D’acord amb l’article 3 del Reial decret 424/2017, de 28 d’abril, pel qual es regula el règim jurídic de control intern a les entitats locals del sector públic, es defineixen com a formes d’exercici del control intern la funció interventora i el control financer. El control financer, alhora, es divideix entre el control permanent i l’auditoria pública, tal com es desenvolupa posteriorment al títol III.
En concret, el control permanent s’ha d’exercir en les entitats locals i els organismes públics que estiguin subjectes a funció interventora amb l’objectiu de comprovar que el funcionament de l’activitat economicofinancera s’ajusta a l’ordenament jurídic i als principis de bona gestió. Dins d'aquests controls permanents es distingeixen dos grups, els que deriven d’una obligació legal, és a dir, els obligatoris, i els inclosos dins el pla anual de control financer (PACF), que són els seleccionables. Així mateix, també es poden classificar en dos grups més en funció de la seva execució, planificables i no planificables.
Les actuacions de control permanent no planificables són de caràcter obligatori, i per la seva naturalesa no es pot definir en el moment que es duran a terme i no s’han d’incloure al PACF.
Exemples de control permanent obligatori no planificable serien, entre d'altres, els informes de l’òrgan interventor en els expedients de modificacions de crèdit, en la liquidació del pressupost, en l’aprovació del nou pressupost i en la concertació d’operacions de crèdit, així com els informes sobre estabilitat pressupostària, regla de la despesa i nivell de deute viu.
Quins dels informes que ha d’emetre la intervenció general de l’ens local poden portar associada una planificació?
D'una banda, la liquidació del pressupost, segons l’article 191 del Real decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, l'ha d’aprovar el president o presidenta de l’entitat local previ informe de la intervenció abans de l’1 de març de l’exercici següent. Paral·lelament, l’article 16 del Reial decret 1463/2007, de 2 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 18/2011, de 12 de desembre, d’estabilitat pressupostària, en la seva aplicació a les entitats locals estableix que a les entitats locals la intervenció local ha d’elevar al ple un informe sobre el compliment de l’objectiu d’estabilitat pressupostària de l'entitat local i dels organismes i les entitats dependents.
Per tant, tot i que l’elaboració dels informes en si siguin actuacions no planificables, si que hi ha unes dates imposades per l’ordenament jurídic a complir quant a l’aprovació dels expedients dels quals formen part, que obliguen a planificar amb antelació totes les actuacions necessàries per tal de complir aquestes fites.
En concret, aquesta planificació, la podem aconseguir a través de les instruccions de tancament del pressupost i de la comptabilitat de cada exercici. A aquestes instruccions es referia també l’informe de fiscalització 1415 del Tribunal de Comptes, que remarcava la importància que tenen aquestes instruccions per al compliment adequat del principi d’anualitat pressupostària, i subratllava la importància que totes les entitats regulin a través d’aquestes instruccions la normativa de tancament pressupostària i comptable.
Doncs bé, mitjançant aquestes instruccions es poden regular totes les altres actuacions complementàries necessàries per complir els terminis per elaborar els informes de control permanent comentats.
Què haurien d'incloure les instruccions de tancament?
Tal com disposa el Tribunal de Comptes, una part important de les instruccions de tancament ha de ser fixar els criteris i el calendari per al tancament pressupostari tant de les despeses com dels ingressos. Ha d’incloure la regulació de les dates límits en què es poden fer operacions i en què s’ha de presentar la documentació que pertoqui davant la intervenció local.
Entre altres possibles aspectes s’han d’incloure les dates límits per a la corporació per tramitar i aprovar la nòmina de desembre, modificacions de crèdit, pagaments a justificar, bestretes de caixa fixa, tancament del registre de factures, tramitació de documents comptables de despeses, execució del pressupost i ingressos o manaments de pagament. I també altres dates internes per al servei d’intervenció i comptabilitat: formulació del compte 413, càlcul del dubtós cobrament, tancament dels projectes amb finançament afectat i càlcul de les desviacions, i signatures de les actes d’arqueig.
Amb aquestes dades planificaríem de complir el tancament de la liquidació i l’emissió de l’informe de la intervenció abans de l’1 de març.
Per tal de poder emetre també l’informe sobre l’estabilitat pressupostària, la regla de la despesa i el càlcul del nivell de deute viu, cal tenir a disposició una sèrie d’informació dins els primers mesos de l’any per elaborar els càlculs. En entitats petites o mitjanes aquesta informació pot ser de fàcil accés o estar a disposició del mateix servei, però en entitats més grans ha de ser subministrada per altres serveis i cal marcar un calendari de quan ha d’estar disponible per poder complir terminis.
A més, cal disposar d'informació com el detall dels projectes de finançament afectats amb fons de la UE; justificacions de despeses tramitades durant l’exercici dels projectes finançats amb fons de la UE; canvis normatius i quantificació d’aquests quan tinguin efectes de caràcter permanent en la recaptació de l’exercici; meritació de despeses i d’interessos dels préstecs; operacions vinculades intragrup, i la resta de possibles ajustaments tant del càlcul de l’estabilitat pressupostària com de la regla de la despesa.
Igualment, pot ser un instrument per planificar l’elaboració del compte general i, si s’escau, la consolidació comptable, i així poder dur a terme la comissió especial de comptes abans de l’1 de juny.
Conclusions
En conclusió, a més de la importància que el Tribunal de Comptes va assenyalar sobre la necessitat que es redactin instruccions per al tancament pressupostari i comptable per tal d’assegurar el compliment del principi d’imputació pressupostària, de meritació i anualitat pressupostària, les instruccions de tancament poden ser analitzades també com un instrument de planificació per poder dur a terme els informes de control permanent obligatoris no planificables que formen part d’expedients que tenen una data límit per tal de ser aprovats o tramitats.
