En vista de les properes eleccions municipals, un tema no pacífic dins les corporacions locals són les justificacions de les aportacions als seus grups municipals.
D’acord amb l’article 73 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les …
La metodologia establerta pel Reial decret 424/2017, de 28 d'abril, pel qual es regula el règim jurídic del control intern a les entitats del sector públic local (RDCIL), incorpora aspectes per avançar cap a un model de compliment normatiu avançat, en incorporar mecanismes per mitigar els riscos de …
a. Origen i vocació de la institucions de disconformitats i el fora d'ordenació
Els plans urbanístics, amb la seva vocació d’ordenació dels municipis i de les ciutats, són la manifestació directa del caràcter estatutari del dret de propietat immobiliària (articles 11, 12, 13 i 14 del Reial decret …
1. Introducció
La declaració de nul·litat d'un acord o d'unes activitats materials, per les quals un contractista ha dut a terme obres, serveis o subministraments per a l'Administració, convoca una situació d'enriquiment injust d'aquesta en relació amb el contractista. L'article 28.2.e …
Superat el període d’incertesa pressupostària que l’esclat de la crisi immobiliària va generar en l’àmbit local, una de les grans preocupacions que presideix la gestió del dia a dia de les nostres corporacions locals és, indubtablement, el grau d’execució dels crèdits pressupostaris i, especialment, dels crèdits …
L’emissió de declaracions de caràcter polític per part dels plens municipals constitueix una pràctica constant i generalitzada present a la majoria de sessions dels ajuntaments. Aquests posicionaments dels plenaris municipals, que adopten diverses formes en funció de …
L’informe sobre el sector públic local que elabora la Secretaria General de Finançament Autonòmic i Local del Ministeri d’Hisenda i Funció Pública, conclou que al desembre de 2021 a Espanya hi havia 4.288 entitats participades per les entitats locals i de les quals es presumeix la dependència …
Les propostes presentades a les sessions plenàries locals que no se circumscriuen dins d’una activitat administrativa de competència local són ben freqüents i responen a declaracions institucionals, posicionaments, desitjos i aspiracions; en definitiva, a opinions de naturalesa política que escapen a l’exercici de les potestats administratives, no tenen …
La tributació de l'IVA per les activitats dutes a terme per les entitats que integren el sector públic és una font constant de controvèrsies i, en força casos, de maldecaps per als operadors públics. Entre les moltes qüestions que conformen aquesta conflictiva realitat, en aquest apunt analitzarem la incidència …
Quan ens referim al règim d’incompatibilitats i a altres limitacions dels electes locals, que per si mateix ja és complex, davant l'entramat de normes legals que el defineixen (legislació de règim local autonòmica i local, legislació electoral, legislació de contractes i altra legislació sectorial), veiem que el legislador …
La Llei 4/2010, de 17 de març, de consultes populars per via de referèndum (LCPVR), distingeix dues modalitats: la consulta popular per via de referèndum d’iniciativa institucional i la d’iniciativa popular. En aquesta segona part de l’espai temàtic, dedicat a les consultes populars municipals de caràcter …
La consulta popular d'àmbit municipal és una figura que deriva de l’article 71 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (LBRL): "De conformidad con la legislación del Estado …
La Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid de 10 d’octubre de 2012 (apel·lació 333/2011) diu de forma literal: “Por ello, la jurisprudencia procedente del orden contencioso-administrativo ha venido …
L’article 13 del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (TREBEP), disposa que el Govern de l’Estat i els òrgans de govern de les comunitats autònomes …
En l'escrit del 31 de maig de 2021 la regidora A va sol·licitar "la [seva] baixa del grup municipal de Ciutadans a l’Ajuntament de Barcelona així com la [seva] adscripció al grup municipal de Barcelona pel Canvi"; en la mateixa data, la regidora B va …
D’entrada, podríem dir que les majories al ple dels ajuntaments catalans són les que dicti la legislació bàsica recollida principalment a la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (LRBRL) i al Reial decret legislatiu 781/1986, de 18 d …
La normativa de règim local reconeix un dret d’accés privilegiat a la informació pública dels electes locals, no pel fet que es tracti d’un dret fonamental per si mateix –formalment no és inclòs …
Fa un parell de setmanes la ministra portaveu i de Política Territorial va anunciar l'aprovació imminent pel Consell de Ministres següent d’un avantprojecte de reforma de la Llei reguladora de bases del règim local (LRBRL) que, entre altres aspectes importants, vol regular un nou estatut bàsic dels municipis …
Sovint als ens locals de Catalunya els són aplicables procediments que tenen un encaix difícil amb les seves particularitats. En matèria de recursos administratius, que és un àmbit que hauria de ser clar i indiscutit, no és una excepció. Aquest apunt té per objecte reflexionar breument sobre alguns elements de …
Sovint als ens locals de Catalunya els són aplicables procediments que tenen un encaix difícil amb les seves particularitats. En matèria de recursos administratius, que és un àmbit que hauria de ser clar i indiscutit, no és una excepció. Aquest apunt té per objecte reflexionar breument sobre alguns elements de …