta preferència, escau considerar que es refereix al supòsit que, en cas que sigui una opció per a l’Administració la tria de canal, han de fer ús dels mitjans electrònics de manera preferent davant d’altres opcions que es puguin donar. No obstant aquest criteri general, com ja establia la normativa anterior del procediment administratiu, les administracions poden practicar les notificacions per mitjans no electrònics en els supòsits següents, que tenen una gran rellevància en la pràctica de la notificació de les actuacions del procediment administratiu sancionador:

a) Quan la notificació s’efectuï en ocasió de la compareixença espontània de la persona interessada o el seu representant a les oficines d’assistència en matèria de registre, i sol·liciti la comunicació o notificació personal en aquest moment.

b) Quan per assegurar l’eficàcia de l’actuació administrativa sigui necessari practicar la notificació per lliurament directe d’un empleat/ada públic de l’Administració notificadora.

L'article 43 de la LPACAP regula els dos sistemes per practicar les notificacions electròniques:

1. Mitjançant la compareixença a la seu electrònica de l'Administració o l'organisme actuant.
2. Mitjançant l'adreça electrònica habilitada única o mitjançant tots dos sistemes, segons que disposi cada administració o organisme.

En aquest sentit, es deixa sense efecte la possibilitat que regulava la Llei 11/2007, del 22 de juny, d'accés electrònic dels ciutadans als serveis públics, en relació amb la possibilitat que les comunicacions per correu electrònic poguessin ser mitjans de notificació.

Així mateix, es detalla què s'entén per compareixença a la Seu electrònica, que és l'accés de la persona interessada o del seu representant degudament identificat al contingut de la notificació.

En l’àmbit de l’Administració de la Generalitat, l’article 74 del Decret 76/2020 regula el sistema de notificacions electròniques i estableix que és la compareixença de la persona a la Seu electrònica, i reitera, d’acord amb la LPACAP, que la notificació per compareixença consisteix en l'accés de la persona interessada, o del seu representant degudament identificat, al contingut de l'actuació administrativa corresponent, i concreta el servei d’accés per mitjà de la Seu electrònica de l'Administració de la Generalitat de Catalunya o d'altres seus electròniques creades a aquest efecte.

A més, l’article 74.1 disposa que la compareixença a l'espai privat de les persones implica la compareixença a la Seu electrònica als efectes d'accés al contingut de la notificació o de rebuig de la notificació.

Així mateix, es determina que les persones que hagin triat el canal electrònic per comunicar-se amb l'Administració de la Generalitat i els subjectes obligats legalment a ser notificats electrònicament, han d'accedir al seu espai privat per practicar la notificació.

Per tant, a l'efecte d’entendre acomplerta l’obligació de resoldre i notificar, dins el termini màxim establert en l’article 40.4 de la LPACAP, estableix que és suficient l’intent de notificació acreditat en l’expedient, que en les notificacions en paper ha de ser un doble intent, i que en el cas de les notificacions electròniques n’hi ha prou amb la posada a disposició de la notificació (entesa com la resolució a notificar) a la Seu electrònica de l’Administració, tal com disposa l’article 43.3 de la LPACAP.

En aquest sentit, l’article 43.2 LPACAP estableix que les notificacions per mitjans electrònics s'entenen practicades en el moment en què es produeixi l'accés al contingut (veure Sentencia 6/2022 del Jutjat Contenciós Administratiu nº 03 de Barcelona, de 5 de gener de 2022- Procediment Ordinari 502/2019-B), i estableix el següent:

• Quan la notificació per mitjans electrònics sigui de caràcter obligatori, o hagi estat escollida expressament per la persona interessada, s'entén rebutjada quan hagin transcorregut deu dies naturals des de la posada a disposició de la notificació sense que s'accedeixi al contingut.
• S'entén acomplerta l'obligació a què es refereix l'article 40.4 amb la posada a disposició de la notificació a la Seu electrònica de l'Administració en el cas de l’Administració de la Generalitat.

Per tant, d’acord amb aquest article, les notificacions electròniques no poden esdevenir notificacions infructuoses, atès que el rebuig comporta que s’entengui practicada la notificació i, en conseqüència, no li és aplicable l’article 44 de la LPACAP.

Pel que fa a la validesa de les notificacions per mitjans electrònics, cal afegir que, d’acord amb l’article 41.1 de la LPACAP, independentment del mitjà utilitzat, és a dir, de si la persona interessada és o no subjecte obligat o ha triat el canal presencial o en paper per a les seves comunicacions, les notificacions són vàlides sempre que permetin tenir constància de l'enviament o la posada a disposició, de la recepció o l’accés per part de la persona interessada o del seu representant, de les seves dates i hores, del contingut íntegre i de la identitat fidedigna del remitent i el destinatari. Per tant, per tal de garantir la constància en l’expedient de l’acreditació dels requisits de validesa de la notificació electrònica, l’acusament de recepció que emet el sistema de notificació de l’Administració de la Generalitat, eNotum, s’haurà d’incloure a l’expedient, d’acord amb l’article 70.2 de la LPACAP.

En aquest punt, cal dir que l’avís de posada a disposició de la notificació a la Seu electrònica de l’Administració de Generalitat, esdevé un element essencial en ambdues modalitats de pràctica de la notificació, electrònica i en paper. Sobre aquest element, és rellevant tenir en compte el que disposa l’article 41.6 de la LPACAP i l'article 43 del Reial decret 203/2021, respecte que la falta de pràctica d’aquest avís no impedeix que es consideri plenament vàlida la notificació i, per tant, en cas que l’Administració no disposi de l'adreça electrònica de la persona interessada per comunicar aquesta diligència, o bé perquè l'adreça informada és errònia o incorrecta, als efectes del procediment, la notificació és plenament vàlida i pot desplegar els seus efectes.

L'adreça electrònica, per tant, esdevé un element essencial en la pràctica de la notificació. El Decret 76/2020 estableix en l'article 76.1, en relació amb la disposició addicional onzena, que la base de dades de la Seu electrònica és on consten les dades de contacte de les persones interessades, entre les quals hi ha l'adreça electrònica, amb la finalitat d’enviar-los avisos de posada a disposició de les notificacions, perquè s'identifiquin per mitjà del sistema de clau concertada, per trametre'ls altres comunicacions en el procediment administratiu i per gestionar altres avisos.

En relació amb la identificació del mitjà electrònic per avisar de l'enviament o la posada a disposició de la notificació, cal considerar que, si bé és un element potestatiu per a les persones no obligades a la tramitació digital de les comunicacions, és obligatori per a les persones obligades a la tramitació electrònica.

Cal assenyalar que l’Administració de la Generalitat disposa de la base de dades de contacte, on s'inclou aquesta informació, regulada en l'article 76 del Decret 76/2020.

La base de dades de contacte es configura com les dades de contacte de les persones interessades per enviar-los avisos de posada a disposició de les notificacions, perquè s'identifiquin per mitjà del sistema de clau concertada, per trametre'ls altres comunicacions en el procediment administratiu i per gestionar altres avisos en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat. El contingut mínim de la base de dades és el següent:

• Nom i cognoms, o denominació social.
• Adreça postal.
• Document nacional d'identitat o document equivalent, o número d'identificació fiscal.
• Número de telèfon mòbil.
• Adreça electrònica.

Es permet també la creació d’altres bases de dades de contacte atenent a particularitats d’altres serveis, i es garanteix la interconnexió i la interoperabilitat dels serveis.

Respecte a la comunicació de les dades de contacte, la disposició addicional dotzena del Decret 76/2020 estableix, d'una banda, que en el termini màxim d'un any a comptar des de l'entrada en vigor d'aquest Decret els subjectes obligats a relacionar-se electrònicament amb les administracions públiques han de comunicar les dades de contacte perquè siguin incorporades a la base de dades de la Seu i, de l'altra, les persones interessades que triïn relacionar-se electrònicament amb l’Administració de la Generalitat han de fer constar les dades de contacte en els formularis establerts per a aquesta finalitat o en la base de dades de la Seu electrònica de l'Administració de la Generalitat.

Per tant, la base de dades de contacte és el servei que permetrà als òrgans de gestió conèixer la informació necessària de contacte per dur a terme les comunicacions i els avisos en el procediment administratiu.

Per acabar, respecte de l’accés de les persones interessades a les seves notificacions, d’acord amb l’article 43.4 de la LPACAP, les persones interessades poden accedir a les notificacions des del punt d’accés general electrònic de l’Administració, que funciona com un portal d’accés. L’article 36.4 del Decret 76/2020 determina que el punt d'accés és la Seu electrònica de l’Administració de la Generalitat i, per tant, un cop la notificació s’ha posat a disposició a la Seu electrònica mitjançant el sistema de notificacions emprat per l’Administració de la Generalitat, es dona ple compliment a aquesta determinació respecte al dret d’accés.

En relació amb aquest accés, l’article 77 del Decret 76/2020 estableix que la identificació i l'autenticació per accedir a les notificacions electròniques s'ha de dur a terme mitjançant els sistemes habilitats per l'Administració de la Generalitat que consten en el Catàleg de serveis d'identificació i signatura electrònica que regula l’article 58 d’aquest Decret.

<<Sumari|☝

Respecte a les notificacions practicades en paper, escau també assenyalar un dels elements digitals d’aquesta pràctica, la posada a disposició de la persona interessada a la seu electrònica. D’acord amb el que estableix l’article 42.1 de la LPACAP, totes les notificacions que es practiquin en paper s’han de posar a disposició de la persona interessada a la seu electrònica de l’Administració o organisme actuant perquè en pugui accedir al contingut de manera voluntària. Aquest requeriment permet fer possible que les notificacions que inicialment s’han practicat en format paper puguin finalment ser practicades pel canal electrònic. En aquest sentit, l’article 42.3 de la LPACAP determina que en cas que la persona interessada accedeixi a la notificació electrònica, se li oferirà el canvi de canal per a les comunicacions posteriors del procediment.

Aquesta duplicitat de canals de notificació produeix de facto una doble pràctica de la notificació, que pot generar dubtes a la persona interessada respecte de la data en què la notificació desplega els efectes. En aquest sentit, l’article 41.7 de la LPACAP resol aquesta qüestió establint que quan es faci la notificació a la persona interessada per diferents vies, s’ha de prendre com a data de notificació la que s’hagi produït en primer lloc. Per tant, davant el supòsit que la persona interessada que ha triat el canal en paper hagi accedit al canal electrònic amb caràcter previ a la recepció en paper mitjançat el correu certificat, la pràctica de la notificació es produirà en el moment d’accés a la notificació dipositada a la Seu electrònica. Aquesta determinació s’informa en tot cas en el moment que la persona interessada accedeix a la carpeta de notificacions de la Seu electrònica, però cal assenyalar que aquesta informació també s’ha d’incloure en les notificacions practicades en paper per tal de garantir la informació a les persones interessades quan reben per correu la notificació de les actuacions. En el supòsit que accedeixi a la notificació electrònica, no és aplicable el que disposa l’article 44 de la LPACAP respecte a les notificacions infructuoses, atès que l’Administració ja disposa de l’evidència que s’ha accedit al contingut de la notificació.

<<Sumari|☝

La Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic (LRJSP), estableix com a principi general que les administracions públiques s’han de relacionar entre si i amb els seus òrgans, organismes públics i entitats vinculats o dependents, a través de mitjans electrònics que assegurin la interoperabilitat i la seguretat dels sistemes i les solucions adoptades per cadascuna. En aquest sentit, la Llei 29/2010, del 3 d'agost, de l'ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya, estableix que el Govern de la Generalitat ha de crear, disposar i mantenir una xarxa de comunicacions de les administracions públiques catalanes que ha de garantir que la comunicació entre les entitats i els organismes que en formen part es fa assegurant la confidencialitat i la integritat de les dades i l'autenticació dels usuaris amb relació a cadascun dels procediments.

L’Ordre PDA/21/2019, de 14 de febrer, per la qual es determina el sistema de notificacions electròniques de l'Administració de la Generalitat de Catalunya i del seu sector públic, concreta els sistemes de comunicació i notificacions que es poden emprar per a les relacions de l’Administració de la Generalitat i la resta del sector públic.

Concretament, en l’article 1.3 disposa que les comunicacions i les notificacions que es tramitin en el desenvolupament de les relacions interadministratives entre els òrgans de l'Administració de la Generalitat i els òrgans que determina l'article 2.1 de la Llei 29/2010, s'han d'efectuar mitjançant els serveis i les plataformes que consten en aquesta Ordre. L’article 4 indica que les comunicacions i les tramitacions entre els òrgans de l'Administració de la Generalitat i la resta del sector públic de Catalunya que es duguin a terme a través de l'extranet de les administracions públiques catalanes (EACAT), tenen efectes de notificació.

A més regula que el còmput de terminis per a la relació administrativa que correspongui s'inicia amb la posada a disposició del destinatari de la comunicació en aquest sistema.

L’extranet de les administracions públiques catalanes (EACAT) és la plataforma de tramitació que cal emprar entre la Generalitat de Catalunya i els ens locals i la resta del sector públic català. També permet les comunicacions electròniques i la tramesa de documentació interadministratives amb les garanties legals i tècniques. Mitjançant l’ús de la signatura electrònica qualificada i la gestió dels assentaments electrònics en els registres de sortida de l’organisme emissor i d’entrada de l’organisme receptor, s’encarrega de proporcionar a totes les administracions públiques un servei de tramitació interadministrativa segura.

La plataforma EACAT s'adreça a:

• L’Administració de la Generalitat de Catalunya.
• Els ajuntaments, les diputacions, els consells comarcals, les entitats municipals descentralitzades i les mancomunitats.
• Els consorcis.
• Les universitats.
• Els ens parlamentaris.
• Altres organismes i entitats que tramiten administrativament amb aquests.

L'EACAT esdevé, doncs, un sistema de notificació i un sistema de comunicació que permet tant la tramesa específica a través de serveis de tramitació concreta d’un tràmit o procés com la tramesa genèrica que permet fer una comunicació sobre qualsevol tema.

<<Sumari|☝

Com ja s’ha avançat en el punt anterior, l’article 3.2 de la LRJSP disposa com a principi general que les relacions entre administracions públiques cal fer-les per mitjans electrònics. En aquest sentit, pel que fa a les relacions entre les diferents administracions públiques de l'Estat espanyol, cal diferenciar entre les comunicacions i les notificacions. D’acord amb el que disposen els articles 40 i 41 de la LPACAP, les notificacions s’han de fer per un dels dos sistemes: compareixença en seu electrònica o Adreça electrònica habilitada, d'acord amb el que hagi determinat cada administració. Aquest fet implica que les comunicacions o les notificacions que facin les diferents administracions a altres administracions es poden dur a terme per qualsevol dels sistemes que cada administració hagi triat.

Aquesta qüestió ha estat debatuda àmpliament per la Comissió Sectorial d'Administració Electrònica, òrgan tècnic per a la cooperació de l'Administració general de l'Estat, les administracions de les comunitats autònomes i les entitats que constitueixen l'Administració local en l'àmbit de l'Administració electrònica. Fruit d’aquest debat es van establir diversos mitjans per practicar les notificacions entre administracions públiques:

• Mitjançant el sistema d'interconnexió de registres (SIR), que està connectat a la plataforma EACAT. SIR és la infraestructura que permet l’intercanvi d’assentaments electrònics de registre entre les administracions públiques.
• Mitjançant l'adreça electrònica habilitada (AEH). L'AEH és una adreça electrònica que l’Administració general de l’Estat posa a disposició de qualsevol persona física o jurídica per a la recepció de notificacions administratives que puguin ser practicades per les diferents administracions públiques subscrites a aquest servei. Associat a l'AEH, el titular tindrà una bústia electrònica en la qual rebrà notificacions electròniques corresponents als tràmits als quals voluntàriament decideixi subscriure's, o obligatòriament, en cas dels subjectes obligats.

L’acord de la Comissió Sectorial d'Administració Electrònica pel que fa a les comunicacions i les notificacions entre administracions públiques de l'Estat, assenyala que:

• Totes les comunicacions i les notificacions entre totes les administracions públiques s'han d'efectuar mitjançant el sistema SIR.
• Únicament les actuacions dels òrgans de l’Administració general de l'Estat a la resta d’administracions públiques s'han de notificar mitjançant el sistema de l'AEH.

Finalment, cal assenyalar que la disposició addicional única de l'Ordre PDA/21/2019 permet la subscripció de convenis entre les diferents entitats del sector públic incloses en l'article 2 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic, per establir altres sistemes de notificació electrònica. Les eines i les plataformes que es puguin crear han de permetre tenir constància de la recepció de la notificació per part de la persona interessada o del seu representant, i també de la data, la identitat i el contingut de l'acte notificat.

<<Sumari|☝

La LPACAP no regula de manera expressa les comunicacions en el procediment administratiu i, per tant, les úniques comunicacions establertes són les notificacions electròniques del procediment. Tanmateix, l’article 41 del Reial decret 203/2021, de 30 de març, pel qual s’aprova el Reglament d’actuació i funcionament del sector públic per mitjans electrònics, diferencia els actes que cal comunicar d’acord amb els requisits de comunicació que estableix. En aquest sentit, es determina que cal comunicar a la persona interessada:

• La data i l'hora efectives d'inici del càlcul dels terminis que ha de complir l'Administració després de la presentació en el registre electrònic.

• El termini màxim per resoldre el procediment iniciat a petició d'una part i la data que l'òrgan competent ha rebut la sol·licitud.

• La sol·licitud de pronunciament previ i obligatori a un òrgan de la UE i la notificació del pronunciament d'aquest òrgan de la UE a l'administració instructora.

• L'existència, des del moment que es tingui constància, d'un procediment no finalitzat en l’àmbit de la UE que condicioni directament el contingut de la resolució, així com la finalització d'aquest procediment.

• La sol·licitud d'un informe preceptiu a un òrgan de la mateixa administració o diferent i la recepció, si escau, d'aquest informe.

• La sol·licitud de resolució prèvia per part d'un òrgan jurisdiccional, quan sigui indispensable per a la resolució del procediment, i la constància d'aquesta per part de l'administració actuant.

• La realització del requeriment d’anul·lació o revisió d’actes entre administracions públiques establert en l'article 22.2.a de la LPACAP.

En l’àmbit de l’Administració de la Generalitat, el Decret 76/2020 defineix la comunicació electrònica com la tramesa formal i personal, per mitjans electrònics, d'actes o documents administratius que tenen com a objectiu informar les persones interessades d'actuacions que no afecten els seus drets i interessos.

L’article 75 d’aquest Decret estableix, pel que fa a les comunicacions, que s’habiliten altres eines per practicar les comunicacions electròniques que permetin la certificació de l'actuació realitzada quan no sigui preceptiva l'evidència d'accés o de rebuig de la persona interessada en la comunicació.

Així mateix, determina altres sistemes de comunicació digital (art. 78):

• Les plataformes de valisa electrònica habilitades a aquest efecte, per a les comunicacions que requereixin que en quedi constància fefaent, entre els ens i els òrgans que configuren l’àmbit subjectiu d’aquest Decret.
• L'adreça electrònica i les bústies corporatives, per a les comunicacions per a les quals no calgui el registre electrònic d'entrada i sortida i, per tant, quan no es requereix constància fidedigna de la comunicació.

També disposa que les comunicacions i les tramitacions efectuades en l'àmbit de l'Administració de la Generalitat mitjançant les plataformes habilitades tenen efectes de notificació, i estableix que el còmput de terminis de la relació administrativa que correspongui s'inicia amb la posada a disposició de la notificació a la persona destinatària.

<<Sumari|☝

Les comunicacions entre els òrgans de l’Administració de la Generalitat i entre l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic, d’acord amb el que determina l’Ordre 21/2019, s’ha de fer mitjançant la plataforma de valisa electrònica (eValisa).

La valisa electrònica és l’eina corporativa que permet la tramesa de documentació en format electrònic, dins de l’àmbit de la Generalitat, en els casos en què cal tenir constància fidedigna de la tramesa, és a dir, quan es considera necessari registrar aquesta tramesa o bé obtenir un justificant de lliurament i recepció.

eValisa és, per tant, el mitjà per a les comunicacions i les notificacions que requereixin constància fefaent del tràmit entre:

• departaments i organismes de la Generalitat
• Administració de la Generalitat i el seu sector públic.

Entre les especificacions funcionals d’aquesta eina, cal destacar el següent:

• La valisa electrònica va de persona a persona i va lligada sempre a l'adreça electrònica personal de l’emissor i el destinatari que consten al directori corporatiu de personal de la Generalitat. Per tant, no és possible enviar valises a “unitats” sinó a la persona concreta responsable de la unitat o al tècnic corresponent.
• Tots els empleats que hi estan donats d’alta tenen accés automàticament a la seva valisa electrònica sense necessitat de demanar cap autorització.
• La identificació es fa amb el nom d’usuari i la paraula de pas corporatius (GICAR), és a dir, el que es fa servir per entrar a ATRI. També serveix la identificació amb certificat digital (com la T-CAT).
• Les valises electròniques se signen amb certificat de segell o certificat del funcionari i garanteixen la integritat del contingut, de manera que queda constància fidedigna de la tramesa perquè totes les comunicacions generen assentaments d’entrada i sortida i evidències de la comunicació.

Per acabar, cal afegir que la disposició addicional única de l'Ordre 21/2019 permet que per mitjà d'una resolució del titular del departament competent en matèria d'administracions públiques es puguin establir altres mitjans de notificació electrònica per a les notificacions entre els organismes de l'Administració de la Generalitat i el seu sector públic. Les eines i les plataformes que es puguin crear han de permetre tenir constància de la recepció de la notificació per part de la persona interessada o del seu representant, i també de la data, la identitat i el contingut de l'acte notificat.

<<Sumari|☝

L’article 14 de la Llei 39/2015, de l’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, estableix que estan obligats a relacionar-se a través de mitjans electrònics amb les administracions públiques els empleats de les administracions públiques per als tràmits i les actuacions que efectuïn amb aquestes per raó de la seva condició d'empleat públic, en la forma que determini reglamentàriament cada administració.

El Decret 76/2020 desenvolupa en el nostre ordenament la normativa bàsica respecte a aquesta obligació. Així, l’article 83.1 d’aquest Decret determina que les relacions entre els empleats públics i l'Administració de la Generalitat, pel que fa als tràmits i les actuacions que fan per raó de la seva condició d'empleats públics, s'han d'efectuar obligatòriament a través de mitjans electrònics. Malgrat aquesta obligació, es disposa que, en el supòsit de circumstàncies que impedeixin el compliment d'aquesta obligació, la persona titular de l'òrgan o la unitat en què presten serveis, o les persones designades per ella, han de garantir als empleats públics l'assistència en l'ús d'aquests mitjans.

Pel que fa als serveis digitals, l’article 84 determina les garanties que han de complir les plataformes, els sistemes i les eines digitals per efectuar aquestes comunicacions, i estableix el següent:

• Han de garantir la integritat, l'autenticitat, la traçabilitat, la confidencialitat, la qualitat, la protecció, la conservació i la disponibilitat de la informació tractada.
• Han d'assegurar la identificació dels usuaris i el control d'accessos, en compliment de les garanties que estableix la legislació de protecció de dades de caràcter personal.

Pel que fa a les plataformes que es poden emprar per a les comunicacions entre els empleats públics i l’Administració de la Generalitat, en la línia que estableix l’Ordre PDA/21/2019, de 14 de febrer, per la qual es determina el sistema de notificacions electròniques de l'Administració de la Generalitat de Catalunya i del seu sector públic, es disposa el següent:

1. L’ús preferent del portal d’informació i serveis per al personal de l’Administració de la Generalitat (ATRI) per als tràmits i les actuacions que s’hi estableixen.
2. També són eines de tramitació els sistemes de valisa electrònica i el sistema general de notificació als ciutadans, d'acord amb les funcionalitats habilitades per aquests sistemes.

Pel que fa a la valisa electrònica, s’afegeix el reforç per conèixer l’existència de notificacions que es disposa amb caràcter general per practicar les notificacions en la normativa bàsica (art. 41 de la LPACAP), en el sentit d'establir l’enviament d’un avís informatiu de la posada a disposició de les notificacions a l’adreça electrònica corporativa de l'empleat/ada públic.

El Decret 76/2020 preveu la possibilitat d’habilitar altres plataformes i sistemes per a les relacions amb els empleats públics que es puguin desenvolupar fruit de l’evolució tecnològica i de les canviants necessitats organitzatives que es puguin produir. Per fer-ho efectiu, es remet a l’aprovació d’una ordre del departament competent en matèria de funció pública, com a element de flexibilització de la gestió, en el sentit que el canvi de denominació de les plataformes o la seva evolució no requereixin la tramitació d’una norma amb rang de decret.

D’altra banda, davant la varietat de procediments que afecten la gestió dels recursos humans, amb la diferència existent pel que fa als règims aplicables en funció del tipus de vinculació amb l’organització, i amb la finalitat d’aportar claredat i criteris homogenis en la gestió ordinària dels recursos humans dels departaments i entitats incloses en l’àmbit d’aplicació del Decret 76/2020, és necessària l'aprovació d'una Instrucció de l'òrgan competent en matèria de funció pública, que determini les plataformes i les eines electròniques que s’han d’emprar per tramitar els diferents procediments i les actuacions relatives als empleats públics que s’han de substanciar per raó d’aquesta condició, tal i com preveu l'article 84.3 d'aquest Decret.

Finalment, l’article 85 determina altres col·lectius obligats a relacionar-se per mitjans electrònics amb l'Administració de la Generalitat, col·lectius estretament relacionats amb l’àmbit de la funció pública, en desenvolupament de l’apartat 3 de l’article 14 de la LPACAP, que són:

• Les persones que participen en convocatòries de processos selectius per a l'accés a cossos o escales i/o categories laborals de l'Administració de la Generalitat han de fer per mitjans electrònics tots els tràmits relacionats amb el procés selectiu, d'acord amb el que estableixin les convocatòries respectives.
• Tots els tràmits i les gestions relacionats amb les borses de treball del personal temporal de qualsevol àmbit de l'Administració de la Generalitat s'han de fer per mitjans electrònics.

<<Sumari|☝

La pràctica de les notificacions electròniques a les persones interessades en els procediments administratius en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic, s'efectua mitjançat el sistema eNotum, que és la solució tecnològica corporativa adoptada per l'Administració de la Generalitat de Catalunya per efectuar notificacions i comunicacions electròniques, i permet tant la creació i la consulta de la notificació per part de l'empleat/ada públic com l'accés dels ciutadans.

eNotum és una eina que, a més de ser emprada per l’Administració de la Generalitat, està disponible per a totes les administracions públiques catalanes.

Des del punt de vista jurídic i de funcionament, eNotum garanteix el compliment dels requisits jurídics i tecnològics que fan possible la pràctica de les notificacions electròniques mitjançant la posada a disposició de la notificació a la Seu electrònica de la Generalitat de Catalunya. Concretament, amb eNotum es poden fer les actuacions següents:

• Enviar notificacions i comunicacions.
• Comunicar els canvis d'estat i els possibles errors.
• Descarregar el document que conté les evidències electròniques de la notificació o la comunicació.
• Consultar les notificacions i les comunicacions.

eNotum està disponible per a qualsevol empleat de l'Administració de la Generalitat amb usuari corporatiu del GICAR que prèviament hagi estat autoritzat i donat d'alta a l'eina com a usuari. La creació i la gestió del procés per practicar notificacions a través d’aquest servei es pot efectuar tant per la integració amb un sistema corporatiu de gestió i tramitació o a través del Portal d'Administració Electrònica (PAE).

Finalment, cal assenyalar que la gestió d’usuaris dels serveis corporatius digitals de tramitació, com eNotum, tant pel que fa a l’autorització com a permisos, s’ha d'efectuar mitjançant l'àrea d'organització o equivalent del departament, perquè facilitin el suport que es requereixi i, alhora, gestioni l'autorització prèvia d'ús de l'eina.

<<Sumari|<<Unitat 3|☝